Rio de Janeiro: "Cidade Maravilhosa"

Quan vaig embarcar desde l'estació de Sao Paulo al primer bus nocturn del viatge que ens duria a Rio en un trajecte de 6-7 hores, no les tenia totes. Ja he viatjat bastant en trajectes nocturns. Aquest estiu men vaig fer un fart per tot Europa durant l'interrail que em vaig inventar com a pre-entreno de la volta al món. Allí però era diferent, sempre comprava un camarot amb llit amb l'avantatge que podia descansar còmodament tota la nit.
Aquí en canvi era un seient de bus normal, una mica més ample l'espai per les cames però no hi havia llit. Em vaig consolar recordant el viatge que vaig fer per veure guanyar al Barça la 4a copa d'Europa a Wembley; de 72 hores en vaig passar 50 dalt d'un bus, trajecte Valls-Londres... Sort que vam guanyar 3-1 sinó no pujo mai més a un bus. Un cop dalt del bus cap a Rio, em vaig relaxar, vaig aprofitar que el bus tenia wifi per parlar una estona amb la persona que més enyoro, vaig llegir una estona i vaig intentar dormir. Al final el trajecte em va passar ràpid tot i que només vaig poder tancar els ulls unes 2 hores. 

Tenia moltes ganes d'arribar a Rio. Vaig saltar del bus d'un salt i ràpid a recollir la motxilla a la bodega. Sortint de l'estació em vaig trobar una petita oficina de turisme i tot i que només eren les 7 del matí i encara era fosc, una brasilenya molt simpàtica em va donar un mapa i indicacions de com arribar a l'alberg. Fins i tot li agraïré que ens acompanyés corrent en busca del bus correcte per arribar a la platja d'Ipanema, on havia reservat el hostel. La pobre va abandonar l'oficina de turisme i va començar a correr per les andanes i jo al darrera amb les motxilles. El bus ja marxava i el va fer parar en marxa. Li va donar indicacions en portugués al conductor i després de donar-li les gràcies vaig agafar seient. 

Espectacular el trajecte de l'estació a l'alberg. Eren quarts de vuit del matí i el sol tot just començava a sortir. La imatge dels primers "morros" (penyals o muntanyes que hi ha per tota la badía de Rio) il·luminats amb els primers rajos de sol va ser increíble. Llum ideal per fer fotos. Tot i que m'estava morint de son, vaig treure la càmera i no vaig parar de disparar.

Acabava d'arribar, quasi no havia vist res i aquest lloc ja m'estava captivant. Rio de Janeiro, la segona ciutat més gran de Brasil i capital de l'estat de Rio. La població de la ciutat és de més 6 milions (tot Catalunya posada en una platja...) i la seva àrea metropolitana conta amb 13 milions. A part de moltíssims atractius turístics és també un gran centre de comerç, serveis i indústries i té dos ports pesquers importants per exportacions i importacions, el port de Rio de Janeiro i el port de Sepetiba. 

Vam arribar a l'alberg i com és lògic no podíem fer el check in fins les 14:00h. Cap problema. Només vaig demanar que em deixessin dutxar, canviar de roba, que em guardessin la motxilla i que em diguessin com marxar volant cap a veure el Crist. No em van dir que no, inclús em van donar esmorzar de gratis. Anàvem bé. I després d'un super cafè corrents a veure el Cristo Redemptor que per mi que ell ja m'esperava. 

O Cristo Redentor és una estàtua de Crist situada a la muntanya del Corcovado, al Parc Nacional de Tijuca, a 700m d'alçada. No cal explicar-ho massa, tots l'hem vist algun cop a la vida encara que només sigui en fotos. Només veure-la de refil·ló desde la platja ja impressiona i això que des de baix sembla una miniatura per tenir-la a la tauleta de nit. Doncs el Crist fa 39,6 metres i pesa unes 700 tones. Casi res... El van inaugurar l'any 1931 després de 9 anys d'obres. És un símbol pel cristianisme però alhora ha esdevingut una icona inconfusible per la ciutat i per tot Brasil. L'any 2007 l'estàtua va ser inclosa dins les 7 meravelles del món modern. No em creia que l'estés veient amb els meus ulls..

Per arribar fins als peus del crist semblava que estés fent una gincama. Primer un bus metropolità fins a l'estació del "Tren del Corcovado". És un mític tren que ha realitzat el trajecte fins als peus de l'estàtua ininterrompudament desde l'any 1884. A part de ser un tren pintoresc, és un trajecte bonic ja que les seves vies s'endinssen pel mig del parc de Tijuca oferint un paissatge molt maco. La llàstima va ser que no vaig poder afagar el tren. Eren les 9 del matí i el pròxim tren en pujar a dalt sortia a la 1 del migdia. I la meva poca pacència i les ganes de plantar-me als peus de l'estàtua van fer que m'espavilés per trobar una opció B. Prop de l'estació hi ha una serie d'homes que t'ofereixen pujar-te a dalt en un sevei de vans i furgonetes. Després de negociar preu i comparar-lo amb la suma de l'entrada + el bitllet de tren., no era gens desorbitat i vam pujar ràpid en la primera furgoneta que tirava amunt. Tot i que al principi vaig desconfiar una mica, després em vaig assabentar que aquest servei l'oferia una empresa oficial i tots els xofers estaven qualificats i identificats. Doncs bé, per arriba a dalt encara vam haver de fer dos canvis més de furgonetes i acabar caminant una estona fins a plantar-me als peus del Crist, per la seva esquena. Impressionant primera vista. 

Vaig acabar de pujar les escales que em faltaven fins situar-me sota seu i mirar-li la cara. Estava davant d'una meravella del món modern! Tant de temps que havia tingut aquesta imatge al cap i ara estava allí mateix. Impressiona de veritat. Crec que encara que siguis ateu, jueu, cristià, musulmà o budista, plantar-te sota aquest crist et posa la pell de gallina com a mi me la va posar. 

Vaig tirar 400 fotos i després vaig seguir caminant pel mirador ja que les vistes de Rio des d'allí dalt són espectaculars. No sabies on mirar. Allò està inventat per consumir targetes SD i bateries sense que te'n adonis. Espectacular. Pots veure-ho tot a banda i banda. Les dues platges famoses de costat, Copacabana i Ipanema. La Lagoa. La ciutat. Els "morros". Maracanà. Multitud de faveles. Espectacular. Al damunt el dia em va regalar un sol i un cel ideals per passar el matí allí dalt. 

Després de les pertinents fotos i de contemplar tot allò, em va quedar una sensació de descans. Com quan et treus un gran pes de sobre. Tot i que soni raro, ja podia marxar cap a un altre destí.

Però Rio té moltíssimes coses. Crec que per veure-ho tot necessitaries entre 7 i 10 dies i jo només en tenia 2 i mig ja que va ser improvitzat anar-hi, inicialment no entrava als plans però anar a Brasil i no veure Rio és com anar a París i no veure la torre, o encara pitjor, anar a Àmsterdam i no fumar-te un porro...

 Un altre dels atractius turístics més característics de Rio és el famós Pao de Açúcar (pa de sucre). És una muntanya situada a la badía o golf de Guanabara, sobre una península que sobresurt a l'oceà Atlàntic. Té uns 400m d'altura sobre el nivell del mar. Pel que vaig esbrinar el nom fa referència als coneguts pans de sucre, forma tradicional en què es produïa el sucre fins a finals del segle XIX i que consistia en llargs conos de punta arrodonida similars al morro. Él Pao de Azúcar és un de varis morros monolítics que s'eleven directament del costat del mar a Rio de Janeiro. Hi ha un telefèric de vidre anomenat Bondinho del Pao de Azúcar que recorre uns 1400m entre els morros de Babilonia i Urca. No hi vaig pujar ja que vaig trobar el preu excessiu i a més dubto que les vistes des de dins de la cabina fóssin millors que desde els peus del crist.

Després de repetir la gincama per tornar des de dalt del Corcovado fins a baix a Rio, varem deixar-nos perdre per la ciutat i vam posar algo a l'estòmag ja que la gana apretava. Tot i que el hostel quedava a lluny, si tens dos cames, un mapa i la càmera a la mà tot ve a ser un magnífic passeig. Era diumenge a la tarda i sense saber-ho em vaig plantar als voltants de l'estadi del Flamengo, equip mític de Brasil. Hi havia molt de moviment cosa que volia dir que tocava partit. Més tard em vaig assabentar que era un derbi contra un altre mític equip de la ciutat, el Fluminense. Pels voltants de l'estadi ja es notava la inconfusible passió en que els brasilers senten el futbol, i jo caminant per allí amb la samarreta del barça... Va ser impossible comprar una entrada. Ja hagués sigut massa, després del Crist, viure un derbi de futbol a Brasil... Ho tinc pendent.

I just al costat de l'estadi vam arribar a la vora de la Lagoa de Rio. És un barri de classe alta de la zona sur de la ciutat. Té un dels índex de desenvolupament humà més alts i la major tasa d'alfabetització. El que dóna nom al barri és la llacuna Rodrigo de Freitas i la majoria d'edificis construïts al voltant es reflecteixen com un mirall a l'aigua. Zona super pija. Segurament on viuen la majoria de futbolistes. És un lloc ideal per realitzar esports, passejar i visitar bars o restaurants típics. I vorejant la Lagoa vam trobar el nostre carrer on teniem el hostel. Carrer que baixava del llac fins a la platja d'Ipanema. Molt bona ubicació.

Tenia moltes ganes de descansar i relaxar-me. Havia passat la nit en un bus, havia dormit unes 2 hores, tot el dia caminant sota uns 33º, o sigui, fet caldo. Vam fer el check in i al pujar a l'habitació que ens van donar vaig donar-me compte que per Internet pots timar molt fàcilment. Tot i havent reservat allotjament basant-me en les referències d'altres viatgers i haver-me refiat de les fotos que penjaven, l'habitació no tenia res a veure amb allò. Semblava un camarot del Titanic. Habitació petita amb 10 llits compartits en lliteres de fusta. Poca llum, calor, el lavabo brut (hi havien petits escarbats a la carxofa de la dutxa, tal com sona) i sense endolls per cargar tota la electrònica. No pensava pagar el que em demanaven per allò. O em tornaven els diners o mels tornaven. A sobre aquell dia hi havia un problema de sumministre d'aigua a la ciutat i no em podia dutxar. Inadmissible. Si que anar a hostels saps el risc que corres. Però pagant el que pagava m'havien d'oferir algo molt millor. Vam anar a veure l'encargada. Després de raonar sense discutir i ensenyar-li la foto dels escarbats, ens va donar una habitació nova a l'edifici del davant on estaven construint una ampliació del hostel. Molt més correcte. Més nou, més lluminós, net i al damunt amb balconet. L'únic inconvenient era que era la única habitació en tot l'alberg on funcionava la dutxa, amb el que tots els allotjats que siguessin una mica nets i es volguéssin dutxar havien de venir al meu lavabo. Impressionant.... Però bé, no es pot tenir tot. Als problemes sol·lucions!

Després de dutxar-me i relaxar-me una estona, al capvespre cap a la famosa platja d'Ipanema amb la llum de la posta de sol. Preciós.

L'endemà després d'un bon esmorzar vam seguir recorrent la ciutat direcció al temple del futbol; Maracaná. Tot just sortir al carrer allò semblava una altra ciutat. Era dilluns i es notava, res a veure amb la tranquilitat del primer dia. Des de primera hora els carrers plens de gent i moviment. Rio es caracteritza també pels carnavals i l'esperit alegre de la seva gent i la veritat és que es nota i t'ho encomanen. En busca del metro per anar a Maracanà em vaig trobar una vaca tota pintada i no vaig poder evitar sentir-me veterinari per un moment. Rucades que fas quan estàs feliç i fent el que t'agrada.

No se pas com s'ho faran en aquesta ciutat l'any que ve ja que bona feina tenen encara per endavant. L'any vinent Rio de Janeiro albergarà el Mundial de la Copa del món de futbol i el 2016 serà seu dels pròxims JJOO. Doncs ja es poden espavilar. Pèssima xarxa de transports metropolitans. La línea de metro és nefasta i està encara en construcció. Només hi han unes 3 línies operatives i una altra que la solventen amb un bus que fa de metro per superfície. Els enllaços i canvis de linia es fan en la mateixa via. Increïble. Que Déu els agafi confessats quan la ciutat s'ompli de turistes i aficionats dels diferents equips el pròxim estiu. Tant de bo m'equivoqui però dubto que puguin absorvir tot el que els hi vindrà al damunt. I no pensar ja en els JJOO. Els hi dóno un vot de confiança i espero que tot els hi surti bé.

Doncs després de fer de conillet d'indies del metro de Rio vaig poder arribar al famós Maracaná. Com a bon "futbolero" que sóc va ser especial poder veure aquest estadi on, encara que em va doldre la derrota, el passat estiu Brasil va guanyar a Espanya per 3-0 en la final de la Copa Confederacions.

L'estadi és imponent. És el més gran del país i durant molts anys va ser el més gran del món. Amb capacitat per uns 80.000 espectadors va ser seu de la Copa del Món de futbol l'any 1950 i també ho serà el pròxim 2014. Llàstima que el museu estava en obres i per entrar a l'interior m'havia d'esperar fins les 4 de la tarda. I entre que volia veure més coses i que l'experiència en metro havia estat bastant estressant, em vaig conformar només en contemplar-lo una estona desde fora i pels voltants.

El que em va cridar molt va ser la ubicació de Maracanà. Bastant a les afores del centre de Rio es troba just al costat de barris de faveles. El contrast impacta ja que el recent renovat estadi i la nova estació de metro que duu el mateix nom, ressalten al costat de totes les xaboles, de la misèria i de la pobresa que a menys de 200m existeix. Les Favelas són els assentaments precaris i informals que creixen en torn a les ciutats del Brasil. Recordo que no vaig poder evitar possar-me a la pell d'un futbolista d'èlit i en el que li deu passar pel cap cada cop que arriba a l'estadi i veu aquest contrast. Potser d'aquí ve la gran passió dels brasilers pel futbol i en la diferència de ser ric o pobre. Espero que els mateixos futbolistes sentin el mateix que jo quan juguen a Maracanà. 

Ja que no podiem visitar el camp vam aprofitar per acostar-nos a la terminal de busos i comprar els bitllets per marxar l'endemà cap a Foz de Iguazu. Aquí es va confirmar un cop més la pèssima xarxa de transports que hi ha a Rio. Ni els pròpis conductors ni la gent de les finestretes d'informació sabien el número de bus exacte per arribar a la Rodoviaria Novorio. Un autèntic caos. Després de molt preguntar i al cap d'una hora i mitja ens vam plantar a l'estació. Era migdia, i ja amb els bitllets a la mà vam prendre un altre bus direcció la platja de Copacabana.

La platja de Copacabana empalma directament amb la d'Ipanema, on tenia l'alberg. La calor era soportable i vaig pensar que un passeig per les dues platges fins a arribar al hostel seria un bon punt i final al dia. Em va encantar la caminadeta, però si m'haguéssin dit abans que tenia 7km per endavant (ho acabo de mirar al google maps i he al·lucinat) potser la mandra m'hagués fet agafar un bus privant-me de l'experiència de caminar per aquestes mítiques platges brasil·leres. El bus des de la Rodoviària ens va deixar al costat del barri de Botafogo, just al principi de Copacabana.

Copacabana, platja internacionalment famosa i la més característica de Rio, és un lloc de concentració turística i hotelera. La seva fama és merescuda per la qualitat de la sorra i per l'enorme afluència turística. La platja és bastant gran, en forma de mitja lluna, amb un recorregut de quatre quilòmetres aproximadament de cap a cap. La resta de platja, encara que en realitat és la mateixa, es diu Leme, que és també el nom d'un altre barri de Rio. Copacabana és també un conegut barri de Rio de Janeiro i un dels que tenen més densitat de població del món. Es diu que, si totes les persones del barri de Copacabana sortissin al mateix temps a la platja, no hi hauria espai per a tothom. El més típic de la platja són el que ells anomenen Quioscos de platja, els xiringuitos de tota la vida. N'està ple per tot el llarg del passeig i una cosa que has de fer si hi vas és probar la típica aigua de coco. Boníssima. Al·lucinant com el venedor va agafar el coco i el va començar a partir a cops de matxet abans de posar-li una canya. Si ho hagués probat jo segurament només em quedaria un braç ara mateix. L'empedrat del passeig marítim també és una cosa que la caracteritza des de sempre. Al final de la platja hi ha el Fort de Copacabana, una fortalesa creada a principis de segle XX per millorar la defensa de la ciutat i de la badia de Guanabara. Ara atracció turística. Llàstima que al principi del fort hi ha el parc de bombers i aquests no em van deixar passar. No vaig trobar cap altre entrada per visitar el fort.

Al final de Copacabana, després d'una petita curva comença la platja d'Ipanema. La segona més coneguda de Rio, no només pels turistes sinó que em van dir que també és molt apreciada pels propis carioques. Ipanema potser no és tan coneguda internacionalment com Copacabana i per això està menys massificada. L'oferta turística és important i atrau persones de diversa índole, potser d'un nivell adquisitiu més gran que Copacabana. És la platja pija. El barri d'Ipanema és una mica més car que el de Copacabana, tot i que també és més gran la qualitat dels seus restaurants i hotels. Pel que podriem comparar, per fer-nos una idea, Copacabana amb Salou i Ipanema amb Castelldefels. Ipanema és una platja gran, una mica més de dos quilòmetres, i al llarg de tot el seu recorregut alberga banyistes de diferents països del món. Té diverses zones, més o menys definides, on s'agrupen col·lectius diferents, com el gai, famílies, amants de l'esport, etc.
Com que ja era capvespre i el sol s'estava ponent, sempre recordaré la última imatge de la platja que em va quedar al cap, una autèntica postal. No podia parar de tirar fotos. D'entre totes em quedo amb aquesta.

I aquest va ser el meu pas per Rio de Janeiro. Potser curt però molt positiu. Un lloc per tornar-hi. Ara només quedava intentar descansar i no tenir malsons ja que el que m'esperava l'endemà feia por de veritat; 24 hores de bus en semillit. Rio-Foz de Iguazú. Brasil d'est a oest. Una bogeria però per veure una altra meravella del món com son les famoses catarates, suposo que havia de fer algun sacrifici.