Colonia del Sacramento: la porta d'entrada a Uruguay

Ahir vaig canviar de país i ja puc enganxar a la meva motxilla una bandera nova; Uruguay. També vaig agafar un nou transport que encara no havia utilitzat en aquest viatge. La manera més ràpida i còmode per anar a Uruguay des de Buenos Aires és en un dels diversos ferrys que t'ofereixen el servei. Argentina i Uruguay estan separades pel Rio de la Plata i pots passar d'un país a l'altre en tant sols una horeta en vaixell. La terminal de Buquebus (companyia de ferrys) a Buenos Aires és realment nova i la sensació a l'entrar-hi va ser molt rara ja que no sabies si et trobaves en un aeroport o en un port marítim. Els tràmits i controls d'accés molt similars també als que has de fer abans d'agafar un avió. Després de les gestions de visats vam embarcar puntualment al vaixell que ens duria a Uruguay. El ferry també em va impressionar. Ja he pujat a algun que altre ferry però aquest semblava més un gran creuer que no pas un petit vaixell. A l'entrar, una gran escalinata tota il·luminada en plan Titanic i una gran botiga duttyfree plena de perfums, cremetes, roba de marca i souvenirs varis. 

Interior del ferry

El viatge va ser molt però molt mogudet. Feia mal temps i hi havia mala mar. Tot i que no creuàvem el mar sino el Riu, però allò és movia que no vegis. No em marejo mai però durant alguna estona que em vaig aixecar no sabia si estava en una atracció de Port Aventura o en un Ferry. T'havies d'agafar on podies si no volies caure. Gent per terra amb suors fredes i pàlids com el paper. Els moviments del vaixell van anar incrementant fins que una forta sacsejada de cop va fer que 3 dependentes de la botiga i alguns passatgers caiguéssin rodolant per terra i al seu darrere tota una prestatgeria de colonies. Em va passar una cadira de rodes pel davant i va anar a parar a l'altre punta del barco. Mare meva. Per megafonia van anunciar que degut al mal temps tindriem un viatge mogudet i tothom va començar a aplaudir. Ens ho deien o ens ho explicaven? Només em faltava cantar "si la barqueta es tomba..." Reiem per no plorar em sembla. Els membres de la tripulació van començar a repartir a tots els passatgers bosses de plàstic per si de cas i et feien anar a seure. Feina rai per arribar al meu seient ja que anaves de banda a banda tot apoian-te al primer lloc que podies, columnes, seients, fins i tot el cap d'algú que estava assegut em va servir per no anar per terra. Un xou. Tot i així no vaig poder fer res més que riure. 

I així vaig arribar a Colonia del Sacramento, més coneguda com Colonia. La ciutat està ubicada a pocs quilòmetres al sud-est de la confluència del riu Uruguay i el Rio de la Plata. Per la seva proximitat amb la ciutat de Buenos Aires, Colonia manté un fort vincle amb Argentina ja que són nombrosos els viatgers que arriben i marxen amb aquesta destinació. Fins i tot hi va haver un projecte per unir les dues ciutats mitjançant un pont. 

Com que ja era tard només vaig tenir temps de fer el check in a l'alberg que havia reservat i després d'una dutxeta a descansar ja que demà havia de veure Colonia en tant sols un dia. Al matí després d'esmorzar com Déu mana i de mirar al cel per veure si em donava treva, ja que feia dos dies que no parava de ploure, cap a recòrrer la ciutat. Es pot dir que el més característic de Colonia del Sacramento és el seu casc antic i barri històric, el qual va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1995. I ràpidament et dones compte que allò ha de ser bonic de veritat. Només començar a caminar em van cridar molt l'atenció tots els carrers amb adoquins recordant-me molt al meu carrer major de Montblanc. 

Tot el barri històric és una fusió dels estils arquitectònics portuguès, espanyol i postcolonial. I aquesta barreja d'estils fa que tot sigui molt pintoresc. T'arribes a sentir com si et trobessis en un lloc que no ha avançat en la història. Com si tot el que hi ha encara fos de l'època colonial, tal com ho diu el nom de la ciutat. El casc antic té un total de 12 hectàrees des de l'extrem occidental de la ciutat. El plànol es veu que és d'origen portuguès i contrasta amb l'estàndard que prescrivia la llei espanyola sobre les Indies Occidentals. Els llargs i amples carrers adoquinats de pedra fan que resalti la tradició militar de Colonia. 

Punta de San Pedro

Tot passejant aviat arribes a la platja on hi ha la "Punta de San Pedro" zona per on s'hi troba el far. El far de Colonia el varen construir l'any 1857. Està construït de mamposteria, pintat de blanc i destaca la seva cúpula amb franges vermelles i blanques. Està construït sobre la base d'unes antigues runes. Té una altura d'uns 34m sobre el nivell del mar. I tot i que no l'he pogut veure en funcionament de nit si que després de pagar 20 pesos uruguayos he pogut pujar fins dalt de tot. Les vistes des de dalt espectaculars. Tot i que no era molt alt, poder apreciar tot el barri històric de Colonia des de l'aire val molt la pena. O sigui que si hi vas i no tens vèrtig, que no et sàpiga greu pagar els 20 pesos que demanen ja que al canvi actual són uns 0,70€. O sigui que no siguis rata que les panoràmiques des dalt del far són realment boniques. Llàstima que el dia era plujós i gris ja que aquelles vistes amb un cel  blau i núvols han de ser encara més maques.

Panoràmica des del far

Far de Colonia

Després de veure el far he guardat el mapa i he preferit, com sempre, perdre'm pels carrers i carrerons del casc antic. Totes les façanes sembla que et cridin a que els hi facis fotos. No hi ha res a Colonia que no sigui pintoresc i acollidor. Et pots trobar en un mateix carrer 3 cases pintades en colors diferents i queda bé. La barreja de les cases d'una sola planta postcolonials, amb façanes de colors cridaners juntament amb l'empedrat d'adoquins del terra fa que et transportis en una altre època. La sensació era extranya, no penses en res. Com si es parés el temps. Després de tanta ciutat em donava la sensació com si em trobés al meu poble.

Tipica façana pintada a Colonia

 El que més m'ha cridat l'atenció han estat el munt de cotxes antics que et vas trobant per tota la ciutat. Cotxes dels anys 20, 30, 40. No se si tots tenen propietari o que els compra l'ajuntament de Colonia pels turistes, però quedaven realment bé aparcats en aquest paisatge, donant un toc retro a Colonia. Curiosos dos cotxes en un carrer, un era una torreta gegant ja que havien plantat un autèntic jardí botànic a dins. L'altre estava decorat amb una tauleta de bar i uns plats a l'interior. 

El cotxe torreta

El cotxe restaurant

I el dia no m'ha donat mès treva. Ha començat a ploure un altre cop i ja no ha parat fins a mitja tarda. He aprofitat per anar corrents a la terminal de bus a aixoplugar-me i comprar el bitllet cap a Montevideo per marxar després. Havent dinat, una estona per relaxar-se i preparar les coses per sortir cap a la capital d'Uuruguay. M'ha sapigut molt greu marxar de Colonia, tot i que es veu en un dia, per culpa del temps m'he quedat amb ganes de més. Però com que hi ha tantes coses a veure i viatjant t'has de marcar unes prioritats, el meu destí ara era un altre al qual tinc moltes ganes d'arribar-hi. I no és per cert Montevideo, sense menysprear la ciutat però estic una mica aborrit de multituds. La meva estada a la capital del país serà molt breu, només d'enllaç al meu següent lloc. De moment, i malgrat la pluja, em quedo amb algunes de les poques fotos que he pogut prendre de Colonia del Sacramento, la meva pintoresca porta d'entrada a Uruguay. 

.

Read More

Delta del Tigre: la selva a uns minuts de Buenos Aires

Avui he deixat enrere el bullici de la gran ciutat per passar un diumenge diferent en plena natura. He viatjat fins al Delta del Paranà. A només 30 minuts de Buenos Aires es troba la ciutat de Tigre, on hi desemboca el riu Paranà i també tota la gent que vol gaudir d'una escapada campestre i veure una altra part menys coneguda de Buenos Aires. Tenia ganes de passar un dia així. Diferent. En tots els dies de viatge que porto gairebé només he vist grans ciutats i algunes de les metròpolis més grans del planeta. No dic que no m'agradi visitar les ciutats però, potser serà perquè sóc de poble, tinc moltes ganes de disfrutar més de la natura i de paisatges salvatges com el que avui he visitat. 

Delta del Tigre o del Paranà

Un dels molts catamarans que ofereixen passejos pel Delta

El Delta del Riu Paranà anomenat també Delta del Tigre és el cinquè delta més gran del món i l'únic que desemboca en un curs d'aigua dolça. És un dels llocs que mereix molt la pena visitar si vas a Buenos Aires, no només aprofitant que es troba molt a prop, sinó també perquè és una zona d'una gran bellesa natural. És espectacular anar contemplant com el riu va obrint els seus braços per formar illes tot configurant un paisatge únic. Si vas a Buenos Aires, segurament en qualsevol hotel o hostel on t'allotgis et recomanaran i et voldran vendre aquesta excursió en un tour organitzat. Que no se't passi pel cap contratar-ho. Et robaran. Quan vaig arribar a la ciutat em van oferir aquest tour en el primer alberg on vaig dormir. Costava uns 500 pesos (uns 60€) anada i tornada, passeig en catamaran i dinar. Jo he fet el mateix i no m´he gastat ni 20€. No se si serà perquè ja he adquirit una mica d'experiència com a viatger però el tour no m'interessava per res del món, olorava que em volien robar. Prefereixo llegir, buscar a internet, o la millor opció; escoltar de la boca d'un altre viatger els consells i la millor manera de com anar a Tigre. I així ho vaig fer. Si vols anar a Tigre des de Buenos Aires, fes com jo, metro (aquí li diuen "subte") fins a la terminal de bus de Retiro. Just sortint de la parada de metro i abans d'arribar a la terminal hi ha l'estació de trens Mitre. Allí he comprat un bitllet d'anada i tornada a Tigre per 7,50 pesos argentins (menys d'1€). Tot i que només són 30km el trajecte dura una hora ja que el tren va fent parades. Intenta anar-hi aviat ja que normalment i més en època de calor, acostuma a anar ple. Jo al damunt, he fet la "turistada" sense saber-ho, d'anar-hi un diumenge de pont, ja que demà és festiu. El tren anava ple fins dalt i he hagut de passar-me tot el trajecte de peu. Tot i això, el dia ha estat molt positiu. 

Quan arribes a Tigre només t'has de deixar portar per la gent, tots van al mateix lloc. Molt a prop de l'estació de tren ja comença el curs del riu i sense problemes he trobat una oficina de turisme on he demanat un mapa i informació sobre què fer i què visitar. Tigre és una important ciutat de la provincia de Buenos Aires. La ciutat es troba en una illa creada per diversos rius. Va ser fundada l'any 1820 després que unes grans inundacions havien destruït altres assentaments de la zona. Curiosa la història que dóna nom a la ciutat. Es diu que per la zona hi vivia un jaguar que ocasionava molts danys a les cases. Els propietaris el van matar i des de llavors el lloc es coneix com a Tigre. Pels voltants quedaven molts jaguars fins a finals del segle passat, però per culpa del desenvolupament de la població humana es van anar extingint i avui en dia només sobreviuen alguns exemplars a la selva misionera, al nordest d'Argentina.

Hi ha un moll on es poden llogar kayaks, barquetes i catamarans per realitzar passejos pels canals. A les illes hi ha diferents propostes per passar el dia; fer picnic, acampar, "asados" o menjar en qualsevol dels molts restaurants que hi ha. Jo m'he deixat portar tot passejant i fent fotos buscant la millor oferta per passejar en un catamaran. Mai s'ha de contractar el primer que t'ofereixen. Sort de la meva desconfiança i que he rodat. Al final, pel que m'oferien en el primer lloc, he contractat un passeig pel doble de temps, a meitat de preu i a sobre amb el bitllet de tren encara m'han descomptat 10 pesos més. 

Tipic vaixell de turistes del Delta del Tigre

A part de poder contractar una excursió en vaixell també pots disfrutar d'un dia tranquil i relaxat disfrutant de la fauna i la flora autòctona. És un pla perfecte pels amants de l'ecoturisme, la pesca esportiva o els esports nàutics. Avui era diumenge de cap de setmana llarg i hi havia més argentins que turistes, ja que s'escapen a Tigre els caps de setmana per desconectar de la rutina i estar en contacte amb la natura.

 

A Tigre també es practica molt d'esport. El més popular és el rem. Només es pot practicar si t'associes a algun dels molts clubs que hi han ja que a part d'això no et lloguen l'embarcació. Hi ha moltes zones reservades pel rem a fi de que no molestin a les llanxes. Curiós les rampes per on la gent baixa les barques al riu. 

Barques de rem

Un dels clubs de rem de Tigre

La meva intenció era contractar una excursió fora de lo normal, més autèntica i de gairebé tot el dia. He estat parlant amb un noi molt simpàtic, recomanat per Trip Advisor, que et porta amb la seva barqueta zodiac a recòrrer els canals i els rius fins al mig de la selva, lluny de la civilització i dels catamarans plens de turistes. El problema ha estat que al viatjar sol i no trobar ningú per compartir l'excursió el preu era excessiu. Més de 100€ si era jo sol. M'he hagut de conformar en un passeig en catamaran durant una horeta i mitja. Els paisatges, espectaculars.

Abanas de pujar al catamaran m'he acostat fins al "Puerto de Frutos" on m'he trobat amb una fira d'artesania ubicada a l'antic mercat de fruita a la vora del riu. Hi havien infinitat de paradetes amb roba, records i artesanies. Jo, al viatjar lleuger d'equipatge i amb el cinturó apretat, m'he dedicat només a caminar, mirant sense tocar res. Si em parés a comprar una cosa a cada lloc on vaig, al finalitzar el viatge podria muntar-me un basar xino.

El passeig amb catamaran ha estat fantàstic. Feia un dia de molt sol i molta calor. Una mica de protecció i a disfrutar del paisatge. Només sortint al canal principal et trobes amb un parc d'atraccions a la vora del riu. "Parque de la Costa", inaugurat l'any 1977. No lliga massa amb el paisatge i la natura dels voltants ja que és massa turístic però suposo que és un reclam per la gent i i un factor important per l'economia de Tigre.

Parque de la Costa

Sense cap dube, Tigre i tota la regió del Delta és un lloc que et sorprendrà tal com m'ha sorpès a mi. El paisatge et conquista ja que a tants pocs quilòmetres d'una gran metròpoli del món, es fa estrany trobar aquesta natura tant salvatge. És diferent a qualsevol cosa que hagis pogut veure abans. Ara mateix no se amb quines paraules descriure les postals que durant el breu passeig en barca he pogut contemplar. Prefereixo que les imatges parlin per mi i que et convencin per visitar Tigre quan vagis a Buenos Aires.

Taxi privat per passejos pel Delta

Vaixell en desús abandonat a la vora del riu

Vistes d'un dels molts canals que s'endinsen a la selva

Típiques cases del Delta del Tigre

Vivendes de families adinerades 

Catamaran tipic per passejar pel riu

Zona de picnic i d'oci

Panoràmica del Delta

La selva

Read More

La Plata: uns dies en familia i retorn a Buenos Aires

Gairebé una setmana sense escriure. Ja tocava. Avui he tornat de nou a Buenos Aires després de passar una increïble setmana en familia a casa dels meus grans amics Pol i Angi. Sempre dic i diré que viatjar només et pot aportar coses bones i és que aquesta amistat és fruit d'un gran viatge. Si l'estiu del 2012 no hagués agafat la motxilla i no m'hagués llençat a reccòrrer el Marroc un mes per lliure, probablement els nostres camins mai s'haurien creuat. Doncs la vida ens va ajuntar i ens va fer compartir uns dies de viatge i d'aventures inolvidables per aquell meravellós país del nord d'Àfrica. Ràpidament va sorgir una bona amistat i després d'aquell viatge varen venir a passar uns dies a Montblanc. Ara, doncs, em tocava si o si anar-los a visitar a la seva terra. La història del Pol i l'Angi m'encanta. Ell nascut a Barcelona, havent finalitzat els estudis es va embarcar junt amb un amic seu a l'aventura de viatjar sense data de tornada per llatinoamèrica. Sempre diu que el que el va impulsar a deixar la seva vida a Barcelona per viatjar va ser la lectura del llibre titulat "Las venas abiertas de América Latina" d'Eduardo Galeano. Llibre que m'ha recomenat llegir i que ho tinc pendent. Doncs recorrent el nord d'Argentina un dia va conèixer l'Angi. El seu viatge per sudamèrica va acabar aviat i mai ha tornat a Catalunya. Només de visita a la familia. Si parles amb ell i no el coneixes, tot i tenir pinta d'australià amb el seu 1,92m d'alçada, mai dubtaries que no és argentí, té un accent perfecte el "boludo". Es fa raríssim parlar amb ell en català i després sentir-lo parlar immediatament amb l'Angi amb accent argentí. No cola. Sembla que el doblin com en una pel·lícula. 

Plano de La Plata

El Pol i l'Angi viuen a la Plata, ciutat al sud de Buenos Aires i capital de la provincia que duu el mateix nom. És una ciutat relativament nova, doncs la van fundar l'any 1882 com a conseqüència de la falta d'una capital per la provincia. Antigament ho era Buenos Aires però com que es va federalitzar es van quedar sense ciutat capital. La ciutat en si no té moltes atraccions turístiques i els mateixos habitants et diran que hi ha molt poca cosa per veure. El que més em va cridar l'atenció és el model urbanístic que té. La traça de la ciutat es caracteritza per una estricta quadrícula amb un munt d'avingudes i diagonals. En la intersecció de les dues diagonals més importants que creuen el quadre de punta a punta, s'hi troba la plaça més important, Plaza Moreno. On hi ha les dues atraccions principals; la Catedral i l'Ajuntament (municipalidad). A la imatge de la dreta podem fer-nos una idea de com són els carrers de La Plata. Tot simètric. Tot ordenat. Un Eixample de Barcelona però en gran. Cap carrer té nom sinó que tant les avingudes horitzontals com les verticals tenen un número, en principi sempre correlatiu. 

El primer dia que vaig sortir a recòrrer la ciutat, com que no tenia mapa, el Pol em va dibuixar a mà un borrador amb la forma del quadre senyalant-me les avingudes principals i casa seva, a fi de no perdre'm. Semblarà fàcil però em va costar bastant arribar al centre. Just al sortir de casa seva em van cridar l'atenció 3 cavalls que anaven pastant sols pel carrer. Molt surrealista. Vaig mirar a dreta i esquerra per si s'havien escapat ja que portaven les corretges i tot. Un se'm va quedar mirant, per mi, extranyat de veure un "turista" per alli, ja que durant tots els dies que vaig passar a La Plata no vaig veure cap altre viatger. 

Després de molts tombs i amb l'ajuda del dibuix del Pol, vaig aconseguir arribar a Plaza Moreno, centre neuràlgic de La Plata. Unes fotos als dos edificis, per mi, més atractius i importants i es podia dir que ja ho havia vist tot. 

Catedral de La Plata

Municipalidad 

Si trobar aquella plaça havia estat complicat, la tornada a casa encara ho va ser més. Ni jo mateix em podia fer la idea del que havia caminat. Tota l'estona buscant per les cantonades la creu entre dues avingudes per saber el número on estava. Em dóna la sensació que si passés un mes a La Plata, no seria temps suficient com per conèixer-la. A part que no volia aparentar molt que anava perdut, doncs no és que sigui una ciutat molt segura. Els d'allí em volien pintar-ho diferent però després de dos dies en dos cafès diferents i llegint dos diaris diferents, els titulars manàven. 

El titular de dalt em va impactar molt ja que havia succeït només a 9 carrers de casa seva. Amb això no vull parlar malament d'aquesta ciutat, ni molt menys. Simplement és el punt de vista segons la meva experiència. Els diaris estaven allí i jo els vaig llegir. No vull que sembli que La Plata és una ciutat perillosa, a tot arreu passen coses. Al segon diari, per exemple, al costat del titular de l'assassinat del jove, hi havia l'article sobre un individu que la setmana passada va aterroritzar París amb una metralleta. Durant la meva estada a La Plata no vaig sentir-me en cap moment en perill. Tot i això, si que es notava un clima tens entre la delinqüència i el malestar polític i financer. Malgrat això, reconec que després d'assabentr-me del perill o de les facilitats en que podia ser assaltat, la resta de dies al tornar sol a casa al capvespre, en comptes de caminar vaig agafar un taxi. No és que fos molt barat però a mi em compensava i em quedava tranquil.

El segon dia a casa del Pol i l'Angi, vam anar a comprar carn i vam preparar un "mini asado" argentí. "Mini" perquè el Pol em va recalcar que allò no es podia comparar amb un "asado" en majúscules. Era un escalfament. La carn baratíssima i molt molt bona. A l'Argentina és una tradició "el asado". Es cuina la carn lentament amb poca brasa. Espectacular. I tot acompanyat amb un bon vi argentí. He de reconèixer que hi tenen la mà trencada, res a envejar a un rioja, terra alta o un penedès. Aquí tenen molt bon vi.
El dia abans de marxar va coincidir amb l'aniversari del Pol i vam repetir un altre asado, aquest cop amb més de 5kg de carn ja que venien a celebrar-ho tots els seus amics. Em van enredar i em va tocar preparar all i oli per tots aprofitant el morter que l'Angi va portar un cop des de Catalunya. Em va quedar prou bé. Els hi va encantar.

Destacar com a curiós de totes les experiències que vaig viure durant aquests dies a casa seva, la gran quantitat de vocabulari que vaig arribar a aprendre. Podria dir, exagerant una mica, que si vas a argentina i vols fer-te entendre't bé, fes un màster o un intensiu de l'idioma abans. Fins i tot et pots arribar a trobar, com a mi em va passar, algun argentí de pura cepa que et dirà que l'argentí i el castellà són llengües diferents. Va passar. Doncs amb l'ajuda del Pol i l'Angi vaig anar recopil·lant en plan diccionari, tota una serie de paraules diferents que vaig anar sentint i que les havia de fer servir si no volia que tothom es mofés de mi durant una bona estona.  A l'esquerra paraula en argentí amb el seu equivalent al català al costat.

• TRINCHETA - Fulla de tallar (cutter)
• ZAPALLITO - Cogombre (espècie de pepino rodó)
• PILETA - Piscina
• CHABÓN / FLACO - Noi
• MINA / FLACA - Noia
• PUCHO - Cigarro
• ATADO - Paquet de cigarros
• LAVANDINA - Lleixiu
• HELADERA - Nevera
• BALDE - Galleda
• PISO - Terra 
• DEPARTAMENTO - Pis
• PIEZA - Habitació
• MUSCULOSA - Samarreta sense mànigues
• COGER - Fornicar
• GUARDAR - Vigilar
• MORFI - Menjar 
• LABURAR - Treballar
• BONDI/MICRO/COLECTIVO - Autobús
• BOMBACHA - Calces
• CORPIÑO - Sostenidor
• MALLA - Banyador
• REPOSERA - Cadira de platja
• REMERA - Samarreta
• OJOTA - Xancla
• KILOMBO - Enredo (merder)
• VEREDA - Vorera 
• COSO - (quan en argentí no sàpigues què dir o qualsevol paraula que no recordis, digues COSO i quedes com un senyor)

I avui, després d'una gran setmana i ja parlant en argentí, he tornat a Buenos Aires. Aprofitant que el Pol havia d'anar a treballar, tal com uns dies enrera em va recollir, avui he vingut amb ell fins a Capital Federal, com aquí anomenen Buenos Aires. He passat el matí tranquil descansant al mateix hostel de l'últim cop. No acostumo a parlar mai d'allotjaments però aquest alberg si m'agradaria recomanar-lo si vas a la ciutat. Hostel Rayuela. Petit, acollidor, familiar i barat. Ubicat en un pis en un edifici antic, m'han rebut com si fos de la familia amb un petó i abraçades tots els membres de l'staff. Encantadors.

Edifici de l'esquerra Palacio de la Jefatura del Gobierno

A la tarda he aprofitat per comprar quatre coses que em feien falta i tot passejant he arribat fins a la mítica Plaza de Mayo. És el que es considera lloc fundacional de Buenos Aires i fruit de la unió de dues places, la Victoria i la del Fuerte, quan l'any 1884 van demoldre una construcció que les separava. Al voltant de la Plaza de Mayo hi han alguns dels principals monuments de la ciutat. Primer m'he trobat l'edifici del Govern. El Palacio Municipal de la Ciudad de Buenos Aires o també anomenat Palacio de la Jefatura de Gobierno, és la seu del govern de la ciutat.

Cabildo de Buenos Aires

Just al costat d'aquest edifici i seguint envoltant la plaça hi ha el Cabildo. Va ser l'ajuntament des de la fundació de la ciutat l'any 1580 fins l'any 1821. Actualment és el Museu Històric Nacional del Cabildo i de la Revolució de Maig, ja que aquest edifici va ser escenari de la revolució del mes de maig de l'any 1810 on els argentins van començar a lluitar per la seva independència.
Però l'element central i espectacular de la Plaza de Mayo és la famosa Casa Rosada. Ja tenia ganes de veure-la d'aprop, ja que la primera setmana que vaig passar a la ciutat només vaig poder conformar-me en veure-la ràpid dins d'un bus. La Casa Rosada és la seu del poder executiu d'Argentina. Dins també hi ha el despatx del President del país.

Guardia del Regimiento de Granaderos

No se si fruit de la casualitat o que he tingut molta sort, però just quan estava admirant els entorns de la Casa Rosada he sigut testimoni, sense saber-ho, d'una de les tradicions més cíviques dels argentins; la cerimònia de baixada de la bandera Argentina al mig de la Plaza de Mayo. La cerimònia l'oficialitza la Guardia del Regimiento de Granaderos, que amb la seva indumentària és tot un atractiu tant per turistes com pels propis argentins.
Properament penjaré un video que he pogut gravar de la baixada de bandera.

Just al costat de la Casa Rosada hi ha dos dels altres edificis emblemàtics de la plaça, el Banco de la Nación Argentina i la Catedral Metropolitana

Banco de la Nación

Catedral Metropolitana

La tornada fins a l'alberg, molt a prop de la plaça, ha estat un passeig preciós. El sol començava a caure i és quan surten les millors fotos. He tornat a veure l'obelisc i m'ha tornat a impressionar. De veritat que aquesta ciutat m'encanta. Enganxa. T'hi sents a gust. Tot i això, en un parell de dies he de continuar el meu viatge direcció Uruguay i hauré d'aprofitar al màxim el temps que aquí em queda. Qui sap els cops que potser després hi torno.

Plaza de Mayo

Casa Rosada

Obelisco des de Plaza de Mayo

Read More