About

English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

jueves, 2 de enero de 2014

San Pedro de Atacama: paisatge llunar a Chile

Ara si que feia molts dies que havia abandonat el blog. No ha estat per decisió pròpia sinó que m'hi he vist obligat. Durant el pas per Chile cap a Bolívia he tingut el primer imprevist del viatge. L'ordinador em va dir prou i això que només té dos mesos de vida. Quan vaig arribar a La Paz vaig poder trobar un gran informàtic que me'l va arreglar. En teoria tot entra en garantia però no ho podré reclamar fins que torni a casa. La qüestió és que ja està sol·lucionat i puc tornar a escriure i compartir tots els llocs genials que he visitat des de la meva última entrada.

Com ja vaig explicar havia de sortir d'Argentina si o si. El pressupost estava molt tocat degut a la inflació de preus en el gran país de sud-amèrica i em dirigia a Bolívia, fent una breu estada a Chile en el trajecte. De Salta vaig prendre un bus direcció a San Pedro de Atacama, petit poble al nord de Chile. Van ser unes 9 hores de viatge on vaig poder viure de primera mà el tant conegut mal d'altura. Quin mal de cap. En menys d'una hora després de sortir de Salta el bus es va enfilar a més de 4.000 m d'alçada sobre el nivell del mar. La sensació molt dolenta, molt mal de cap, mareig, dificultats per respirar. Fatal. Vam arribar fins el pas fronterer de Jama on després d'una odissea de més d'hora i mitja de tràmits per sortir d'Argentina i entrar a Chile, vam seguir la ruta ja descendint fins al nostre destí a uns 2500 m d'alçada. 

Principal carrer de San Pedro

San Pedro de Atacama em va impressionar només baixar del bus. El poble està al mig del desert. Al fons muntanyes àrides i algún volcà gegant. Quilòmetres i quilòmetres de no res miris on miris. Té sentit el paisatge quan saps que San Pedro de Atacama és la porta d'entrada a un dels deserts més àrids i més grans del món; el desert d'Atacama. Semblava un poble solitari ple de cases construïdes d'adobe amb les teulades de palla. Caminant de la parada de bus fins al centre et sents una mica desorientat ja que no hi ha res. Desert i cases d'adobe. Quan arribes al centre històric allò ja és una altra cosa. Algun edifici colonial dóna caliu al poble junt amb carrers plens de botiguetes d'artesanies i agències de tours i excursions. Molt animat. 

 A San Pedro hi viuen unes 5000 persones fixes però la quantitat de gent que hi trobes és impressionant, sense arribar a agobiar. En els seus inicis va ser només un destí de motxil·lers i viatgers però avui en dia hi arriben turistes de tots els racons del món, en especial europeus, atrets per les meravelles naturals de la zona i l'encant particular del poble. L'estada allí va ser curteta però justa pel que volia veure; El Valle de la Luna, el principal atractiu turístic. Si hi vas sàpigues que hi han moltíssimes més coses per visitar; géisers, llacs altiplànics, salars... Tot això jo ja ho veuria en el meu recorregut cap a Bolivia o sigui que havia de prioritzar i vaig optar només pel Valle de la Luna. T'aconsello però que si hi vas no et perdis cap excursió. Els preus són realment econòmics i els paisatges memorables.

El Valle de la Luna es troba ubicat a uns 17km del centre de San Pedro, a la zona de la Serralada de la Sal. Declarat un santuari de la naturalesa per la seva gran bellesa natural i extranya aparença llunar que li dóna el nom. La ruta la pots fer en bici, a peu o contractant un tour. Et recomano el tour ja que és econòmic i ho pots veure tot. Sense presses ni calor. Si ho vols fer a peu o en bici necessitaràs dos dies. És una área interessant de formacions de pedra i arena que degut a milenis d'inundacions i ventades li han donat una serie de colors i textures al desert que fa que sembli realment que estàs a la superfície de la lluna. És un lloc on pots observar un espectacle geològic de gran bellesa, en especial durant la sortida i la posta de sol. 

Valle de La Luna

El primer que vam veure tot recorrent la vall van ser "Las tres Marias". Formació rocosa que per la seva forma diuen que recorda a tres verges resant. Jo encara les estic buscsant però si hi vas potser que les vegis. Impressionava els diferents contrastos de paisatge que anaves trobant en pocs metres. A l'haver-hi diversos llacs secs on la composició de la sal d'aquests cobreix un preciós mantell blanc, la postal és realment increíble. Les tres maries estan enmig d'un d'aquests llacs i la vista és impressionant. El paisatge colorejat de les formes escultòriques produeix bells efectes quan es pon el sol. Es tracta d'un paisatge àrid, on no hi existeix ni vida ni humitat, un lloc veritablement únic. 

Las Tres Marias
Gran duna
Després de les tres maries, seguint la ruta vaig poder observar la imponent silueta del volcà Licancábur que amb els seus 5900 m d'alçada es pot veure des de qualsevol punt de San Pedro. Vaig seguir la ruta fins als peus d'una gran duna natural d'arena des d'on vaig pujar al cim per disfrutar de les vistes i fer unes fotos espectaculars. Cada cop creia més que realment em trobava a la lluna. Mai havia estat en un lloc semblant. Després vam recórrer una gran gorja natural entre les roques fins endinsar-nos a una cova. La tarda m'estava passant volant i encara quedava el millor; la posta de sol.




Volcà Licáncabur 5900m


Pujant la gran duna

Paisatge llunar
Ens vam dirigir al Valle de la Muerte. Una altre lloc espectacular amb les mateixes formacions rocoses i paisatge llunar similar al Valle de la Luna. Allí vam esperar fins que el sol va començar a caure i ens va permetre gaudir de la millor llum per apreciar tot allò. Et quedes en silenci. Relaxat. Pensatiu. Vols fer moltes fotos però t'oblides que portes càmera i només pots contemplar aquella naturalesa tant verge que fa que oblidis fins i tot on et trobes.


Valle de La Muerte

Posta de sol

Una vegada superada la impressió que el lloc et produeix, fen-te sentir com un antic conquistador, respires més pausat i descanses un moment. No seria extrany que aquí algunes persones s'imaginin ser arquèolegs buscant una peça de ceràmica treballada pels antics atacamenys, ossos d'animal o interessants roques que puguin aparèixer, mentres altres excursionistes simplement senten com el vent els hi passa per la cara observant com es pon el sol, un element més de la enigmàtica atracció que exerceix aquest trosset de lluna reproduït a Chile. El Valle de la Luna, un altre dels llocs meravellosos que he tingut el plaer de visitar i que et recomano que ho facis si tens la ocasió.

0 comentarios:

Publicar un comentario