Salta i Jujuy: el nord d'Argentina ~ LA VOLTA ALS 30

Que Argentina és inmensa ja me'n havia donat compte, però tant com quan vaig voler sortir de El Calafate no. La intenció era anar pujant per l'oest recorrent la frontera amb Chile fins a arribar a Bariloche, una altra de les zones més maques del país. El fet que estic repetint en cada entrada de que Argentina és excessivament cara va fer que desistís i hagués de canviar el meu itinerari. Per força. Perquè te'n puguis fer una idea dels preus que m'estic trobant només dir-te que el bus des de El Calafate fins a Bariloche fa dos anys costava 445 pesos (50 €). A data d'avui, el mateix bus, la mateixa ruta i el mateix trajecte costa 1150 pesos (130 €). Espectacular. Només han passat dos any i els preus gairebé s'han triplicat. Em sabia greu però la situació econòmica del país m'obligava a canviar el meu itinerari. El meu pressupost ja estava molt tocat a Argentina i per molt greu que em sapigués havia de retallar i "fugir" d'aquest país tant espectacular però que alhora et roba de tal manera que com no s'arregli a la llarga ningú podrà disfrutar de les meravelles que tenen. Vaig estar tres dies descansant per meditar la millor manera i la millor solució per continuar el meu viatge. El bus estava descartat, molts diners i moltes hores de viatge. Jo volia plantar-me prop de la frontera amb Chile i Bolivia per continuar cap al nord. Volia anar a Salta. La segona opció va ser intentar llogar un cotxe. A part del preu també desorbitat, el que va fer repensar-m'ho va ser quan vaig fer una simulació de l'itinerari a internet. Encara tinc la boca oberta. Anar de El Calafate a Salta és la mateixa distància com si llogues un cotxe a Barcelona per conduïr fins a Moscú, Russia. Espectacular. Això és inmens. Només em quedava buscar un bitllet d'avió per arribar-hi. El tema dels vols interns a Argentina també és un caos. El 90 per cent dels vols han de passar per Buenos Aires. Vaig trobar un vol amb enllaç a Capital Federal (Buenos Aires) que en 7 hores em portaria a Salta. No va ser barat però comparant el que em costarien els busos més allotjaments i dies de viatge per arribar a Salta, ho compensava.

Ciutat de Salta

I així vaig arribar al nord del país. Salta, ciutat, municipi i capital de la província que duu el mateix nom. Té una població d'uns 540 mil habitants, sent la vuitena ciutat més poblada d'Argentina. Está ubicada a l'est de la serralada dels Andes, a la Vall de Lerma. El nom de la ciutat ve del nom de la tribu indígena dels Salta, que habitaven allí quan l'espanyol Hernando de Lerma la va fundar. Tot i no tenir molts habitants la ciutat està plena d'edificis baixos, no grans rasca cels. A la ciutat hi vaig estar 3 dies. Vaig arribar-hi tard i cansat dels dos avions i amb més de 7 hores de viatge. Eren les 11 de la nit. De l'aeroport vaig prendre un taxi que em va portar fins a l'alberg que havia reservat. Després de deixar les coses, el Sebas, el recepcionista, em va invitar a seure amb ell i l'Evaristo, un basc de 67 anys que porta 3 anys viatjant. Vam estar fins la matinada xerrant i bebent cervesa. Moments agradables del viatge que t'ensenyen que el món està ple de gent meravellosa per conèixer. Durant aquells dos dies vam fer una gran amistat i vam compartir molts riures.

Escales per pujar al Cerro de San Bernardo

L'endemà em vaig llevar amb moltes ganes de recórrer i conèixer la ciutat però a primera hora plovia. Em vaig dedicar a planificar la ruta futura i a arreglar el blog fins que el cel es va obrir i va sortir el sol. Em vaig calçar ràpid i amb la càmera a la mà directe al "Cerro de San Bernardo" a uns 1500m. A només 1 km a l'est de la plaça central de Salta es troba el "Cerro de San Bernardo" i altres muntanyes que juntes formen part de la Serralada Oriental que són reserva natural de la província. És una serralada muntanyenca coberta per abundant vegetació selvàtica denominada "Yungas". Es veu que fa milions d'anys el "Cerro de San Bernardo" estava summergit sota el mar. Es va formar juntament amb els Andes a l'edat Paleozoica. En les roques que el formen es poden trobar fòsils marins. Per pujar-hi tens la opció fàcil o la difícil. La fàcil; pagar i pujar-hi amb telefèric. És un desnivell d'uns 285 m i es puja en 8 minuts. L'entrada, cara. Uns 60 pesos. Jo vaig decantar-me per la difícil; caminar. Des del Museu d'Antropologia de la ciutat comença una escalinata que et porta fins dalt. És un bonic passeig enmig de la vegetació selvàtica i mentres vas pujant el total de 1021 escales et vas trobant una serie de temples que representen cada una de les 14 estacions del via crucis. No és una pujada que requereixi una bona forma física ja que es tracta d'anar pujant escaletes de pedra, però si hi vas a l'estiu com jo porta força aigua ja que vaig suar bastant.

A dalt de tot les vistes són impressionants. Quan arribo a una ciutat nova m'encanta, a part de perdrem pels carrers i racons, poder ascendir fins a algun punt alt a fi d'obtenir una panoràmica del lloc. Des d'aquí dalt Salta s'aprecia bé des de tots els miradors, balcons i terrasses construïdes al cim. Es distingeixen els principals edificis com la catedral i la plaça "9 de Julio". També hi ha un munt de cascades artificials i infinitat de vegetació típica de la zona que fan que sigui un lloc agradable i que no et sap gens de greu haver suat una mica per arribar-hi.

Telefèric amb la panoràmica de Salta

Al baixar de San Bernardo vaig donar un tomet per la ciutat i vaig buscar un tour per disfrutar dels entorns de la provincia de Salta i Jujuy, l'altra zona a veure del nord. A la tarda de nou, riures amb l'Evaristo i el Sebas que ens va preparar un "asado" fantàstic per sopar.

Al matí vaig haver de matinar moltíssim. A les 7 em recollien a la porta de l'alberg per sortir en ruta direcció a la frontera amb Bolivia. Anava a visitar Jujuy i Purmamarca, dins la "Quebrada de Humahuaca". Hi han moltíssimes més coses a veure però com sempre, havia de prioritzar.

Purmamarca

Jujuy és una província argentina situada a la regió del nord. Limita a l'oest amb Chile per la serralada dels Andes, al nord amb Bolivia i per l'est i el sud amb la província de Salta. A la capital, San Salvador de Jujuy només hi vaig parar per fer un cafè i seguir camí cap al principal atractiu turístic de la zona; la "Quebrada de Humahuaca". Destaca per la bellesa paissatgística de l'entorn i el seu ric patrimoni cultural. Estava visitant un altre Patrimoni Natural i Cultural de la Humanitat, declarat el 2003 per la Unesco. És especialment curiós quan vas entrant a la Quebrada, el contrast del paisatge que et vas trobant. Paisatges totalment diferents en pocs quilòmetres que van des de la selva exuberant a un territori desolat amb salines, volcans i gèisers. La Quebrada de Humahuaca impressiona per la concentració de muntanyes multicolors úniques. Plena de fortaleses indígenes i restes que revelen una zona que va ser testimoni de la evolució humana a través de milers d'anys.

I recorrent quilòmetres de paisatge de postal vaig arribar a Purmamarca ciutat de la provincia de Jujuy ubicada dins la Quebrada. Curiós el nom del poble que prové de la llengua aimara on purma signifia desert i marca ciutat; La Ciutat del Desert. El més pintoresc del poble és el "Cerro de los Siete Colores", una muntanya impressionant amb diferents tons de colors fruit de la complexa història geològica de l'entorn, que inclou sediments marins i fluvials, elevats pels moviments tectònics. Vaig estar una horeta a Purmamarca passejant i fent fotos, admirant la bellesa d'aquesta muntanya multicolor que es pot veure des de qualsevol punt del poble.

Cerro de los Siete Colores

Carrers de Purmamarca amb el Cerro al fons

Esglèsia de Purmamarca

D'allí em vaig dirigir a Tilcara, una altra població de Jujuy, ubicada just al centre de la Quebrada de Humahuaca. L'antiga ètnia dels omaguaca i els tilcara van ser els que van donar el nom a la població. Em van explicar l'anècdota que a l'any 1986, just abans del mundial de Mèxic, la selecció argentina va viure un mes a Tilcara per preparar-se i aclimatar-se a les altituds que es trobaria a Mèxic aprofitant que Tilcara està ubicada a uns 2500 m sobre el nivell del mar. Els jugadors van prometre que si guanyaven la copa tornarien a Tilcara en senyal d'agraïment. Van guanyar i mai van tornar a aquelles terres i des de llavors que corre la llegenda que fins que la selecció no torni a visitar Tilcara, mai tornarà a guanyar una copa del món.

Tilcara al fons

No pots marxar d'allí sense visitar el "Pulcará de Tilcara". Es una fortalesa construïda per la tribu dels tilcaras en un punt estratègic de la Quebrada de Humahuaca. Les ruïnes es troben sobre un turó i va ser un lloc idoni per defensar-se dels atacs dels enemics. Vas pujant un caminet fins dalt de tot del turó i disfrutes d'unes vistes espectaculars de tota la Quebrada. Durant la caminata el paisatge àrid es reforça amb un munt de cactus silvestres gegants, anomenats cardones, que hi ha per tota la zona. A dalt de tot et trobes amb algunes restes de les edificacions dels indígenes i amb una recreació d'un temple construït en honor al descubridor d'aquestes ruïnes. Les vistes no tenen desperdici.

Vistes pujant al Pulacará de Tilcara

Ruïnes del Pulcará de Tilcara

Des de Tilcara vaig parar al poble de Humahuaca. Després de dinar vaig donar un tomb pels carrerons plens d'edificis de l'època Colonial. Destaca l'ajuntament amb tocs d'arquitectura àrab-espanyola, l'esglèsia dedicada a Santa Candela i el Monument dels Herois de la Independència, amb una imponent estatua dalt d'una gran escalinata. Em van comentar que al març es molt típic venir a celebrar els carnavals aquí.

Humahuaca amb el Monumento a los Héroes de la Independencia al fons

Panoràmica de Humahuaca

De tornada a Salta vam parar un moment a la vora de la carretera per gaudir d'un dels altres meravellosos paisatges de la Quebrada de Humahuaca; "La Paleta del Pintor". Es troba al costat de la població de Maimara i és la principal característica del paisatge d'allí. Es tracta d'una impressionant formació geològica constituïda per les muntanyes multicolors que et recorden a una paleta de pintura. Aquests plegaments corresponen als períodes terciaris i quaternaris. Era mitja tarda i el sol començava a caure i és quan hi has d'anar ja que amb aquella llum es reviuen els colors amb força i fan de la vista un lloc màgic.

La Paleta del Pintor

Vaig arribar a Salta de nit. Un moment per descansar i reflexionar sobre el dia que havia passat visitant el meravellós paisatge del nord d'Argentina. Tant de bo tingués el temps i el pressupost necessaris per poder seguir disfrutant de les meravelles que tenen en aquest país. Em va quedar molt per veure però també encara em queden moltíssimes coses per veure i llocs per descobrir. Havia estat més d'un mes a Argentina. Milers de quilòmetres per carretera. Molts paisatges i moltes fotos guardades. Marxo amb grans records d'aquí tot i que per què mentir, també marxo una mica decepcionat per l'alt cost econòmic que comporta visitar-ho. Tot i així estic segur que algun dia hi tornaré. Ara havia de seguir camí i l'endemà prendria rumb cap a Chile; San Pedro de Atacama m'esperava.