About

English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

sábado, 14 de diciembre de 2013

Glaciar Perito Moreno: la vuitena meravella del món.

En més de 40 dies de viatge i duent ja a l'esquena uns 15.000 km només havia agafat un sol avió. Va ser el primer, el que vaig prendre des de Barcelona fins a Sao Paulo. Déu ni do el que he recorregut per via terrestre. No se si serà que arribar a la fi del món em va desgastar una mica pel tema de les més de 30 hores que vaig passar dalt d'un bus, però no volia repetir-ho. No tenia ganes de tornar a fer un viatge així en aquells moments i molt meny tornar enrera, ja que per arribar al meu pròxim destí hagués hagut de tornar fins a Rio Gallegos i d'allí prendre un altre transport fins a El Calafate. Mirant preus vaig trobar un bitllet d'avió que per una diferència d'uns 20 i pocs euros, em duria des d'Ushuaia fins a El Calafate en una hora i 10 minuts, en comptes de les 18 hores que hagués tardat si hagués optat per l'autobús. El bitllet em va costar uns 114€ amb l'empresa Aerolínias Argentinas. Trobo que és car per ser un vol intern. Si, les distàncies aquí són molt grans. Però tampoc justifica el cost del bitllet. Estem acostumats a la gran quantitat de companyies low cost que tenim a Europa amb les quals pots volar des de Barcelona a qualsevol altra capital Europea per menys de 50€. Però bé, el dia que guanyava per tant poca diferència de preu valia la pena.

I així vaig arribar a El Calafate, la capital nacional dels glaciars. És una ciutat de la provincia de Santa Cruz, a la regió de la Patagonia. El seu nom característic el deu a un arbust espinós de flors grogues, molt característic de la Patagonia. L'arbust dóna un fruit de color blavós, l'anomenat Calafate, i per tota la Patagonia pots trobar des de gelats i mermelades fins a begudes fetes amb aquest fruit. Em van explicar a Tierra del Fuego durant la visita a una de les illes, que si en menges tornes segur a la Patagonia. La ciutat només té uns 17.000 habitants, i és que és una ciutat relativament nova, ja que la seva fundació es remonta a principis de segle XX. Va ser llavors quan El Calafate va sorgir com a localitat permanent ja que en el seu origen només era un punt d'aprovisionament dels transports de llana des de les granjes de tota la regió. D'aquesta manera el govern argentí es va plantejar fundar una ciutat l'any 1927 a fi de consolidar el poblament de la regió.

El Calafate

La ciutat en si no té res a destacar. El paisatge és molt àrid. Quan hi vaig arribar em va donar la sensació com si em trobés en un poble de l'antic oest americà. Casetes de fusta amb els seus porxos i tots els cartells també fets de fusta a l'entrada dels comerços. És maco, diferent de qualsevol poblet que hagis vist abans. El Calafate deu la seva importància a ser la porta d'accés al Parc Nacional "Los Glaciares" amb la seva principal atracció; "El Perito Moreno".  És el glaciar més conegut de tots els glaciars del parc. Està ubicat a l'extrem sud al costat de la Península de Magallanes, a uns 80km de El Calafate.

Per anar-hi tens 3 opcions; o contractant un dels molts tours que t'oferiran per tota la ciutat, en transport públic o pel teu compte. No se quina seria la millor manera ja que estem a Argentina i aquí, avui, tot és caríssim. No hi ha massa diferència entre una opció i una altra. L'opció del cotxe és la millor si sou 5 persones per compartir despeses. A mi no em sortia a compte. La diferència entre anar-hi en bus o en excursió organitzada pels del hostel era mínima i vaig decidir contractar l'excursió a l'alberg. En els tres casos hauràs de pagar el preu desorbirtat de l'entrada al Parc Natural del Glaciars; 130 pesos. Fa dos anys costava gairebé la meitat, seguim amb la tònica que Argentina és caríssima, amb llocs preciosos però massa cars.

Paisatge tipic de la Patagonia a la provincia de Santa Cruz
Vam sortir a les 8 del matí. Reconec que estava molt nerviós perquè sabia el que anava a veure, encara que tot el que havia somiat sobre el Perito, després es quedaria en no res un cop em vaig plantar al seu davant. Doncs bé, et recullen a la porta del hostel i marxes en una carretera secundaria direcció al Parque Nacional Los Glaciares. Tot el trajecte és per carretera sense asfaltar. L'escenari és preciós. Vas atravessant antigues granges que aquí anomenen "Estancias", les quals s'erigeixen al mig de l'imponent paisatge patagònic. Van tenir una notable incidència en la història de la província de Santa Cruz, sempre vinculades a la ramaderia i una mica a l'agricultura. Viuen principalment de recolectar la llana de les ovelles que cuiden. Vam parar en una on vam poder gaudir de l'acolliment de la gent del camp tot prenent un cafè amb llet (em van clavar més de 2€) i estant al costat de les ovelles. El propietari de "La Estancia" em va explicar que era fill d'espanyols, de La Rioja. Em va estar explicant la seva història. Es veu que quan era petit el van privar de l'estudi i el van portar a treballar al camp. Ara, amb 67 anys i sense saber ni llegir ni escriure, no se'n penedia de res i deia que la vida dura i el treball al camp li ha ensenyat moltes més coses que no li hagués ensenyat l'estudi. Sempre s'ha de veure el costat bo de les coses. Vaig passar una estona molt entretinguda xerrant amb ell. 




Típica "Estancia" argentina

Després de visitar el camp vam seguir en ruta per la carretera alternativa de grava que ens anava acostant al glaciar. Vam baixar del bus i vam fer una mini caminadeta de 3 quilòmetres pel voltant del llac on es desfà el Perito Moreno. El dia no acompanyava gaire i va començar a caure una feble pluja. Em sabia greu per les fotos que faria quan arribés a trobar-me cara a cara amb el glaciar, ja que els cels ennuvolats farien les vistes una mica tristes i jo m'havia imaginat aquell moment amb un cel blau. Malgrat això, no em va decepcionar gens. 

Vista del Perito Moreno des de la vora del llac

 Vam tornar a pujar al bus i només quedaven menys de 10 minuts per veure'l en "persona". Des del llac l'havia avistat a la llunyania però quan el bus va fer una curva a la dreta i per fi el vaig poder veure en plenitud, sem va posar tot de punta. Quin espectacle. Vaig mirar a la resta de passatgers i no hi havia ningú que no tingués la boca oberta. De veritat. Estava davant d'una altra meravella del món i cada cop que hi penso em quedo sense adjectius per descriure el que vaig veure. 

Una de les primeres vistes que tens del Perito en baixar la passarel·la


Glaciar Perito Moreno. Una imponent massa de gel de la Patagonia argentina. El seu nom fa honor a Francisco Moreno, director del museu de la Societat Científica Argentina i actiu explorador de la zona austral del país. La seva superfície ocupa uns 192 km quadrats. Per fer-nos una idea, més gran que tota la superfície de Buenos Aires... El Perito Moreno mostra un sorprenent i curiós fenòmen en el qual la seva gran massa de gel avança continuament, provocant l'acumulació, ruptura i desprendiments de grans blocs de gel en el seu front de 5km d'ample, situat sobre el "Canal de los Témpanos", per on naveguen numerosos fragments de gel glaciar. La part davantera del glaciar, el seu front, sobrepasa els 60m sobre el nivell de l'aigua en la seva màxima altura, des d'on continuament cauen trossos de diversos tamanys, produïnt una estridència comparable al so d'un tro. En els propers dies penjaré un video on vaig poder gravar el desprendiment d'alguns fragments. És tot un espectacle. Em vaig quedar unes 4 hores contemplant-lo i no en vaig tenir prou. M'hi hagués passat el dia sencer. 



Em van explicar que el seu colossal avanç va aconseguir creuar el "Canal de los Témpanos" l'any 1947 quan es va recolzar en terra ferma a la punta de la península de Magallanes, arrassant tot el bosc sencer. Es va convertir en un dic gegant tallant el drenatge natural de tota la part del sud del Lago Argentino. Aquest extraordinari fenòmen dóna lloc al creixement del nivell de les aigües provinents del llac, provocant un desnivell de gairebé 20 metres. La tremenda presió sobre el glaciar produeix filtracions i acaba fracturant-lo i trencant-lo. El gradual trencament i el posterior anivellament de les aigües és un espectacle impressionant, únic en el món, que es repeteix cada 3 o 4 anys i al qual i assisteixen milers de persones de tot el món. Jo no vaig tenir la sort de veure-ho però només el fet d'estar allí al seu davant, en silenci, admirant-lo i respectant-lo ja és tota una atracció. Quan estàs allí et quedes quiet. Inmòvil. Contemplant-lo. Aquella massa de gel t'imposa presència i respecte. Et fa notar que no és un simple "glaçó" congelat. Allò està viu. I ho notes cada cop que es trenca, s'esquerda i s'esmicola. El soroll que se sent és comparable al d'un fort tro una nit de tempesta al novembre. De sobte ho sents, et gires ràpid cap al so i veus caure a l'aigua un tros de gel tant gran com un camió. Espectacular. 

Perito Moreno

Em passaria hores intentant buscar com descriure el que vaig viure i em va fer sentir el Perito Moreno però de veritat que són coses que fas a la vida que són indescriptibles. Crec sens dubte que aquest glaciar és una de les meravelles del món. I és veritat quan dic que no hi han prous adjectius per descriure aquest regal de la naturalesa. Em considero un afortunat i un privilegiat per haver pogut apreciar, viure i sentir aquesta experiència. Segurament fins a aquest punt del viatge he parlat d'altres llocs espectaculars, he fet unes fotografies màgnifiques i he viscut experiències inolvidables, però de moment, mai a la vida havia sentit el que vaig sentir davant d'aquell imponent bloc de gel. Suposo que per això sel considera la vuitena meravella del món. És massa bonic. La imponent massa de gel interminable rodejada de boscos i muntanyes és un espectacle que et recomano viure un cop a la vida. La pau infinita que existeix en aquest lloc és una sensació diferent al que hagis pogut sentir abans. Silenci que el mateix glaciar s'encarrega de trencar llençant grans blocs a l'aigua per mostrar-te tot el seu poder. Per ensenyar-te que està viu, i que el planeta també ho està i l'hem de cuidar ja que coses així s'han de conservar a fi que tots podem gaudir-ho. 




Et recomano passar-te per la galeria de fotos i disfrutar de totes les imatges. No és el mateix que viure-ho en directe ja que jo mateix em decepciono quan les veig, no reflexen gens la realitat del que és el Perito Moreno, però et poden ajudar a fer una idea i a animar-te que intentis anar-hi i veure-ho en directe.


(PROPERAMENT PENJARÉ EL VIDEO AMB ALGUNS DESPRENDIMENTS DE BLOCS DE GEL)

0 comentarios:

Publicar un comentario