About

English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

miércoles, 11 de diciembre de 2013

Ushuaia: la fi del món.

Arribar a la fi del món no és gens fàcil a no ser que no et sàpiga greu gastar-te uns quants diners per anar-hi en avió. Com que no és el meu cas jo vaig optar per arribar-hi en bus des de Puerto Madryn. Si, una bogeria. Tampoc va ser barat i és que estic bastant sorprès amb els preus que m'estic trobant a Argentina a dia d'avui. Abans de començar el viatge vaig consultar diferents blogs d'altres viatgers que havien fet un itinerari semblant i per molt fort que soni, els preus s'han triplicat en només 2 anys. Com a opinió personal no pot ser que tot sigui tant car aquí. No m'extranya que la gent opti per quedar-se a casa i no viatjar fent que aquesta famosa crisi sembli ser interminable. Abusen tant del turista com del motxiller. Et fan pagar per tot i a uns preus desorbitats. Només dir que tots els albergs on estic dormint, recomenats per altres viatgers, fa un parell d'anys costaven una mitja de 40 pesos argentins (uns 5€). Jo estic pagant una mitja d'uns 100 pesos argentins per nit en dormitoris compartits i esmorzar. Increïble.


Doncs bé, el viatge de Puerto Madryn a la fi del món el vaig haver de fer en 2 busos, un total de 33 hores. Terrible. Estic una mica penjat, si, però els dos autobusos em van costar 1370 pesos (158 €) i el bitllet d'avió costava 2600 pesos. Tot i que va ser durissim estar durant 33 hores dins d'un bus, l'esforç valia la pena. M'estalviava un allotjament i amb la diferència de preu puc dormir i menjar durant bastants dies. El primer bus em va portar de Puerto Madryn a Rio Gallegos. Allí tenia un marge de dues hores per comprar l'altre bitllet fins a Ushuaia sense saber si hi havien places o no. La decepció va ser gran quan les dues companyies que ofereixen el servei em van dir que els busos anaven plens. Havia de fer nit a Rio Gallegos o espavilar-me. Vam ajuntar-nos entre 4 per compartir un taxi i arribar el mateix dia a Ushuaia. El preu era gairebé el mateix que el bus. Quan ja teniem taxi va venir corrents el venedor d'una de les companyies dient-nos que al final hi havien places i a les 9 i poc pujava al bus que en 13 hores em portaria a la fi del món. 

Típic paisatge agrest de Tierra del Fuego
El viatge va ser entretingut, primer perquè el 70 per cent del terreny és per carretera sense asfaltar, per camins de cabres i a més s'ha d'agafar un ferri per poder creuar a Tierra del Fuego, l'illa d'on Ushuaia és la capital. Al damunt amb el contratemps d'haver de creuar la frontera amb Chile ja que si no, no hi ha manera d'entrar a Tierra del Fuego. El ferri es troba en territori de Chile i quan hi arribes has de baixar del bus i fer tots els tràmits d'immigració de sempre, regitre de sortida d'Argentina, entrada a Chile, sortida de Chile i entrada de nou a Argentina. Tot un xou. A aquest pas en pocs dies em quedaré sense pàgines buides pels visats del passaport ja que no se si és que als funcionaris de les oficines d'immigració no els hi han ensenyat a posar un tampó o que ho fan amb els ulls tancats, però per cada dos segells mal posats m'ocupen tota una plana. 

Diu la història que fa gairebé 500 anys, un grup d'exploradors del Món Vell van avistar les costes d'una terra desconeguda. Focs dispersos i columnes de fum de les fogueres dels natius semblaven flotar sobre les aigues enmig de les boires a la sortida del sol. Segurament va ser aquest entorn místic el que va donar nom a aquesta illa; Tierra del Fuego. El que una vegada va ser un lloc inhòspit i remot, avui atrau a milers de persones de tot el món. Quan em van explicar aquesta història, navegant per les aigues que porten a l'Antàrtida, em vaig posar a la pell d'aquests exploradors i vaig fer córrer la meva imaginació visualitzant totes aquelles terres plenes de focs australs. Aventura, emoció, història i llegenda, és tot el que et pots trobar si vas a Tierra del Fuego.  

I quan arribis aquí ja pots dir que estàs al cul del món, a Ushuaia. És la capital provincial de Tierra del Fuego. Concretament el nom correcte de la provincia és "Tierra del Fuego, Antártida e Islas del Atlántico Sur". Ushuaia es troba situada a les costes del Canal Beagle i està rodejada per les muntanyes del Martial, amb el seu glaciar. La ciutat està en un golf impressionant que la protegeix dels vents freds de l'antàrtida. Actualment hi viuen uns 60 mil habitants. El nom de la ciutat prové de la llengua yàmana, els nadius que vivien a l'illa, i significa "golf que penetra a ponent". 


Mític cartell que et recorda que estàs a la fi del món

El tema de si és la fi del món podria ser un motiu de debat. Ushuaia és la ciutat poblada més austral del planeta, és a dir, ubicada més al sud. En realitat, però, existeix un poble anomenat Puerto Williams, de Chile, que està situat una mica més al sur que Ushuaia. Sigui com sigui, si hi vas, et pots considerar estar al final del planeta ja que més al sud no hi ha res més que l'Antàrtida. Com a curiositat dir que Buenos Aires i Ushuaia estan separades per més de 3000 km. Entre l'Antàrtida i Ushuaia només n'hi han menys de 1000. 

L'estada a la ciutat va ser breu, bàsicament perquè, com dic sempre, el món té moltes coses boniques per veure però sobretot pels preus elevats que m'estic trobant a Argentina. Crec que en 3 dies, un parell de nits, en tens més que suficient per veure-ho. Les principals coses a fer són navegar pel Canal Beagle, visitar el Parc Nacional de Tierra del Fuego i veure alguns dels museus que hi ha tot passejant pel casc antic de la ciutat i pels carrers centrals plens de comerços i botigues de tot tipus. I si et sobren 3000 € pots anar a fer un creuer per anar a l'Antàrtida. Jo em vaig conformar en navegar pel Beagle i seguir somiant amb el continent blanc.

Pabelló conservat tal com era
El primer dia em vaig assegurar l'excursió en vaixell pel Canal Beagle. Vaig recòrrer diferents oficines de tours i excursions fent un llistat per comparar els diferents preus a fi d'escollir la millor opció. No és barat però és el que hi ha. Al costat del port trobaràs totes aquestes oficines amb uns cartells ben grans indicant els preus dels tours. Després de reservar una sortida per la tarda em vaig dirigir al Museu Marítim i del Presidi d'Ushuaia, situat dins l'antiga presó. Tot i no ser un museu de gran qualitat, és curiós passejar per dins dels pabellons del que havia estat la presó. N'hi ha un que encara es conserva tal com va quedar al tancar el presidi. Et recomano doncs la visita, a mi em va semblar molt interessant. El "Penal de Ushuaia" va ser una presó que va funcionar entre els anys 1904 i 1947. La duresa de les condicions climàtiques i l'aïllament geogràfic de la ciutat més austral del món ajudaven a reforçar la seguretat del presidi, destinat a delinqüents comuns reincidents i més perillosos.  La presó, construïda a la zona est de la ciutat va arribar a tenir 5 pabellons principals, allotjant més de 540 presidiaris. Els pabellons estaven disposats en forma d'estrella al voltant d'un vestibul central, i cada un d'ells tenia dos pisos on s'hi ubicaven les cel·les. 
L'any 1994 una associació civil d'habitants de la ciutat van aconseguir que l'armada, que utilitzava l'edifici per a fins militars, el cedís i es van poder inaugurar 2 musesus; el del Presidi i el Museu Marítim d'Ushuaia. Pots passejar per dos pabellons, un està habilitat amb ressenyes històriques i dades de la construcció de la presó juntament amb curiositats d'alguns dels presos més famosos. L'altre pabelló està exactament igual i no ha sofert cap reforma des del tancament del penal. L'entrada és cara, com tot a Argentina, però et recomano anar-hi a les 11 del matí ja que pel mateix preu et fan una visita guiada en castellà. És interessant.

Pabelló habilitat com a museu

Embarcació per recórrer el canal beagle
Després de la visita al museu vaig anar a menjar algo i a les 3 de la tarda sortia el vaixell que em duria a recórrer el Canal Beagle durant 4 hores. Es tracta d'un estret marítim que separa Argentina i Chile. Tant en la part oriental com en la part occidental el canal s'obre en diverses entrades o braços per on hi accedeixen embarcacions des de diferents procedències. Atravessant el canal no pares de veure un seguit d'illes i arxipèlags on pots contemplar la gran biodiversitat que hi habita. Les aigües del Canal són riques en aus, peixos i mamífers marins en especial el llop de mar. També hi destaca la "centolla patagónica" que et recomano que probis en algun restaurant d'Ushuaia. Una de les poques coses que per la seva qualitat preu vaig trobar barates. 



Colònies de llops marins en illots pel Canal Beagle


Colònia de Comoranes, au típica de la zona

El punt culminant de la ruta amb el vaixell va ser quan vaig poder veure a la llunyania el conegut com el Far de la fi del món. La imatge és espectacular. Havia vist aquesta postal moltes vegades per internet quan buscava informació pel meu viatge i ara mateix em trobava allí. Estava en un dels punts més australs del planeta, prop de l'Antàrtida contemplant aquell fantàstic paisatge. Erròneament se l'anomena el far de la fi del món, amb el nom que Julio Verne va utilitzar pel Far de San Juan de Salvamento, ubicat a la "Isla de los Estados", al sur, sent aquest el primer en ser edificat en aigües australs. Estava doncs contemplant el Far de "Les Éclaireurs", els il·luminadors. Allí plantat és com una icona inmòvil que indica l'abrupte final d'un món conegut i l'entrada als mars i gels més verges, emergint de l'últim grapat de roques i illes. La seva ubicació fa que quedis bocabadat admirant un tros de roca amb una torre solitaria que imposa presència al mig del no res. Per molt que em diguin que en realitat no és el Far de la fi del món a mi més igual, se que més enllà no hi ha res més i em quedo amb aquesta imatge. 


Far de Les Éclarieurs

Abans de tornar al port d'Ushuaia vam parar per fer un mini-treking en una de les illes del canal. El vaixell va atracar a les roques i vam poder caminar una estona per observar la flora i la fauna del terreny. Vaig poder contemplar les restes arqueològiques dels yàmans, els habitants nadius d'aquí i que amb les seves fogueres van batejar "Tierra del Fuego". 



Tornant a la ciutat vaig poder prendre conciència de la importància d'aquelles aigües per la quantitat de grans vaixells que es dirigien al port d'Ushuaia. Està ubicat a la ribera cèntrica de la ciutat. El port és clau per accedir als punts d'interès de les aigües subantàrtiques i antàrtiques americanes. Hi arriben grans creuers, pesquers i vaixells de mercaderies. Inclús vaig poder veure un vaixell de l'armada argentina. 

Port d'Ushuaia

Vaixell de l'armada

Ja eren les 7 de la tarda i tot i no tenir res a veure amb Ushuaia, al hostel vaig tenir una grata sorpresa quan a l'entrar em vaig trobar amb el cantant d'uns dels meus grups preferits, La Pegatina. Feia dues setmanes que estaven de gira per Uruguay i Argentina. Ara havien acabat i estaven fent turisme. Ja ens vam trobar i ens vam poder fer unes fotos a Montevideo. Ara dormiem al mateix alberg a la fi del món. Em va fer molta gràcia. Tot i que eren pocs membres del grup, només l'Adrià, l'Axel i l'Ovidi, amb la seva parella, l'Omar, un tècnic de so i la Vane, una amiga d'ells. Vam compartir un sopar de "Centollas" i marisc i vam xerrar força estona tot prenent unes cerveses. Haver-los pogut conèixer en persona m'ha demostrat que són molt grans, bona gent i molt senzills. Que la fama no els hi puja al cap i que la humilitat fa a la persona. Va ser sens dubte l'anècdota de la meva estada a la fi del món. 

Aquest va ser el meu pas per la fi del món. Sempre recordaré la meva visita a Ushuaia. Em sembla que mai havia estat tant lluny de casa ni tant al sud. Arribar-hi em va comportar una notable despesa econòmica però no podia passar per Argentina durant la meva volta al món sense anar a visitar la ciutat més austral del nostre planeta. Si em preguntes et diré que hi vagis. Ushuaia ofereix un paisatje únic d'Argentina a través de la combinació de muntanyes, mar, glaciars i boscos. És una ciutat pintoresca que combina colors i desnivells acompanyant la silueta dels Andes que s'observen a l'horitzó navegant pel Canal Beagle. No em va semblar només una petita ciutat a l'extrem del món sinó que vaig veure que és la naturalesa i l'aventura en la seva màxima expressió. Ushuaia, la fi del món, el centre urbà més austral de la Terra, font d'inspiració i de llegendes que perduren encara per aquells que mai van trepitjar aquestes terres o van navegar els mars del Sud. Sense nostalgia i amb ganes em tocava començar a pujar cap al nord. Primera parada; Perito Moreno.





0 comentarios:

Publicar un comentario