tag:blogger.com,1999:blog-50629753896029103932024-03-05T05:19:35.934-08:00LA VOLTA ALS 30Diari de viatge de la meva volta al mónJoan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.comBlogger26125tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-80672672179656415672014-03-18T04:48:00.000-07:002014-03-18T04:48:33.614-07:00San Blas: Benviguts al paradís!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0DPn6VRnro_481tdEbr1iy4cZ4k3ql09nplkSXof2x-jkRkEKdwjc4D3dG5upjpBMjOdVcmjpqxPkXUTLTkYiOy5kdWs_foMJ_DZvvUXMSPqeBe2lg8ihpmSeC2BzxnHhsbsHiLtBOeg/s1600/P1100270+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Havia arribat l'hora. Un dels moments més esperats del viatge. Viatjant m'agrada anar improvitzant sobre la marxa sense tenir una planificació massa apretada. Crec que tant l'excés de planificació com l'excés d'informació sobre els futurs llocs a visitar et poden arruïnar el viatge. En aquest cas, però, anava mirant de reüll molts mesos enrere aquest petit indret de Panamà a mida que m'hi anava acostant. Les illes de San Blas, per mi des de que hi vaig estar; el paradís a la terra. Segurament per molta gent hi haurà altres llocs més impressionants que això però pel que jo he pogut conèixer viatjant, repeteixo, no hi ha altre lloc tant paisatgístic i màgic que m'hagi impressionat tant com ho va fer San Blas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB6S6Ftyu1_BLiYgslL-JsIY5sr2BNQLnJa2iaWRLvPgsDNpjBcDVWw0gjrAqFb8IKNjaaDsKd1C35haiKk_4WS9MOUcaPhOK6DfgaA1rmA1nTwzGGM4NO-GdwjiinopV5eBtJFoxJtmo/s1600/P1100501+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB6S6Ftyu1_BLiYgslL-JsIY5sr2BNQLnJa2iaWRLvPgsDNpjBcDVWw0gjrAqFb8IKNjaaDsKd1C35haiKk_4WS9MOUcaPhOK6DfgaA1rmA1nTwzGGM4NO-GdwjiinopV5eBtJFoxJtmo/s1600/P1100501+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">San Blas, el paradís</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es tracta d'un arxipèlag format per 365 petites illes o illots que pertanyen a Panamà. Tens una illa per dia de l'any. Podries passar-te un any sencer apartat del món real viatjant d'illa en illa com si de veritat l'Edèn existís. Estan situades a l'est del Canal i és un dels llocs turístics i més visitats del país. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4BkN5Ji_LzDKU0bjENX01Ll9APZtPpuZrgr3z_QXaZUVr8p8ACev3ninQUDv9PtWkLdHrU5Zu8kX28995rsU2xP7oV7Z8RgziY9W8vXh78D6DZqtHBAWcscA8t5nkpGsjyb4BoyToKmY/s1600/P1100489+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4BkN5Ji_LzDKU0bjENX01Ll9APZtPpuZrgr3z_QXaZUVr8p8ACev3ninQUDv9PtWkLdHrU5Zu8kX28995rsU2xP7oV7Z8RgziY9W8vXh78D6DZqtHBAWcscA8t5nkpGsjyb4BoyToKmY/s1600/P1100489+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arxipèlag de San Blas</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Quan em vaig informar abans d'arribar-hi vaig veure que hi han dues opcions a Panamà molt similars. L'arxipèlag de Bocas del Toro i el de San Blas. Bocas del toro es troba al nord del país a la frontera amb Costa Rica. Es tracta també d'un grup d'illes accessibles mitjançant taxis d'aigua i embarcacions privades. No vaig veure Bocas del Toro però diuen que paisatgísticament és igual que San Blas. Potser si. La diferència és que Bocas està molt massificat. L'explotació turística i hotelera han fet del lloc un parc d'atraccions. Massa gent, masses hotels i massa turisme de festa que només busca alcohol, platja i diversió a base del capitalisme. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp6YJPSuJfEx-p3JV7c0N4cT0nATETEfqSw1hxao7tj6PiYvv8yvGtjZT2u7xrHp1n1nS1RvUNuu1XpD92_Kng54CrstVH1Qma_vKulspXPbiIn5sU2ZY0wSkii8huQ0Fn7ivNTwlY8Kc/s1600/P1100647+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp6YJPSuJfEx-p3JV7c0N4cT0nATETEfqSw1hxao7tj6PiYvv8yvGtjZT2u7xrHp1n1nS1RvUNuu1XpD92_Kng54CrstVH1Qma_vKulspXPbiIn5sU2ZY0wSkii8huQ0Fn7ivNTwlY8Kc/s1600/P1100647+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">San Blas (Illa Robinson des de Senidup)</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En canvi San Blas és més verge. De les 365 illes només unes 80 estan habitades. És la casa dels indis Guna o Kuna, que formen part de la comarca Guna Yala al llarg de tota la costa caribenya de Panamà. Quan van arribar els colonitzadors espanyols molts indis Kuna van ser expulsats fora de Panamà. D'altres van fugir a altres illes dels voltants on avui en dia encara hi viuen. Són caçadors i pescadors, un poble molt net i respectuós amb la naturalesa. Gairebé tots els homes parlen espanyol i les dones són les que mantenen les antigues tradicions com la vestimenta i el seu propi dialecte. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCU341PcrTrejDpPYHe5IE0tXKEk41jq7vwpW0KQMoYPP4ItvOiSTUN4ynrO0guNXRFvKvDrOaogWOxiZFrrYCd_XfprqFFsk1t0_HbBAbmmWdo8EFLHWymXzzAR6Zq5KH-juSPIzmuuA/s1600/P1004955.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCU341PcrTrejDpPYHe5IE0tXKEk41jq7vwpW0KQMoYPP4ItvOiSTUN4ynrO0guNXRFvKvDrOaogWOxiZFrrYCd_XfprqFFsk1t0_HbBAbmmWdo8EFLHWymXzzAR6Zq5KH-juSPIzmuuA/s1600/P1004955.JPG" height="267" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dona Kuna</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El fet de que San Blas sigui propietat o l'indret on habiten els gunas, fa que el lloc segueixi verge i salvatge, sense hotels 5 estrelles ni paquets "todo incluido". Qui va a Guna Yala (els indis no volen que s'anomeni San Blas sinó Guna Yala) és un turista o un viatger tranquil que busca descansar i disfrutar de la naturalesa que aquest paradís ofereix. No es pot dir que San Blas no estigui massificat ja que en els últims anys s'ha convertit en un dels destins turístics més exhuberants de Panamà degut a les seves platges d'arena blanca, les aigües transparents, l'art i tot el que envolta la cultura Kuna.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxbvTbimz3n6U1L_xLYf_mKr8caEWiaJ5DaLqfEC1SV9P-fJKtC18Abzx3Yh-i34vbux22JuFyCZvS6jM_XCCleOGWin93gfH5RhR75_3X0jpx8a_yrE3eYjtUzHKb0f1pHZtthIEggp4/s1600/P1100235+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxbvTbimz3n6U1L_xLYf_mKr8caEWiaJ5DaLqfEC1SV9P-fJKtC18Abzx3Yh-i34vbux22JuFyCZvS6jM_XCCleOGWin93gfH5RhR75_3X0jpx8a_yrE3eYjtUzHKb0f1pHZtthIEggp4/s1600/P1100235+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="241" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Poblat Kuna</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPvyODSX_fAmzUkV8WvAN5NC2PPByBqOMIBvN_vMMmiiuBQ37yCRpEYqVaH87yRb_PrXbWwjt4EPx8RP_hJjAvBna_cxZde5Ik8wc4oqA87MLkWI9GGfbrQzrusU8vtGl95yM-4ZCF6mg/s1600/P1100257+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPvyODSX_fAmzUkV8WvAN5NC2PPByBqOMIBvN_vMMmiiuBQ37yCRpEYqVaH87yRb_PrXbWwjt4EPx8RP_hJjAvBna_cxZde5Ik8wc4oqA87MLkWI9GGfbrQzrusU8vtGl95yM-4ZCF6mg/s1600/P1100257+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Illa habitada pels Kunas</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I com arribar a San Blas? Hi ha el mite de que l'única manera per arribar a la vora del moll on desembarquen els bots cap a les illes és en un vehicle 4x4. Jo la desmenteixo totalment. Primer perquè ho vaig poder comprovar en persona i segon perquè vaig llegir el blog d'un viatger que hi va anar llogant un cotxe. L'opció del lloguer a mi no em sortia a compte ja que per amortitzar-ho has de ser almenys 4 persones. Com que no valia la pena vaig haver de contractar un transport fins allí. Preguntant pel Casco Viejo de Panamà trobaràs molta gent que t'explicarà on trobar el transport. Sobretot a la majoria d'hotels i albergs t'oferiran la informació. Jo el vaig trobar des del meu hostel mitjançant una agència que organitza els tours fins allí. Com que el preu em va semblar excessiu pel servei que et donen i gairebé mai parlo de preus, no anomenaré l'agència aquí o sigui que si hi vas pregunta que segur que trobes una bona manera per arribar-hi. T'aconsello que si sou 4 o 5 lloguis un cotxe. A les 5 del matí em vaig llevar per esperar que em recollissin a la porta de l'allotjament. Es va presentar un jeep 4x4 on anàvem 6 persones més el conductor. Vam carregar les motxilles a la baca del cotxe com si haguéssim d'anar a fer un safari o una ruta pel desert del Sàhara. Vaig pensar que el camí devia estar en molt mal estat i que devia ser cert que només s'hi podia anar en 4x4. Mentida. Van ser 4 hores de trajecte per carretera asfaltada el 95% de l'estona. Només hi ha un tros de camí de pedres i un pàrquing de sorra just al moll on et deixen i des d'on et recullen els Kunas en barca per anar fins a les illes.<br />
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj67kGo4IxXaBv3ge6myOjsSGzhGwb5jpynZ4zirdodNT0LGtMvA12r_lgPOVLmn1OL6SSjpKk7CAlaQW0NHSykjsk2AEuY8KrBzzmFd5qP4SXLL4-nJIuIdUJAUzuVGebcPWSROWHSyXY/s1600/P1100226+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj67kGo4IxXaBv3ge6myOjsSGzhGwb5jpynZ4zirdodNT0LGtMvA12r_lgPOVLmn1OL6SSjpKk7CAlaQW0NHSykjsk2AEuY8KrBzzmFd5qP4SXLL4-nJIuIdUJAUzuVGebcPWSROWHSyXY/s1600/P1100226+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vehicle que ens va portar fins a Kuna Yala</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhcvzXebceHksCWjMfDFLU66fq1bvcqINZWeAz8cnyT0dZnZAkfRBjY5yqra3OFcsElTzzQVgfe7cyips32EC8QlmwjvqBF-sgnZCCT3labTUKziiOeshAqrYm-O9iB82zIewKQUpTrzE/s1600/P1100214+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhcvzXebceHksCWjMfDFLU66fq1bvcqINZWeAz8cnyT0dZnZAkfRBjY5yqra3OFcsElTzzQVgfe7cyips32EC8QlmwjvqBF-sgnZCCT3labTUKziiOeshAqrYm-O9iB82zIewKQUpTrzE/s1600/P1100214+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lloc des d'on t'embarquen els Kunas cap a l'arxipèlag</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'últim tram del viatge és una ruta per una espècie de port de muntanya, una carretera molt estreta amb centenars de corbes, en alguns trams molt tancades i amb molta pendent. Si et mareges pensa a prendre't alguna pastilla ja que els cotxes van parant a la vora de la carretera amb viatgers amb nàusees i treient l'esmorzar. I en 4 hores vam arribar a la vora d'un riu, on et deix el cotxe. Just abans d'arribar-hi és quan entres al territori Guna. Has de passar un control com si d'una frontera es tractés. Els vehicles paren i obren les finestres. La policia Guna fa un control dels passaports i et cobra un peatge d'uns 5 dòlars. No ho trobo del tot malament i no em va saber greu pagar la taxa ja que en part els indis Gunas viuen del turisme i som nosaltres qui invadim el seu territori paradisíac. Em sembla més greu el fet que per anar i tornar de Barcelona des de casa meva hagi de pagar uns 13€ per fer menys de 200 km. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan et deix el cotxe ja et vindran indis preguntant que a quina illa vas. Això ho pots decidir en el moment de contractar el transport. Et donaran un petit catàleg amb totes les illes i els allotjaments que hi ha. Les opcions son vàries i pots arribar agafar maldecap decidint-ho. No se quina és millor ni pitjor. Suposo que totes tenen el seu encant. Unes més grans que altres, la diferència de preu no variava molt. Jo em vaig decidir per una illa molt petita. No volia aglomeracions. Un cop allí pots anar canviant d'illa. Només li has de dir als gunas de l'illa on et trobes i pagant et portaran a una altra. Jo crec que vaig prendre una bona decisió anant a l'illa que vaig anar; Senidup Island. Vaig localitzar la meva barca i vam pujar els que ens allotjariem allí. En uns 20 minuts hi varem arribar, parant primer a una illa gran on no hi va el turisme i és on viuen els gunas. Allí vam deixar un guna vell i algunes provisions i vam continuar fins a la nostra illa.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx23qXQmYl1ASq9aVRPkZeryyJ837QLuNYhKNaMh2l7OFbRDmwdtj8CvjAt6E2hIdfYS_1GoYCe1PdVFHzJn04fIIbaA_rGqShxAAe5SKdrHPrOXAi-s0jmq6MTVkT_dQApw5itNA8Xts/s1600/P1100247+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx23qXQmYl1ASq9aVRPkZeryyJ837QLuNYhKNaMh2l7OFbRDmwdtj8CvjAt6E2hIdfYS_1GoYCe1PdVFHzJn04fIIbaA_rGqShxAAe5SKdrHPrOXAi-s0jmq6MTVkT_dQApw5itNA8Xts/s1600/P1100247+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arribant a deixar un kuna a casa</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuX4a8tf6eVabqjthGs4vEVwiRdqNQuFzYdt2suhMn0HjB09l8QGBUNXRrXerIQds4VJOcSuVfWdoxv4RjKwSPweTyO-0aV1A6IRLzKqecIYOab13Am380GVCfbz_o_MkhkH4s5LZ28pg/s1600/P1100412+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuX4a8tf6eVabqjthGs4vEVwiRdqNQuFzYdt2suhMn0HjB09l8QGBUNXRrXerIQds4VJOcSuVfWdoxv4RjKwSPweTyO-0aV1A6IRLzKqecIYOab13Am380GVCfbz_o_MkhkH4s5LZ28pg/s1600/P1100412+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="100" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px;">Panoràmica Illa Senidup</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0DPn6VRnro_481tdEbr1iy4cZ4k3ql09nplkSXof2x-jkRkEKdwjc4D3dG5upjpBMjOdVcmjpqxPkXUTLTkYiOy5kdWs_foMJ_DZvvUXMSPqeBe2lg8ihpmSeC2BzxnHhsbsHiLtBOeg/s1600/P1100270+%2528FILEminimizer%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Illa Senidup</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El viatge en barca és sensacional. Primer per un petit riu, una màniga del mar carib que s'endinsa a la selva. Després, quan deixes el riu enrere i arribes a alta mar, el lloc ja et conquereix. Notes com estàs arribant a un paradís de debò. El color de l'aigua es transforma i degut al fons marí, el perímetre d'aigua que envolta les illes és d'un color blau turquesa que sembla fals. Sembla un muntatge. Com hi poden haver llocs així?<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwsIS9_AzQQpQ0GMYeiAxl8GF2hUOEmnqnwNpFuUTamL8ITJ66xpxiAEQKeDsmdh1zXtsQUB74i4zx3Yz-2e1aJhXJU4NO7nUz2Pkp4EjgRPMB7d05Jzi0gnoFs01utv4FSgbWsOJ4H0k/s1600/P1100221+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwsIS9_AzQQpQ0GMYeiAxl8GF2hUOEmnqnwNpFuUTamL8ITJ66xpxiAEQKeDsmdh1zXtsQUB74i4zx3Yz-2e1aJhXJU4NO7nUz2Pkp4EjgRPMB7d05Jzi0gnoFs01utv4FSgbWsOJ4H0k/s1600/P1100221+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sortida de les barques cap a l'arxipelag</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm10HikUce1w6pcNfei3aJTNCBP1PImJynSXptbhkC9sB-F2QpSd36Hsl-9j14NcEgrq72adVf9keD21pD1Gmp-M9A7Bz1KvHgZZkR-GWxgL07WbloFOd0pQfFYYNJrxVi7fdriyYbCWI/s1600/P1100254+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm10HikUce1w6pcNfei3aJTNCBP1PImJynSXptbhkC9sB-F2QpSd36Hsl-9j14NcEgrq72adVf9keD21pD1Gmp-M9A7Bz1KvHgZZkR-GWxgL07WbloFOd0pQfFYYNJrxVi7fdriyYbCWI/s1600/P1100254+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les 365 illes de San Blas</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I amb la boca oberta arribes a l'illa. Quan la veus de lluny penses que t'estan enganyant i et prenen el pel. Sembla un decorat de pel·lícula. Només hi ha arena, palmeres i 4 cabanyes. Al baixar de la barca et reben els gunas molt amables, t'acompanyen a la cabanya a deixar les coses i t'expliquen el pla diari; temps lliure tot el dia, a les 7 del matí, a les 12 del migdia i a les 17 de la tarda a menjar. Curiosa la manera com ens avisaven per menjar, fent sonar una closca d'un cargol de mar gegant. Cada dia a la tarda, just abans de la posta de sol, arribaven les barques dels kunas amb la pesca del dia. Podies anar a veure com netejaven les captures i fins i tot et venien llangostes o algun peix que ells mateixos et cuinaven per sopar. Illes de San Blas, benvinguts al paradís.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4_VWzRtaApbSuIz8AZM9FwEGs94-2BT6rOyVqzzONXq_50nbq-XFm_7bZrVmXRrDOCQ2BLwZhOOqHY1yI1KVJsokAo2-F2GfHGT9tCRXAjJKR8WLIVllPuL5EzfvuV4oMzUIOEY14r9A/s1600/P1100522+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4_VWzRtaApbSuIz8AZM9FwEGs94-2BT6rOyVqzzONXq_50nbq-XFm_7bZrVmXRrDOCQ2BLwZhOOqHY1yI1KVJsokAo2-F2GfHGT9tCRXAjJKR8WLIVllPuL5EzfvuV4oMzUIOEY14r9A/s1600/P1100522+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Kunas arribant amb la pesca</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJz2zx4IbYiSJ8ZQTyLVqaC3ip_EAlaLDoCErIzq5Rx7sulRxOSGFGT83S60e7o1gUmrvn11ds5nSNTk_nZd47b0Jhl611JakGALHG4N1Ofopv3ogtu78Fs1V0AdEooiihrk8OvXy4_d0/s1600/P1100589+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJz2zx4IbYiSJ8ZQTyLVqaC3ip_EAlaLDoCErIzq5Rx7sulRxOSGFGT83S60e7o1gUmrvn11ds5nSNTk_nZd47b0Jhl611JakGALHG4N1Ofopv3ogtu78Fs1V0AdEooiihrk8OvXy4_d0/s1600/P1100589+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="301" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXXutFW9YPfr1A2QEdYQ9UvteWG4AsnnwVixTPi0BghmBE67LnGsXZ7tE6HxG2Tl4ELukRj5rJa3UQPMvggI6OB-qO-wK69_z9alJFd00q1H9hq0PohhMqb6JmgSi2nZjFd_Ht0F_pwdQ/s1600/P1100591+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXXutFW9YPfr1A2QEdYQ9UvteWG4AsnnwVixTPi0BghmBE67LnGsXZ7tE6HxG2Tl4ELukRj5rJa3UQPMvggI6OB-qO-wK69_z9alJFd00q1H9hq0PohhMqb6JmgSi2nZjFd_Ht0F_pwdQ/s1600/P1100591+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ni wifi, ni televisió, ni cotxes, ni soroll. Res d'això. El dia començava ben d'hora aquí. Jo em llevava abans per veure la sortida del sol. Després ja sonava el cargol de mar. A esmorzar. Havent esmorzat agafava l'equip d'snorkel i a l'aigua. Una estona prenent el sol. Més snorkel i ja tornava a sentir el cargol. A dinar. Migdiada a l'arena blanca. Un passeig per l'illa que durava 4', el que tardava en donar la volta sencera a tota l'illa. Una altra capbussada a observar el fons marí i el cargol sonava de nou. Sopar i seure a la vora de la platja esperant la posta de sol. Una dutxa i a dormir. Un somni que vull compartir i reflexar amb aquest recull de fotografies impressionants.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp5UI20YkwOSojzwdYsUw1-a2oHvpNsU30CZdE0sqyDZ3HkyTTFLSc2sG8P-ybGw7okf1eRgb7833cHPN4DgoGAb41AiynCFQMcJmg4faUDwEBLjCHWznJE-XWqxZ4mYbg4tldOeG3Rlw/s1600/P1100763+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp5UI20YkwOSojzwdYsUw1-a2oHvpNsU30CZdE0sqyDZ3HkyTTFLSc2sG8P-ybGw7okf1eRgb7833cHPN4DgoGAb41AiynCFQMcJmg4faUDwEBLjCHWznJE-XWqxZ4mYbg4tldOeG3Rlw/s1600/P1100763+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx3iAfRC35XglWy1_OBBEfDARAfTe14xjk0K_jSenb8Z28n1KS9kj_tkQdWsDCWsc6sR12TcCqtW-8u3-VvUthev2LCEfBqbrXbnxGq3yoUsUTz5kUNTmltwhdnJ78tv5BlSoobca4xKA/s1600/P1100630+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx3iAfRC35XglWy1_OBBEfDARAfTe14xjk0K_jSenb8Z28n1KS9kj_tkQdWsDCWsc6sR12TcCqtW-8u3-VvUthev2LCEfBqbrXbnxGq3yoUsUTz5kUNTmltwhdnJ78tv5BlSoobca4xKA/s1600/P1100630+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5wMj6RWldnsaziyburwd6FlajZu8pCGv0BDkTrqwn167dQE0geiUVYRbbguXBvT958N1KO7MWtsC46Y454770C84w47kyJEPICjvnZrRHJcelR9QVaJtCLqHskof1EiqU6eoDgMxNUlg/s1600/P1100609+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5wMj6RWldnsaziyburwd6FlajZu8pCGv0BDkTrqwn167dQE0geiUVYRbbguXBvT958N1KO7MWtsC46Y454770C84w47kyJEPICjvnZrRHJcelR9QVaJtCLqHskof1EiqU6eoDgMxNUlg/s1600/P1100609+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuCMyOWLSn2W2ZVGenYL_yFQbBZXvMOfdaOCkoE8SBvM_jQpH6Ouuwt5_R-gXBVCdjVZ0r4q9azsXRi4mi-gfMVsJXrE98vrK5QAuwB2LctMvtvEjPEk5h1T27bA8SE67qLIFkQD3TnN4/s1600/P1100320+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuCMyOWLSn2W2ZVGenYL_yFQbBZXvMOfdaOCkoE8SBvM_jQpH6Ouuwt5_R-gXBVCdjVZ0r4q9azsXRi4mi-gfMVsJXrE98vrK5QAuwB2LctMvtvEjPEk5h1T27bA8SE67qLIFkQD3TnN4/s1600/P1100320+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgocuXdWMzzidnlTQSI3unK9KICvWrvE_41eVRcKfWv2VcGjsmOUQqqfDOZLo0wuMXoWm9e1vFy6BHhwm9UxAUTVBLKOscd9ksiSUadM1wKe50Z-w9twcc16WovKOvIYe4zFdQbq5LJSy4/s1600/P1100327+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgocuXdWMzzidnlTQSI3unK9KICvWrvE_41eVRcKfWv2VcGjsmOUQqqfDOZLo0wuMXoWm9e1vFy6BHhwm9UxAUTVBLKOscd9ksiSUadM1wKe50Z-w9twcc16WovKOvIYe4zFdQbq5LJSy4/s1600/P1100327+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="251" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3-KoGntSi6J_sa6T2P9pmn93iLZkM5eWOj_69BmMrIaQCxkJc3RhLyuO_RJavwzxAzFgY6pOd_zyJBsnc52Js9QCAyeCvYEb8x9OPJoBdiaXv_siPZuei3MLtQWY3dVrj18EIhXPAoYg/s1600/P1100307+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3-KoGntSi6J_sa6T2P9pmn93iLZkM5eWOj_69BmMrIaQCxkJc3RhLyuO_RJavwzxAzFgY6pOd_zyJBsnc52Js9QCAyeCvYEb8x9OPJoBdiaXv_siPZuei3MLtQWY3dVrj18EIhXPAoYg/s1600/P1100307+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="301" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAwA0wepAJbkREhnx_ZkVSe9q9P1QxzR1WqSiAKed3E0UQw3rZoI7yaQMIOq6QgizD1u7zkajhb6NMR_S8ULjb_VC2IW97BUhvpdC8hhlCtV18ZBHJH8b4eSrPq3PnDpCG35e5qZUoYfw/s1600/P1100287+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAwA0wepAJbkREhnx_ZkVSe9q9P1QxzR1WqSiAKed3E0UQw3rZoI7yaQMIOq6QgizD1u7zkajhb6NMR_S8ULjb_VC2IW97BUhvpdC8hhlCtV18ZBHJH8b4eSrPq3PnDpCG35e5qZUoYfw/s1600/P1100287+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikhCGI7a8we2BwDI1vVdRBbFLliHdXJBhp-2AHpNUDBYG81f285grLaArQ31C0MILFAbDBbnA0pXMVeqMWdox2iYCSHE36k6nFZdY6sE80VgV2pPvjDAUluwaPVpzbCp8lDpvmQXSXff8/s1600/P1100720+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikhCGI7a8we2BwDI1vVdRBbFLliHdXJBhp-2AHpNUDBYG81f285grLaArQ31C0MILFAbDBbnA0pXMVeqMWdox2iYCSHE36k6nFZdY6sE80VgV2pPvjDAUluwaPVpzbCp8lDpvmQXSXff8/s1600/P1100720+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Llàstima que només vaig estar-hi 3 dies. M'hagués pogut passar vivint aquesta vida una setmana sencera. I recorrent més illes. Coneixent més a fons aquest paradís terrenal. Aquest edèn privat que és l'arxipèlag de San Blas enriquit per la seva part amb un extraordinari valor afegit; la possibilitat de compartir unes vacances idíliques amb els independents kunas, una etnia comunal i matriarcal que ha sapigut conservar el ritme de vida anterior a la conquesta espanyola. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un lloc que hi has d'anar. Un lloc on hi tornaré. Si hi vas et recomano que ho facis amb Gitana Trip, Sailing San Blas (<a href="https://www.facebook.com/GitanaTrip?fref=ts" target="_blank">Gitana Trip Facebook</a>). Una colla de joves emprenedors catalans que et portaran al paradís de la millor manera possible, a bord d'un vaixell, en un viatge que segur serà inolvidable. Llàstima que jo vaig conèixer al Guillem, un dels promotors, tard i quan ja havia estat a San Blas, perquè si els hagués conegut abans de ben segur que hauria viscut aquesta experiència amb ells. Però ho tinc apuntat per més endavant. Et recomano visitar la seva pàgina web, estic segur que et convenceran encara més que jo de que San Blas és el paradís a la terra. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYOtrDdsRmD8sAblAapqQWrWIhw6lCTVw6d-Vc-vzgijuWu_tZ9vBX4H9at2u__yQ9Samg7opamPckVsBzvfmXb_w40Q_GLYgcE7mxxzGqRwdrEFL8J2aCWb6Bb4IAfpbDUrMCvwCLAQ4/s1600/465028_372867832819619_407681046_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYOtrDdsRmD8sAblAapqQWrWIhw6lCTVw6d-Vc-vzgijuWu_tZ9vBX4H9at2u__yQ9Samg7opamPckVsBzvfmXb_w40Q_GLYgcE7mxxzGqRwdrEFL8J2aCWb6Bb4IAfpbDUrMCvwCLAQ4/s1600/465028_372867832819619_407681046_o.jpg" height="150" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://gitanatrip.com/" target="_blank">http://gitanatrip.com/</a></div>
<br />
<br />
<br />
<!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F2.bp.blogspot.com%2F-DSQkKBmrduc%2FUygrkRyr9MI%2FAAAAAAAACQY%2FasrnRlW_oHw%2Fs1600%2FP1100270%2B%252528FILEminimizer%252529.JPG&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0DPn6VRnro_481tdEbr1iy4cZ4k3ql09nplkSXof2x-jkRkEKdwjc4D3dG5upjpBMjOdVcmjpqxPkXUTLTkYiOy5kdWs_foMJ_DZvvUXMSPqeBe2lg8ihpmSeC2BzxnHhsbsHiLtBOeg/s1600/P1100270+%2528FILEminimizer%2529.JPG" -->Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0Kuna Yala, Panamá9.2344394999999988 -78.1926250000000217.2277184999999982 -80.774412000000027 11.2411605 -75.610838000000015tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-69629511381052232702014-03-11T18:25:00.000-07:002014-03-11T18:25:19.171-07:00Panamá City: la ciutat que uneix el món<div style="text-align: justify;">
No hi ha masses alternatives per creuar de sudamèrica a àmerica central. Tot i que sembla fàcil ja que Colòmbia i Panamà estan units per terra és impossible arribar al país del canal per via terrestre. Tot és selva. Les opcions eren en llanxa o en avió. En llanxa es disparava una mica de preu pel viatge que era. A part, segons les recomanacions de l'Evaristo, un basc d'uns 60 anys que vaig conéixer a Salta i que portava més d'un any viatjant, traspassar de Colòmbia a Panamà en barca era un suïcidi. Diu que van ser 12 hores navegant gairebé a la deriva com si d'una "patera" es tractés. Molt malament. Així doncs, vaig optar per l'avió. Com que vaig comprar 3 vols junts el preu va sortir bé. Quan busquis vols et recomano que si n'has de comprar més d'un utilitzis les opcions multi trajecte que ofereixen la majoria de buscadors de vols. La veritat és que pots arribar a estalviar moltíssim comprant varis destins que no pas vols individuals. Així doncs vaig sortir de Bogotá direcció a Panamà City. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKfEE3rJJs8tvGbQEQSLf2GDPcdgeZUagTlHB0Zf8Rme55W1Bjr_3m193ib8GoZwG0AN8r1Vt5j5WoqDHq0oSy6WO25p7w8F8iemPaPxtf7xEYUtECv4jXjPpnMkANtQ24agLd5CXl_Yo/s1600/Panama_08_2013_7035+%2528FILEminimizer%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKfEE3rJJs8tvGbQEQSLf2GDPcdgeZUagTlHB0Zf8Rme55W1Bjr_3m193ib8GoZwG0AN8r1Vt5j5WoqDHq0oSy6WO25p7w8F8iemPaPxtf7xEYUtECv4jXjPpnMkANtQ24agLd5CXl_Yo/s1600/Panama_08_2013_7035+%2528FILEminimizer%2529.jpg" height="271" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panamá City</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El vol va ser molt còmode i ràpid. Des de l'aire mateix ja et fas una idea de la ciutat multicultural i plena de contrastos que és Panamà. Una barreja de ciutat moderna amb els seus rasca-cels i amb els vestigis de la colònia espanyola. Capital de la República de Panamà i la ciutat més gran i més poblada del país. Hi viuen 1 milió 300 mil habitants. Va ser fundada l'any 1519 i actualment ocupa la 7a posició com a ciutat més competitiva d'Amèrica Llatina. Pot presumir, i ho vaig comprovar, que és una de les ciutats amb millor qualitat de vida del món. Entre d'altres coses, no saben el que és l'atur. Tothom té feina i és feliç. Això no treu que no hi hagi delinqüència ni que sigui un país 100% segur. S'ha d'anar en compte com a tot arreu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVb1S16AKTEMnssg2S01fToesbOqIaY5RqRoYSW_IYjE5ElxK5GqpeKAZhlfDf42Krwgr_mwV4SenqLwlu2qt2auVIGb26Z8AIWZ1opHyVoAIsoiskc7g73FGDLSj6Ifx72iaUuBzP-B8/s1600/P1093845+%2528FILEminimizer%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVb1S16AKTEMnssg2S01fToesbOqIaY5RqRoYSW_IYjE5ElxK5GqpeKAZhlfDf42Krwgr_mwV4SenqLwlu2qt2auVIGb26Z8AIWZ1opHyVoAIsoiskc7g73FGDLSj6Ifx72iaUuBzP-B8/s1600/P1093845+%2528FILEminimizer%2529.jpg" height="400" width="301" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Església al casc antic</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Poc temps després de la seva fundació Panamà es va convertir en un lloc molt important per la colònia espanyola. Primer perquè va esdevenir el punt de partida per l'exploració i la conquesta del Perú, i segon ja que era des d'on partien molts cargaments d'or i plata cap a Espanya. Posteriorment, tot i sofrir notables incendis que van destruïr una gran part de la ciutat, no va ser cap impediment perquè el seu desenvolupament anés augmentant considerablement convertint-se en una de les ciutats més importants de l'Amèrica espanyola. Una de les visites més importants que pots fer a Panamà és la de veure les ruïnes de "Panamá la Vieja". Es veu que l'any 1671 el famós pirata britànic Henry Morgan va atacar i saquejar la ciutat. Panamá no va poder ser totalment saquejat ja que la resistència va ordenar fer explotar els dipòsits de pólvora provocant un gran incendi que la va destruïr gairebé per complet. Els pirates van seguir perseguint i saquejant els habitants i les ruïnes que quedaven. Aquestes ruïnes de l'antiga ciutat encara es mantenen i son una popular atracció turística. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh35i_h1_s_0kEgA38Xbogfoizp9LHlnhZETTVw61vbiOXs0sarFzWMC6XbcAO7a8xXGjpStOrHoVVlZpAbwdD3VJwSFh2i04fYTlAfa6xC7ndhvuwYltFUgTFRpQv8tI_snlBpuB3JI3g/s1600/P1085744+%2528FILEminimizer%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh35i_h1_s_0kEgA38Xbogfoizp9LHlnhZETTVw61vbiOXs0sarFzWMC6XbcAO7a8xXGjpStOrHoVVlZpAbwdD3VJwSFh2i04fYTlAfa6xC7ndhvuwYltFUgTFRpQv8tI_snlBpuB3JI3g/s1600/P1085744+%2528FILEminimizer%2529.jpg" height="376" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casco Viejo de Panamà</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br /><div style="text-align: justify;">
Anys després es va iniciar la reconstrucció de Panamá al sud-oest de la ciutat original, el que és conegut actualment com a "Casco Viejo". Allí és on em vaig allotjar jo. Es tracta dels vestigis d'una ciutat amurallada de bellesa única. Una zona plena d'arquitectura espanyola declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997. Això va provocar que el lloc es posés de moda provocant que els empresaris locals i internacionals apostessin pel lloc invertint i donant una major importància al casc antic de la ciutat. És sens dubte una visita obligada. Passejar pel capvespre pel barri antic de Panamà observant la seva arquitectura i la seva història fa que et transportis en el temps imaginant el lloc en èpoques passades. A part em va semblar un paradís pels amants de la fotografia. Sens dubte podràs treure unes fotos precioses. Un lloc molt pintoresc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFXPJ8n34bYx85wKTX0gYjjPRgKE61nraDtHT6TAuAaG9H_0vwstE1E6He_F9xNaoCu71ZqAD7v1taBv1eiPOhQGeQlR06iztvNPqk9F4X-H3usPVtLtVKHU1I6GO52171ALotpmyVqHw/s1600/P1076432+%2528FILEminimizer%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFXPJ8n34bYx85wKTX0gYjjPRgKE61nraDtHT6TAuAaG9H_0vwstE1E6He_F9xNaoCu71ZqAD7v1taBv1eiPOhQGeQlR06iztvNPqk9F4X-H3usPVtLtVKHU1I6GO52171ALotpmyVqHw/s1600/P1076432+%2528FILEminimizer%2529.jpg" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plaça al Casco Viejo</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEnmBgVE56vu6IHHxNGECL8YfZDUWK2nZNQzVqkr25CaABZbnR9MN2CIfPHTsy6ShVI0qzOkQOUPh90EMNtXOi5Iu1-HS6f7ucQW_Y_lqQwDI8aCHoTpyO3_eGzmjM4S2bHgpJr0Hk3RU/s1600/P1090783+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEnmBgVE56vu6IHHxNGECL8YfZDUWK2nZNQzVqkr25CaABZbnR9MN2CIfPHTsy6ShVI0qzOkQOUPh90EMNtXOi5Iu1-HS6f7ucQW_Y_lqQwDI8aCHoTpyO3_eGzmjM4S2bHgpJr0Hk3RU/s1600/P1090783+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Capvespre</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZmWVIB7gzpL2mfT_j1C0uBbHYQXZ29RArkObOw7fB_CJlzOyGLnr9IunaGnJHW2gWdm6DtbTERaEhKcATzq3jDWHD83Y8R_3Dk2D5cT9nderbfO6WeEoowfqu31qgsc138UbN3r3KYO8/s1600/P1090799+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZmWVIB7gzpL2mfT_j1C0uBbHYQXZ29RArkObOw7fB_CJlzOyGLnr9IunaGnJHW2gWdm6DtbTERaEhKcATzq3jDWHD83Y8R_3Dk2D5cT9nderbfO6WeEoowfqu31qgsc138UbN3r3KYO8/s1600/P1090799+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Posta de sol des del Casco Viejo</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: justify;">La restauració de molts edificis és fabulosa i li donen un encant i un caliu al lloc que fa que et sentis com a casa. Places, restes d'esglèsies, monuments, restaurants, bars, botigues... Tot fa una barreja molt acertada. Ni les cases antigues encara per restaurar i ocupades actualment per "okupes" desentonen en el lloc. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC_sWbPVGJL6wFhiz-BulxQln2CXlltAsc4xcsAqcKBCbRhMgrwRaOJWTQvpoWP8aPoZIlTSTEXDulB4dgmemIl2ViJSEMmNQPRBVyYCDI27vgPlZDZImtQ4DKdK1ZJ5YvxllTyhmzp7E/s1600/P1090804+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC_sWbPVGJL6wFhiz-BulxQln2CXlltAsc4xcsAqcKBCbRhMgrwRaOJWTQvpoWP8aPoZIlTSTEXDulB4dgmemIl2ViJSEMmNQPRBVyYCDI27vgPlZDZImtQ4DKdK1ZJ5YvxllTyhmzp7E/s1600/P1090804+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cases per restaurar ocupades </td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja7pbowNQ9L2YurF1g4Jh5jaACV7qXUJfKLJPPAtCO3hu7NmQOYatMqS4GhIw9lZlYm5dNjWaL5b48LJ1i-DLFuyqcYSLztfBJ-0BZUZu9kZyICJWDK-m_yxJRvGyimZt98ZwyJ9gLS5c/s1600/P1090770+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja7pbowNQ9L2YurF1g4Jh5jaACV7qXUJfKLJPPAtCO3hu7NmQOYatMqS4GhIw9lZlYm5dNjWaL5b48LJ1i-DLFuyqcYSLztfBJ-0BZUZu9kZyICJWDK-m_yxJRvGyimZt98ZwyJ9gLS5c/s1600/P1090770+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="301" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El contrast d'anar caminant pel casc antic i observar el modern skyline a l'altra banda és també impressionant. Et trobes sota edificis colonials plens d'història i observant alhora moderns rasca-cels que s'enfilen als núvols producte de la importància de la ciutat dins el mercat internacional. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJodnuf1U2hUoDBThhqEWsvnwtgtjsFkHkC6xBhJD8tdbJSjr_PFN3UXA7XaSt7kW1o50FOhPEPpjkNPpJ3eqid5XP1FGByGn64lDgsosq68UchLwqvayTrkk8mUo6TecwyHrx1-06XkY/s1600/P1090844+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJodnuf1U2hUoDBThhqEWsvnwtgtjsFkHkC6xBhJD8tdbJSjr_PFN3UXA7XaSt7kW1o50FOhPEPpjkNPpJ3eqid5XP1FGByGn64lDgsosq68UchLwqvayTrkk8mUo6TecwyHrx1-06XkY/s1600/P1090844+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="226" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Skyline modern de Panamá City</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
La ciutat va seguir en augment i desenvolupant-se a un nivell molt ràpid que es va culminar amb la construcció del Canal l'any 1914. Va ser un gran benefici per la infrastructura del lloc. Gràcies a la seva ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i el Pacífic, ha tingut un efecte molt positiu en les inversions i economia mundial pel fet d'escurçar una notable distància i temps en les comunicacions marítimes. Això va produïr molts avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX. D'aquí a la importància de Panamà City com un dels centres bancaris més considerables del planeta.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIzCqJz4hngcccV5xPMz0d1oQQ7GX_PybqXdod3dMpVjmvuGtyFyYwOFEWCwidob6jgzmx4_nkuz6lrnGNSjsiJ3jra8vRK7PKDc0V3Cxijdr9WPSI8iAaLJcXeI0uJCMwlhlVve1fd-g/s1600/P1100133+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIzCqJz4hngcccV5xPMz0d1oQQ7GX_PybqXdod3dMpVjmvuGtyFyYwOFEWCwidob6jgzmx4_nkuz6lrnGNSjsiJ3jra8vRK7PKDc0V3Cxijdr9WPSI8iAaLJcXeI0uJCMwlhlVve1fd-g/s1600/P1100133+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgawdBdi_AQI1HKmAM6G49QRC7rbife9RGOgr-dqFpdbB6zkAz21KHOi9sScZp0aBO_BLyJ0FCAo1ioNeEvYvAnw1vO4vNNJzbZZcdrddgoA4y3ly7cgzdXEcZaEcpbFhO_RfqB1QVTMDg/s1600/P1100171+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgawdBdi_AQI1HKmAM6G49QRC7rbife9RGOgr-dqFpdbB6zkAz21KHOi9sScZp0aBO_BLyJ0FCAo1ioNeEvYvAnw1vO4vNNJzbZZcdrddgoA4y3ly7cgzdXEcZaEcpbFhO_RfqB1QVTMDg/s1600/P1100171+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Canal de Panamà</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No pots passar doncs per Panamà i no veure el Canal. És una visita obligada. Segurament a molts allotjaments t'oferiran el tour. Jo com que tinc al·lèrgia als tours organitzats no t'ho recomano. Sempre hi acabes perdent. La millor opció és anar-hi pel teu compte. Et puc recomanar que lloguis un taxi per tot el matí. Para a qualsevol taxista i comença a negociar. Els panamenys són una gent molt amable i estaran encantats de negociar amb tu. Quan arribis a un preu que et sembli raonable d'acord amb la gent que sigueu, el taxista et portarà fins a la resclosa de Miraflores, una de les més impressionants per observar el canal. Et deixarà allí i s'esperarà a que finalitzis la visita.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivZxgOjpGTzdzaFWn1LDo2Q0jM08Lyk0xGeWjxS2Sm5_leTKE6iTvfOZHvHJJuUyA5BFhlQKOc0RNTpfe4XM8PFzdIKBKjd6HIISMiTZy-nkLOtYmkxJg2vep0BjDUdVZgJy8pYTX-vOE/s1600/P1100110+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivZxgOjpGTzdzaFWn1LDo2Q0jM08Lyk0xGeWjxS2Sm5_leTKE6iTvfOZHvHJJuUyA5BFhlQKOc0RNTpfe4XM8PFzdIKBKjd6HIISMiTZy-nkLOtYmkxJg2vep0BjDUdVZgJy8pYTX-vOE/s1600/P1100110+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Resclosa de Miraflores</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No em posaré ara a explicar la història del canal tot i que la poca que se em sembla molt interessant. Les obres per construir-lo van començar l'any 1882 a càrrec de França. Anys més tard i degut a moltes morts de centenars de treballadors, víctimes de les malalties tropicals i de les dificultats del projecte, els treballs es van aturar. Posteriorment els Estats Units es van disposar a acabar el que els francesos havien començat i l'any 1914 es va inaugurar el Canal de Panamà, el canal que uneix el món. El canal no és ben bé un canal en si. Consisteix en dos llacs artificials, canals artificials adaptats a la navegació i a tres conjunts de rescloses. Aquestes últimes son les parts més espectaculars i d'es d'on jo vaig poder observar-lo. Es tracta de rescloses gegants que van inundant fent que els vaixells puguin recórrer el canal i creuar des de L'atlàntic al pacífic. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQk3nk8z-uyES7oFMmNDwNEEswnMCXAz9OR_Rst4wRzy7ZvmAam8zG3qa_yAX0s-A4WtJgHIlnsmc4IwgWPshPddYWuj-9uzX-cgJtQ8ULA3Cuy-6vmKKptzdJhnEzmK4bj4xFvEsVNqs/s1600/P1100157+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQk3nk8z-uyES7oFMmNDwNEEswnMCXAz9OR_Rst4wRzy7ZvmAam8zG3qa_yAX0s-A4WtJgHIlnsmc4IwgWPshPddYWuj-9uzX-cgJtQ8ULA3Cuy-6vmKKptzdJhnEzmK4bj4xFvEsVNqs/s1600/P1100157+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sistema de rescloses del Canal</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrNTeSTEX_-MYtpqrjWnBrrNxf6u2d_EPnkFg9ga1827SF33zl-llQvqTcDe3nZqahecQbs_rcrDYTzfOPfTHzIg8EUD8zggcUD88S-rkv1rUJDvs8PvFakULIQl8HKn_GAFUAePCQJMg/s1600/P1100131+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrNTeSTEX_-MYtpqrjWnBrrNxf6u2d_EPnkFg9ga1827SF33zl-llQvqTcDe3nZqahecQbs_rcrDYTzfOPfTHzIg8EUD8zggcUD88S-rkv1rUJDvs8PvFakULIQl8HKn_GAFUAePCQJMg/s1600/P1100131+(FILEminimizer).JPG" height="301" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La més coneguda és la de Miraflores. El centre de visitants de miraflores és el lloc ideal per observar les operacions del canal. Poseeix grans balcons d'es d'on pots apreciar quan s'obren i es tanquen les comportes de les rescluses a mida que els inmensos vaixells inicien el trànsit pel canal. Jo vaig estar de mala sort i vaig arribar-hi quan l'últim vaixell del dia ja havia creuat, pel que no vaig poder-ho veure en directe. Ha de ser impressionant. A part dels balcons hi ha un museu amb la història de la construcció del canal i del funcionament de les rescluses. </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px; text-align: start;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKhHjuHPg7z-cjjwB-_XT9OgQOBOzUbdCnBjKJQB3rarcOLkehbu788YLpEac1OtNvpX-vLq7qFvNBkD0vUzqjdJH4XtIUxPua_NUBhNzquTt6VIINk6xYs_f_dcP6l-NeTmdm5K3-0Kw/s1600/P1100153+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKhHjuHPg7z-cjjwB-_XT9OgQOBOzUbdCnBjKJQB3rarcOLkehbu788YLpEac1OtNvpX-vLq7qFvNBkD0vUzqjdJH4XtIUxPua_NUBhNzquTt6VIINk6xYs_f_dcP6l-NeTmdm5K3-0Kw/s1600/P1100153+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Resclosa abans d'inundar-se</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px; text-align: start;"><br /></span></div>
<div style="text-align: start;">
<span style="font-family: sans-serif;"><span style="font-size: 12.727272033691406px; line-height: 19.176136016845703px;">Panama City, una ciutat que em va encantar. La vaig trobar molt acollidora, pintoresca i oberta al món, plena de gent amable. Sens dubte si hi vas t'has d'allotjar al casc antic, on vaig poder capturar algunes imatges que a mi personalment m'encanten i cada cop que les veig fa que estigui més captivat per aquesta ciutat tant important d'Amèrica central i del món: Panamà. </span></span></div>
<div style="text-align: start;">
<span style="font-family: sans-serif;"><span style="font-size: 12.727272033691406px; line-height: 19.176136016845703px;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhofxnw_TcXJhyphenhyphennQTMyz-ukyvnybwB5lLb3GzZaWQlJzQpQBaTQAX24PI04kZVs7R9nSZ6fPpSoOsaDqf76DK7objaEsc-6onPU5UsvtVafbFQCIBY8NL9goI1zqkJGWAx0QzuUuzckkhM/s1600/P1090774+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhofxnw_TcXJhyphenhyphennQTMyz-ukyvnybwB5lLb3GzZaWQlJzQpQBaTQAX24PI04kZVs7R9nSZ6fPpSoOsaDqf76DK7objaEsc-6onPU5UsvtVafbFQCIBY8NL9goI1zqkJGWAx0QzuUuzckkhM/s1600/P1090774+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cases típiques del casc antic</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjimxVCxo5FABOc5pVMmZsHCgGwV-3kZ1tItXbhN5-524bawegOW9hjMLcg9Ti6fNHnzrJzhhj2L-vSxi63bVKY6-fOkEt28GoYf5Z6HyhntCtJbGeE2KeVGH-w_mVWVA0dOWVUl9KYOnw/s1600/P1090752+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjimxVCxo5FABOc5pVMmZsHCgGwV-3kZ1tItXbhN5-524bawegOW9hjMLcg9Ti6fNHnzrJzhhj2L-vSxi63bVKY6-fOkEt28GoYf5Z6HyhntCtJbGeE2KeVGH-w_mVWVA0dOWVUl9KYOnw/s1600/P1090752+(FILEminimizer).JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casc antic</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrkLT1axjpDdKxDL2Q4O0wxXdmN-rT5swp01OLoymu5ITt-SyYU4sPjiqPuAneaVFAX3y0fb-_uMRTLi89rBTTgD6qZr87d1Obn_dX6E8WNSVOTAS2oABmLm9TuUs2GVYD3Wb2jtqDezg/s1600/P1090779+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrkLT1axjpDdKxDL2Q4O0wxXdmN-rT5swp01OLoymu5ITt-SyYU4sPjiqPuAneaVFAX3y0fb-_uMRTLi89rBTTgD6qZr87d1Obn_dX6E8WNSVOTAS2oABmLm9TuUs2GVYD3Wb2jtqDezg/s1600/P1090779+(FILEminimizer).JPG" height="400" width="301" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Racons del Casco Viejo</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCENkWFy1cRZ9TojTQQh_dFOmKu802ZJKgcPhqWaqIWFFI87sXzVqQRCRopG9Y8sRHHHpEzCka75IuiaaktH6zeAqMGjNnib3hS1S29pDZFoAsoVTjSAgp8A_QtiBeaz_3KE1IldvaKFI/s1600/P1090785+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCENkWFy1cRZ9TojTQQh_dFOmKu802ZJKgcPhqWaqIWFFI87sXzVqQRCRopG9Y8sRHHHpEzCka75IuiaaktH6zeAqMGjNnib3hS1S29pDZFoAsoVTjSAgp8A_QtiBeaz_3KE1IldvaKFI/s1600/P1090785+(FILEminimizer).JPG" height="400" width="300" /></a></div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0Panamá8.9942689 -79.5187919999999628.7433564 -79.841515499999957 9.2451814 -79.196068499999967tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-65118879974973498422014-03-10T19:57:00.000-07:002014-03-10T19:57:31.558-07:00Playa Blanca i Tayrona; la bellesa del Carib colombià<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Ja em començo a sentir malament després de tants dies sense escriure. Dies en que tot i que hi penso molt, no se d'on treure el temps per entrar en aquest racó i desfogar-me, reflexant les meves experiències, les meves anècdotes i mostrant els llocs meravellosos que no paro de conèixer. Ja fa gairebé un mes que vaig arribar als Estats Units i sembla que hi porti mig any. Aquí tot és diferent. El ritme de vida és molt estressant, inclús per un viatger. No tinc temps de res. Ara mateix hauria d'anar a descansar ja que el cos m'ho demana però em costa dormir pensant i recordant les meves vivències prèvies a trepitjar el país de les hamburgueses. A part, em sento malament tenint el blog tant abandonat. Tinc tants bons records del meu viatge que no podia deixar passar un dia més sense escriure i sense compartir el que vaig viure en el meu pas pel carib colombià; Playa Blanca i Tayrona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi149tLZtEQxAi_nzw2_QBQIWiAKOplVWZSOkuXt4L2OkbdAZokZw5fwyyU9x1WDiv36xzrP7LQ0oSvcGwdCN87O1ll0-DrsIRDvTfx-nYllV92BntLvTXUYN9fqCCiREwKSvjwNqm7vvk/s1600/P1090400+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi149tLZtEQxAi_nzw2_QBQIWiAKOplVWZSOkuXt4L2OkbdAZokZw5fwyyU9x1WDiv36xzrP7LQ0oSvcGwdCN87O1ll0-DrsIRDvTfx-nYllV92BntLvTXUYN9fqCCiREwKSvjwNqm7vvk/s1600/P1090400+(FILEminimizer).JPG" height="230" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Playa Blanca</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h2>
PLAYA BLANCA</h2>
<div style="text-align: justify;">
Van ser uns dies meravellos a Cartagena on vaig poder adonar-me de l'hospitalària que és la gent a Colòmbia. Donar-me compte que Colòmbia és un país meravellós, gran i amb centenars de llocs per veure i descobrir. Jo hi estaria pocs dies i havia d'escollir. A part de Cartagena i Bogotà, malgrat que les opcions eren varies, vaig decantar-me per anar al nord-est, a les paradisíaques platges del carib. Primer tocava una recomanació del Ricardo, el gran amic peruà de Lima que vaig conèixer a Arequipa. Em va aconsellar que visites Barú, en concret que passés nit a un lloc anomenat Playa Blanca. La península o illa de Barú és una zona costera situada al sud de Cartagena de Indias i la seva platja més famosa és la de Playa Blanca. Només sentir el nom i ja et ve a la ment la típica imatge d'una platja de postal; aigua turquesa, arena blanca i plena de palmeres. A mi només mi van faltar unes quantes palmeres més, pel demés no em va decebre. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC-jyRCqebtdyh71LIxENhVW-BHlNnK2lCKaeRK_4wbZQXd6ftbG1-aIVKQvP8xaeMjaiTHGxgmZNqd4QzWR9mXrsImz0tA1y7BbdyHRDLI0kG1eZOpXmuWtnn9VEN7bLXbWwxM7cmPyk/s1600/P1090405+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC-jyRCqebtdyh71LIxENhVW-BHlNnK2lCKaeRK_4wbZQXd6ftbG1-aIVKQvP8xaeMjaiTHGxgmZNqd4QzWR9mXrsImz0tA1y7BbdyHRDLI0kG1eZOpXmuWtnn9VEN7bLXbWwxM7cmPyk/s1600/P1090405+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Playa Blanca</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Península de Barú està separada del poble de Pasacaballos pel "Canal del Dique". Quan visitis Cartagena t'has de reservar dos o tres dies per visitar-la. Jo et puc dir com anar fins a Playa Blanca. La primera opció que tens és la de sempre; tour organitzat. Des del mateix port de Cartagena surten a diari nombroses embarcacions que et portaran a recórrer diferents illes de la zona. Et porten també a un aquari i abans d'acabar el dia et porten a Playa Blanca per disfrutar una estona d'aquesta preciosa platja. Després tots de nou cap a Cartagena. Obviament no va ser la meva opció i pel que vaig veure no te la recomano, una autèntica "turistada". Quan arribaven aquestes barques carregades de turistes a la platja allò semblava el desembarcament de Normandia. Ramats de turistes que deixaven a la vora de la platja durant un parell d'hores. Molts ni podien saltar de l'embarcació ja que al ser barques grans no es podien acostar molt a la vora i havien de saltar gairebé en alta mar. Era còmic veure com molts saltaven vestits a l'aigua amb les càmeres al coll. Altres socorrien a les seves dones per baixar de la barca. Algun es devia passar una de les dues hores que tenia per disfrutar del paradís ajudant a la seva senyora a desembarcar. Molt graciós i poc atractiu de cara al viatger.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcuQO0Z07Zjuj8mkg7xxTysKUzHC5ULXJCl9o6-XD-zkMGpUV0g0Z9li9yfX6-gp4XzDgdDfgxvj7rcBvDIs-3FF6J_9DmS8hB5EryojOkGZnMDq-DZQPm5jGk4dtB4_7p6JqU5LbCAfE/s1600/P1090389+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcuQO0Z07Zjuj8mkg7xxTysKUzHC5ULXJCl9o6-XD-zkMGpUV0g0Z9li9yfX6-gp4XzDgdDfgxvj7rcBvDIs-3FF6J_9DmS8hB5EryojOkGZnMDq-DZQPm5jGk4dtB4_7p6JqU5LbCAfE/s1600/P1090389+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alguns habitants arribant a la platja</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibagF4VsaiWhQ6FKLVZbms9_rXVqonm2PlD_G7O6_XqXakxlQPdX9eFUosnuLIsxPuNcDC_2cpSpnbv5d03dCraRlu4Hl3lTjv6DW1C0qvcVQlXxWadPxZEiC35dH_IiaWD3TJ3ATx7xE/s1600/P1090177+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibagF4VsaiWhQ6FKLVZbms9_rXVqonm2PlD_G7O6_XqXakxlQPdX9eFUosnuLIsxPuNcDC_2cpSpnbv5d03dCraRlu4Hl3lTjv6DW1C0qvcVQlXxWadPxZEiC35dH_IiaWD3TJ3ATx7xE/s1600/P1090177+(FILEminimizer).JPG" height="251" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Paisatge de Playa Blanca</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si hi vols anar, de manera econòmica, autèntica i sense turistes has de fer com jo. A Cartagena ves fins al "Mercado Basurto". Pots anar-hi des del centre amb taxi. Tots els taxis a Cartagena són bastant econòmics, intenta sempre regatejar una mica el preu i acaben cedint. Un cop al mercat pregunta pel lloc d'on surt el bus cap a Pasacaballos. Fins allí el trajecte dura més o menys una hora, fent parades. Si no recordo malament el bitllet em va sortir per uns 1800 COP (uns 0,65€). El viatge és molt entretingut, entre parada i parada van pujant venedors que t'intenten vendre de tot; desde xocolatines i caramels fins a polseres i collars. A Pasacaballos només saltar del bus t'abordaran uns nois amb moto. Et portaran fins a la península Barú, primer creuant el Canal del Dique, un braç del riu Magdalena en un ferri (4 minuts) i des d'alli directe fins a Playa Blanca (uns 30 minuts). Tot i que jo vaig tenir sort, els nois de les motos comencen demanant-ne un preu molt elevat per portar-te. Primer em demanaven 16000 COP (uns 6€) per persona. Preu per creuar el ferry i anar fins a la platja. Negocia, regateja i arribaràs a un acord. Al final vam pagar els 16000 però per dues persones, 8000 COP cadascú. Si, una bogeria anar 3 persones en moto per camins de pedres i carregats amb les motxilles durant mitja hora, però aquestes anècdotes són les que enriqueixen un viatge. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqTgaiVk7I2CyDQck8H92vDU8whdWqsNN1CpBjaQZujIMwirD1O8t7mER0793gXQ76fpq6E8S4azFMDoOxggPE7Y_rnjJkE14t0lAgKKZcDhcDD5C7wEYvCad6pvXoE6R1yn39WBMtPNg/s1600/P1090365+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqTgaiVk7I2CyDQck8H92vDU8whdWqsNN1CpBjaQZujIMwirD1O8t7mER0793gXQ76fpq6E8S4azFMDoOxggPE7Y_rnjJkE14t0lAgKKZcDhcDD5C7wEYvCad6pvXoE6R1yn39WBMtPNg/s1600/P1090365+(FILEminimizer).JPG" height="302" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Algunes de les cabanyes d'allotjaments</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Playa Blanca no hi ha supermercats pel que et recomano que quan siguis al Mercado Basurto vagis a qualsevol supermercat i compris les provisions suficients pels dies que vulguis passar a la platja. Sobretot aigua. Les cabanyes que t'ofereixen allotjament si que tenen cervesa, refrescos i et fan menús econòmics per menjar però tot i així surt més barat portar-te el teu propi menjar. Jo hi vaig passar dues nits. És més que suficient per experimentar la bellesa del lloc, una costa verge amb la gran platja d'aigua transparent i arena blanca. Em va encantar. Els motoristes et portaran fins a l'allotjament que els hi diguis tu. Hi ha varies opcions. La part nord de la platja, tocant al luxós hotel Decameron és la més tranquila. De l'altra meitat cap al sud és on hi ha música i festa tot el dia. Diferents cabanyes que t'ofereixen o bé una habitació privada amb llit o una hamaca, tot amb vistes al mar. Jo vaig dormir en hamaca. Vaig pagar uns 8000 COP per nit, uns 3€. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdggEjmTV2F5UHgZfZWBGoZGWxjTWaqKoOrqReT6Iog3SrhBoLuXh29g0znBqZ2YcRz32v-Ek87Vd5YgcLhjfynDFJkNFnr9GUSccxEejroTWJvTMqcHc61KTTcROeImUEO8tjk-3Gvn8/s1600/P1090340+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdggEjmTV2F5UHgZfZWBGoZGWxjTWaqKoOrqReT6Iog3SrhBoLuXh29g0znBqZ2YcRz32v-Ek87Vd5YgcLhjfynDFJkNFnr9GUSccxEejroTWJvTMqcHc61KTTcROeImUEO8tjk-3Gvn8/s1600/P1090340+(FILEminimizer).JPG" height="228" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Posta de sol</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Quan arribes allí poques coses pots fer; descansar, passejar, llegir, practicar snorkel o prendre el sol. Preciós. El nom del lloc li escau més que pintat quan ho veus en directe; Playa Blanca. Per molts una de les platges més boniques de Colombia. Per mi queda apuntada a la meva llista com una de les més maques del món. El millor moment del dia; quan a les 5 de la tarda marxen tots els ramats de turistes de volta cap a Cartagena. La platja es queda gairebé deserta, habitada només pels aventurers que escolleixen passar-hi allí la nit. La posta de sol, memorable. De postal. Dormir en una hamaca amb el soroll del mar indescriptible. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2SpUMayqjtFjRIWwR3H-H60_6wuUXaTGXJK7bQuX77tu1TyDSOMrwy8jVMw5BarN4sjL20xnynR9F4qIdWUA8pmDUHZ3eH8_-eva5iZRZyLasf-nXdHSoyhQKacZ2xfyn_go3I2v45NM/s1600/P1090184+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2SpUMayqjtFjRIWwR3H-H60_6wuUXaTGXJK7bQuX77tu1TyDSOMrwy8jVMw5BarN4sjL20xnynR9F4qIdWUA8pmDUHZ3eH8_-eva5iZRZyLasf-nXdHSoyhQKacZ2xfyn_go3I2v45NM/s1600/P1090184+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjipvJWMZhAo8NrfRw4ZLlth1K2EKEvkof7yeBUWRrZ2RwBx8APSpuCvFAL2CT3XcAWyWwqw0S6EO4U2_DQsLfmvcDJUC02pP1Qmkw05m3Tv2r0EJ0latCVfvWTu7CHXv0wrDP-AXuhSjo/s1600/P1090181+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjipvJWMZhAo8NrfRw4ZLlth1K2EKEvkof7yeBUWRrZ2RwBx8APSpuCvFAL2CT3XcAWyWwqw0S6EO4U2_DQsLfmvcDJUC02pP1Qmkw05m3Tv2r0EJ0latCVfvWTu7CHXv0wrDP-AXuhSjo/s1600/P1090181+(FILEminimizer).JPG" height="227" width="400" /></a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #444444; font-family: 'Helvetica Neue', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 22.3125px; margin-bottom: 1.75em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<h2>
TAYRONA</h2>
<div style="text-align: justify;">
L'altre joia del Carib Colombià. No t'ho pots perdre. "Parque Nacional Natural Tayrona". Es troba ubicat al nord est de Colombia. Banyat amb les aigües del mar Carib, format per platges de somni, boscos i selves imponents, és gairebé el paradís. Arribar-hi tampoc és complicat. Des de Cartagena vaig prendre un bus direcció a Santa Marta, població costera a 4 hores de la ciutat emmurallada. Pots allotjar-te a Santa Marta o a Taganga, petit poble pesquer a menys de 10 minuts de Santa Marta. Jo vaig escollir la segona opció. És un poble encantador, molt autèntic. La seva platja no té molt encant ja que està plena de les barquetes dels pescadors locals però els carrers són sense asfaltar plens d'hotelets, bars, restaurants, botiguetes i gent encantadora. Molt acollidor. Per anar a Tayrona has de prendre qualsevol de les furgonetes-taxi que passen pels carrers de Taganga i has de dir que et portin on surten els busos fins al parc natural. El ritual ha de ser similar al de Playa Blanca; compra les suficients provisions per sobreviure lluny de la civilització. A Tayrona hi ha més serveis que Playa Blanca però tot és caríssim. Sobretot compra aigua. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_hxc-FbNk3IrO7_rgKbPdm5E-D1EDA90v1dyAyUiP37MT81kKEs23YT6Fp7-2QRme4RidVFH8Ra3OrJszbhOpJyeRhcMwA6-VPaXknLbhNkxFZEFeivRb76qnFU7yv472q4YZ0-UJSb0/s1600/P1090488+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_hxc-FbNk3IrO7_rgKbPdm5E-D1EDA90v1dyAyUiP37MT81kKEs23YT6Fp7-2QRme4RidVFH8Ra3OrJszbhOpJyeRhcMwA6-VPaXknLbhNkxFZEFeivRb76qnFU7yv472q4YZ0-UJSb0/s1600/P1090488+(FILEminimizer).JPG" height="251" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Parc Tayrona</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El viatge en bus són uns 35 km que es recorren en una horeta i et deixen a l'entrada del parc. Allí pagues l'entrada i has de passar un autèntic control policial on et registraran tot el que portes. Vaig trobar-ho molt exagerat. Un control gairebé més estricte que el d'un aeroport. Un cop passes el control pots arribar fins al mig del parc o bé caminant o bé en un servei de taxis que per un preu mòdic t'aproparan uns quants quilòmetres. Al final hauràs d'acabar igualment caminant una bona estona i la ruta és pesada si vas carregat pel que aconsello fer el primer tram en taxi. Tot i que on et deixen els taxis t'abordaran uns senyors que t'oferiran portar-te fins a la platja a llom d'un cavall no ho recomano; primer perquè les pobres bèsties es veien mal alimentades i em van fer molta pena, i segon ho vaig trobar car. Crec que a dia d'avui no fa falta explotar aquests animals com si encara visquéssim a l'edat mitjana. També respecto que tothom s'ha de guanyar la vida d'alguna manera. Jo vaig preferir caminar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinchQ3Jhchx4dTickJE-FhkyZUn_tC4RTzX2_G33J6cDoE_6jnSTFDXU9xT5-Qj7E1J7od0M0rayi7OxqjpctuLcZkfukEteodvFLpfuDxC1RhKK4vEa7QPAnOSlRMoqmTH_25pQhSKZ0/s1600/P1090475+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinchQ3Jhchx4dTickJE-FhkyZUn_tC4RTzX2_G33J6cDoE_6jnSTFDXU9xT5-Qj7E1J7od0M0rayi7OxqjpctuLcZkfukEteodvFLpfuDxC1RhKK4vEa7QPAnOSlRMoqmTH_25pQhSKZ0/s1600/P1090475+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Senderó pel mig del Parc</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El passeig és molt pintoresc. Vas recorrent la selva primer per unes passarel·les de fusta, després per senderons de roques i finalment per la vora del mar. Com he dit abans, és gairebé el paradís. No arriba a ser-ho ja que el paradís el vaig descobrir a Panamà i en pròximes entrades el mostraré al blog.</div>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoLYkyac9qfVBdguPP5MR4_7w8XkAeh8fPucfZ5FgoqfXXigxcvqRBCEgjEjPf4blVn8gTowZ2G_AnsDIFOr8Q7yh-U64-9hh2tWo-PdPBipmZdSDEJJ4JM2pokeobi-a6fElvRcBGxTU/s1600/P1090530+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoLYkyac9qfVBdguPP5MR4_7w8XkAeh8fPucfZ5FgoqfXXigxcvqRBCEgjEjPf4blVn8gTowZ2G_AnsDIFOr8Q7yh-U64-9hh2tWo-PdPBipmZdSDEJJ4JM2pokeobi-a6fElvRcBGxTU/s1600/P1090530+(FILEminimizer).JPG" height="251" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Selva típica de Tayrona</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que és una reserva natural, el parc acondiciona serveis per la pràctica de l'ecoturisme. Nombrosos espectacles naturals i caminates es poden trobar en diferents àrees del parc. Tens varies opcions i diferents llocs d'interès per veure a Tayrona. Jo ho resumeixo bàsicament en 3:</div>
<div>
<ul>
<li><b>Sector Arrecifes:</b> zona amb serveis d'allotjament, banys i restaurant. La platja no és apta per banyar-se degut a la força de les onades. Molt bonic però molt perillós.</li>
</ul>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFHfiFfZBp8To8xmY22YF7bDJslNgcCXtjwUYbJO32dyolFmh8QZUamYeMIsRA45ubLaM2NSpCzJiiKfkhWtJC6n_LNEnOSp2TkdseQm_oL-hhroLpogyB_hc-Qn8qd7QaOp0Wr9e5hwo/s1600/P1090501+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFHfiFfZBp8To8xmY22YF7bDJslNgcCXtjwUYbJO32dyolFmh8QZUamYeMIsRA45ubLaM2NSpCzJiiKfkhWtJC6n_LNEnOSp2TkdseQm_oL-hhroLpogyB_hc-Qn8qd7QaOp0Wr9e5hwo/s1600/P1090501+(FILEminimizer).JPG" height="226" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arrecifes</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<ul>
<li><b>La Piscina:</b> Platja situada juntament al costat del sector arrecifes habilitada per nedar. Preciosa.</li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVopT7ilMirWw_ChHYaAr3EY-Et9BFgyS_noA7GOFf4jmAyFryv6yNGzu0Q52TtshwBtC8bHb6DOtLraevBnL0DqSVnFt3OApaNAKoPU9bKxdHn0TsYFECJG8l02PPz-VuJXV1DcKTgMo/s1600/P1090577+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVopT7ilMirWw_ChHYaAr3EY-Et9BFgyS_noA7GOFf4jmAyFryv6yNGzu0Q52TtshwBtC8bHb6DOtLraevBnL0DqSVnFt3OApaNAKoPU9bKxdHn0TsYFECJG8l02PPz-VuJXV1DcKTgMo/s1600/P1090577+(FILEminimizer).JPG" height="227" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Piscina</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<ul>
<li><b>Cabo San Juan de Guía:</b> El sector més apartat. Té serveis d'allotjament, banys, restaurants i dues grans platjes aptes per banyar-se. Preciós. La meva opció.</li>
</ul>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguwuqkkmkLUN21o8gdfEIZJDw-X3fzzilDVM0MZkGTfNngu96x3CRyOMSnGVYAEm-iBmTXJy6GiM_TXojhN7DYC2DvEGujKtnWb9hgREAZ-mKQdzcfgkGG82xrhGw9ezAtTksdi18BhrE/s1600/P1090673+(FILEminimizer).JPG&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguwuqkkmkLUN21o8gdfEIZJDw-X3fzzilDVM0MZkGTfNngu96x3CRyOMSnGVYAEm-iBmTXJy6GiM_TXojhN7DYC2DvEGujKtnWb9hgREAZ-mKQdzcfgkGG82xrhGw9ezAtTksdi18BhrE/s1600/P1090673+(FILEminimizer).JPG&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cabo San Juan</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per arribar a Cabo San Juan des d'on et deixarà el taxi tens entre una hora i hora i mitja de caminata. Depèn del ritme i el pes que portis. Es fa bastant bé i tot el paisatge és molt agraït. Podràs fer unes fotos precioses. Quan arribes a Cabo San Juan primer et pots arribar a decepcionar una mica per l'elevat nivell de masificació de gent. A part jo hi vaig anar en temporada alta i estava ple de jovent, sobretot argentins, que passaven les seves vacances allí. Tot i la multitud però el lloc t'acaba conquistant. Primer asseguret com dormir. Pots portar la teva tenda de campanya, llogar-ne una o llogar una hamaca. Jo el més barat, una hamaca. M'encanta dormir en hamaca. Molt més car que Playa Blanca però sense ser un preu exagerat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8tic5hPO5vLys-dbFfYytjZRRjBmt8TPxlXQ97-J5RCA8PwAt94RpjVWlI8Bxt5PoqEABGqpHGRHMDi6ZkvsdNJs_5KVciupJWc88m_Bn6gfwiNCjIkzDBnzSA0xpA3cH1i_sxtYAfQs/s1600/P1090579+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8tic5hPO5vLys-dbFfYytjZRRjBmt8TPxlXQ97-J5RCA8PwAt94RpjVWlI8Bxt5PoqEABGqpHGRHMDi6ZkvsdNJs_5KVciupJWc88m_Bn6gfwiNCjIkzDBnzSA0xpA3cH1i_sxtYAfQs/s1600/P1090579+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Zona d'acampada lliure</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbnp0cHpj_CBDUM8ThzrcEcubl6SGRhtK30J3dvfAqkjqj9lzpjuaP1wYii6VQEu7JBICQOV2MTraRO6lY5wOCfas1MBAw27adqVMgBomF3Romk76SVNpN9qvKRa211vnrqcEoymfVuS4/s1600/P1090599+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbnp0cHpj_CBDUM8ThzrcEcubl6SGRhtK30J3dvfAqkjqj9lzpjuaP1wYii6VQEu7JBICQOV2MTraRO6lY5wOCfas1MBAw27adqVMgBomF3Romk76SVNpN9qvKRa211vnrqcEoymfVuS4/s1600/P1090599+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hamaques on pots dormir a Cabo San Juan</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
I havent-e instal·lat poques opcions tens. El mateix que a Barú; dormir, prendre el sol, passejar, llegir, obrir algun coco... Relax total tot gaudint d'un paratge de pel·lícula. El millor de tot, la sensació de ser un habitant més del lloc, sentir-te com un nàufrag vivint en una illa deserta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhawsIO1IhjlURvUx-ENJfqNDVAaGITGowatZuDhhifNHCmZdgthpVyOzBPFKa-Oui_acdFpwruv8fhoOId9gxEUVCzrBV1GZkAQ1EyPrrPMcWt96tRqAzVAavkmzqyaKbWdzu7nHh-KuA/s1600/P1090719+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhawsIO1IhjlURvUx-ENJfqNDVAaGITGowatZuDhhifNHCmZdgthpVyOzBPFKa-Oui_acdFpwruv8fhoOId9gxEUVCzrBV1GZkAQ1EyPrrPMcWt96tRqAzVAavkmzqyaKbWdzu7nHh-KuA/s1600/P1090719+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica de Cabo San Juan</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKkRwUvFxIZltm5gTQW06Nt8lh7YvtCK1x9SPwvgPR2Q2r8It71_ddWLlalQmRSfuqcchzkFnklFckh6JM2B6TZ5YunyA-CHMcC9MUmfQnDHbnIhjPHxnXK2yd-PoPX-8A8VtgCcqZVoY/s1600/P1090725+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKkRwUvFxIZltm5gTQW06Nt8lh7YvtCK1x9SPwvgPR2Q2r8It71_ddWLlalQmRSfuqcchzkFnklFckh6JM2B6TZ5YunyA-CHMcC9MUmfQnDHbnIhjPHxnXK2yd-PoPX-8A8VtgCcqZVoY/s1600/P1090725+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cabo San Juan</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Experiències enriquidores d'aquest gran viatge que sempre recordaré. Llocs que em queden gravats per tornar-hi algun dia i que ara vull compartir perquè qui encara no els conegui pugui disfrutar-los i encara millor, s'animi a viatjar perquè; <i>Viatjar és una forma d'educació a l'aire lliure, és una manera d'ampliar la nostra visió i coneixement del món. (Hsing-Yun - lider budista contemporani)</i>. </div>
<br />
<!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F1.bp.blogspot.com%2F-2wOwtjmvxSA%2FUx5wSV5_WeI%2FAAAAAAAACKU%2FzLpyWnsQ1Q8%2Fs1600%2FP1090673%2B" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguwuqkkmkLUN21o8gdfEIZJDw-X3fzzilDVM0MZkGTfNngu96x3CRyOMSnGVYAEm-iBmTXJy6GiM_TXojhN7DYC2DvEGujKtnWb9hgREAZ-mKQdzcfgkGG82xrhGw9ezAtTksdi18BhrE/s1600/P1090673+" -->Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-86913450429599339882014-02-11T10:24:00.000-08:002014-02-11T10:25:41.217-08:00Cartagena de Indias: herència de pirates i espanyols<div style="text-align: justify;">
Havent visitat Machu Picchu encara em quedaven uns dies al Perú abans de viatjar al meu pròxim destí; Cartagena de Indias, a Colòmbia. Eren dies per descansar. Per recuperar-me de la inolvidable visita a aquell lloc meravellós. Vaig restar encara un parell de nits més al Cusco i d'allí vaig prendre un bus que hem duria fins a la capital del país en 20 hores. Lima, capital de la República del Perú, es troba situada a la costa central just a la vora de l'oceà Pacífic. Conforma una extensa i poblada àrea urbana coneguda com Lima Metropolitana amb uns 8 milions d'habitants. És considerada com el centre polític, cultural, financer i comercial del país. A nivell internacional ocupa el cinquè lloc dins les ciutats més poblades d'Amèrica Llatina i el Carib, i és una de les 30 aglomeracions urbanes amb més població del món. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZBnCZRpbazEd-XM6Aejmv0HHN4f6ihvVQbPT41MAzXtoEXMK3x1avOiWEDSHKpAppuLSxBO7Q_Fxv9AEs-Q-DrtMSMH_33RuDp0NHHUGEu3gITCJvAVjOOQ6a-jbL7wsk5lodkBAP4iA/s1600/P1090083+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZBnCZRpbazEd-XM6Aejmv0HHN4f6ihvVQbPT41MAzXtoEXMK3x1avOiWEDSHKpAppuLSxBO7Q_Fxv9AEs-Q-DrtMSMH_33RuDp0NHHUGEu3gITCJvAVjOOQ6a-jbL7wsk5lodkBAP4iA/s1600/P1090083+(FILEminimizer).JPG" height="251" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pròxim destí; Cartagena de Indias</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Bastanta gent m'havia avisat de la perillositat de Lima. Del fort contrast entre els seus diferents barris. Em van alertar bastant els consells del Ricardo, gran amic que vaig conèixer a Arequipa. Ell viu a Lima i estava viatjant uns dies. Em va explicar dades reals com per exemple que una recent enquesta del Baròmetre de les Amèriques revela que Lima és la segona ciutat més perillosa d'Amèrica Llatina després de México D.F. Les xifres són realment alarmants i col·loquen al Perú com a país més insegur d'aquest continent. Em van avisar per quins barris no havia de caminar a Lima i els que si eren segurs. També que els principals blancs dels delinqüents són els estrangers que ignoren la inseguretat dels carrers de la ciutat i opten per prendre taxis informals que ronden les inmediacions de l'aeroport. Lloc on es produeixen més atracaments quan els turistes agafen un taxi per dirigir-se als allotjaments, els lladres aprofiten els semàfors en vermell per robar els equipatges. Feia una mica de por, la veritat. No tenia ganes de tenir cap disgust. Pel poc temps que estaria a Lima no valia la pena arriscar i em vaig allotjar a la zona "pija", el barri de Miraflores. Pots trobar bons allotjaments a preus assequibles sense ser cap Hotel amb estrelles. Hi ha molts hostels. El tema de la seguretat dels llocs sempre el tinc present quan viatjo. No s'han de menysprear els avisos, tot i que reconec que sempre són exagerats. En termes generals no vaig trobar el Perú perillós. Mai em vaig sentir estrany ni en perill. Tot i així val més prevenir. Només van ser un parell de nits a la ciutat. Temps per esperar el vol que em duria a Colòmbia. Vaig visitar molt poca cosa. Només algunes zones de Miraflores. Et recomano visitar Huaca Pucllana. Es tracta d'un lloc arqueològic dels segles 200-700 d.C que pertany a la cultura Lima. S'ha constituït com un dels principals atractius de Lima i és el lloc més investigat. Les restes de construccions que hi han van ser construïdes amb blocs d'adobe, arena i pedra. Destaca una enorme piràmide de 25 metres d'altura i tot un conjunt de patis, places i recintes que hi ha. No és molt bonic, pel meu punt de vista, però degut a la història que amaga el lloc adquireix aquesta importància i per tant, es mereix al menys una visita i un reconeixement. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijJ298EKa8y-ZAzc3wmSIM_H2MYQ2kMnR2Ekv6Wknb2W7O2XZuN0INtrzxXzwb6kKqJrIA99LnxIvkF-Zi1aESb5gpxYYWnmiZGCHouToKipToyZ8LyEluYmCNLv6GZtCobSuEfG1WD8E/s1600/P1080956+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijJ298EKa8y-ZAzc3wmSIM_H2MYQ2kMnR2Ekv6Wknb2W7O2XZuN0INtrzxXzwb6kKqJrIA99LnxIvkF-Zi1aESb5gpxYYWnmiZGCHouToKipToyZ8LyEluYmCNLv6GZtCobSuEfG1WD8E/s1600/P1080956+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Huaca Pucllara, Lima</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tocava ara canviar de país. Vaig volar de Lima direcció Bogotà. Un vol molt còmode i ràpid. A Bogotà no m'hi quedava. Colòmbia és un país meravellós. Ple de gent amable, de llocs, paisatges, ciutats i racons per descobrir. Però això m'agradaria fer-ho amb més temps. Queda anotat com futur viatge. Ara només hi passaria uns quants dies i havia de prioritzar. La meva opció; el Caribe colombià. Com que el següent vol sortia a la matinada no valia la pena pagar una nit d'allotjament. Vaig decidir passar la nit com pogués estirat als bancs de l'aeroport. Vaig sobreviure i a les 6 del matí agafava un altre avió direcció a Cartagena de Indias, la ciutat emmurallada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh5nyBfu8-0t1VGEqcT_XRKIg5O8fhyO-GerAiGB6utRxM_YkH98Cejs6QiiAXV4_lZm7HCP8_Xf-D4fDh0R_cKTE9O7xZy7Z_pcSyHWRXsNNYddS41MCzWkJE3vJPin2CJge06o62mwk/s1600/P1090070+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh5nyBfu8-0t1VGEqcT_XRKIg5O8fhyO-GerAiGB6utRxM_YkH98Cejs6QiiAXV4_lZm7HCP8_Xf-D4fDh0R_cKTE9O7xZy7Z_pcSyHWRXsNNYddS41MCzWkJE3vJPin2CJge06o62mwk/s1600/P1090070+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="227" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista des de la muralla de la part moderna de Cartagena</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig arribar de bon matí a Cartagena. El contrast va ser genial. El taxista que em va portar de l'aeroport a l'allotjament va resultar ser una d'aquelles persones que et topes a la vida i que d'es d'un primer moment et contagia felicitat. Quin caràcter més maco. El típic caribeny que amb el seu peculiar accent et fa oblidar les preocupacions. Molt simpàtic. Com que no podia entrar a l'habitació encara, vaig deixar l'equipatge i a recórrer Cartagena. Feia molta calor i estava esgotat per haver dormit en una cadira la nit anterior però tenia ganes de conèixer. Cartagena de Indias o simplement Cartagena, situada al nord de Colòmbia, a la vora del mar Caribe, és una ciutat que et sorprendrà per la seva amable gent, segles d'història, museus, edificacions centenàries, platges, precioses illes, restaurants i una activa vida nocturna. Va ser fundada al 1553 per Pedro de Heredia. Des de llavors i durant tota l'època colonial espanyola, va ser un dels ports més importants d'Amèrica. D'aquesta època procedeix la major part del seu patrimoni artístic i cultural. El que més caracteritza Cartagena, tots els vestigis que van deixar els espanyols. Centenars de preciosos edificis colonials i l'atractiu més important, la seva muralla. Reconec que em va impressionar i em va agradar molt, però per un montblanquí, és difícil trobar ciutats emmurallades més boniques que el meu poble; Montblanc. Si, són de diferents èpoques i de diferent construcció, però són ciutats emmurallades. I Montblanc és únic per mi. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR2iIxMtavguWjb0a7VTrVsVafNdKd8wkuMDa_GLIEeIrtr29W1cSjwnF-_or9OZ9I_C4Uixa4AF_hUG5c9jRSHHDk_U3NhdujNfrp4yEL39X2eMj8g9w93yidnTujwd6fEdyCXiP9IR0/s1600/P1090037+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR2iIxMtavguWjb0a7VTrVsVafNdKd8wkuMDa_GLIEeIrtr29W1cSjwnF-_or9OZ9I_C4Uixa4AF_hUG5c9jRSHHDk_U3NhdujNfrp4yEL39X2eMj8g9w93yidnTujwd6fEdyCXiP9IR0/s1600/P1090037+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartagena de Indias</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiND3qbaIMhDm-Pg732kqSSKmUzCtYlUp3cKdg0ilxOsigeUdiSOQs_GDIOv4uxs4_0gBbYGDuZddDFJs7Ee8NpGz7aemjU_BSPTaJgstUgK1p5frWx17t0aihC5vS6fC6jqg3eFiycFk/s1600/P1090042+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiND3qbaIMhDm-Pg732kqSSKmUzCtYlUp3cKdg0ilxOsigeUdiSOQs_GDIOv4uxs4_0gBbYGDuZddDFJs7Ee8NpGz7aemjU_BSPTaJgstUgK1p5frWx17t0aihC5vS6fC6jqg3eFiycFk/s1600/P1090042+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Racons de Cartagena</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmgZGi_0UI7V3O9nfCeoWXlKzSUKl8VfqrhANTHGKQcvC_wEQPb3-owloIkUoLVNWEg8gjZQGwEQBNk2rVcKgz3DAJRj0NmMlU7jw_iCkrQSna0_1jBxdpM4MrSwd2x2y60Tez57shBqM/s1600/P1090046+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmgZGi_0UI7V3O9nfCeoWXlKzSUKl8VfqrhANTHGKQcvC_wEQPb3-owloIkUoLVNWEg8gjZQGwEQBNk2rVcKgz3DAJRj0NmMlU7jw_iCkrQSna0_1jBxdpM4MrSwd2x2y60Tez57shBqM/s1600/P1090046+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="320" width="241" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i això, reconec que la "Ciudad Amurallada", el centre històric de Cartagena, té un alt atractiu turístic per envejar. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i també va ser inclòs a la llista de patrimoni mundial com a "Puerto, Fortaleza y Conjunto Monumental de Cartagena de Indias". Si un cartaginès de Colòmbia, però, visités el meu poble, també quedaria amb la boca oberta. Algú ho havia de dir...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGHJCH_icwKCregHUD11tG0vWzDIDT7EwGlbpEYHZj0tqk9K230_gSaYEiRteT2PQ0Ad9pfElURjXEeznwim6AB77k5ceN9ZnxAQhS1XHRz-huvmnzvD3ZoWV08AoPGQzR-DzztoWczH0/s1600/P1090087+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGHJCH_icwKCregHUD11tG0vWzDIDT7EwGlbpEYHZj0tqk9K230_gSaYEiRteT2PQ0Ad9pfElURjXEeznwim6AB77k5ceN9ZnxAQhS1XHRz-huvmnzvD3ZoWV08AoPGQzR-DzztoWczH0/s1600/P1090087+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alguns canons en un tram de muralla</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cartagena té molta història. Una història que si te l'expliquen t'apassiona. Durant la dominació espanyola va tenir una funció crucial com a centre comercial i port des d'on embarcaven tots els tresors de la Corona. Degut a això la ciutat compta amb aquesta extraordinària arquitectura militar, caracteritzada per les sòlides muralles i castells per defensar-se de pirates, corsaris i d'exèrcits que en aquella època anhelaven saquejar les riqueses acumulades a Cartagena, fruit del comerç de valuoses mercaderies i del tràfic d'esclaus. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8CEjByAXYfs9r9EmLceu37crbtPnfM2Hf_wso98FOHRO__DyChK13cro4uXOU5nip4ApuTodGqOrzGSXFv5Si7f0VaVMAkQnIR4PonY3uPHFaXowld7JD9QOkw4MgvlBvv4yUSgecfw8/s1600/P1090117+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8CEjByAXYfs9r9EmLceu37crbtPnfM2Hf_wso98FOHRO__DyChK13cro4uXOU5nip4ApuTodGqOrzGSXFv5Si7f0VaVMAkQnIR4PonY3uPHFaXowld7JD9QOkw4MgvlBvv4yUSgecfw8/s1600/P1090117+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="301" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'ençà de la seva independència d'Espanya, la ciutat va adquirir el títol de "La Ciudad Heroica" i encara avui en dia té atractius com els seus carrers i places que es recorren amb admiració, contrastant tot lo modern amb l'estil colonial. Passejant per Cartagena l'ambient envolta el passat amb el present. Els seus habitants, sense guardar cap rencor vers Espanya, se senten orgullosos de la seva ciutat i recorden la seva independència amb orgull, ja que va significar la primera província en declarar-se lliure de la corona europea. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxVmL2I1CkpTaiHFeq2647U3dDAl6ggOXwF_EWIeup9qQN44Py5rKj3GBVTZj9LOIZWJEDefrJDmYHAL6o4WCO-8ar2myEGfXPFxmbQ57isgreKJJN7aSPihTcBtQ8vAV0JhWZAoRjmuQ/s1600/P1090058+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxVmL2I1CkpTaiHFeq2647U3dDAl6ggOXwF_EWIeup9qQN44Py5rKj3GBVTZj9LOIZWJEDefrJDmYHAL6o4WCO-8ar2myEGfXPFxmbQ57isgreKJJN7aSPihTcBtQ8vAV0JhWZAoRjmuQ/s1600/P1090058+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les moltes esglésies que té la ciutat</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5_SXfaysyefnNVEcRg9-_Bhs4caanwsTrDIm0a4lXYb5gbNGSjwCH1IESzDJTZRgmXRriX4yCyqgzA_EiFQNq9WpU1Ag_21xQPtq6TjCBE3YwOpotD3QSDg9d-Qmy49Eclh63xIIBxz0/s1600/P1090105+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5_SXfaysyefnNVEcRg9-_Bhs4caanwsTrDIm0a4lXYb5gbNGSjwCH1IESzDJTZRgmXRriX4yCyqgzA_EiFQNq9WpU1Ag_21xQPtq6TjCBE3YwOpotD3QSDg9d-Qmy49Eclh63xIIBxz0/s1600/P1090105+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="250" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antiga presó i masmorres</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2PnC7tblCGQvy0Mbijkw6rYD1UecnFH10claTjckgNDHNccS9nKXBpJGmqDMIf-GhEPD2DGjAaZ852r4SwsscpkMbf76sVUZW8Wq-U40fYBW-O3kYsZMPnZwjq6xFKuKKMRiEVeKCv4Q/s1600/P1090024+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2PnC7tblCGQvy0Mbijkw6rYD1UecnFH10claTjckgNDHNccS9nKXBpJGmqDMIf-GhEPD2DGjAaZ852r4SwsscpkMbf76sVUZW8Wq-U40fYBW-O3kYsZMPnZwjq6xFKuKKMRiEVeKCv4Q/s1600/P1090024+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casc antic de Cartagena</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La calor fastigosa no m'impedia estar disfrutant com un nen petit tot recorrent els carrers de Cartagena. El marc on s'ubica és de pel·licula. Tancada entre muralles, cases colonials que destaquen amb els colors cridaners de les seves façanes i de les flors que pengen de cadascun dels seus balcons. Petites places, cúpules renaixentistes, teulades amb teules de fang i parets dobles d'aquelles cases que avui mostren al viatger una ciutat amb tradició. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5vj4wchF9afUNU1-SebnrSYOd7Sc9y_eMxTrl9PyZ2VVMCQ57OEQ1LsF6Nqew-SHxUF4_IM2NU-ubZQGlm9Wu-orwEY8qY1XmC2TnOw0L_t3aMgZJgPcNcYa8iunQuBvrYZVNmuBh_LM/s1600/P1090084+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5vj4wchF9afUNU1-SebnrSYOd7Sc9y_eMxTrl9PyZ2VVMCQ57OEQ1LsF6Nqew-SHxUF4_IM2NU-ubZQGlm9Wu-orwEY8qY1XmC2TnOw0L_t3aMgZJgPcNcYa8iunQuBvrYZVNmuBh_LM/s1600/P1090084+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="301" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Típiques construccions pel casc antic</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuZ24hDKfsOzQ_OFgvpEgKDQV8nN2d9B269TaBv5zzrit3j_KyJLFRV8tOXOZjtFOFhNADSlH9n_5nSxru33v8CjWHOTt5O3wFGMfR-PAfYMchL6tbNSTCvqXB6znmUsxn8zxzKAqoEU4/s1600/P1090163+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuZ24hDKfsOzQ_OFgvpEgKDQV8nN2d9B269TaBv5zzrit3j_KyJLFRV8tOXOZjtFOFhNADSlH9n_5nSxru33v8CjWHOTt5O3wFGMfR-PAfYMchL6tbNSTCvqXB6znmUsxn8zxzKAqoEU4/s1600/P1090163+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZrhqEp87P1amrYgFql0G6pmF-YTHJGpjpzJ3cYHi4DMxc1VUVdIjI6K3wjrbBCt4ShUR8f2VjJsz7WwdiVApcay6hZF32HlNw2NEPxUMi1rOHQqyG3_6HF1XqS4U6hScr_WrJfrObjJQ/s1600/P1090027+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZrhqEp87P1amrYgFql0G6pmF-YTHJGpjpzJ3cYHi4DMxc1VUVdIjI6K3wjrbBCt4ShUR8f2VjJsz7WwdiVApcay6hZF32HlNw2NEPxUMi1rOHQqyG3_6HF1XqS4U6hScr_WrJfrObjJQ/s1600/P1090027+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cases colonials</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sense voler-ho, caminant per la part superior de les muralles ens vam topar amb un cartaginès que ràpidament i sense haver-li demanat, va començar a explicar la història d'aquelles pedres. Des d'abans de l'arribada dels espanyols fins a les últimes guerres amb els pirates. De com els espanyols arribaven carregats amb milers d'esclaus negres de l'Àfrica, amb els quals traficaven i que van ser els autèntics constructors de la muralla. En fi, moltes històries entretingudes. El que més em va apassionar, la història sobre els pirates que abordaven Cartagena per robar l'or dels espanyols.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqLu2PoebxzBIedIQsKCbuloqTE9Y5Qd-JyGwhBIS1um44Tq9jmO4ToGEBlH5eprmXDokhvz1nOu6BrOKOqw7_pjBIbqK9cVjYtg4K8Mn_jOwbjIvTaI-oEYfUGRxDq25RIcZUFH0JiAg/s1600/P1090065+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqLu2PoebxzBIedIQsKCbuloqTE9Y5Qd-JyGwhBIS1um44Tq9jmO4ToGEBlH5eprmXDokhvz1nOu6BrOKOqw7_pjBIbqK9cVjYtg4K8Mn_jOwbjIvTaI-oEYfUGRxDq25RIcZUFH0JiAg/s1600/P1090065+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="320" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Canó que defensava la ciutat</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La pirateria al mar Caribe va adquirir un gran apogeu en l'últim terç del segle XVII. La prosperitat de Cartagena de Indias va atraure l'interès dels pirates i saquejadors. Deguts a la gran quantitat d'atacs que rebia la colònia espanyola, es va costruïr la muralla i diferents fortins al voltant de la ciutat. D'aquesta manera Cartagena es va convertir en la ciutat més protegida d'Amèrica del Sud. Els espanyols van edificar grans fortins, bateries i castells gràcies a l'enginy dels seus arquitectes. Un dels atacs més importants va ser el del pirata Hawkins. John Hawkins va ser el primer pirata anglès que va atacar Cartagena. L'any 1578 ell i els seus pirates van ser divisats per la costa del Caribe amb quatre grans vaixells i set de petits. El pirata va enviar una carta al governador de Cartagena de Indias dient que als vaixells hi tenia grans mercaderies i esclaus a per poder establir un comerç equitatiu i rentable entre ells. Era una estrategia que li havia funcionat per entrar i atacar fàcilment altres ciutats. En aquest cas, el governador de Cartagena no va caure a la trampa i va rebutjar la petició, donant l'alarma de defensar la ciutat. Durant 8 dies la ciutat va bloquejar els atacs dels pirates i van utilitzar una tàctica intel·ligent d'anar canviant sovint els canons de lloc al llarg de la muralla, a fi de fer creure que disposaven d'una gran artilleria. Hawkins finalment va renunciar a l'atac. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg15FCLZOJHRhuyzg3o48IRQugCN7nQtsODolJwKmGlQK1GsRVJCSOIsRaXeJTAMxWf9uEik_Fw7JakzZ2g5KV9jQfGrrNaVSmRniXQxGsnWQdDToHAF7MH1Uj2veuGqc_s5oCrby-y-_A/s1600/P1090067+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg15FCLZOJHRhuyzg3o48IRQugCN7nQtsODolJwKmGlQK1GsRVJCSOIsRaXeJTAMxWf9uEik_Fw7JakzZ2g5KV9jQfGrrNaVSmRniXQxGsnWQdDToHAF7MH1Uj2veuGqc_s5oCrby-y-_A/s1600/P1090067+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Caseta de vigies a la muralla</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgodRDkyaDxIlVm3jhvjX4-rMSigi7awwUAhbDs5VAeKyofHMBoS_t1kgYl55h-k8VwyPrs1ZYvFiwdW3czqrRn5SgMo_HnAvW4w9xkzoI1dlD_N1_hPwxMjsxiKJFJLzrw7ldI_JVDuX8/s1600/P1090082+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgodRDkyaDxIlVm3jhvjX4-rMSigi7awwUAhbDs5VAeKyofHMBoS_t1kgYl55h-k8VwyPrs1ZYvFiwdW3czqrRn5SgMo_HnAvW4w9xkzoI1dlD_N1_hPwxMjsxiKJFJLzrw7ldI_JVDuX8/s1600/P1090082+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Més canons</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I coneixent alguna d'aquestes històries tot passejant per la muralla de Cartagena no pots evitar traslladar-te en una altra època i imaginar-te al Johny Deep vestit de Jack Sparrow arribant amb la "Perla Negra" per saquejar la ciutat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8n5mQ4U83VwKsbt7zDThxhjYrENy3a_fihjNPq-S8yQIEKiq9LxDSvIO_vNL6clBBAfc0P8eTfDBFmuNltPaMkVDo0E4STuirC1JVjMU51puMyV3FM2Z68HA-PxVZ3bpxj2LZBd6ZQnY/s1600/P1090090+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8n5mQ4U83VwKsbt7zDThxhjYrENy3a_fihjNPq-S8yQIEKiq9LxDSvIO_vNL6clBBAfc0P8eTfDBFmuNltPaMkVDo0E4STuirC1JVjMU51puMyV3FM2Z68HA-PxVZ3bpxj2LZBd6ZQnY/s1600/P1090090+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="301" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Muralla amb el mar carib al fons</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Van ser uns dies molt macos en una ciutat molt maca. Si vas a Cartagena et puc recomanar que t'allotgis pel casc antic, on hi ha tota la resta d'edificis colonials i la rica herència que van deixar els espanyols. Els seus carrers i les seves cases, juntament amb l'alegria de la seva gent, et robaran el cor. També et recomano estar atent de l'hora en que es pon el sol, doncs des de la muralla de Cartagena de Indias vaig poder gaudir d'unes de les millors postes de sol que he vist mai a la vida. Inolvidables els primers dies que vaig passar al Caribe colombià.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip_Sgc_SxFhqIEL8dFntZ096bbGo4yrh_y35ZZozGUbHXE4e_e4KHe_jSdq0kjWu7gK2WVjBvB1j3mzyCR7UsBFpUSwZ3lMxJclsINe0Tw_PJ7J5Y1-9ksRES58Z3zU5jNrn9yfKL9i5Q/s1600/P1090133+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip_Sgc_SxFhqIEL8dFntZ096bbGo4yrh_y35ZZozGUbHXE4e_e4KHe_jSdq0kjWu7gK2WVjBvB1j3mzyCR7UsBFpUSwZ3lMxJclsINe0Tw_PJ7J5Y1-9ksRES58Z3zU5jNrn9yfKL9i5Q/s1600/P1090133+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0Cartagena, Bolívar, Colombia10.41373 -75.53357690000001410.1638165 -75.856300400000009 10.6636435 -75.210853400000019tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-27260427506583048152014-02-09T10:09:00.000-08:002014-02-09T10:09:14.562-08:00Machu Picchu: La Ciutat Perduda dels Inques<div style="text-align: justify;">
No se ni per on començar a explicar el que va significar la meva visita a aquest lloc. Penso que va marcar un abans i un després en el meu viatge. Porto més d'un dia pensant en com relatar l'experiència i el diccionari es queda curt de paraules per fer-ho. Estant a Cusco ja vaig perdre moltes hores rumiant en la millor manera per anar-hi. Passejant pels carrers de l'antiga capital inca trobaràs un gran nombre d'agències que t'oferiran el tour. A banda, centenars de peruans t'abordaran pel carrer oferin-te l'excursió a un preu que et diran que és el més barat. Ni cas. Jo intentaré resumir-te breument les opcions que tens per arribar fins a Machu Picchu, la Ciutat Perduda dels Inques.</div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ7NLOGwaiC4c-9WxJCh_xsAFxhRU2zd6zUnDxMxWDgyzUsMBlYxGMzFKaDYNHHEDO0tIarw07lVYXDqqLtf1rm0RnB5h6tVOgrXcv3JlmrLD729Xv6UobSBl80SOFzln7mDYBEESJjVA/s1600/P1080788+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ7NLOGwaiC4c-9WxJCh_xsAFxhRU2zd6zUnDxMxWDgyzUsMBlYxGMzFKaDYNHHEDO0tIarw07lVYXDqqLtf1rm0RnB5h6tVOgrXcv3JlmrLD729Xv6UobSBl80SOFzln7mDYBEESJjVA/s1600/P1080788+(FILEminimizer).JPG" height="292" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista del Machu Picchu amb el Huayna Picchu a la dreta</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<ol>
<li style="text-align: justify;"><b>INCA TRAIL (321€)</b>: El camí inca. Era el meu somni. És la millor rta, uns 45 km. Surts de Cusco i durant 4 dies vas caminant i acampant per la muntanya fins arribar a la ciutat perduda. Acompanyat per portadors amb mules, tal com el descobridor de les ruïnes. L'escenari natural es veu que és impressionant, amb vistes de muntanyes, neu, boscos poblats per la boira, impressionants grups arqueològics... Ha de ser una experiència inolvidable. L'inconvenient és que hi ha un nombre limitat de permisos per fer el Camí Inca fins a Machu Picchu. Només unes 200 places per dia, excepte en febrer que és quan el camí esta tancat per manteniment. S'ha de reservar amb molta anticipació, uns 4 mesos de mitja abans d'anar-hi. El que em va tirar enrera, el preu: uns <i>321€</i>. Excessiu per mi. </li>
<li style="text-align: justify;"><b>TOUR MACHU PICCHU (136€):</b> Pots contractar una excursió desde Cusco. Et portaran en cotxe fins a la Planta Hidroelèctrica prop de Aguas Calientes, població base per veure el santuari. Des de la Hidroelèctrica aniràs amb tren fins a Aguas Calientes. Nit allí i l'endemà després de visitar la ciutat inca, retorn a Cusco fent el mateix. Preu: <i>136 €</i>.</li>
<li style="text-align: justify;"><b>Pel teu compte en TREN (117€):</b> opció més ràpida i la que escolleix el 75% dels turistes. Si, els turistes, no els viatgers. Per mi és una estafa. Un "robo". No ho recomano per res del món. Es tracta de prendre un bus de Cusco a Ollantaytambo. Allí agafes un tren fins a Aguas Calientes. Preu d'anada i tornada: bus 10€ / tren 68€. Total transport aproximat: 78 <i>€</i>. A banda s'ha de sumar el preu de l'allotjament a Aguas Calientes (uns 10€ nit) més l'entrada a Machu Picchu (39€). Preu total: <i>117 €. </i>Si hi vas i escolleixes aquesta opció hauràs fet la "turistada" de l'any. Compra't una figura dels premis Oscar i col·loca-la al menjador de casa teva on tothom la pugui veure amb un cartell que posi "Oscar al turista més pringat". Ja que per escollir això val més contractar el tour. La diferència de preu és mínima. A més, hi entra l'entrada a Machu Picchu + l'allotjament i a sobre et donaran algun snack. Tu mateix. </li>
<li style="text-align: justify;"><u><b>Pel teu compte ALTERNATIU (60€): </b>La meva opció</u>. Després de llegir molt vaig decidir anar a l'aventura. Des de Cusco has d'anar a la terminal de bus de Santiago. No a la principal. Cusco té dos terminals de bus; Terminal Terrestre i Terminal de Santiago. Des de Santiago doncs has d'agafar un bus amb destí final Quillabamba però tu has de baixar a Santa Maria. Digues al xofer que t'avisi quan arribis per no passar-te de llarg. El viatge dura unes 4 hores i costa 3,9€ (15 sols peruans). A Santa Maria t'abordaran un munt d'homes oferin-te un taxi fins a Santa Teresa. No paguis més de 2€ (8 sols peruans). En unes 2 hores i mitja arribaràs a Santa Teresa des d'on has de prendre un altre taxi fins a Hidroelèctrica durant mitja hora. Costa aproximadament 1€ (4 sols peruans). Des de la Planta Hidroelèctrica et queda la part més dura. Uns 10 km fins a Aguas Calientes que has de fer a peu. El camí recorre la mateixa via del tren i anant normal hi arribes en unes 2 hores. Preu del transport de Cusco a Machu Picchu: anada i tornada uns 14€. Sumant l'entrada i la nit d'allotjament a Aguas Calientes fa un total de <i>60€</i>. Molta diferència amb les altres opcions. Has d'estar preparat per l'aventura que suposa viatjar com un habitant local i de caminar dues hores per les vies del tren atravessant la selva. Ho recomano 100%. El més car, l'entrada.</li>
</ol>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I així, després d'uns dies tranquils a el Cusco havia arribat el gran dia. Per fi visitaria aquesta meravella, les ruïnes de Machu Picchu, la ciutat perduda dels Inques. Els dies anteriors durant la meva visita per la resta de ruïnes de l'antiga ciutat imperial i per algunes al llarg del "valle sagrado", les històries dels guies van despertar el meu interès cap aquesta civilització. Havent visitat Machu Picchu aquest interès va créixer encara més fent que ara mateix estigui inmers en la lectura de dos llibres importants sobre les ruïnes; el primer i el més conegut: "La Ciudad Perdida de los Incas, de Hiram Bingham". Relata l'apassionant història de Machu Picchu i dels seus constructors des del punt de vista del seu descubridor, Hiram Bingham. L'altre llibre que estic llegint es titula "Dirección Machu Picchu, de Mark Adams", que tracta sobre la història d'un escriptor de viatges que cansat de la mateixa rutina de sempre ho abandona tot per recrear el viatge de Bingham que va significar el descobriment arqueològic més important del segle XX.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El llibre de Bingham és realment apassionant. Ell va ser el descobridor d'una ciutat perduda als núvols i trobada molts segles després. Va ser el 24 de juliol del 1911 quan l'explorador i professor de la universitat de Yale, Hiram Bingham, va caminar a través de les muntanyes dels Andes en busca de la ciutat de Vitcos, última capital coneguda dels inques. Li va pagar a un nen que feia de pastor l'equivalent a 50 cèntims de dòlar per portar-lo fins a les ruïnes prop de la ciutat del Cusco. El que Bingham va descobrir no era Vitcos sinó la ciutat perduda de Machu Picchu. Creia que havia descobert el bressol i l'origen de l'Imperi Inca i encara no sabia que acabava de descobrir una de les 7 meravelles del món. Des que es va duur a terme el descobriment, Machu Picchu ha fascinat a les persones de tot el planeta. Cada any més de 300.000 turistes escalen els Andes per explorar les estructures de 500 anys d'antiguitat, construüides de blocs de granit extrets de la mateixa muntanya. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqXY5vQ0P2vMN23-X1D3vUsJbq4N7OjNfe8lMLsc8Dbn955wRgxiz5HGE7oBEScYDAVgczuEJ6oGtzq6DVGx8NTG8JST8PnhHuxGtUHAKp9-3hgbLyd1o-Tx3FUcHAE6H7ew58LLecYzE/s1600/P1080857+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqXY5vQ0P2vMN23-X1D3vUsJbq4N7OjNfe8lMLsc8Dbn955wRgxiz5HGE7oBEScYDAVgczuEJ6oGtzq6DVGx8NTG8JST8PnhHuxGtUHAKp9-3hgbLyd1o-Tx3FUcHAE6H7ew58LLecYzE/s1600/P1080857+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="296" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Terrasses de cultiu</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieCn7Sw8R8YjQLrDhRdW9gzmwQ2L1rnmFd1fKrEvaSFAfgGWyxQO9v_AyFdYeYZpaHxhhtXFGENNgwMQa2BzNdwdhjEPtaAdQDv4S-0JWoUNBfqtEoM-Bes0dPgTP0ZZash5uzcZU0FMM/s1600/P1080823+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieCn7Sw8R8YjQLrDhRdW9gzmwQ2L1rnmFd1fKrEvaSFAfgGWyxQO9v_AyFdYeYZpaHxhhtXFGENNgwMQa2BzNdwdhjEPtaAdQDv4S-0JWoUNBfqtEoM-Bes0dPgTP0ZZash5uzcZU0FMM/s1600/P1080823+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Restes de cases</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I l'adjectiu de meravella no fa cap lleig al lloc. Simplement és espectacular. No m'extranya que la fita de Bingham servís de font d'inspiració a George Lucas per crear el personatge fictici del Doctor Henry Walton, conegut per tots com a Indiana Jones. Hiram Bingham va ser l'arquetip de l'arqueòleg. Les fotografies de principis del segle XX el mostren com un jove alt, prim, vestit amb jaqueta de cuir, botes altes. Tot això va servir per crear doncs a Indiana Jones sota la brillant actuació de Harrison Ford. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sabent la història no pots evitar posar-te en la pell del descobridor i en el que va poder arribar a sentir durant el seu trajecte fins a les ruïnes. A part, el meu viatge fins allí va ser tota una aventura. Com he comentat abans vaig escollir la opció alternativa per anar-hi. La més econòmica. La més costosa en temps. Tot i així no me'n penedeixo. A les 8 del matí prenia un bus des de Cusco direcció a Santa Maria. Al bus només hi anavem 4 "turistes". La resta habitants del Perú que estic segur que agraeixen que uns estrangers vagin a visitar Machu Picchu viatjant en el seu mateix transport. El viatge va ser bastant pesat. La carretera ràpidament es va enfilar cap a cingles i barrancs envoltats per una selva espessa. Van ser 4 hores molt entretingudes. A Santa Maria no vaig tenir temps de res. Només baixar del bus ens van abordar uns taxistes oferint-nos transport per arribar a Santa Teresa o si voliem, fins a la mateixa central Hidroelèctrica. Vam negociar el preu fins a la Hidroelèctrica. Aquest camí no tenia res a envejar a la famosa "Carretera de la Muerte" de Bolivia. Era una mica més ample però del mateix estil. Petita, estreta i perillosa. Amb el mateix paisatge selvàtic. Vam estar gairebé una hora parats per culpa d'un camió que es va quedar encallat en un tram del camí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK0t2IT8bZdh_fQ9_QtpkDdg8oYCSK13wVy8Ewz9LNtlHq1qspqhyphenhyphenyULpDOeuWRV6gX2-kUkXgrx6LnOSOy3JigPaor-Ev8axMzo26N7n6DSYROlOpKDdepenZN7YD8Rf3XpdUNiZ8e0k/s1600/P1080419+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK0t2IT8bZdh_fQ9_QtpkDdg8oYCSK13wVy8Ewz9LNtlHq1qspqhyphenhyphenyULpDOeuWRV6gX2-kUkXgrx6LnOSOy3JigPaor-Ev8axMzo26N7n6DSYROlOpKDdepenZN7YD8Rf3XpdUNiZ8e0k/s1600/P1080419+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aturats de camí a Hidroelèctrica</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I finalment vam arribar a la central Hidroelèctrica. El cotxe ens va haver de deixar molt abans d'on habitualment para per culpa d'una esllavissada de roca que va deixar el camí impracticable i a molts turistes que tornaven incomunicats a l'altra banda. Es veu que ara estaven en l'estació plujosa i que és normal que hi hagin alguns petits despreniments de roca, però em van comentar que com aquells, feia anys que no n'hi havia. Sóc una mica "gafe" i allà on vaig sempre passa alguna cosa. Com a anècdota recordaré sempre la meva visita a Machu Picchu per culpa d'un altra esllavissada a la carretera que va fins al santuari, just el dia que jo hi vaig arribar. Es veu que en més de 50 anys no havia passat res semblant. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<i><b><span style="font-size: large;">"Carretera a Machu Picchu sigue con paso restringido</span></b><br />Defensa Civil advierte que aún hay riesgo de derrumbes, por
lo que ha dispuesto vigías en toda la vía</i></blockquote>
</blockquote>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXr3pHEZUlc4-9R0JdRuUycJ8ksGnZf2C3IwzLq02n18sHIX1i8kxKYmaH1OnlZCErReaDgKybV_o4FxRe2lf7Tu_kNPAAzYP23RH6PF3UrrqNJgzV1WC8tXJR7OZwUDf9CxUnJvCScEA/s1600/base_image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXr3pHEZUlc4-9R0JdRuUycJ8ksGnZf2C3IwzLq02n18sHIX1i8kxKYmaH1OnlZCErReaDgKybV_o4FxRe2lf7Tu_kNPAAzYP23RH6PF3UrrqNJgzV1WC8tXJR7OZwUDf9CxUnJvCScEA/s1600/base_image.jpg" height="225" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="font-size: medium; text-align: right;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: x-small;">(Foto referencial: Archivo El Comercio)</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<i><span style="font-size: x-small;">La carretera Hiram Bingham, que une Aguas Calientes con
Machu Picchu, sigue bloqueada en los kilómetros 2,5 y 6, pues aún son
considerados de alto riesgo por posibles derrumbes, según dijo Walter Quispe, de
Defensa Civil del Cusco.</span><br /><o:p style="font-size: small;"> </o:p><span style="font-size: x-small;">Quispe indicó que el kilómetro 2,5 sería el más afectado si
cae otro huaico como el del último viernes.</span><br /><o:p style="font-size: small;"> </o:p><span style="font-size: x-small;">El kilómetro 6 sigue bloqueado por rocas y lodo, pero un
equipo de obreros de Consettur –asociación de nueve empresas de buses, la
Municipalidad de Machu Picchu, el Ministerio de Cultura y otras empresas de
turismo– sigue trabajando para despejarlo. No se sabe cuántos días tomará
lograrlo.</span><br /><o:p style="font-size: small;"> </o:p><span style="font-size: x-small;">Mientras tanto, los turistas deben caminar unos 20 metros en
cada punto y luego retomar el ascenso a la ciudadela en bus.</span><br /><o:p style="font-size: small;"> </o:p><span style="font-size: x-small;">Los técnicos de Defensa Civil aún están determinando la
factibilidad de abrir una trocha alternativa en el kilómetro 6, pues podrían
causar otro desprendimiento de rocas.</span><br /><o:p style="font-size: small;"> </o:p><span style="font-size: x-small;">Defensa Civil dispuso vigías en toda la carretera Hiram
Bingham para que puedan advertir a tiempo cualquier derrumbe.</span><br /><o:p style="font-size: small;"> </o:p><span style="font-size: x-small;">Blanca Aróstegui, jefa de la Secretaría de Gestión de
Riesgos de Desastres de la PCM, dijo que el Ministerio de Transportes analiza
la posibilidad de llevar tractores a la zona para remover las rocas más rápido,
pero el camino –en tren y por un puente en riesgo de colapsar– impide trasladar
esta maquinaria.</span></i></blockquote>
</blockquote>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><i>MIÉRCOLES 15 DE ENERO DEL 2014 | 07:48</i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><i>El Comercio PERÚ"</i></span></div>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEQHUYwxkcrSs3MxaryxPeZFXsv6gcZH1kWXsqgspMwlZexaHltExfg9l9-KOKG63b_VrOM3czlSN42EU3SQSI9oasts7WJCs10Y_45M-iKkSPSF9t5KMHeVzE2wTfiMmQbDqubyconOg/s1600/P1080430+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEQHUYwxkcrSs3MxaryxPeZFXsv6gcZH1kWXsqgspMwlZexaHltExfg9l9-KOKG63b_VrOM3czlSN42EU3SQSI9oasts7WJCs10Y_45M-iKkSPSF9t5KMHeVzE2wTfiMmQbDqubyconOg/s1600/P1080430+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="292" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Reconstruïnt la carretera que va deixar incomunicada la central Hidroelèctrica</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTqzl6LHTXEi8Ei3rflS81h8D9O-bTH8V_QxKSM0NTMiXTf_TZx5FqdlzOJ0zN-C6D0zWNeUdLPplipKX__rTlF6L8VwNTPIzJu4N7JnT3DVtcmHJ7Q8cp9j45lpUfFWumIVVjVXugTkM/s1600/P1080527+%2528FILEminimizer%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esllavissada a la carretera d'accés al Santuari</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Des de la Hidroelèctrica no em va tocar altre remei que caminar més estona per arribar a Aguas Calientes. La ruta una altra meravella. Transcorre tota l'estona per la vora de la via del tren però no hi ha cap perill. Els conductors de trens coneixen la presència de continus caminants per les vies i a part d'anar lents, van tocant constantment la sirena per avisar de la proximitat de la màquina. Tens suficient espai per apartar-te a una vora quan passa. El paisatge et transporta a un altre món. Selva i més selva. L'imponent presència del riu Urubamba a un costat amb el seu estrident rugit i al cel núvols i més amunt els cims de les muntanyes.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj2qGqsaleIqtpNPbOcHpWxNPXPr1Pdp1P0O2Hnz07DuEi05Gc9CB83-IEX0YVQjkp2oKGnHiLYfrUp5Xdoz_q2VJBCLkuKGk6-usNmNzqT1k1uME3W7greOLEG_m97um-rEKBeKGFOWg/s1600/P1080467+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj2qGqsaleIqtpNPbOcHpWxNPXPr1Pdp1P0O2Hnz07DuEi05Gc9CB83-IEX0YVQjkp2oKGnHiLYfrUp5Xdoz_q2VJBCLkuKGk6-usNmNzqT1k1uME3W7greOLEG_m97um-rEKBeKGFOWg/s1600/P1080467+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Caminant per les vies cap a Aguas Calientes</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1ROWmUef6pyv0B7Qbn1KdEHfXUx7ez4rOl9FASfgOqiCnQxzMrsi9pueziNABzsaYyTSyYXVE6Fffa5dfI2O6BbjqRDteBK4DFCPiBjKjFS9Cqthyphenhyphenw9WlPYFIogHNyfjAOU60EK7lhnM/s1600/P1080448+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1ROWmUef6pyv0B7Qbn1KdEHfXUx7ez4rOl9FASfgOqiCnQxzMrsi9pueziNABzsaYyTSyYXVE6Fffa5dfI2O6BbjqRDteBK4DFCPiBjKjFS9Cqthyphenhyphenw9WlPYFIogHNyfjAOU60EK7lhnM/s1600/P1080448+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="292" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Inici del camí des de central Hidroelèctrica</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHMLLoudbsuI3qGVGfyegV-wr9LKugXpO3tVYZ77JikG0joCSj1sRBTtLaX1uqPiGZoXPIj4R4xX6aYa_gtjblkVNZkgCjKg0RDYD2-eFyT1x4jn9gqI1swuEObGUGbByxLhUm0MOmhdw/s1600/P1080458+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHMLLoudbsuI3qGVGfyegV-wr9LKugXpO3tVYZ77JikG0joCSj1sRBTtLaX1uqPiGZoXPIj4R4xX6aYa_gtjblkVNZkgCjKg0RDYD2-eFyT1x4jn9gqI1swuEObGUGbByxLhUm0MOmhdw/s1600/P1080458+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ4hTZMch0t6smKKfrUdqe6209cTkmE502ZIiTntwEIgderzThr1MQFU9kZGWLHts1vsDlJXJku7DszK33eHS7pprKwdVV5CpYQaO_F0qOxQn2vKEhgOGLteircgnSM-4OLng-nS1peTA/s1600/P1080503+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ4hTZMch0t6smKKfrUdqe6209cTkmE502ZIiTntwEIgderzThr1MQFU9kZGWLHts1vsDlJXJku7DszK33eHS7pprKwdVV5CpYQaO_F0qOxQn2vKEhgOGLteircgnSM-4OLng-nS1peTA/s1600/P1080503+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A l'anada no ho saps però estàs caminant tota l'estona per l'esquena del Machu Picchu. No m'extranya que les ruïnes estiguessin perdudes durant uns quants segles ja que aixecant el cap al cel ningú diria el que hi ha amagat en aquella muntanya. Quan Bingham devia arribar allí dalt acompanyat per un jove pastor devia quedar consternat de trobar tot allò. Imaginat la sensació de ser el primer en observar amb els teus ulls una cosa que feia molt de temps que ningú veia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQDJKf1OUQ-sEhyphenhyphenme9Lx4bcux0hBSuWCokXXP4KU1-rO2J68DA6she457vLxBhCd-ZpHCKmdMeHzEObdtHK7oIaxje98wKffMQBvmN1JPoNGyk5DHqiZhgMyKGUBZ30r5TVji7QNC6C8s/s1600/P1080485+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQDJKf1OUQ-sEhyphenhyphenme9Lx4bcux0hBSuWCokXXP4KU1-rO2J68DA6she457vLxBhCd-ZpHCKmdMeHzEObdtHK7oIaxje98wKffMQBvmN1JPoNGyk5DHqiZhgMyKGUBZ30r5TVji7QNC6C8s/s1600/P1080485+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Creuant el riu Urubamba</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieVd7uM8ctE9Ec5dxDkGSjD1eBvkKSPp6T90iGttN9mBuGXEhYVvSjrGF2ohYgSSTZdaaWa_bpWEi_TWao5ymLdpoNlha7XXEzEpML6tD4Rh2EGO8OempLTyRgqSg8a4Ncp3IlandMx-w/s1600/P1080487+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieVd7uM8ctE9Ec5dxDkGSjD1eBvkKSPp6T90iGttN9mBuGXEhYVvSjrGF2ohYgSSTZdaaWa_bpWEi_TWao5ymLdpoNlha7XXEzEpML6tD4Rh2EGO8OempLTyRgqSg8a4Ncp3IlandMx-w/s1600/P1080487+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ_DTaT6mAfYdS3YfurkTp3Whu9tcNJJ7PN6sHevnw8qraqvuEgBA3blEzCfLMsrVr1qhD6TYyVdmX7n0NPies_RqxoUFBphL7iY3rZcZ88ROfDEN-FMMsYp34QO1DMRYG1ScNypoyVp8/s1600/P1080525+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ_DTaT6mAfYdS3YfurkTp3Whu9tcNJJ7PN6sHevnw8qraqvuEgBA3blEzCfLMsrVr1qhD6TYyVdmX7n0NPies_RqxoUFBphL7iY3rZcZ88ROfDEN-FMMsYp34QO1DMRYG1ScNypoyVp8/s1600/P1080525+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="292" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes durant la caminata</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq8Ig7BX0rlineXXg8U8Ncqv3_EURlroJQ3M135DJVMpPAoT87_61VKGJluTf1iVg9SaZ17guZJdQVQVq46_rktKJM6FMHumMuYwKRRpdqVQesYlDpPKs1sYQ_tHCU2wny5J5-qZe6mKc/s1600/P1080526+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq8Ig7BX0rlineXXg8U8Ncqv3_EURlroJQ3M135DJVMpPAoT87_61VKGJluTf1iVg9SaZ17guZJdQVQVq46_rktKJM6FMHumMuYwKRRpdqVQesYlDpPKs1sYQ_tHCU2wny5J5-qZe6mKc/s1600/P1080526+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Algun dels túnels que has de creuar durant el camí</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I en unes dues hores vaig arribar a Aguas Calientes. Cansat. Fet pols. Havia sortit a les 08:00 del matí del Cusco i eren les 17:00 de la tarda. Temps per buscar l'allotjament i decidir com pujar l'endemà a les ruïnes. La intenció era fer el camí a peu. Unes dues hores de dura caminada. Em vaig llevar a les 4 del matí amb la intenció de començar a caminar el més aviat possible a fi de ser dels primers turistes en arribar a dalt. El problema va ser que a aquella hora plovia a bots i a barrals. Un autèntic diluvi. Va ploure durant tota la nit, des de les 8 del vespre anterior que no parava de caure aigua. La pujada seria duríssima i no anava equipat per fer un trekking en aquelles condicions. La millor opció va ser anar a fer cua aviat per tenir un lloc en els primers autobusos que pugen fins dalt. Vam haver d'esperar fins a quarts de 7 del matí per sortir. Degut a les inclemències del temps i al mal estat del camí els conductors volien que fos completament de dia per conduïr per aquella carretera de terra que s'enfila pel mig de la selva fins a les ruïnes inques. Vam haver de fer 3 transbords de busos i caminar una estona degut a les esllavissades que havien seccionat el camí per diversos trams. Finalment a les 08:00 ensenyava la meva entrada per entrar a Machu Picchu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPNiqLqR_Go-NlAmCdHiW0KlmF7cHrLMCUPukZ2cxkePW7MpwAuYx-923vYwRrFLEetEe3Zz6b2cYsGOpffvPIdCe-yx2_NO3wyhPhvQKgl78DiNTquyQc8P5I_9qsYu2gBDLX86MKRGE/s1600/P1080589+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPNiqLqR_Go-NlAmCdHiW0KlmF7cHrLMCUPukZ2cxkePW7MpwAuYx-923vYwRrFLEetEe3Zz6b2cYsGOpffvPIdCe-yx2_NO3wyhPhvQKgl78DiNTquyQc8P5I_9qsYu2gBDLX86MKRGE/s1600/P1080589+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les primeres vistes que tens quan accedeixes a les ruïnes</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El tema de l'entrada és una altra cosa complicada que si no t'expliquen és una mica enredat. Com i on comprar l'entrada és un autèntic mal de cap que val més aclarir abans d'anar-hi ja que a l'hora d'adquirir el ticket veuràs que hi han 4 opcions diferents. </div>
<ol>
<li><b>Machu Picchu:</b> només permet l'entrada a la ciutadella. 32€</li>
<li><b>Machu Picchu + Museu:</b> a part de l'entrada anterior pots accedir al museu. 38€</li>
<li><b>Machu Picchu + Huayna Picchu:</b> amb aquesta opció a banda d'acceder a la ciutadella, també permet l'accés al Huayna Picchu. Hi han 400 places al dia per pujar aquesta muntanya dividint l'accés en dos torns. De les 07:00 a les 08:00 puja el primer grup de 200 persones. El segon grup és de les 10:00 a les 11:00. Jo et recomano pujar en el segon grup ja que a les 7 del matí la muntanya està coberta d'una boira espessa que t'impedirà gaudir de les vistes. 39€.</li>
<li><b>Machu Picchu + Muntanya MP:</b> similar l'anterior opció tot i que enlloc de pujar al Huayna Picchu pots pujar a la muntanya Machu Picchu. L'horari és entre 07:00 i 11:00 hores. 36€.</li>
</ol>
<div>
<br /></div>
<div>
Quan hi vagis que no se t'oblidi el passaport a l'hora d'ensenyar l'entrada. Vaig veure gent a la qual se li va prohibir l'acc per no anar documentat. </div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com a aclaració havent-t'hi estat, dir que la ciutadella on hi han les ruïnes és erròniament anomenada Machu Picchu. En realitat no té nom. Se li diu Machu Picchu perquè es troba a la muntanya Machu Picchu. La ciutadella no es troba a la part més alta de la muntanya ja que es pot seguir ascendint més amunt. És l'opció d'entrada 4. A banda, hi ha la muntanya més alta, el Huayna Picchu. És el pic més alt que es veu en la típica foto en totes les postals. És la opció que vaig fer jo i tot i que la pujada va ser molt dura ho recomano 100% ja que les vistes i les panoràmiques de tota la ciutadella són úniques. També dir que per comprar l'entrada hi ha l'opció de fer-ho des d'internet a la pàgina <a href="http://www.machupicchu.gob.pe/">http://www.machupicchu.gob.pe/</a>. Jo recomano que estant a Cusco la vagis a comprar en persona el mateix dia que arribis directament al ministeri de cultura. Tot i que hi han unes 2500 places al dia per pujar-hi, si tens pensat ascendir el Huayna Picchu, tingues en compte que ho has de fer en 4 o 5 dies d'antelació ja que aquesta entrada és la que s'esgota més aviat, sobretot el torn de les 10. </div>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRvHJDg-RXjksUnlu9bJd1NHqx7fpXG9xklIzQdiCZbUYXArjniQ36PVMZhhd8encYVDZGKL9EcbP76Hq22VwxpWRUjorGQbIBhQ_YZvaR23ZxfeE56a7Fol6ZxFJ-12-v5wg9bcHRNXs/s1600/P1080609+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRvHJDg-RXjksUnlu9bJd1NHqx7fpXG9xklIzQdiCZbUYXArjniQ36PVMZhhd8encYVDZGKL9EcbP76Hq22VwxpWRUjorGQbIBhQ_YZvaR23ZxfeE56a7Fol6ZxFJ-12-v5wg9bcHRNXs/s1600/P1080609+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes del camí per la via del tren des de la ciutadella. <br />
Caminant no pots veure on s'amaga Machu Picchu si no ho saps.</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I un cop veus amb els teus propis ulls allò et quedes petrificat. Si que és una meravella. No decep gens el fet d'haver-ho contemplat tantes vegades en fotografies. Machu Picchu guanya en persona. Les postals es queden curtes. Ubicat a uns 2500 metres d'altura en un paratge de gran bellesa, enmig d'un bosc tropical de muntanya i d'una espessa boira que li dóna un toc molt místic. Misteriós. El santuari de Machu Picchu, probablement la realització arquitectònica més esbalaïdora de l'Imperi Inca en el seu apogeu. Les seves muralles, terrasses i rampes gegants donen la impressió d'haver estat esculpides en els escarpaments de la roca, com si formessin part d'aquesta. El marc natural situat en la vessant oriental dels Andes, forma part de la conca superior de l'Amazones, el qual posseeix una flora i una fauna molt variades. Com van trobar aquest lloc els inques? Com van poder construïr tot això allà dalt? Perquè van abandonar-ho? I per què les ruïnes resten gairebé intactes? Son moltes preguntes les que et fas allà dalt. Et quedes meravellat per la bellesa de tot allò. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMc7fXzJZWDXai3ntVpCjOedcreYhGQEnt4-pfP34hUsXBnah28zIXaxHpfm2NRaM8GvgMRqtj_gfgaKWzAePAYSxLHWmalWelEmo2P2bpEk0XFaOXMx_4crO0DE6VRihqmhLUkAWaqWA/s1600/P1080570+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMc7fXzJZWDXai3ntVpCjOedcreYhGQEnt4-pfP34hUsXBnah28zIXaxHpfm2NRaM8GvgMRqtj_gfgaKWzAePAYSxLHWmalWelEmo2P2bpEk0XFaOXMx_4crO0DE6VRihqmhLUkAWaqWA/s1600/P1080570+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Caminant enmig de la ciutadella</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhG1Gf00HC8GbpDm5vVCVY1ugkmepthW1rFi2nwp89s1OZ77OHx8ihM57iOYs4ix3aW9n6DV1RLwlA9KRzY-PE8hk1wXrIqw6dCr_86NaciizEwQY0K9HGKlswFHmxfWo5O5wrvxJflnk/s1600/P1080593+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhG1Gf00HC8GbpDm5vVCVY1ugkmepthW1rFi2nwp89s1OZ77OHx8ihM57iOYs4ix3aW9n6DV1RLwlA9KRzY-PE8hk1wXrIqw6dCr_86NaciizEwQY0K9HGKlswFHmxfWo5O5wrvxJflnk/s1600/P1080593+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica d'antigues construccions les quals ens hem d'imaginar<br />
cobertes amb teulades de palla</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgMRvR3bM2sKSepI7g7t9mlarnQ9YDXt_Xk9VmHzlbkCaun6D7EpKSDS9aNCvzfLioBVF1LoUGtPgmEzeHHOKP0Aaq87JEVu8CtMsNdoVL_UQovAx2dCuz_aJ_Iw2RRbBP-xOxEicSu-o/s1600/P1080572+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgMRvR3bM2sKSepI7g7t9mlarnQ9YDXt_Xk9VmHzlbkCaun6D7EpKSDS9aNCvzfLioBVF1LoUGtPgmEzeHHOKP0Aaq87JEVu8CtMsNdoVL_UQovAx2dCuz_aJ_Iw2RRbBP-xOxEicSu-o/s1600/P1080572+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGYT7p9PobmIWetSBe-68vUQg6BKBTyeDsB6yfxvGl4BlYiTG3ZXMPOgPzA6jyVxhg5pe5uwgVdEVod-AoPwdX72ZFp8i2ppznbI73h0SZlh-VsS1v31ieojcTnuqoXh86CB5W7ctVh9s/s1600/P1080633+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGYT7p9PobmIWetSBe-68vUQg6BKBTyeDsB6yfxvGl4BlYiTG3ZXMPOgPzA6jyVxhg5pe5uwgVdEVod-AoPwdX72ZFp8i2ppznbI73h0SZlh-VsS1v31ieojcTnuqoXh86CB5W7ctVh9s/s1600/P1080633+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJazAhuOJAd_DXjYBgGLUhBZ3JUtLcpyqpBJgFQBOSxZwV7nP3pNi_AVY2RlkvMTbaelpomCGAMdTug0ubJU3aKSv2KlgWPEWa_T43-o-mqXKiiJLmeCs6BqKyncBxM4HrR3TUdKuVuOA/s1600/P1080617+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJazAhuOJAd_DXjYBgGLUhBZ3JUtLcpyqpBJgFQBOSxZwV7nP3pNi_AVY2RlkvMTbaelpomCGAMdTug0ubJU3aKSv2KlgWPEWa_T43-o-mqXKiiJLmeCs6BqKyncBxM4HrR3TUdKuVuOA/s1600/P1080617+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="300" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5-VuKw1nkxYJ-k0jGj67TrglhtgOAIuZHt79-5mSqqS2VSXq63mv9iBMnMhiCwXmFgoZcZKmRoKh2bl-0JEfdiC8pT37fp-6cZbEkjfbo7HgSLWRnuH4hpprMCgGxqCEHp3lFH0yY9Es/s1600/P1080577+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5-VuKw1nkxYJ-k0jGj67TrglhtgOAIuZHt79-5mSqqS2VSXq63mv9iBMnMhiCwXmFgoZcZKmRoKh2bl-0JEfdiC8pT37fp-6cZbEkjfbo7HgSLWRnuH4hpprMCgGxqCEHp3lFH0yY9Es/s1600/P1080577+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El riu Urubamba al fons</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Em vaig quedar passejant per allí perdent la noció del temps. Sense saber on mirar. Sense poder fer fotos ja que no pots deixar d'observar-ho. Impressionant. A banda del ric patrimoni arqueològic s'hi suma la riquesa del paisatge. De la flora i la fauna que hi ha allà dalt. Simplement meravellós. Vaig fer temps per pujar al Huayna Picchu i a les 10 del matí l'ascens encara em va fer admirar més aquell racó del planeta. Un camí vertiginós s'enfilava per la muntanya. Gairebé vertical en la major part dels trams, allò semblava més una via ferrata que a un senderó. No se com hi deixen pujar a qualsevol ja que ho vaig trobar bastant perillós. T'havies d'anar emparrant per les parets de pedra amb l'ajuda de cables d'acer clavats fortament a la roca. Superant gegants escales de pedra fins arribar a unes terrasses inques i a les ruïnes del cim de la muntanya. El millor, la vista sobre la ciutadella de Machu Picchu. Vaig quedar-me més d'una hora allà dalt contemplant aquella bellesa i posant-me des de la pell dels inques que hi habitaven fins a la de l'explorador Bingham, el descobridor d'aquell indret. Sense parules.</div>
<div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0DJVf3Uop96r26t_QyinWbXZkz5fw7kYvFkNwU-01RKVVpsRIxwI2KjjrYAko4hErMQADEOLj2A_XbxYq_IEVdEMJmsMXm_toCk0Rd0LkMRQrKRh6Lcx-Kku1i2S1zn5DVO-O0ArmjCA/s1600/P1080763+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0DJVf3Uop96r26t_QyinWbXZkz5fw7kYvFkNwU-01RKVVpsRIxwI2KjjrYAko4hErMQADEOLj2A_XbxYq_IEVdEMJmsMXm_toCk0Rd0LkMRQrKRh6Lcx-Kku1i2S1zn5DVO-O0ArmjCA/s1600/P1080763+(FILEminimizer).JPG" height="400" width="301" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Començament del camí al Huayna Picchu</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm3jLjLFDvBAdDqKW76ih9sL84cKB3a5l1gwLfQdOsDU-lhqjIWqTLc_mK_sM9wPoKSOAb7YydNzzLCcWx5eig3xC_O0ErKGUjxzxknyCZgfKQEwlTvhr6qGk39btfxN9Gx67krZQUalU/s1600/P1080663+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm3jLjLFDvBAdDqKW76ih9sL84cKB3a5l1gwLfQdOsDU-lhqjIWqTLc_mK_sM9wPoKSOAb7YydNzzLCcWx5eig3xC_O0ErKGUjxzxknyCZgfKQEwlTvhr6qGk39btfxN9Gx67krZQUalU/s1600/P1080663+(FILEminimizer).JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ascendint</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKcYgNviM6E_RsN7ahmBRpPuk1olmR9zZkvUr-BTCBasJskcrB9WkucJ91-xkKxTjBkU9jH-EmjtBFrNIE7AwYx4QcMGgIQVVJ9QveAeYEPKEVhY-lX5PdGlRTGWOqjopa0K3RVMLw1HI/s1600/P1080660+(FILEminimizer).JPG&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" width="400" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6gfDutwB5Jz0ZD6Y0Q4REU8SvT4mNxk7eieywOjxnFx464t3zHo1ANPZD19pNfx3zz-Qp7WPqZ2VqCLEK73ETbW5FCQ46siXtnpW9v9H0RwZTDZG4ztXqK7Uw7gP5VPkvy5PtA2WXW0g/s1600/P1080708+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6gfDutwB5Jz0ZD6Y0Q4REU8SvT4mNxk7eieywOjxnFx464t3zHo1ANPZD19pNfx3zz-Qp7WPqZ2VqCLEK73ETbW5FCQ46siXtnpW9v9H0RwZTDZG4ztXqK7Uw7gP5VPkvy5PtA2WXW0g/s1600/P1080708+(FILEminimizer).JPG" height="400" width="301" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqRCUOErhfWz5Tp0mBdLcJd3LVaBaoXujxBcdCRt6k6vXI_lWq-s6WkWf2liPRnhosUqo56levDf8Pok0qR3_zMzcee0R2ko7lrY3AWIhq9qyEwz94VX7e5Rnf-be53JPAGXTLWIcDrY0/s1600/P1080664+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqRCUOErhfWz5Tp0mBdLcJd3LVaBaoXujxBcdCRt6k6vXI_lWq-s6WkWf2liPRnhosUqo56levDf8Pok0qR3_zMzcee0R2ko7lrY3AWIhq9qyEwz94VX7e5Rnf-be53JPAGXTLWIcDrY0/s1600/P1080664+(FILEminimizer).JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arribant al cim</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGycmKp0B2kTIa8bdNmgQvwy3nq5D-LhhYOQq9UvxrD5soj0V7my0x4AJyb019ylZ5q6b6KB9g01D5xOegnRuOIxbQLXhIcx5lNZALnzJzoamSeGFloNUHNJfxJVg16K8yMT6wQC3CGKg/s1600/P1080759+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGycmKp0B2kTIa8bdNmgQvwy3nq5D-LhhYOQq9UvxrD5soj0V7my0x4AJyb019ylZ5q6b6KB9g01D5xOegnRuOIxbQLXhIcx5lNZALnzJzoamSeGFloNUHNJfxJVg16K8yMT6wQC3CGKg/s1600/P1080759+(FILEminimizer).JPG" height="400" width="301" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzoFk5fHk5Bq31ugDl9mb69DpQHBboldlf_Tq0Soy9ttbiOaPEivDE2SjuBFPf4K5uEBEwapLj5b7Q4uQrbSfhXo1RxiQNXqCqhfrumq4XEPKCkiRrZsC0GQlie3Pr4DiJ_ItjrLDskmg/s1600/P1080676+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzoFk5fHk5Bq31ugDl9mb69DpQHBboldlf_Tq0Soy9ttbiOaPEivDE2SjuBFPf4K5uEBEwapLj5b7Q4uQrbSfhXo1RxiQNXqCqhfrumq4XEPKCkiRrZsC0GQlie3Pr4DiJ_ItjrLDskmg/s1600/P1080676+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica des de dalt de la ciutadella i el Machu Picchu.<br />
Al camí en zig-zag de l'esquerra es pot observar l'enorme esllavissada que hi va haver.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: center;"> </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju9htfpnru6FbHRlQgOflmcE_Yc9JcbIUbjPfOTwmI77on1VQMAof3oGDzMnDLktVuw5qFSEqtndhEIro1oNEdiKP4pzy19ipou7sR0nyyT5i5hSN2-n0MKQGQk3ougrIYB59lJkPKDlQ/s1600/P1080727+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju9htfpnru6FbHRlQgOflmcE_Yc9JcbIUbjPfOTwmI77on1VQMAof3oGDzMnDLktVuw5qFSEqtndhEIro1oNEdiKP4pzy19ipou7sR0nyyT5i5hSN2-n0MKQGQk3ougrIYB59lJkPKDlQ/s1600/P1080727+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
De retorn a baix vaig menjar algo i vaig buscar un guia que em fes la visita al recinte explicant-me la seva història. Aconseguint un grup de 6 la visita guiada surt econòmica, uns 5€ per persona. Val realment la pena. Van ser unes dues hores de visita que es passen volant. A part va coincidir a última hora de la tarda quan ja no queda gairebé ningú allí dalt. Va ser tot molt místic, misteriós, especial. Estaven a punt de tancar i érem gairebé sols. Quina experiència.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXuhhAgy00bYmD5EKSTsE4br5ZCpK8nrPKHejkPWs2FGXk1k2Npg38KDueBi9NaVPsVaSRS31J3HLuSEw81SI5KJUpI-Ramix4-cX6orKaqd8BQCDZOzxEZJu6dF-9X1bJKWTLk46YWyQ/s1600/P1080834+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXuhhAgy00bYmD5EKSTsE4br5ZCpK8nrPKHejkPWs2FGXk1k2Npg38KDueBi9NaVPsVaSRS31J3HLuSEw81SI5KJUpI-Ramix4-cX6orKaqd8BQCDZOzxEZJu6dF-9X1bJKWTLk46YWyQ/s1600/P1080834+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="296" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una llama a les canteres des d'on els inques extreien la pedra</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPBiBXNvHhy6rXUPTp__jJQ1HGxhtNm9bnt_1dBWIUNk-rrpNxzToWFsyY4I_vqx-XAi_MgUbPTg5RW1o1BKMD7LIQrJ0kVkyFCo8JNnA5Vhn7J6Keox9332rqoOY6dB3tKdM_RGAJ-9s/s1600/P1080815+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPBiBXNvHhy6rXUPTp__jJQ1HGxhtNm9bnt_1dBWIUNk-rrpNxzToWFsyY4I_vqx-XAi_MgUbPTg5RW1o1BKMD7LIQrJ0kVkyFCo8JNnA5Vhn7J6Keox9332rqoOY6dB3tKdM_RGAJ-9s/s1600/P1080815+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="320" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Restes del temple del sol</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM88E5zHK1bVoAr4bWStcOYe6RWQ-pfJXVsq4Uj5A6sBFUd9_HuvPj1xF0rXncaobC5jkMOz1SgwExGqtKI4pmyHCZqmvD-WzA14nhqpDX0_8y3ESt4tfL36Hq0cEkPUkzesK0-2vQ5XE/s1600/P1080770+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM88E5zHK1bVoAr4bWStcOYe6RWQ-pfJXVsq4Uj5A6sBFUd9_HuvPj1xF0rXncaobC5jkMOz1SgwExGqtKI4pmyHCZqmvD-WzA14nhqpDX0_8y3ESt4tfL36Hq0cEkPUkzesK0-2vQ5XE/s1600/P1080770+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="296" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxj-BV4XWCmtUHm41x9rbjprW5FKgt1JFYwXxayikOtLmhhBaDlM4ORBG3cJidlNirPym53s0VNWelsNr6rdZZBqUjk-RPrrvoX_uNBJrywZNxfc45WH5SdHOEt4tgPz1dT0jSujuzzVM/s1600/P1080812+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxj-BV4XWCmtUHm41x9rbjprW5FKgt1JFYwXxayikOtLmhhBaDlM4ORBG3cJidlNirPym53s0VNWelsNr6rdZZBqUjk-RPrrvoX_uNBJrywZNxfc45WH5SdHOEt4tgPz1dT0jSujuzzVM/s1600/P1080812+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sota el temple del sol</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS9GpTLS3K_jvPlpXnLr0T16pYZ9Yvd_BeCjFyYBXP3ykyJs6ik6wQcgl7rpOXTf1jzYeRaFfhg0tExiIlQ18b8ionkLaemoM6VqWU-0gEmZcqs4tk2DdvzRP5O7gCCiBabtsAjDzRkA8/s1600/P1080837+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS9GpTLS3K_jvPlpXnLr0T16pYZ9Yvd_BeCjFyYBXP3ykyJs6ik6wQcgl7rpOXTf1jzYeRaFfhg0tExiIlQ18b8ionkLaemoM6VqWU-0gEmZcqs4tk2DdvzRP5O7gCCiBabtsAjDzRkA8/s1600/P1080837+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="292" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ruïnes d'una casa</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No em posaré a relatar ara, però, ni la història dels inques ni la de les ruïnes. Ni el que va sentir Hiram Bingham quan va arribar allí dalt tal com explica en el seu llibre. Crec que tot està ple de relats sobre aquest indret considerat per tots com una meravella. Jo només et puc ensenyar les fotos del que vaig veure i tu sent i pensa el que vulguis. Simplement dir que em va impressionar de tal manera que puc dir que fins a dia d'avui és una de les coses que més m'ha impactat veure en directe. Una d'aquelles coses que has de veure abans de morir. I estic molt content d'haver-ho pogut veure. D'haver estat valent per deixar-ho tot i embarcar-me en aquest viatge que em premia amb aquestes coses. Machu Picchu ha estat un premi. Un premi a la meva idea boja d'anar a viatjar pel món perseguint meravelles. Un premi per haver decidit abandonar la rutina per poder conèixer. A la perseverança de perseguir un somni que semblava impossible; viatjar per tot el món. Si Bingham no hagués deixat de banda la seva rutina com a professor de Yale possiblement mai hagués descobert això i jo no ho hauria pogut veure. Què passarà demà? No ho se. Ara no vull deixar de gaudir. I quina millor manera que veient les fotos per recordar el dia en que vaig pujar al Machu Picchu, una de les 7 meravelles del món. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F3.bp.blogspot.com%2F-PYIBArlukYc%2FUve8rZUKZHI%2FAAAAAAAACA0%2FGJ8OY1mZ4oQ%2Fs1600%2FP1080660%2B" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKcYgNviM6E_RsN7ahmBRpPuk1olmR9zZkvUr-BTCBasJskcrB9WkucJ91-xkKxTjBkU9jH-EmjtBFrNIE7AwYx4QcMGgIQVVJ9QveAeYEPKEVhY-lX5PdGlRTGWOqjopa0K3RVMLw1HI/s1600/P1080660+" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F3.bp.blogspot.com%2F-KgB85owXpKQ%2FUve8d4SshAI%2FAAAAAAAACAI%2FP2Mvv3Dc8_w%2Fs1600%2FP1080527%2B%252528FILEminimizer%252529.JPG&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTqzl6LHTXEi8Ei3rflS81h8D9O-bTH8V_QxKSM0NTMiXTf_TZx5FqdlzOJ0zN-C6D0zWNeUdLPplipKX__rTlF6L8VwNTPIzJu4N7JnT3DVtcmHJ7Q8cp9j45lpUfFWumIVVjVXugTkM/s1600/P1080527+%2528FILEminimizer%2529.JPG" -->Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com1Machu Picchu, Perú-9.189967 -75.015152-39.766641 -116.323746 21.386707 -33.706558tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-23656566375115104052014-01-29T21:07:00.000-08:002014-01-29T21:40:46.272-08:00Cuzco: Capital de l'Imperi Inca<div style="text-align: justify;">
Tenia moltes ganes d'arribar-hi. Tot el que sigui història antiga i arqueologia m'apassiona moltíssim i en aquest país tot és història. Tot és ple de restes arqueològiques i de pedres que parlen per si soles. Des de feia molt temps la meva il·lusió era visitar el Perú. Sempre deia que seria el meu següent gran viatge tot i que me'l guardava ja que per visitar-lo independentment des de Barcelona suposa un cost bastant elevat. Ara, viatjant per tot arreu era de visita obligada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0wvChdZ2BCFOd5c96p5CvfcnZPzIreLhSYIVtnsda005a8qLSSR6cHrcxzU_MycecX_zrWr41iSKxxCC3LGRfpKDmUhyAjZrLgyZtX8nf5lg7GPTS0UpttHUf0ANAdXHoiVdAinIcz1k/s1600/P187288+(FILEminimizer).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0wvChdZ2BCFOd5c96p5CvfcnZPzIreLhSYIVtnsda005a8qLSSR6cHrcxzU_MycecX_zrWr41iSKxxCC3LGRfpKDmUhyAjZrLgyZtX8nf5lg7GPTS0UpttHUf0ANAdXHoiVdAinIcz1k/s1600/P187288+(FILEminimizer).jpg" height="301" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mur Inca a Cusco</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Perú hi vaig entrar el dia 1 de gener. A la tarda vaig prendre un bus des de Copacabana, frontera amb Bolívia, fins a Puno. Puno també era un destí que tenia anotat com imprescindible però degut a les crítiques d'altres viatgers vaig canviar d'opinió. Ho coneixia per haver vist algun que altre reportatge sobre les illes flotants dels Uros. Es tracta d'un grup d'illes artificials fetes de totora, un tipus de planta, construïdes al llac Titicaca. Els uros, els seus habitants, són un poble ancestral que només habiten a aquestes illes del golf de Puno. La construcció es duu a terme teixint les totores en zones on aquesta hi creix abundanment tot formant una capa natural sobre la qual edifiquen les seves vivendes també amb la mateixa planta. Em semblava una cosa curiosa de visitar. Em van comentar però que no hi anés ja que les meves expectatives quedarien molt tocades. Molta gent amb la que vaig parlar que hi van estar em van dir que més que una costum ancestral sembla un parc d'atraccions. Un negoci molt turístic. Al final em van convèncer i em vaig quedar amb les ganes. Qui sap, potser en un futur viatge hi torno i decideixo anar-ho a veure i potser m'agrada. El turisme és una mica com el vi, no tots apreciem els mateixos olors i sabors en un mateixa cosa. A uns ens agraden unes coses que altres no saben apreciar i viceversa. Per gustos colors. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs a Puno només hi vaig parar per canviar de bus. Van ser unes 4 hores de viatge havent fet també els tràmits d'immigració de sortida i entrada a pocs minuts de Copacabana. A la terminal de Puno vam preguntar horaris pel pròxim bus cap a Arequipa, una altra ciutat important del país. Després d'escollir l'opció més econòmica viatjaria tota la nit durant 7 hores cap al meu pròxim destí. A l'arribar, la rutina de sempre; negociar taxi, buscar hostal i a descansar. Reconec que gairebé no vaig visitar res d'Arequipa i això que em va semblar una ciutat preciosa. El meu cos però m'estava demanant descans i li vaig fer cas. Ho necessitava. Per mi que encara arrossegava la ressaca del fi d'any a la platja, ja que el mal de cap del dia 1 el recordaré sempre. Quatre dies de relax per llegir, escriure, pensar i preparar la meva futura estada a Cusco. El poc que vaig veure, però, em va servir per adonar-me de la importància i la bellesa de la segona ciutat més poblada del Perú. Amb uns 800 mil habitants destaquen la quantitat d'edificis colonials de l'època espanyola que hi han per tot arreu. El seu casc històric va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco. Amb molta arquitectura religiosa virreinal i republicana fruit de la barreja de característiques europees i autòctones. Em va impressionar molt la imponent vista del volcà Misti durant la posta de sol des del mirador de Yanahuara.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyrhUF9UJUlHGeH3ebJT6xK_n4KS8_i9C1qL839n5Zw3lX6TgjBmNg77jcB10l04Xqx9g-Tu9t70ynpbV0NHSY6rly8Y1TwvFWO1e8MY_1jilEDvSYUXYOMXOVfrmH5Soj2Kj_zhpYZNQ/s1600/P1080021+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyrhUF9UJUlHGeH3ebJT6xK_n4KS8_i9C1qL839n5Zw3lX6TgjBmNg77jcB10l04Xqx9g-Tu9t70ynpbV0NHSY6rly8Y1TwvFWO1e8MY_1jilEDvSYUXYOMXOVfrmH5Soj2Kj_zhpYZNQ/s1600/P1080021+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="301" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plaza de Armas Arequipa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjikJvwYues4zfza6fDnehmefmM1YdauU12UIZQXAFQfNz3DnHzwTW2myapdEzna-TiNWQ07ey792MAfPAEm7ru1hPvQGh90KPNaNctPRojZd-qCmNc0oas0gvzbigmo7PujkwLfDe0m00/s1600/P1070881+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjikJvwYues4zfza6fDnehmefmM1YdauU12UIZQXAFQfNz3DnHzwTW2myapdEzna-TiNWQ07ey792MAfPAEm7ru1hPvQGh90KPNaNctPRojZd-qCmNc0oas0gvzbigmo7PujkwLfDe0m00/s1600/P1070881+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="226" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes des del volcà Misti</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I deprés del merescut descans vaig partir cap a l'antiga capital del Perú; Cusco. El trajecte va ser com la majoria de viatges en bus, molt dur. De nit durant 10 hores per camins sense asfaltar. Tot i així vaig poder dormir. A l'arribar i havent negociat un preu tancat per un taxi em vaig dirigir al barri que m'havia recomanat un viatger que vaig conèixer durant la meva estada a Argentina. Em va dir que la zona més maca per allotjar-se era el barri de San Blas, al carrer Carmen Alto. I cap allí vaig anar. Des del primer moment en que els meus ulls van començar a veure la ciutat, Cusco em va posar la pell de gallina. Va ser la ciutat sagrada dels Inques i és per això que té per tots els carrers parets inques d'una construcció pètria envejable. De fet, per la zona de San Blas, els ciments de la majoria de cases estan construïts sobre murs inques originals. En aquest barri s'hi concentren artesans, tallers i botigues d'artesania. És un dels llocs més pintorescos de la ciutat. Els carrers són empinats, de pedra i estrets, tots plens d'antigues cases construïdes pels espanyols. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfSy8TUYByxn2VhD0iAiKx_7bhVIETbUmP90nLYgfj13hamubDSAVlS8QtyikLuYeXzoadqcjZ3G-G1qfEjWMuN2xcsw4FCZSBEjmXfPcsqgOhcPl7ezt24XWRmejB3gvFAB_l2Kl8xRQ/s1600/P1080197+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfSy8TUYByxn2VhD0iAiKx_7bhVIETbUmP90nLYgfj13hamubDSAVlS8QtyikLuYeXzoadqcjZ3G-G1qfEjWMuN2xcsw4FCZSBEjmXfPcsqgOhcPl7ezt24XWRmejB3gvFAB_l2Kl8xRQ/s1600/P1080197+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="292" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px; text-align: center;">Típic carrer de Cusco</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXcl78_CwZssQOpxZX-P4R8LwMUP20eOA8TYa9vkxt5GYuFDmpLf3b77Amno5ZfReDvm68MPFeTCV53IkPmlQPHTHT4sBMRNVgx2Tj9g-PURCx4Q8Zx06JtKEZbfm0LXYJ7AmS5TrweSQ/s1600/P1080030+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXcl78_CwZssQOpxZX-P4R8LwMUP20eOA8TYa9vkxt5GYuFDmpLf3b77Amno5ZfReDvm68MPFeTCV53IkPmlQPHTHT4sBMRNVgx2Tj9g-PURCx4Q8Zx06JtKEZbfm0LXYJ7AmS5TrweSQ/s1600/P1080030+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carrer Carmen Alto</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0vmGdHprqvldQdPkbqC39bc08hz-fWZcSQvzSVZTW27CSVkAPdvVrxv036rSNp6hbQP24uozqC7oO9nm5JfE_1Uju_LcJNOxFXvgSZFstwvCgNmViW2YRB7XeqSIZrMWWw6ZfoSEv8Zc/s1600/P1080202+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0vmGdHprqvldQdPkbqC39bc08hz-fWZcSQvzSVZTW27CSVkAPdvVrxv036rSNp6hbQP24uozqC7oO9nm5JfE_1Uju_LcJNOxFXvgSZFstwvCgNmViW2YRB7XeqSIZrMWWw6ZfoSEv8Zc/s1600/P1080202+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="296" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barri de San Blas</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Ciutat cosmopolita a l'extrem, Cusco conjuga habitants de gairebé tot el món, els quals conviuen amb els seus pares "cusquenys" i la doten de nous hotels, restaurants, bars i botigues. Construccions colonials i palaus inques de suprema bellesa et conviden a caminar sense cansar-te pels seus carrers sense saber on mirar. Places boniques, esplendoroses esglésies i un poble acostumat als visitants. Això és el que em va semblar en poques paraules Cusco, la capital de l'Imperi Inca, un dels destins turístics més interessants del planeta. Tant de temps volent-la visitar i ara estava allí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx_FQ83q867rhVfAox0d8Wg7SES4ZzhQpMSsuBSel5B8YHeGXn9iXTTC4xgxWZuPXIcLz56e6OxtvY15oAJJdnfaLXWoRZP80u_CnyQ1Q7D6rpTo9gTuLBBVAPu2-ohF1cRxiSN4ewOF4/s1600/P1080053+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx_FQ83q867rhVfAox0d8Wg7SES4ZzhQpMSsuBSel5B8YHeGXn9iXTTC4xgxWZuPXIcLz56e6OxtvY15oAJJdnfaLXWoRZP80u_CnyQ1Q7D6rpTo9gTuLBBVAPu2-ohF1cRxiSN4ewOF4/s1600/P1080053+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Església a Plaza de Armas</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVHslPE1jiRnZcF7x1XUWyLJZGXEc2Vs4q-Vrte3rwvJ9IuBVPi2UPoHSbOZQ-TbsNMhmn3D7flz-78OI-93lJ1lPV2mwmHhg6GU0jhw7YQsptv7Qk4F4Xq4-38TWglFfLQ7OggJfHOJ0/s1600/P1080204+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVHslPE1jiRnZcF7x1XUWyLJZGXEc2Vs4q-Vrte3rwvJ9IuBVPi2UPoHSbOZQ-TbsNMhmn3D7flz-78OI-93lJ1lPV2mwmHhg6GU0jhw7YQsptv7Qk4F4Xq4-38TWglFfLQ7OggJfHOJ0/s1600/P1080204+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="292" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px;">Cases Típiques</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A part de ser lloc obligat d'interès turístic per la riquesa dels seus monuments, la seva història i l'encant de la zona dels Andes on s'ubica, Cusco és per on has de passar si o si abans de peregrinar a Machu Picchu, una de les 7 meravelles del món. Només pensar en veure de prop la ciutat perduda dels Inques i ja m'agafaven pessigolles i nervis per tot arreu. Per això, però, encara faltaven uns dies i ara em dedicaria a veure la ciutat i els seus voltants. El Cusco o Cusco, declarada per la constitució peruana com la capital històrica del país. Actualment hi viuen unes 500 mil persones i és famosa per ser anteriorment una de les ciutats més importants del Virreinat del Perú i com ja he dit, l'antiga capital de l'Imperi Inca. L'any que vaig néixer jo, el 1983, va ser declarada també Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. No m'extranya que se la consideri com la "Roma d'Amèrica" degut a la gran quantitat de monuments que poseeix. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtYLi_kcEGP0JphjW_SfsjirhMGV1BpVtfp8CWalrD4E5meXV2nVkK_yK3jKnRrkbT52DmhoHWkYHAlVyMdrJRDOnnNbff3gWd14Z5L99GEFJ2Qx9C9f_5rT57mIMBBV_fbz-XMb_sSrQ/s1600/P1080055+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtYLi_kcEGP0JphjW_SfsjirhMGV1BpVtfp8CWalrD4E5meXV2nVkK_yK3jKnRrkbT52DmhoHWkYHAlVyMdrJRDOnnNbff3gWd14Z5L99GEFJ2Qx9C9f_5rT57mIMBBV_fbz-XMb_sSrQ/s1600/P1080055+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Església a Plaza de Armas</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
No els vaig poder veure tots però si els més destacats juntament amb les ruïnes més importants tant de la pròpia ciutat com de l'entorn. El segon dia em vaig dedicar a recórrer algunes agències de turisme que m'oferissin visitar el famós "Valle Sagrado". Em va impressionar la famosa "Plaza de Armas", escenari de diversos fets importants en la història de la ciutat com per exemple la proclamació de la conquesta del Cusco per part del famós conquistador espanyol Francisco Pizarro. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxJkP76MXa3LXAVlEJsjyKz9hZIPzhxUks9-XfO_UJLMifutrB8qAXd4w9bK3Lo3xmA6_yHjILhrzb-eubDcqBWaLOtAR3xQheEjA9J53MRul8pblgv1Moy0_XSkolIgOJ6qCe8dtR-Pk/s1600/P6547891+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxJkP76MXa3LXAVlEJsjyKz9hZIPzhxUks9-XfO_UJLMifutrB8qAXd4w9bK3Lo3xmA6_yHjILhrzb-eubDcqBWaLOtAR3xQheEjA9J53MRul8pblgv1Moy0_XSkolIgOJ6qCe8dtR-Pk/s1600/P6547891+(FILEminimizer).JPG" height="271" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plaza de Armas de Cusco</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Abans d'arribar a la Plaça d'Armes, baixant des de San Blas, passes per davant de la "Piedra de los doce ángulos" i és inevitable no quedar-te amb la boca oberta al contemplar-la. Sembla un fons de pantalla. És un dels centenars de blocs que formen el palau del carrer "Hatun Rumiyoc", al qual va ser on va viure el 6è Inca del Capac Cuna: Inca Roca. A dia d'avui l'edifici és la seu del Palau Arqurebisbal de la ciutat. Aquest bloc de pedra en concret és famós pel seu acabat impecable i pels contorns arrodonits de 12 angles. Després de veure posteriorment més ruïnes inques vaig entendre perquè la seva arquitectura era tant perfeccionista, ja que com es pot observar en aquests blocs de pedra, no hi ha cap mena d'asimetria en les seves unions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp7-JIYjmrUEmFQBcpLJ8HNBVB17ZiSYRDgwLjEGY9WL8IgNvXgU0MLptO3-9_hjJKsui8uKKhyphenhyphenGlWhlAd2GiUNBT03-mmO9zzDY5-ntwwjsDxi2rLW81amN70FCqE-Rrb_k9Vv1xeHA4/s1600/P187288+%2528FILEminimizer%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp7-JIYjmrUEmFQBcpLJ8HNBVB17ZiSYRDgwLjEGY9WL8IgNvXgU0MLptO3-9_hjJKsui8uKKhyphenhyphenGlWhlAd2GiUNBT03-mmO9zzDY5-ntwwjsDxi2rLW81amN70FCqE-Rrb_k9Vv1xeHA4/s1600/P187288+%2528FILEminimizer%2529.jpg" height="301" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pedra dels 12 àngles</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqM7iE76JarJGNmtL486ZF6hru13BdkwzwqdxTQxD6IKEc6sUCyL3JvZWzV7iWdYQJEkFNTMxDlzO4e6vDGHhQAvKUT2PZrMuhgtX_ZwjiUJ8SGHC2Okk8f6cDO3g7I5sOlbNpi7T4ha4/s1600/P1080051+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqM7iE76JarJGNmtL486ZF6hru13BdkwzwqdxTQxD6IKEc6sUCyL3JvZWzV7iWdYQJEkFNTMxDlzO4e6vDGHhQAvKUT2PZrMuhgtX_ZwjiUJ8SGHC2Okk8f6cDO3g7I5sOlbNpi7T4ha4/s1600/P1080051+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="301" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carrer Hatum Rumiyoc</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs passejant per Cusco no pares de sorprendre't amb la quantitat i la riquesa dels seus monuments. Barreja de l'herència dels Inques amb les construccions dels espanyols. Gran quantitat d'esglèsies, totes importants, museus, temples, ruïnes. Es podria escriure molt sobre Cusco. Jo simplement et recomano que quan hi vagis et dediquis a recòrrer els seus carrers per apreciar la bellesa de l'arquitectura colonial aixecada sobre antics palaus Inques. Admirar l'art religiós a la catedral i als diferents temples de la ciutat. Compartir i disfrutar de les seves nits amb gent de tot el món, assaborint un deliciós "pisco sour" en qualsevol dels molts bars o discoteques prop de la plaça d'armes. Simplement et robarà el cor com em sembla que ho fa amb tothom que la visita.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCa5NBFJwEmVclRcsF1JQyVj7e_ugg9GbuBpPlNqZeVs72ljc3tK-zLAEKLyKaqwJazDQ-Te2ZnRLAC2ic1wLSQRSr6K1EODLOQA0y-reZSD9e37hrVQkIraaEBtAyz-NZnLFyf2huWYE/s1600/P1080038+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCa5NBFJwEmVclRcsF1JQyVj7e_ugg9GbuBpPlNqZeVs72ljc3tK-zLAEKLyKaqwJazDQ-Te2ZnRLAC2ic1wLSQRSr6K1EODLOQA0y-reZSD9e37hrVQkIraaEBtAyz-NZnLFyf2huWYE/s1600/P1080038+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Baixant direcció Plaza de Armas</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Abans d'anar a Machu Picchu em van comentar que seria idòni visitar el "Valle Sagrado" a fi de començar a conèixer la història dels Inques. I així ho vaig fer. Vaig trobar un tour molt econòmic d'un dia sencer amb el qual recorreria les principals ruïnes. L'excursió la vaig negociar per uns 20 nou sols peruans (uns 5€). Això només incloïa el transport. L'entrada a les ruïnes te l'havies de pagar tu mateix comprant un val amb el que podies accedir a tots els monuments, museus i ruïnes de la ciutat i rodalies, amb una setmana de temps per fer-ho. Abans de fer l'excursió, però, i aprofitant el val de les entrades, vaig anar a visitar pel meu compte dues ruïnes inques que hi ha a Cusco mateix; "Sacsayhuamán" i "Q'enqo". Hi pots anar pel teu propi peu o mirant de compartir un taxi amb més gent. No és molt lluny i els taxis a Cusco són econòmics. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhev7qBJKxgbj6y3zV1AgEwTHNHVIjtR8AO2WSA76nm8zrCqEcKNHdtzQ15OZ4MZT_ImROALt3KOeGQREa4kgQNRszcG45f0astPImyiWVjGNe2mQCTx88m-oVmnx7IbunqFCVDdvbL7HI/s1600/P1080085+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhev7qBJKxgbj6y3zV1AgEwTHNHVIjtR8AO2WSA76nm8zrCqEcKNHdtzQ15OZ4MZT_ImROALt3KOeGQREa4kgQNRszcG45f0astPImyiWVjGNe2mQCTx88m-oVmnx7IbunqFCVDdvbL7HI/s1600/P1080085+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ruïnes de Sacsayhuamán</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Sacsayhuamán és un grup arqueològic ubicat al nord de la plaça d'armes de la ciutat. Es va construïr entre els segles XIV i XV. L'obra es veu que va durar més de cinc dècades donant feina a més de 20 mil homes els quals treballaven com a tribut (anomenat mita) sense un sou a canvi. Totes les estructures de la fortalesa van ser ubicades sense necessitat de que deixessin de ser part del lloc on s'erigeixen, integrant profunda i armònicament la categoria sagrada del paisatge, obtenint un autèntic i colossal altar a la naturalesa. En fi, una altra de les moltes obres mestres dels Inques. Impressionant. Et recomano que busquis un guia turístic dels molts que trobaràs qualificats i que t'expliqui bé la història de totes aquelles pedres. A mi em va encantar. A més, des de dalt de tot de les ruïnes obtens una increïble vista panoràmica de tota la ciutat de Cusco i de les muntanyes que la vetllen. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJPy5XwrRHZbANbU0ri15z82t8Shu9OSCBm583_BBbqkMSignCXmD0nDzCfZAnbtDm0Ao_VGJ-8_gVNSy7ibQYcxhc-Szcbozr1KILYiehwDjZ414UAdc-DRmZ7Fx3F5crc0YmHj11ZkE/s1600/P1080110+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJPy5XwrRHZbANbU0ri15z82t8Shu9OSCBm583_BBbqkMSignCXmD0nDzCfZAnbtDm0Ao_VGJ-8_gVNSy7ibQYcxhc-Szcbozr1KILYiehwDjZ414UAdc-DRmZ7Fx3F5crc0YmHj11ZkE/s1600/P1080110+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ruïnes de Sacsayhuamán</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoAuyiqpUPg5K7beBpDXlYDpXZh9E4lPNRbOaxAcUJ7MGHkkX1C579Cz7XR4zHOifg2fl4E6hxgr8h_eytvJsD0pAmXJyww_cTRv-o4sBqz5YTXBh2YWNwsL29C-fKCwMBTQqOtEePi9k/s1600/P1080105+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoAuyiqpUPg5K7beBpDXlYDpXZh9E4lPNRbOaxAcUJ7MGHkkX1C579Cz7XR4zHOifg2fl4E6hxgr8h_eytvJsD0pAmXJyww_cTRv-o4sBqz5YTXBh2YWNwsL29C-fKCwMBTQqOtEePi9k/s1600/P1080105+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="292" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfSFwpxvrhBTEKUuHuUuyxCB724hEVh4awY3RNiS55mAkL-xjFBoiZt2cM8p_eQzdp-NQ7nkw4QAF_zDAGlxg7eLJ7vyUjlqogVz4f4AFmVFz9G2oAdl6fcRpkEUvtIsSxkG9R5y-ujq0/s1600/P1080102+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfSFwpxvrhBTEKUuHuUuyxCB724hEVh4awY3RNiS55mAkL-xjFBoiZt2cM8p_eQzdp-NQ7nkw4QAF_zDAGlxg7eLJ7vyUjlqogVz4f4AFmVFz9G2oAdl6fcRpkEUvtIsSxkG9R5y-ujq0/s1600/P1080102+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="292" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7BFtxXrSP00ssID09cw19r-HhT6PT6vPl8BV5HIs_EzDdpQAG_oO7e6pg1PCM9TJKFaeirKB0BZRTGoGcTvXYrW1AwVqFe-u99lHDJuBm3KewpexZVG9C-Pjzomus_nXsdcOI5cdo-hA/s1600/P1080094+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7BFtxXrSP00ssID09cw19r-HhT6PT6vPl8BV5HIs_EzDdpQAG_oO7e6pg1PCM9TJKFaeirKB0BZRTGoGcTvXYrW1AwVqFe-u99lHDJuBm3KewpexZVG9C-Pjzomus_nXsdcOI5cdo-hA/s1600/P1080094+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUVzNbMxqAGfStdgDa0VcytaWiYUzHetTuQQ1ETa7WOrzd_VeNy_7wdJetFsUn18_pFUPZwtH_vKgFaDv_niP7_jlQ7dHYAA-YJWELCEP-F6Ex_oqaYxL7q8CnUH-W9JrXLn67Mn75uYM/s1600/P1080135+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUVzNbMxqAGfStdgDa0VcytaWiYUzHetTuQQ1ETa7WOrzd_VeNy_7wdJetFsUn18_pFUPZwtH_vKgFaDv_niP7_jlQ7dHYAA-YJWELCEP-F6Ex_oqaYxL7q8CnUH-W9JrXLn67Mn75uYM/s1600/P1080135+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica de Cusco amb la Palaza de Armas al mig</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaVQTI1cK834hfwKQLPFyBOh0CoMe9olekzCNNtwtiKllYDbNesoD8jPgQm3x2FnMOdjHurA45q_4gZ70bc8MR443PHFerJvOUOm2yIvvAgIIl7aH_u9dC4ElgpG3DdVdbyc1Dge9lHuM/s1600/P1080141+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaVQTI1cK834hfwKQLPFyBOh0CoMe9olekzCNNtwtiKllYDbNesoD8jPgQm3x2FnMOdjHurA45q_4gZ70bc8MR443PHFerJvOUOm2yIvvAgIIl7aH_u9dC4ElgpG3DdVdbyc1Dge9lHuM/s1600/P1080141+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cusco</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des d'aquestes ruïnes pots anar a peu a les ruïnes de Q'enqo. És una caminadeta d'uns 20 minuts però el paisatge és molt agraït. Només has d'anar seguint la vora de la carretera. Havent vist primer les ruïnes de Sacsayhuamán, Q'enqo no em va impressionar tant. El que avui queda del complex arquitectònic que un dia va esdevenir aquest lloc, són roques polides que no van poder ser destruïdes pels espanyols. Poc queda dels caminets i aqüeductes. Tampoc dels recintes, dipòsits ni banys litúrgics que em van explicar que hi van haver allí en el seu dia. Tot i això, les pedres de Q'enqo, van ser sens dubte santuaris molt importants pels inques. Tot i la destrucció que va sofrir aquest complex durant la colonia, el que es pot apreciar actualment encara és impressionant i colossal. Almenys a mi m'ho va semblar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdqwqfxjuShb4AUAc8op6SorIsIRbPoX5CMYTf6XEnxE0DmU-fEMxhnFevxQCfasjeGZSpV7FrO_dAXYNds2fAnP7XN8M-_Jxp84Fx6UrG8vcdnMq21MjCgvyY22lw7ApEGxUrSB40LUs/s1600/P1080160+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdqwqfxjuShb4AUAc8op6SorIsIRbPoX5CMYTf6XEnxE0DmU-fEMxhnFevxQCfasjeGZSpV7FrO_dAXYNds2fAnP7XN8M-_Jxp84Fx6UrG8vcdnMq21MjCgvyY22lw7ApEGxUrSB40LUs/s1600/P1080160+(FILEminimizer).JPG" height="292" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Q'enqo</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmo2oJXoDn3_uiqPIsi5SNHyCy8-Ox-wIut6fOdgTgKZIUiOx2eCYqP-32CDiw1slBZQw-0Je6crnk6Cj3NHOfVduj_yd4vcB16bwMBaC6_dcHqlY0CegiVmXK23qw-e-XBxn4sN7Luvo/s1600/P1080168+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmo2oJXoDn3_uiqPIsi5SNHyCy8-Ox-wIut6fOdgTgKZIUiOx2eCYqP-32CDiw1slBZQw-0Je6crnk6Cj3NHOfVduj_yd4vcB16bwMBaC6_dcHqlY0CegiVmXK23qw-e-XBxn4sN7Luvo/s1600/P1080168+(FILEminimizer).JPG" height="292" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ruïnes</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de Q'enqo, prenent un transport, molt a prop pots arribar a un parell de ruïnes més amunt. Jo no hi vaig anar. El meu fanatisme futbolístic va poder contra la història i les obres dels Inques. Aquella tarda jugava el barça i jo vaig tornar ràpid cap a l'hostal a veure el partit. Què hi farem. L'endemà era quan aniria a recórrer el "Valle Sagrado". Ben aviat a les 8 ens vam reunir prop de la plaça d'armes. Només sortir de Cusco el paisatge que recorres és impressionant. El "Valle Sagrado de los Incas" està compost per numerosos rius que baixen per gorges i petits valls enmig dels Andes peruans. La vall és rica en monuments arqueològics i pobles indígenes. Va ser molt apreciat pels inques degut a les seves qualitats geogràfiques i climàtiques especials. També se l'anomena "Valle del Urubamba" per assentar-se a la vora del famós riu Urubamba i per ser el principal aprovisionador d'aliments a l'Imperi incaïc. Aquest riu, en els seus inicis s'anomenava Vilcanota (en quechua Riu Sagrat). Els centres arqueològics que els inques van construïr en aquesta zona replicaven les constelacions que ells coneixien del cel andí, pel que això contribueix encara més, a la bellesa d'aquesta vall encantadora. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHV2XXLcADkQk2J1QMyHD75zaetJdTdzZgIxfNdvZ_KZJffvJnIxJcWGCZW4riiKAnDjgKdyKLUcYC94xAKKZw54zTkG5KF9GXJ-55zb63PdV-xnJwI-rxO9VhBPW-3K-pezEiaw4Mg_c/s1600/P1080210+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHV2XXLcADkQk2J1QMyHD75zaetJdTdzZgIxfNdvZ_KZJffvJnIxJcWGCZW4riiKAnDjgKdyKLUcYC94xAKKZw54zTkG5KF9GXJ-55zb63PdV-xnJwI-rxO9VhBPW-3K-pezEiaw4Mg_c/s1600/P1080210+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Valle Sagrado de los Incas"</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Primer arribes al poble de Pisac, a uns 33 km de Cusco. Allí hi ha el Parc Arqueològic Nacional de Pisac, constituït per agrupaments de restes arqueològiques entre els quals destaquen terrasses de cultiu, aqüeductes, camins associats a muralles i portalades, cementiris, ponts, etc. És impressionant. Un munt de restes i ruïnes que et deixen meravellat dels coneixements dels inques. L'extenció de Pisac és d'uns 4 quilòmetres quadrats de superfície. Les ruïnes es troben al llarg de les muntanyes i es presenten formant grups de complicada disposició que et fa estar una bona estona pensant en com aquella gent van poder fer tot allò amb els pocs recursos que disposaven. Si això ja m'encantava què sentiria en arribar a Machu Picchu...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM7xwGx4kvc9kbYeqVtHoHYKw6rtp_PaowG5wEPyQcBMcDnzZkHF-l-L4_h9WVXUITpk7uPTI7y0X8NmBxbQL51Ur5kDtUiYh6WEu0APeofma-iF3Vt57zqxNfVuHuyJj02ae-0mXbL6Q/s1600/P1080230+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM7xwGx4kvc9kbYeqVtHoHYKw6rtp_PaowG5wEPyQcBMcDnzZkHF-l-L4_h9WVXUITpk7uPTI7y0X8NmBxbQL51Ur5kDtUiYh6WEu0APeofma-iF3Vt57zqxNfVuHuyJj02ae-0mXbL6Q/s1600/P1080230+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ruïnes de Pisac</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDN1URZQihb1cVSZQa-cXP9PPXH1DdPJVFrENnoEEaDMtNmrz8-iaMHicr9oIMLDuDWAnhuANbYdJLFHT5wpR12l5sPIkw0nnehh-Qb1X5pD3Bz6gTwYfeXLhzwMfr6zd2sO8CfT9Z7xc/s1600/P1080258+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDN1URZQihb1cVSZQa-cXP9PPXH1DdPJVFrENnoEEaDMtNmrz8-iaMHicr9oIMLDuDWAnhuANbYdJLFHT5wpR12l5sPIkw0nnehh-Qb1X5pD3Bz6gTwYfeXLhzwMfr6zd2sO8CfT9Z7xc/s1600/P1080258+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="292" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoR2e7rxVAAnU8a09KnHeJuRtf_LC6CSUPd8aXqb3LfVEZk9H9XmPoOfTO0mSB73-VkljEyQFoY8zEVOVhs6-5nsx09cY3jzkonGXWJ5fg2UPuJmWRMyZtqfTILNoHfJPJKf4Vnf2QERM/s1600/P1080272+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoR2e7rxVAAnU8a09KnHeJuRtf_LC6CSUPd8aXqb3LfVEZk9H9XmPoOfTO0mSB73-VkljEyQFoY8zEVOVhs6-5nsx09cY3jzkonGXWJ5fg2UPuJmWRMyZtqfTILNoHfJPJKf4Vnf2QERM/s1600/P1080272+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de Pisac i de fer una parada en un petit poble per dinar, ens vam dirigir a la segona ciutat més important dels inques després de Cusco; Ollantaytambo, una altre obre monumental d'arquitectura incaica. Només baixar del bus i ja et cau la baba. Aixeques el cap i observes com s'enfilen per la muntanya metres i metres de terrasses de conreu amb els seus murs de pedra. Les ruïnes estan construïdes sobre dues muntanyes en un lloc estratègic que domina tota la vall. Es veu que va ser un complex militar, administratiu, agrícola i religiós. Per ingressar-hi passes per una imponent porta de pedra i ràpidament saps que et trobes en una ciutat amb molta llegenda. Llavors has de començar a pujar unes escalinates traçades a la perfecció. Des de dalt de tot les vistes són espectaculars. Veus tota la vall amb el poble d'Ollantaytambo als seus peus. És la única ciutat inca que es conserva gairebé intacte i les seves cases encara són utilitzades com a vivendes pels descendents dels indígenes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhufx9Mt4F1gh9ZR5Aw1TB7euQ1dHn6PzcpVuAod6yw-qbMBESwrFTkDHhOonEjvuS_H_xxBHj8AnIAwQ3vspglfOLYm0u7JjYspEiAw9TTStQpdtE-tooobHbwIB-TJBPg4HScYfM27Dc/s1600/P1080295+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhufx9Mt4F1gh9ZR5Aw1TB7euQ1dHn6PzcpVuAod6yw-qbMBESwrFTkDHhOonEjvuS_H_xxBHj8AnIAwQ3vspglfOLYm0u7JjYspEiAw9TTStQpdtE-tooobHbwIB-TJBPg4HScYfM27Dc/s1600/P1080295+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="292" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Terrasses de cultiu</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVoeZ7gJQmQLoGjUT_VytS1P-LwtZ2SY3O6kW7ov4j9HUqPEmYi0ebAMiOCLZ7IFBxfFSV93mbtUSGMiji6-Xd2kXvVwtubqgAbAElG1441amiPuYSKspxEbb9agaed_m9YCbwhSTxX1A/s1600/P1080309+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVoeZ7gJQmQLoGjUT_VytS1P-LwtZ2SY3O6kW7ov4j9HUqPEmYi0ebAMiOCLZ7IFBxfFSV93mbtUSGMiji6-Xd2kXvVwtubqgAbAElG1441amiPuYSKspxEbb9agaed_m9YCbwhSTxX1A/s1600/P1080309+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="292" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px;">Ollantaytambo</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFY2UJ3WBwuHinu3LdYx_HFqFQAw2FMZQA1IGxPUR_1zOOhWucZ9Po9iDgQ1eT0BrVA6mrViZ5kiRYQgPxvYAh9nsR5eqK9DXa8GexeLkMzKkfPtrXJFdHVln6YH9IIwb1rs4FGFQtG50/s1600/P1080319+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFY2UJ3WBwuHinu3LdYx_HFqFQAw2FMZQA1IGxPUR_1zOOhWucZ9Po9iDgQ1eT0BrVA6mrViZ5kiRYQgPxvYAh9nsR5eqK9DXa8GexeLkMzKkfPtrXJFdHVln6YH9IIwb1rs4FGFQtG50/s1600/P1080319+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ruïnes a Ollantaytambo</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Finalment vam fer una breu parada al poble colonial de Chinchero. Va ser un important centre urbà del qual el centre principal es trobava on actualment hi ha l'esglèsia que vaig visitar. Als voltants hi resten formidables parets de poliedres ensamblats que formen murs de contenció, donant forma a les terrasses de cultiu. A l'església ens van explicar la influència espanyola i la imposició de la religió catòlica, amb mostres de quadres i imatges religioses amb tocs dels inques que els espanyols desconeixien. Els colons ordenaven pintar per exemple quadres amb motius cristians als indígenes, aquests ho feien però incloïen senyals de la religió inca i de les seves divinitats sense que els primers se n'adonessin. Chinchero és conegut també per ser on s'ubica la zona turística per comprar objectes, vestimentes, records i accessoris típics. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4B9h9hCa6NuJAKTS3BjC-mUeQPmkEbZGyo_VX_hQ0VP3KKN85PFaRU_oVPYDLzha-iwOHDg7nYbmyMvDluEO_slSzb6RdNi4pz6iAjgN5yYHQ4aMIOQ98OTXQUP_C72nwXRBlmx_c13I/s1600/P1080368+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4B9h9hCa6NuJAKTS3BjC-mUeQPmkEbZGyo_VX_hQ0VP3KKN85PFaRU_oVPYDLzha-iwOHDg7nYbmyMvDluEO_slSzb6RdNi4pz6iAjgN5yYHQ4aMIOQ98OTXQUP_C72nwXRBlmx_c13I/s1600/P1080368+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Chinchero</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3drbwcY3X5tt-u-Skg_HZHeh5ZggfNVXXkoVw9XvQebmtIOGk6mAH_Z7wOhuuy1Ahuxj7jT-seO4TFNHztpgf6iXBZ2crVg9vATBPP2222pWfSqxDyZhN1zucYrIMM4Zn0GYXTyaKSCo/s1600/P1080356+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3drbwcY3X5tt-u-Skg_HZHeh5ZggfNVXXkoVw9XvQebmtIOGk6mAH_Z7wOhuuy1Ahuxj7jT-seO4TFNHztpgf6iXBZ2crVg9vATBPP2222pWfSqxDyZhN1zucYrIMM4Zn0GYXTyaKSCo/s1600/P1080356+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwBV_6fSgi0iGtRTGj2M_MUpPtApGKglqEVOLMsKD7rI1cykuDmapoSdIu-bKKeZAROks-SVm5fwMBzr-_ZAjrtTmoKL_CKcD7h8L_dT_5pZEwVgvM_Wb0oooeM6UhSTKKmxZNVUnEuJ8/s1600/P1080378+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwBV_6fSgi0iGtRTGj2M_MUpPtApGKglqEVOLMsKD7rI1cykuDmapoSdIu-bKKeZAROks-SVm5fwMBzr-_ZAjrtTmoKL_CKcD7h8L_dT_5pZEwVgvM_Wb0oooeM6UhSTKKmxZNVUnEuJ8/s1600/P1080378+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I des de Chinchero vam reemprendre el retorn a Cusco. Havia estat un dia genial. Amb totes les explicacions dels guies i amb tot el que havia contemplat ja estava inmers en l'admirable història de l'Imperi Inca i amb la seva rica herència, tant cultural com arquitectònica. Ara només em restava esperar pel gran dia en que em dirigiria a conéixer la Ciutat Perduda d'aquesta civilització. Pròxima parada: Machu Picchu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com2Cusco, Perú-13.525 -71.972222199999976-13.648504 -72.133583699999974 -13.401496 -71.810860699999978tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-43976149364099235282014-01-25T15:47:00.000-08:002014-01-25T16:07:26.743-08:00Isla del Sol: fi d'any des del principi del món<div style="text-align: justify;">
Necessitava uns dies de relax. Per molt que sembli que estar viatjant continuament és com estar de vacances no és veritat. Viatjar cansa molt. Cada dia la mateixa rutina de buscar allotjaments, decidir què vas a veure, fer i desfer equipatge, rentat la roba, tingues sempre bateria a la càmera, controla totes les coses de valor... Costa molt tot i que és agraït. M'he trobat molts viatgers que em diuen que per ells seria impossible al damunt haver de mantenir un blog i duur al dia un diari de viatge. Jo els hi dic que si, que costa molt, és sacrificat però és una feina que m'agrada i la faig a gust. Així doncs m'han anat bé uns dies de descans per carregar les piles.<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara mateix estic perdut per la costa del caribe colombià però avui escriuré sobre la meva estada al llac Titicaca, entre Bolivia i Perú, on vaig acomiadar-me de l'any 2013. Pensava que no podia relatar la meva estada allí ja que vaig perdre totes les fotografies i estava una mica desanimat. Finalment aquest matí posant ordre, sense voler-ho he trobat la carpeta i m'han agafat unes ganes terribles d'explicar com va ser la meva visita a l'illa del sol, l'illa que es diu que va ser l'origen del primer Inca. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ2jHoNHbLH7I9df797Vv6Qsv1kyWGzBEZcxf_Tzw19fADRA5rrBxIEJ089wI9SuoBWTzeJKX-1zhaDkwMOGwgOkIgKAesrMZadVuIelxOmxtLVJt13lxZE1o6TFHzRuOcEEshl_KIEoo/s1600/P1070622+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ2jHoNHbLH7I9df797Vv6Qsv1kyWGzBEZcxf_Tzw19fADRA5rrBxIEJ089wI9SuoBWTzeJKX-1zhaDkwMOGwgOkIgKAesrMZadVuIelxOmxtLVJt13lxZE1o6TFHzRuOcEEshl_KIEoo/s1600/P1070622+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ribera del llac Titicaca a la Isla del Sol</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per arribar-hi has d'anar a Copacabana. Estant a La Paz, has d'arribar fins al cementiri i preguntar pels busos que hi van. La gent és molt amable i t'indicaran sense problemes. No recordo ara el preu del bitllet però crec que eren uns 25 bolivianos, uns 2,65€ al canvi. El trajecte no és llarg en quilòmetres però si en temps. Unes 4h que es van fer eternes. La carretera és dolenta i al damunt has de baixar del bus un moment per creuar una zona del llac Titicaca en barca. A part no és un bus de turistes sinó un bus senzill i normal on viatges juntament amb els habitants d'allí. A mi això no em comporta cap inconvenient, al contrari, m'agrada viatjar com ho fa la gent dels llocs que visito, et fa sentir com si fossis un d'ells i ells agraeixen que viatgis així. Tot i això reconec que va ser bastant incòmode. L'espai entre els seients era molt estret, molt més que en un vol de Ryanair per fer-nos una idea, al damunt sem va asseure al costat una noia boliviana vestida amb el vestit típic que utilitzen les dones en aquest país i en zones del Perú, una faldilla llarga de color fosc, un mantell a ralles de colors, una llarga trena i un barret de copa. A més a més a l'espatlla hi duïa en un altre mantell de colors el seu nadó de mesos. Doncs tots tres vam compartir el viatge fins a Copacabana. No se com les pobres criatures no s'ofeguen ja que quan se'l va despenjar de l'espatlla i va obrir el mantell es va passar una bona estona desembolicant mantes i mocadors, i al mig de tot allò hi havia el petitó. Impressionant.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhajfA3pBeCZ40L7mj22rjqqRsv2NfpcxO_eBhUc8pij9ZU4Ih9QtwZIcLs0_tJ9inpbBIe591IvcZw5ZUr010V5uUnfVk1gQ9BM9_2-qSJfL0cxmgOb_XgcWD9fDIUkeo8NuzAlMDrJw4/s1600/P1070639+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhajfA3pBeCZ40L7mj22rjqqRsv2NfpcxO_eBhUc8pij9ZU4Ih9QtwZIcLs0_tJ9inpbBIe591IvcZw5ZUr010V5uUnfVk1gQ9BM9_2-qSJfL0cxmgOb_XgcWD9fDIUkeo8NuzAlMDrJw4/s1600/P1070639+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px; text-align: center;">Típica vestimenta de les dones a Bolívia i Perú</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Copacabana no la vaig visitar, només va servir d'escala per anar fins a l'Illa del Sol. És una de les principals ciutats de la riba del llac Titicaca. Capital de la provincia de Manco Kapac, està ubicada a uns 155km de La Paz. És un centre de pegrinació religiosa degut a que s'hi va trobar la imatge de la Verge de Copacabana, la advocació mariana amb més devots a Bolivia. Té una població urbana d'uns 3000 habitants. Hi vaig arribar a mitja tarda. Només temps per buscar un allotjament barat i descansar. Pots trobar molts hostals econòmics al llarg del carrer que va fins al port. Molts amb wifi i aigua calenta. L'anècdota va ser que després de deixar les coses a l'habitació vam marxar per anar a sopar alguna cosa. Vam deixar la clau a la recepció i al tornar ens l'havien perdut les mateixes treballadores de l'hostal. Es veu que la senyora que havia fet el torn de tarda es va endur la clau cap a casa i no tenien cap còpia. Vam haver d'esperar dues hores a que el seu marit la portés. Coses que passen.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLrlekfT4oyopWyybXsB3gI4L0RhSaNvIUT1bfeikVVaUzBApuEDH-YZmabfJCQtMB990Q_QvO1CRh7hLLVJSwOSjeWUhqNBIN8wVOQS-umixgF3fowStPwl3K8YVzQ5ooR5soYlBkrUk/s1600/P1780764+(FILEminimizer).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLrlekfT4oyopWyybXsB3gI4L0RhSaNvIUT1bfeikVVaUzBApuEDH-YZmabfJCQtMB990Q_QvO1CRh7hLLVJSwOSjeWUhqNBIN8wVOQS-umixgF3fowStPwl3K8YVzQ5ooR5soYlBkrUk/s1600/P1780764+(FILEminimizer).jpg" height="301" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px;">Copacabana</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'endemà ben d'hora a les 8 ens vam dirigir al port. Era 31 de desembre i hi havia una multitud de gent que se'n anava a passar el fi d'any a la "Isla del Sol", al mig del llac Titicaca. Jo no ho sabia però és molt típic acomiadar-se de l'any allí. Va ser pura casualitat, resultat d'anar improvitzant dia a dia l'itinerari. Els que hi anàvem tots érem motxil·lers, la majoria argentins. Ningú amb maleta de rodes. Ambient jove i molt hippie. Vam fer una estona de cua per poder pujar en una de les barques que fan el viatge fins a l'illa. Un cop a dalt allò va ser tota una aventura. No se qui m'havia comentat que el trajecte només durava uns 20 minuts. Jo anava controlant el rellotge i no arribàvem mai. Pensava que l'illa havia desaparegut. El vaixell anava ple i només hi havia lloc a sobre, a l'aire lliure. Se'm va fer interminable. Un argentí va treure una guitarra i vam anar cantant fins que al cap de dues hores i poc vam arribar, morts de fred, a la part nord de la "Isla del Sol". Pots trobar allotjaments tant al nord com al sud. Al sud hi ha albergs amb més comoditats com llum i internet. Al nord, on vaig anar jo tot era més humil. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No tenia cap reserva. No hi havia manera de fer-la. Allí no hi ha res. Quatre hostals que venen a ser cases familiars que t'ofereixen llit per un preu econòmic i molta platja. La majoria de gent venia amb tendes de campanya preparats per acampar a la vora del llac. Jo no en tenia, però millor, ja que l'ambient era molt fred i estava a punt de ploure. Al final vam trobar lloc en un hostal molt senzill però ideal per deixar les coses i dormir a cobert l'última nit de l'any. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Era gairebé migdia i com que només passaria unes hores a l'illa ja que l'endemà al matí tornaria aviat cap a Copacabana, havia d'aprofitar el temps per visitar l'illa més gran del llac Titicaca. És el llac navegable ubicat a més altura de tot el planeta Terra. Es troba als Andes Centrals entre els territoris de Bolivia i Perú, a una altitud d'uns 3800m sobre el nivell del mar. És inmens, ocupa uns 9000 metres quadrats. Té molts rius, afluents, penínsules i illes. La més gran, la "Isla del Sol". On em trobava jo. En realitat es diu "Isla Titikaka", que significa la roca del puma. Té uns 15 km quadrats de superfície i la forma allargada formant dues grans badies o golfs. Es troba al nord de la península de Copacabana, al costat bolivià del llac. Destaca pel seu relleu accidentat i nombroses terrasses de cultiu, característiques de la cultura Inca i de les quals parlaré en les posteriors entrades de Cusco i Machu Picchu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcR25pMZHng30MSlvJf1hI-uTTthlslRSgcHjK850Y9nbksjCo5EgrwmfKCIqD1KIM8nw9r_IKW1SJVr82GBryKGLhTVlMj-GWq6s-sE6BnZbFlwye_qPewE80SQCDhLD9So5mUvskbzs/s1600/P1070648+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcR25pMZHng30MSlvJf1hI-uTTthlslRSgcHjK850Y9nbksjCo5EgrwmfKCIqD1KIM8nw9r_IKW1SJVr82GBryKGLhTVlMj-GWq6s-sE6BnZbFlwye_qPewE80SQCDhLD9So5mUvskbzs/s1600/P1070648+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica de l'illa amb la platja Challapampa al fons</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs vam anar a recórrer l'illa. La major part està poblada per indígenes d'origen aimara i quechua, els quals es dediquen a l'agricultura, l'artesania i al pastoreig d'animals. Al llarg de tota l'illa pots trobar diversos llocs arqueològics i de gran valor cultural. Diu la llegenda que un dia una llum com si fos un tipus de llamp, va fer caure del cel al fill del sol; Manco Capac, conegut com el primer Inca (nom inicialment donat només als reis, no a tota la civilització com tots la coneixem). Llavors del mig del llac va sortir el "Dios Viracocha", del qual van sorgir els reis Inques que van crear l'Imperi. Avui en dia és possible visitar les ruïnes on vivien els Inques i realitzaven les seves cerimònies religioses. Cada 21 de juliol oferien a la Pachamama (la mare naturalesa) noies verges les quals escollien per la seva bellesa i a les que sacrificaven a la "Isla de la Luna" (al costat de Isla del Sol). L'imperi Tiwanaku, del qual vaig parlar en entrades anteriors, estava convençut que a la "Isla del Sol" hi ha l'energia que va crear el món. Els Incas, per la seva part, creien que el sol va néixer en aquesta illa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFF7V7lVArpnw11Mm_47f3k9jM8_JTyKBXACOZRqeoxOon82HUjaAG7eDsFSINXJwLHvWScc3vN0h-x-4IqloAzQinYc69sl_URPe3ydA8ZpKLvPDIetnCGYdh41SKldwOFw0wrgRVlkQ/s1600/P1070659+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFF7V7lVArpnw11Mm_47f3k9jM8_JTyKBXACOZRqeoxOon82HUjaAG7eDsFSINXJwLHvWScc3vN0h-x-4IqloAzQinYc69sl_URPe3ydA8ZpKLvPDIetnCGYdh41SKldwOFw0wrgRVlkQ/s1600/P1070659+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="227" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Habitants de l'illa</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em trobava doncs en un panorama espectacular. Havia de visitar les ruïnes. Vaig començar a caminar a la vora de la platja "Challapampa", on desenes d'argentins i altres viatgers començaven a muntar les tendes per passar el fi d'any a la vora del llac. El contrast del paisatge era magnífic; casetes humils dels índigenes, tendes de campanya al llarg d'una platja plena de pintoresques barquetes de pescadors a la vora, molta muntanya i animals pasturant en llibertat. Un escenari diferent i únic per entrar a l'any nou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha9Atkkv0Hb9jLbsEvVrJBPoSKQrrhi_muBdfA-E0YSEhbKzDa2ogmhk2MPlGzSLTRFIPru0eebMs_Mt65OhgdDqHrch8GtEw-okcj2EVsrK92VlK0PKzW_zcZOm786m-ppkcnAQoQOeA/s1600/P1070615+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha9Atkkv0Hb9jLbsEvVrJBPoSKQrrhi_muBdfA-E0YSEhbKzDa2ogmhk2MPlGzSLTRFIPru0eebMs_Mt65OhgdDqHrch8GtEw-okcj2EVsrK92VlK0PKzW_zcZOm786m-ppkcnAQoQOeA/s1600/P1070615+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="225" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Platja de Challapampa on vaig passar la nit de fi d'any</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSqYqc2fCrWtKVqK-0sJPy_XaR1mi6dA6-qDyo6PoolntjUdXp-jSGgpGm9NFrxhVz7HXZjykx7mwcnizxicVj3Kpzu4it7Omj5p2SylmUDh7cQjoM8kBM7jR1sivAgtQMNALQwa-moWw/s1600/P1070628+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSqYqc2fCrWtKVqK-0sJPy_XaR1mi6dA6-qDyo6PoolntjUdXp-jSGgpGm9NFrxhVz7HXZjykx7mwcnizxicVj3Kpzu4it7Omj5p2SylmUDh7cQjoM8kBM7jR1sivAgtQMNALQwa-moWw/s1600/P1070628+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9WeX9ts01X__L3pktCua6PyqvRObrgXWbEH5cRihTt5lNk1oZAZMv5cKmAr8B_QxH92jmjl0pJVWLSFm_vlLkqTnAk5rfblfM4653LGyopQC_L8bRwsKtBm7mZbTrOmbLmzGtmLWWA_4/s1600/P1070598+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9WeX9ts01X__L3pktCua6PyqvRObrgXWbEH5cRihTt5lNk1oZAZMv5cKmAr8B_QxH92jmjl0pJVWLSFm_vlLkqTnAk5rfblfM4653LGyopQC_L8bRwsKtBm7mZbTrOmbLmzGtmLWWA_4/s1600/P1070598+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barques de pescadors i "taxis"</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seguint un caminet puges vorejant la costa fins un punt on et fan pagar una petita quantitat per visitar les ruïnes. Si hi accedeixes per un altre lloc sàpiques que al llarg de l'illa hi ha persones que quan menys t'ho esperes et paren i et demanen el tiquet en plan "peatge". El preu era miserable i serveix als natius i habitants autòctons a tenir una ajuda econòmica per viure i per mantenir l'indret en condicions a fi que tots ho podem veure. Vas pujant doncs per un senderó fins les ruïnes del temple del sol on et trobes la pedra sagrada, la qual m'esperava més gran. No em va impressionar tant com la seva història. Diu que els antics habitants de l'illa van estar en un món privat de llum durant molts dies. Quan ja estaven morts de por per haver de viure en la foscor per la resta dels seus dies, el Sol o Inti (Déu andí identificat amb el sol) va sorgir d'aquesta pedra. L'altra història diu que el déu Viracocha va ser qui va crear la humanitat després del segon gran diluvi des d'aquesta pedra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisOXKu9jBAWlc6tMaORt52rg6eyiMdUrtnQAN7jAoYFPIbKAueZnkMRxXIp_QU7QIh8JgqPbM4uW6-SZdXY6gVmiSW_6dTWr7UQbWA7BLOt7BUUWlxewWMwBl6lgnFmZneDSrydUvdjsk/s1600/P1007890+%2528FILEminimizer%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisOXKu9jBAWlc6tMaORt52rg6eyiMdUrtnQAN7jAoYFPIbKAueZnkMRxXIp_QU7QIh8JgqPbM4uW6-SZdXY6gVmiSW_6dTWr7UQbWA7BLOt7BUUWlxewWMwBl6lgnFmZneDSrydUvdjsk/s1600/P1007890+%2528FILEminimizer%2529.jpg" height="301" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Roca Sagrada</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Des de dalt de tot sembla que estiguis damunt la columna vertebral de l'illa ja que a banda i banda pots observar totes les seves platges, cales i costa. Al costat de la Roca Sagrada hi han les ruïnes de "Chincana". Es tracta d'un laberint semi-subterrani de pedra on guardaven els aliments en el període Inca. </div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Q97lXhV4N70Tjt-AgeteuvDhnA5OM5Zwq6oAgMJ0L0oqysQ2baylMFtiTjR_Sba2cMZ7_76ZQnrncAISW7w574HyfpRfoYnX3ME5dIoCowulIfbq83nGUCg8mH09AwWvR-mX4Si3AFY/s1600/P1070769+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Q97lXhV4N70Tjt-AgeteuvDhnA5OM5Zwq6oAgMJ0L0oqysQ2baylMFtiTjR_Sba2cMZ7_76ZQnrncAISW7w574HyfpRfoYnX3ME5dIoCowulIfbq83nGUCg8mH09AwWvR-mX4Si3AFY/s1600/P1070769+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ruïnes de Chincana</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTtxn0qPGWhGxxzR0oG-EvA1vG29w_ny-ip6FltyAyJ02ckP7F-J_kg9eNiVk1ggyBHU7tuPu8p4CAVkYmqMcigzTjFcVIlZkU088dPsFo0lIO1wn3Ba387yaKGGwK_1SI8biY1lwiu9M/s1600/P1070771+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTtxn0qPGWhGxxzR0oG-EvA1vG29w_ny-ip6FltyAyJ02ckP7F-J_kg9eNiVk1ggyBHU7tuPu8p4CAVkYmqMcigzTjFcVIlZkU088dPsFo0lIO1wn3Ba387yaKGGwK_1SI8biY1lwiu9M/s1600/P1070771+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="301" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I just abans de les ruïnes passes per la taula de cerimònies. És una mena d'altar de pedra on encara avui en dia s'hi celebren rituals andins.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6P0ah4ydlMPD5azMn0pvpAVpPUn0YbiVb0ZE50RFZeDp9hnjqq50prhEW-IbMQqbqJo31K54-hbQjVf4ql1UGpAA5Z31e6EvjaQPMBwQ_283Z0lYRVq6iFNHJRIR0AGCap9JR6UR7fto/s1600/P1070752+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6P0ah4ydlMPD5azMn0pvpAVpPUn0YbiVb0ZE50RFZeDp9hnjqq50prhEW-IbMQqbqJo31K54-hbQjVf4ql1UGpAA5Z31e6EvjaQPMBwQ_283Z0lYRVq6iFNHJRIR0AGCap9JR6UR7fto/s1600/P1070752+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Taula de cerimònies</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM9jlZ84RaF8U26t0p4N8MevWCdigtBamWSP9BP2HSVYqHcFnIyoQLEbYWoOJ_6hdSErYgHYynXKMEhHSZ9VFCUWoM-MdZbGyqVifINTQMwz5p0eCKnRhPge2cn8GVigRB3Ix9PvZfysA/s1600/P1070755+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM9jlZ84RaF8U26t0p4N8MevWCdigtBamWSP9BP2HSVYqHcFnIyoQLEbYWoOJ_6hdSErYgHYynXKMEhHSZ9VFCUWoM-MdZbGyqVifINTQMwz5p0eCKnRhPge2cn8GVigRB3Ix9PvZfysA/s1600/P1070755+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lloc on es fan rituals actualment</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Després de visitar les ruïnes més importants de la part nord de l'illa i d'estar una estona assegut en unes roques contemplant el paisatge, vam baixar per un senderó fins una caleta amagada on hi havien les restes d'un antic moll de fusta. Allí la meva intenció era banyar-me a les gèlides aigües del llac més alt del món. El meu seny i la meva responsabilitat em van dir que no ho fes. Vaig estar una bona estona en calçotets i amb l'aigua fins als genolls valorant si tirar-m'hi o no. Al final crec que vaig prendre la millor decisió. Vaig sortir de l'aigua i em vaig quedar amb les ganes. Crec però, que també vaig evitar un fort constipat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkV8M-awiWxJQoRjEbvbY_W_1hRLimWvM3qgg8apJSltF1NIVlXxCm7_0f1pi78JEgR2_fRX0p7hrffYYFQiwACrhHdg3JB-ni4Jx7syxI7vQYrKFkqsb8kJRqdrdpxloVM_PRY59CZos/s1600/P1070813+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkV8M-awiWxJQoRjEbvbY_W_1hRLimWvM3qgg8apJSltF1NIVlXxCm7_0f1pi78JEgR2_fRX0p7hrffYYFQiwACrhHdg3JB-ni4Jx7syxI7vQYrKFkqsb8kJRqdrdpxloVM_PRY59CZos/s1600/P1070813+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tocava tornar cap a l'hostal per buscar un lloc on sopar. Ens vam ajuntar amb una colla d'argentins i vam reservar en un restaurant local (semblava el menjador de casa dels indígenes) on vam pactar un preu per un petit menú basat en sopa i una milanesa amb guarnició. Després de fer una hora de cua a l'únic telèfon de la part nord de l'illa, vaig poder parlar amb els de casa per desitjar-los un bon any. Després vaig fer temps per sopar jugant a cartes amb uns nens petits, els fills dels amos de l'hostal on dormíem. Quin fi d'any tant diferent... A les 21:00 havíem quedat per sopar. Semblava que els del restaurant volien celebrar-ho ells sols ja que com si fos una contra-rellotge, a les 22:00 ja ens ho havien servit tot i ens feien fora. Ens van tractar molt malament. Entenc que volguessin estar sols però si treballes cara al públic i no vols tenir feina l´últim dia de l'any, penja el cartell de "cerrado por vacaciones" i ja està. Però bé, no hi podíem fer res. Com que cadascú havia comprat alguna ampolla de vi o ron en algun dels quioscos de l'illa, vam quedar per anar tots junts cap a la platja. Allí hi havia un centenar de persones i ens vam reunir tots al voltant de les tendes i de diferents fogueres a la vora del llac. Allí van treure les guitarres i vam estar celebrant l'entrada a l'any nou cantant i bebent fins a altes hores de la matinada. Va ser fantàstic. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I així vaig acomiadar-me de l'any 2013. Any en que vaig decidir abandonar-ho tot per viatjar pel món. Decisió difícil però que m'està aportant experiències úniques i inolvidables com per exemple aquest fi d'any tant peculiar. Sense vestits de gala, sense cotilló, ni corbates ni raïm. Sense els amics i sense la família però en companyia de gent fantàstica a la vora d'un foc. Viatgers de ment oberta que com jo ens agraden les coses diferents a la resta i que amb tant poc ens conformem. L'endemà amb la ressaca em tocava donar la benvinguda al 2014 i acomiadar-me de Bolívia, un país que em va encantar. A la tarda del dia 1 de gener vaig continuar el meu viatge cap al Perú. </div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0Isla del Sol, Bolivia-16.017839 -69.1715302-16.139936499999997 -69.3328917 -15.895741499999998 -69.010168700000008tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-51654129361841441962014-01-14T10:10:00.001-08:002014-01-14T10:11:35.080-08:00 Camino a los Yungas: "La Carretera de la Muerte"<div style="text-align: justify;">
M'encanta l'esport. L'aventura. El risc. No podia marxar de La Paz sense viure aquesta experiència. Havia de viure de primera mà el que se sent circulant per la carretera més perillosa del món; "La carretera de la Muerte". Molt abans de començar el viatge, inclús abans de que sem passés pel cap anar a viatjar per tot el món, havia vist algun que altre reportatge sobre aquesta carretera, "El camino a Los Yungas". Es tracta d'un camí, ja que després d'haver-hi estat no puc considerar-ho com una carretera, d'aproximadament uns 80 quilòmetres de llarg que uneix La Paz amb la regió de Los Yungas, al nordest de Bolívia. Si no n'havies sentit a parlar mai, és famos pel seu perill extrem degut al nombre de morts en accident de trànsit, un promig de 209 accidents i 96 persones mortes cada any. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhceSlKVx8odR4P193AlxyCXEDE4xyXyvASd49ke6cgsFsJGtkE-ckuB-UNzXPrlx-WCjIZwnA7MHuDj7Quy6wwJjTdw0TxCfANB9Z0HnN-0cwGR5o-6TRYsrqWVYeD7oC7DhDwq0aLRY/s1600/camino-de-la-muerte-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhceSlKVx8odR4P193AlxyCXEDE4xyXyvASd49ke6cgsFsJGtkE-ckuB-UNzXPrlx-WCjIZwnA7MHuDj7Quy6wwJjTdw0TxCfANB9Z0HnN-0cwGR5o-6TRYsrqWVYeD7oC7DhDwq0aLRY/s400/camino-de-la-muerte-2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto d'arxiu quan encara hi havia molt de trànsit</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta sensació de perill i mort es veu que atrau a centenars d'aventurers, temeraris, esportistes extrems, turistes i viatgers com jo, els quals volem recórrer el camí en bicicleta a fi de viure una aventura i una experiència úniques. Així doncs, per tota La Paz pots trobar un munt d'agències que t'ofereixen el tour. Com sempre dic, busca bé ja que la diferència de preu entre les diferents ofertes que hi ha és exagerada. Ells et diran que és per la qualitat i les prestacions de la bicicleta. Al final t'acaben donant la més senzilla paguis el que paguis. No val la pena pagar molts diners per una bicicleta de competició ja que tampoc pots competir amb ningú a "La carretera de la muerte". Has d'anar-hi amb cap i seny i a divertir-se però sent conscient de la perillositat del lloc. La meva recomanació, no et gastis molts diners. T'ofereixen el mateix. El que em va posar la pell de gallina va ser que mentre estàs contractant l'excursió, un cop pagues, et fan firmar un full en el qual l'agència queda lliure de responsabilitats i tu renúncies a una assegurança de vida. Si la vols, a pagar més. Jo no la vaig contractar. Sóc conscient del meu grau de responsabilitat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No hi ha res més divertit i emocinant, doncs, que poder experimentar el descens amb bicicleta de muntanya per aquest camí. La mínima distracció o error et pot portar a caure en un precipici ple de roques afilades i plantes espinoses que et poden deixar amb més forats que un colador. Crec que a part de les proteccions que et donen per equipar-te, t'haurien de donar un paracaigudes per circular per aquí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsbEoO44q1UYdCNzuB3xgMjN9kDsmrBVcPbspK-KyMlKuEWiV85wakVRioSoQW0ThRlPejHR6clirW-prKev8K_LyijcG1jxRa8Zg7bOaTXtsWdBQ-_yqLcP600aBtyoox5UE_IDCk_8Q/s1600/P1640581+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsbEoO44q1UYdCNzuB3xgMjN9kDsmrBVcPbspK-KyMlKuEWiV85wakVRioSoQW0ThRlPejHR6clirW-prKev8K_LyijcG1jxRa8Zg7bOaTXtsWdBQ-_yqLcP600aBtyoox5UE_IDCk_8Q/s400/P1640581+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px;">Els cinc que vam fer el descens</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
A les 8 del matí em van dir que estigués a la porta de l'agència. Et porten en furgoneta fins al cim des d'on comença el descens. Al baixar de la furgoneta el guia-instructor, l'Omar, ens va donar la roba i les proteccions. Després d'equipar-nos ens va reunir per donar-nos algunes instruccions. Amb les seves paraules veies que allò anava de debò. La cosa anava en serio: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"-Nos encontramos a 4700 metros de altitud. Vamos a bajar hasta unos 1100m en unos 64 quilómetros. Primero hay un tramo de carretera ancha asfaltada. Ir con cuidado ya que circulan muchos camiones y van muy locos. Siempre juntos con una separación de unos 2 metros. Luego tendréis que pagar un peaje para entrar a la carretera vieja y allí mucho cuidado. Todo bajada. Ir frenando ya que la bici coge mucha velocidad. No os paséis de frenada. Si no os sentís seguros es preferible ir lentos, yo os esperaré. Advierto que el camino será muy estrecho, de tierra y grava. Habrá un poco de niebla. Hay curvas de casi 180 grados y la pendiente es muy exagerada. La caída en muchos puntos es de unos 800 metros... "</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji2CauLCJ31JTBPuNX5TFjxMOJUDbf6JQxqN_LfVE6i6yEqXn_xftx_xeB0Cfvi6cC2UB-ToB5IBkrVOSDAJ9GjkGo-wIayEYtxUQ1lIS9_qRU7Iqo2ubAwkR-oalLiZAou9k7vZxwr28/s1600/el-camino-de-la-muerte-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji2CauLCJ31JTBPuNX5TFjxMOJUDbf6JQxqN_LfVE6i6yEqXn_xftx_xeB0Cfvi6cC2UB-ToB5IBkrVOSDAJ9GjkGo-wIayEYtxUQ1lIS9_qRU7Iqo2ubAwkR-oalLiZAou9k7vZxwr28/s400/el-camino-de-la-muerte-3.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes de la carretera des del punt on comences del descens</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Deunidó. Ho recordo com si fos ara ja que la cosa no anava en broma. Se'm van quedar gravades les paraules. Era conscient d'on anava i havia de posar tots el sentits en alerta. Llavors ens va preguntar si algú havia practicat bicicleta de muntanya abans. Jo vaig dir que si i em va dir, "-Vale, pues irás el primero. Vamos saliendo. Suerte y nos vemos más abajo". Avall que fa baixada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg10n8zSWv4tM64Wpw_kP7XBePiZKFfw1qqTyerRK08NUrAUuxzIKx6LHnGq4vy0BeBIc9kQ3PIYg5KD5bQ5oWkDzY8gCVihsjDckqPVEPtyi8JWOqPUVB3E__KGDrEM5p0ER0n-B4HNPc/s1600/P1640586+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg10n8zSWv4tM64Wpw_kP7XBePiZKFfw1qqTyerRK08NUrAUuxzIKx6LHnGq4vy0BeBIc9kQ3PIYg5KD5bQ5oWkDzY8gCVihsjDckqPVEPtyi8JWOqPUVB3E__KGDrEM5p0ER0n-B4HNPc/s400/P1640586+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primer tram asfaltat</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer tram és molt ràpid. La carretera està en bon estat i és ample. Tota asfaltada. Hi ha bastant de trànsit. Encara no era "La carretera de la Muerte" però les vistes eren espectaculars. Mirant a la dreta ja es veia un bon precipici. Vam anar baixant durant una hora fins al punt on obligatòriament has de pagar un petit peatge per accedir a la carretera vella, la perillosa. Llavors ens van donar un petit snack; un plàtan, un iogurt i aigua. Vam carregar les bicicletes de nou a la furgo i en 10 minuts ja estàvem al principi del "Camino a los Yungas". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh_OZ0kkX9oSePQgtg9FWrypb_J1KAylyY70M5w-NT0CrnO0yDEc0LSpw4Usj5IqE5IODjcGVz4m7n-Zg7YF_oQWTNGF5M6SYEeT6q3bAR9Epb4OPteNHP2h3pjCvadPLta5acd3m9Uvc/s1600/0lnNf.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh_OZ0kkX9oSePQgtg9FWrypb_J1KAylyY70M5w-NT0CrnO0yDEc0LSpw4Usj5IqE5IODjcGVz4m7n-Zg7YF_oQWTNGF5M6SYEeT6q3bAR9Epb4OPteNHP2h3pjCvadPLta5acd3m9Uvc/s400/0lnNf.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto d'arxiu</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Part d'aquesta carretera va ser construïda amb la mà d'obra dels presoners del Paraguay durant la guerra del Chaco, als anys 30. És una de les poques rutes que conecten la selva amazònica del nord del país amb la ciutat de La Paz. El camí és extremadament perillós i per això es va dur a terme la construcció d'una carretera més moderna i segura que la va substituïr i eliminar, tot i que encara hi circulen alguns busos i taxis, a part de les furgonetes que acompanyen als ciclistes bojos que la volem recórrer tota. El paisatge és impressionant, fent-lo més misteriós i llegendari gràcies a les habituals pluges, a la boira espessa que gairebé sempre hi ha i a la gran quantitat de creus que hi han a la vora del precipici recordant tots els morts. El camí està molt enfangat en diversos trams i amb moltes pedres que es desprenen des de la muntanya. Si busques per internet trobaràs centenars de videos d'accidents per la carretera. Realment posen la pell de gallina ja que són milers les víctimes que han perdut la vida en accidents de trànsit per allí caient a l'abisme.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les últimes instruccions de l'Omar abans de començar el descens van ser que havíem de "conduïr" per l'esquerra, vora el precipici. La normativa per aquí era que s'havia de circular per l'esquerra, igual que a Gran Bretanya o Austràlia, per facilitar que els conductors que van a l'esquerra, en cas d'encreuament, vegin amb més facilitat el límit del camí i l'inici del precipici. La llei indica que el conductor que condueix en pujada, direcció contrària a la nostra, té prioritat per sobre el que baixa a Los Yungas. També ens va dir que si ens trobem algun altre ciclista durant el camí i el volem adelantar, que hem de cridar ben fort per quin costat l'adelantarem. Qualsevol malentès pot ser fatal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlm5JgqKL_dyUrPxLakoHRYezKG7mmAPhk6LH1gy7l1aYaXF3xTLh_sSl4G-GUFGL1Rb-US3R-_ycjuFVfFMB3u8dmwJTxfEhGpvr8z53cHK5z8Q_UsLeyuEWiW1cDw73X207Tf6Eyi-M/s1600/P1640675+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlm5JgqKL_dyUrPxLakoHRYezKG7mmAPhk6LH1gy7l1aYaXF3xTLh_sSl4G-GUFGL1Rb-US3R-_ycjuFVfFMB3u8dmwJTxfEhGpvr8z53cHK5z8Q_UsLeyuEWiW1cDw73X207Tf6Eyi-M/s400/P1640675+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Embús que ens vam trobar abans de la curva més famosa</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La carretera és un estret tallat a la paret en plena muntanya vertical dels andes. Baixant costa molt deixar de mirar el manillar i el camí però en algun moment que vaig girar el cap a l'esquerra la vista era espectacular. Selva espessa, boira i creus a la vora del precipici. Les parets gegants que hi han per damunt i per sota del camí són postals de selva verda. L'horitzó és un quadre preciós de muntanyes de més de 4000 metres d'altitud rodejades de núvols, boira i amb cascades d'aigua que també queien al precipici. Tot era naturalesa. Vaig disfrutar molt i em vaig deixar anar bastant, descendint en alguns punts més ràpid del que hauria hagut de baixar però possiblement per culpa d'alliberar tanta adrenalina, feia que la sensació de perill quedés al marge, fent que l'experiència sigués única. En cap moment vaig perdre la concentració però tampoc podia deixar de pensar en els molts cops que havia llegit coses sobre aquella carretera plena de mort. Pel cap em passaven les imatges dels videos que havia vist. La meva ment visualitzava camions i autobusos caient al buit plens de passatgers. Centenars de vides que es precipitaven cap a una mort segura. Quin horror. Veient les creus que et vas trobant sortint de cada curva no pots evitar pensar en les famílies de la gent que allí van perdre la vida. T'imagines els crits de la gent observant com un vehicle queia al no res. Accidents com el de l'any 1983, l'accident de trànsit més tràgic de Bolivia, quan un autobús amb 100 passatgers va caure al buit aquí. No hi va haver cap supervivent. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em van impressionar les paraules que vaig llegir a internet uns dies abans d'anar a fer el descens, sobre un home que actualment condueix una de les furgonetes que ens acompanyaven als ciclistes; “-Yo pasé años conduciendo un autobús por aquí”. Ell deia que en el temps que va treballar circulant per allí transportant vides humanes havia vist moltíssimes catàstrofes; “Demasiadas”, los camiones, los buses, los coches... “Por más costumbre que tenga, es impresionante cuando ves a alguien caer al vacío. Se salvan como diez de cada cien que caen. El resto, todos mueren”. Espectacular. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHSYCdLsQJCOOqAp3XWsMXN77jqY_Qfiaiglue6KsniEPgrROTtX7uI4Uba9TemEbI7J39Qp9qo2i7TrEg2uHDrcMVvjUhMQZo5zcuRx_SjGy4-OpUwvKbPvZv8SImdhlFfq0U6gmVH8w/s1600/P1640687+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHSYCdLsQJCOOqAp3XWsMXN77jqY_Qfiaiglue6KsniEPgrROTtX7uI4Uba9TemEbI7J39Qp9qo2i7TrEg2uHDrcMVvjUhMQZo5zcuRx_SjGy4-OpUwvKbPvZv8SImdhlFfq0U6gmVH8w/s400/P1640687+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto a la curva més coneguda</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant la baixada i aprofitant que anava el primer, gairebé sempre darrera el neumàtic del guia, com que havíem d'anar esperant a la resta del grup, jo li anava preguntant per anècdotes des de la seva experiència en primera persona per la seva feina. Que si quedàven moltes restes de vehicles al fons del precipici, que com rescataven els cadàvers, que si havia vist caure molta gent... Em va dir que els vehicles sempre es queden al fons i la ferralla es converteix en part del paisatge. Que la dificultat de recuperar els cossos sense vida de la gent és extrema però que es recuperen, deixant en el lloc de la mort la seva roba. Em va explicar però que les morts gairebé mai són de ciclistes, que des de l'any 1995 quan va començar l'activitat de descendir la carretera amb bicicleta només hi han hagut 29 ciclistes morts per caure al buit. Em va explicar que l'última víctima va ser una ciclista japonesa que l'any 2011 per culpa de la boira espessa no va veure una curva caient al no res. Després em va dir, "-Cuidado con la próxima curva, la del italiano". Li vaig preguntar per què la de l'italià i em va dir amb veu fluixeta que era perquè uns anys abans un altre turista italià la va fer recte. Mare meva... A part els noms que ens anava dient per on aniríem passant tampoc eren gaire tranquilitzadors; "El Mirador del Diablo, la Curva de la Muerte, Puente del Diablo, Cascada de San Juan, Cerro Rojo..."</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK9rQGhTUBjAfijaBuy7PPuTBSstskG5EYsC-ID2ZuFWIuyt1rxri96FGTUnmZGh3at7GrqGZ7nbYPzL_3drcHNnWFo9GFSBdtX5I9b7NAIuFkTI6rLuVV8ItGWSoxYp4Sb0OAEuo5Y5o/s1600/P1640730+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK9rQGhTUBjAfijaBuy7PPuTBSstskG5EYsC-ID2ZuFWIuyt1rxri96FGTUnmZGh3at7GrqGZ7nbYPzL_3drcHNnWFo9GFSBdtX5I9b7NAIuFkTI6rLuVV8ItGWSoxYp4Sb0OAEuo5Y5o/s400/P1640730+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les moltes creus que pots veure baixant</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik38QXpwrj-4CGK2gm5p4DUrhq1l5jvzbW_iBwtULW3srYtnbqi8A7rtJxRWQpzH-0a4GEd-7wHrf5WMpfb0Hv49NARHKVp-FXg7EjEsb6hg0bgdenhSqpcFMQz-ahEmEh0kkzwLveVtM/s1600/P1640651+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik38QXpwrj-4CGK2gm5p4DUrhq1l5jvzbW_iBwtULW3srYtnbqi8A7rtJxRWQpzH-0a4GEd-7wHrf5WMpfb0Hv49NARHKVp-FXg7EjEsb6hg0bgdenhSqpcFMQz-ahEmEh0kkzwLveVtM/s400/P1640651+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Zois i jo </td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i així vaig anar descendint sense problemes. Disfrutant més que passant por. No se si serà per la meva petita experiència amb bicicleta de muntanya però se'm va donar bé. Ràpidament vaig agafar el truc a les frenades en cada curva i anava seguint el guia en un descens bastant ràpid. El Zois també seguia bé enganxat a mi formant juntament amb l'Omar el grup de 3 que anàvem parant per esperar la resta del grup. Al final la furgoneta fent de cotxe escombra. Entre parada i parada unes fotos i un moment per disfrutar de l'entorn, admirant-lo i respectant-lo alhora. </div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="padding: 8px 0px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
I sense cap ensurt tots vam arribar a baix sans i estalvis. Va ser un dia genial. Vam pujar les bicicletes de nou a la furgoneta i ens vam treure l'equipació. Per arrodonir-ho vam anar a un petit hotel de Coroico on ens van oferir un dinar buffet i vam gaudir d'un bany en unes piscines enmig de la selva. Després una dutxa i retorn cap a La Paz per la carretera nova. Havia "sobreviscut" a la carretera més assessina del planeta Terra. La Carretera de la Muerte, una altra gran experiència durant el meu viatge pel món que recordaré sempre.</div>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6J4xDX23aH2Rg76dAMbiUcrwEqU5XqpCKe4qyhotzoLVsMCVHPd9kGSH6S_nmm5k4cDt-hQ4w8IiAmt9_rRRQ9vAn3ESNhx9I0KHfTLMjhP5ooVQpZlWgzS_U_l09xSvp7zDcggasVBE/s1600/P1070521.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6J4xDX23aH2Rg76dAMbiUcrwEqU5XqpCKe4qyhotzoLVsMCVHPd9kGSH6S_nmm5k4cDt-hQ4w8IiAmt9_rRRQ9vAn3ESNhx9I0KHfTLMjhP5ooVQpZlWgzS_U_l09xSvp7zDcggasVBE/s400/P1070521.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px;">Relaxant-nos un cop vam arribar al final</td></tr>
</tbody></table>
<div style="padding: 8px 0px; text-align: justify;">
Per molt tràgic i perillós que soni l'experiència si hi vas amb cap i sent conscient del perill que corres, pots gaudir d'un dia meravellós descendint la carretera de la mort. A sobre fas esport i fas nous amics, tal com es pot veure en el següent video que he fet com a petit resum, si hi vas amb seny no és tant perillós. O sigui que si vas a La Paz i no tens vèrtig, et recomano visitar el Camino a los Yungas. </div>
<div style="padding: 8px 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://img.youtube.com/vi/h1UDd1Cb_HI/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="http://youtube.googleapis.com/v/h1UDd1Cb_HI&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="http://youtube.googleapis.com/v/h1UDd1Cb_HI&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<div style="padding: 8px 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="padding: 8px 0px;">
<br /></div>
</div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0Bolivia-16.290154 -63.588653000000022-31.7235685 -84.242950000000022 -0.85673950000000154 -42.934356000000022tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-69693892544697725152014-01-10T14:18:00.000-08:002014-01-10T14:18:53.637-08:00La Paz: capital administrativa de Bolivia i descobriment de l'Imperi Tiwanaku<div style="text-align: justify;">
Van ser dies bastant durs els primers que vaig passar a La Paz, capital administrativa i del govern de Bolívia. Primer per com hi vaig arribar. Va ser un bus local, sense turistes, compartit amb la gent d'allí. Petit, estret i incòmode. Van ser 13 hores per camins de pedra durant tota la nit de Nadal. Vaig dormir poc ja que aquella nit no podia evitar no pensar en la gent que estimo. Familia i amics amb els quals m'hagués agradat passar aquells moments. En 30 anys era el meu primer Nadal lluny de casa. Em sabia molt de greu no ser-hi. El Zois, el meu gran amic holandès i jo, vam comprar dues ampolles d'un bon vi de Chile per intentar fer més amè el viatge i intentar sentir una mica que era Nadal. El problema va ser que com que és un boig, als 50 minuts de viatge ja no ens quedava ni gota de vi. Encara quedaven 11 hores de trajecte. Vam cantar una estona i a dormir. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnOrf-wVaEyKPNe94k5Pz9XSEW-78iubUd3X_BSwS7VLWt19cMqYPtqsLYlYKIauAYpFgtQXQ582P-A6sd__GojUthCQR5g2tmANTHiKYUmqTYtKc6pB_7wjHguw15UWZPKSPAUvLmpgI/s1600/P1939508+(FILEminimizer).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnOrf-wVaEyKPNe94k5Pz9XSEW-78iubUd3X_BSwS7VLWt19cMqYPtqsLYlYKIauAYpFgtQXQ582P-A6sd__GojUthCQR5g2tmANTHiKYUmqTYtKc6pB_7wjHguw15UWZPKSPAUvLmpgI/s1600/P1939508+(FILEminimizer).jpg" height="267" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista panoràmica de La Paz</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKoOrvtGvFPyr10sM89JhCKAJLRmRfIFlgeO0jY2RxFlU90Ti2QaHVyuFnaFhmox8FkNypgqtjslVFbfYAJpmipWongxAyTFEXOEWlsSyUiMKhsGPsK_i2RG_6iYaD51_Ze6ypWZudOK8/s1600/P1070118+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a>I així vam arribar a La Paz. Destrossats, enyorats i arrossegant encara el cansament de la ruta pel Salar de Uyuni. A buscar alberg i a descansar. Estava a la ciutat de "Nuestra Señora de La Paz", a l'oest de Bolívia. Imponent primera vista de la ciutat quan la veus al mig d'una vall rodejada per muntanyes. És inmensa. Les cases s'enfilen des de tots els peus de les muntanyes cap als cims. Actualment hi viuen uns 3 milions de persones però et dona la sensació que n'hi ha moltes més ja que miris on miris només veus construccions i edificacions per tot arreu. En realitat la capital de Bolívia és Sucre. La Paz és considerada la seu del Govern i dels Poders Legislatius i Executius. El seu nom va ser designat pels conquistadors espanyols fruit de la restauració de la pau després de la guerra civil. La ciutat està assentada a la riba del riu Choqueyapu que la creua de nord a sud. De totes les muntanyes destaca la siluetadel pic Illimani, de 6565m, sempre nevat. Quan admires la ciutat des de qualsevol dels miradors panoràmics que hi han pots apreciar la seva forma d'embut. El centre de la ciutat es troba al mig i al voltant està rodejada per barris construïts als vessants perifèrics. Aquests barris estan habitats principalment per emigrants d'altres parts de Bolívia que entre els anys 60 i 70 van marxar del camp per buscar una vida millor a la ciutat. Es van anar assentant als voltants de La Paz i creant aquesta imatge d'embut amb milers de cases que s'enfilen per la muntanya. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtk3p84vZi7HvKaqS2sN_SIih8jk0nN4s6dO2U1BImKqDxHDMXJuNGXjAD_xjCGOlds6sV4sz4VApn4wdZvpTtMXiZaom1ZAV-Z_M6LVkuEbvtzXYpJAqZYyWI4iNbqticIDkyS-JLQYo/s1600/P1070108+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtk3p84vZi7HvKaqS2sN_SIih8jk0nN4s6dO2U1BImKqDxHDMXJuNGXjAD_xjCGOlds6sV4sz4VApn4wdZvpTtMXiZaom1ZAV-Z_M6LVkuEbvtzXYpJAqZYyWI4iNbqticIDkyS-JLQYo/s1600/P1070108+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Centre de la ciutat</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJoMzb9A69GjAdFrGGot5SuJ7fGcJk5MKl6n2-WT_M8IQIZdef8FyZoThA-3XDlPFkdxJgGTvuUlHj5dt5dfxYXd4XjKXxtOLN3E8sJ4BFRiu6dDnrEFJ12w_wx0TfdksnwAleceqgawA/s1600/P1070109+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJoMzb9A69GjAdFrGGot5SuJ7fGcJk5MKl6n2-WT_M8IQIZdef8FyZoThA-3XDlPFkdxJgGTvuUlHj5dt5dfxYXd4XjKXxtOLN3E8sJ4BFRiu6dDnrEFJ12w_wx0TfdksnwAleceqgawA/s1600/P1070109+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Paz</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Vaig intentar descansar però tenia el segon problema a part de trobar-me lluny de casa per Nadal. Durant el viatge pels altiplans cap al Salar sem va espatllar l'ordinador. Segurament per algun cop o algun sotrac del jeep. No era un problema de vida o mort ja que val més això que perdre la documentació o diners, però em sabia greu ja que feia dies que no feia cap còpia de seguretat de les meves imatges i no volia perdre-ho. Em vaig passar tot el 25 de desembre buscant un informàtic que em pogués ajudar i sol·lucionar el meu problema. El dia de Sant Esteve vaig rebre la resposta d'un senyor que em va dir que vindria on m'allotjava per mirar d'arreglar-m'ho. Al final va haver de prendre l'ordinador durant 4 dies. La part positiva és que a part de reparar-lo em va poder recuperar el 100% de la informació. La dolenta, que em va costar un ull de la cara. Espero que quan torni pugui reclamar a la garantia i recuperar els diners. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKoOrvtGvFPyr10sM89JhCKAJLRmRfIFlgeO0jY2RxFlU90Ti2QaHVyuFnaFhmox8FkNypgqtjslVFbfYAJpmipWongxAyTFEXOEWlsSyUiMKhsGPsK_i2RG_6iYaD51_Ze6ypWZudOK8/s1600/P1070118+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKoOrvtGvFPyr10sM89JhCKAJLRmRfIFlgeO0jY2RxFlU90Ti2QaHVyuFnaFhmox8FkNypgqtjslVFbfYAJpmipWongxAyTFEXOEWlsSyUiMKhsGPsK_i2RG_6iYaD51_Ze6ypWZudOK8/s1600/P1070118+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carrer de La Paz</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La Paz em va agradar. És una ciutat molt viva. Durant tot el dia trobes gent per tot arreu. A la part nord està ple de carrers i carrerons amb botigues. Un laberint de botiguetes on pots trobar de tot, especialment roba. Em va recordar molt a quan vaig estar al gran basar d'Istanbul, a Turquia, o al gran Mercat de Ben Thang de Ho Chi Minn, a Vietnam. Si et deixes perdre per aquests laberints comercials ràpidament perdràs la noció del temps i fins i tot et pots arribar a perdre tu mateix. No s'acabaven mai. Em va sorprendre saber que l'any 2013 La Paz va ser escollida una de les 28 ciutats més meravelloses de tot el món, juntament amb ciutats com Praga o Londres. Actualment és una de les sis ciutats del continent americà que estant competint per convertir-se en una de les 7 ciutats meravella del món. Si que és el centre cultural més important de Bolivia, però no n'hi ha per tant. És bonica però no la veig com una meravella. Té moltes atraccions com varies catedrals de l'època colonial i molts edificis impressionants que van deixar els espanyols al voltant de tot el casc antic i el centre de la ciutat, visitats per molts turistes. Però per mi no és una de les ciutats més boniques del món. Opinió personal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpCV4TN9bSaPrDPmrUqTFTrhupISQYGmWnZtKXf0rMLVE57q1xiu5nlpa_WJIkVbGMeHCmbopLDQmvxHSu9pNtMk4v1WLjH-Rg-Vn9IthL1vBCSpk3B-IXnqSTYSHDh1XX9EXiphGYjNU/s1600/P1070121+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpCV4TN9bSaPrDPmrUqTFTrhupISQYGmWnZtKXf0rMLVE57q1xiu5nlpa_WJIkVbGMeHCmbopLDQmvxHSu9pNtMk4v1WLjH-Rg-Vn9IthL1vBCSpk3B-IXnqSTYSHDh1XX9EXiphGYjNU/s1600/P1070121+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bus fins al cementiri</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Per evitar pensar tant en el maldecap de l'ordinador vaig decidir anar a veure unes ruïnes; Tiahuanaco o Tiwanaku. Jo no n'havia sentit a parlar mai i després d'haver-hi estat em sorprèn moltíssim que no es parli més d'aquesta antiga cultura. Va ser el Zois qui em va proposar anar-hi. Les ruïnes es troben a unes 3 hores de La Paz. Moltes agències t'ofereixen el tour però és una estafa. El millor per anar-hi és el que vam fer nosaltres, pel teu compte. Des de La Paz has d'anar fins al cementiri, a la zona alta. Pots arribar-hi a peu però preparat perquè la pujada és molt dura. No costa res prendre qualsevol dels mini busos que hi pugen. Allí a dalt ves preguntant a alguna de les moltes vans o furgonetes que hi han fins que algú et digui que et porta a Tiahuanaco. Insisteix-li bé on vols baixar ja que alguns turistes hi han anat i al despistar-se el xòfer els porta fins a Desagüadero, poble fronterer amb Perú. El preu del trajecte ens va costar 15 bolivianos (1,50 €). Et deixen a la vora de la carretera, has de caminar uns 15 minuts per arribar al centre del poble de Tiahuanaco. Allí vam dinar un menú casolà per uns 2€ i ens vam dirigir a peu cap a les ruïnes, a les afores del poble. El preu de l'entrada el vaig trobar excessiu pels estrangers. Em sembla que pels residents del país costava uns 10 bolivianos, en canvi nosaltres vam haver de pagar-ne 80 (uns 8€). Que no és molt però la diferència si és abismal. Tant se val, el lloc prometia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimTm0UOB9z2sJKRWauffec92yavZqgDSBlUT1CX_92QlcvKulodYnw8A9lpVJCR_h4V1_3k59FcUCIT5wnnjQRdK03H5qTh3yIkXmKfthncoFnUz4NumQK3PEuJTE5Rg-EfRnS_3nUHhc/s1600/P1070166+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimTm0UOB9z2sJKRWauffec92yavZqgDSBlUT1CX_92QlcvKulodYnw8A9lpVJCR_h4V1_3k59FcUCIT5wnnjQRdK03H5qTh3yIkXmKfthncoFnUz4NumQK3PEuJTE5Rg-EfRnS_3nUHhc/s1600/P1070166+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Afores de Tiahuanaco</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA_fmE8piu_w11dLrGEwhnwj9yv86cDcN90bCrHNZzLpYL7DewgG7OTfEQeTsalSnVO03UFhIVfdvzE-dGTTt1dW3y5Ns7LxcjM3lwFU1Cn3DbzNM2NeYfNoRqQngrvBpRj9xK-q1eyr8/s1600/P1070171+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA_fmE8piu_w11dLrGEwhnwj9yv86cDcN90bCrHNZzLpYL7DewgG7OTfEQeTsalSnVO03UFhIVfdvzE-dGTTt1dW3y5Ns7LxcjM3lwFU1Cn3DbzNM2NeYfNoRqQngrvBpRj9xK-q1eyr8/s1600/P1070171+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entrada del poble</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: justify;">Com he dit abans, mai havia sentit parlar de Tiahuanaco, una antiga civilització prehispànica amb unes ruïnes i una història apassionant. Aquestes restes aqrqueològiques desperten les passions de tothom que les visita, des de professionals que realitzen treballs de recerca fins al públic en general, als quals ens intriga saber i aprendre la història d'aquestes ruïnes. Sempre que visito algun lloc amb arqueològic m'agrada que m'expliquin el que veig, si no, no t'assebentes de res. Una cosa és anar veient pedres i l'altra és conèixer tota la història que amaguen aquestes pedres. Així doncs, entre els quatre que érem vam decidir contractar un guia que ens fes el tour. Ens va costar uns 2€ per cap. Gran inversió. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix_L6NVEfKuzETw80jQxjFGndrUylWv2Yto3eGRF3syNU1t0W-X9EhF1Aoi3LlSKP1dKfr0-2qme8vFUCaskpJz2VbmrDkOdWWR8JTzl3qDxfcEoruoZBSbO_pjfPvOjiswJ7kph1jhqg/s1600/P1070174+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix_L6NVEfKuzETw80jQxjFGndrUylWv2Yto3eGRF3syNU1t0W-X9EhF1Aoi3LlSKP1dKfr0-2qme8vFUCaskpJz2VbmrDkOdWWR8JTzl3qDxfcEoruoZBSbO_pjfPvOjiswJ7kph1jhqg/s1600/P1070174+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Construcció a les afores del poble</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Tiahuanaco és una antiga ciutat arqueològica que va ser el centre de la civilització que duu el mateix nom. Es troba a uns 70 km de La Paz i s'ubica a uns 3900m d'altura. Era una cultura anterior als incas que basava la seva economia en l'agricultura i la ramaderia. La seva extensió va arribar des de la part occidental de Bolívia fins al sud del Perú, nordoest d'Argentina i nord de Chile. Impressionant. I jo no ho coneixia. Segons els historiadors aquesta cultura es va iniciar al voltant dels anys 1500-1000 a.C, tot i que altres estudis diuen que va començar cap al 900-800 a.C i va tenir importància fins cap als anys 900-1000 d.C. Es diu que, per la seva antiguitat, molts estudiosos la consideren la cultura mare de les civilitzacions americanes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Molts escriptors asseguren que els habitants de Tiahuanaco eren sers gegants. Altres s'atreveixen a dir que van venir de l'espai exterior. Si hi ha alguna cosa fascinant d'aquesta cultura i les seves ruïnes és el seu misteri. Visitant allò i que t'expliquin que els investigadors van escriure que els seus habitants van venir d'altres móns per deixar petjades del seu coneixement a la Terra, et posa la pell de gallina. En un lloc que té tanta riquesa cultural associat a un llarg període d'existència de gairebé 2500 anys, és inevitable sentir les energies que transmeten els seus monuments i monolits, ja que quan ho veus i t'ho estant explicant, sents que allí hi van passar coses molt importants. Els seus habitants van deixar petjades, missatges a través dels seus símbols, ens van deixar veure la seva habilitat artística a través de la seva escultura, la ceràmica, els seus teixits. Quina cultura més gran. Em va impressionar molt. A més mentre estàvem pasejant per les ruïnes ens van amenitzar la visita unes llamas que van posar per les fotos fent el paisatge encara més autèntic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifFFL6Zr9j5j3LjwHytrHc0ltCAKj-ozv_JENoYg9OD1QXiwMWmT9F8bYzpMo15TvsCrf8gG3kOQwxx6CTmH4T3vWodoZyzCtzoiq_ZvyNYLMVeMzMEqPB4pF7N84eN7FIgMNUykKbbaU/s1600/P1070350+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifFFL6Zr9j5j3LjwHytrHc0ltCAKj-ozv_JENoYg9OD1QXiwMWmT9F8bYzpMo15TvsCrf8gG3kOQwxx6CTmH4T3vWodoZyzCtzoiq_ZvyNYLMVeMzMEqPB4pF7N84eN7FIgMNUykKbbaU/s1600/P1070350+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La llama "sagrada"</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU-PQPi72V5ejPP7b-rU08NY2GfDlE0bz5ZLiscgJQepuwHTHd4WHxg31xjQjPVZeK8q1gLrbrfIQ6YymFhZ-UjGqnfwUMf8bX2Q9g9RxTQDt50_6dPXjaMFe-5lRF0YiaxTepQ4Wm7vo/s1600/P1070299+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU-PQPi72V5ejPP7b-rU08NY2GfDlE0bz5ZLiscgJQepuwHTHd4WHxg31xjQjPVZeK8q1gLrbrfIQ6YymFhZ-UjGqnfwUMf8bX2Q9g9RxTQDt50_6dPXjaMFe-5lRF0YiaxTepQ4Wm7vo/s1600/P1070299+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="320" width="242" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant el passeig turísic coneixeràs l'àrea "Civico Ceremonial" de Tiahuanaco. Era ell lloc sagrat on es realitzaven les cerimònies de caràcter religiós. Les excavacions, encara sense acabar, deixen veure part dels murs del que va ser la gran <b>Pirámide de Akapana</b>, un centre cerimonial de set pisos escalonats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqEgOaOgWMER525c_-fSsb_Ym4BQI9vO2yZihD8mMSNMb5vQlMKwhTTZwmQjHwd_9nTgEScRr26E_8lT6xg87_s1zCAJGMq-HkVA3lDP1HRUgddvtw-cbBv5mkmubNVpGHpP4p-m2VMkI/s1600/P1070364+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqEgOaOgWMER525c_-fSsb_Ym4BQI9vO2yZihD8mMSNMb5vQlMKwhTTZwmQjHwd_9nTgEScRr26E_8lT6xg87_s1zCAJGMq-HkVA3lDP1HRUgddvtw-cbBv5mkmubNVpGHpP4p-m2VMkI/s1600/P1070364+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="227" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica de Akapana</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsefdgjDE8bkE5mCPX6Iom_VBwxD_88az96ZeFID6PhQtCrFBwNHtgsciTImKoscRY3cPjO0WVLJu8AMxYIEulURjS4NyDpR6qknW3IihOoL8OgjXT6tEZb1D7GnPMH9Z_ZfWbfG0wEK8/s1600/P1070200+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsefdgjDE8bkE5mCPX6Iom_VBwxD_88az96ZeFID6PhQtCrFBwNHtgsciTImKoscRY3cPjO0WVLJu8AMxYIEulURjS4NyDpR6qknW3IihOoL8OgjXT6tEZb1D7GnPMH9Z_ZfWbfG0wEK8/s1600/P1070200+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Piràmide de Akapana</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Des de l'altura d'aquesta ruïna es pot observar, a part de l'actual poble de Tiahuanaco, l'imponent temple rectangular de <b>Kalasasaya, </b>una edificació de grans pedres i d'unes dues hectàrees d'extensió, amb una construcció orientada per l'observació del moviment dels astres. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhazWUSVY-_0TZOo8GNVKfHO_lv3TIA_SWylNzqrrtdYqK8HEsubNVUKqz605OQq_iwxTYIOukA1ZYfIzL_lqW_shxd6QtxnlrvphaDwKaP57quibNT5eKEpRUdosEKwPwxeohfHI2g-ws/s1600/P1070233+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhazWUSVY-_0TZOo8GNVKfHO_lv3TIA_SWylNzqrrtdYqK8HEsubNVUKqz605OQq_iwxTYIOukA1ZYfIzL_lqW_shxd6QtxnlrvphaDwKaP57quibNT5eKEpRUdosEKwPwxeohfHI2g-ws/s1600/P1070233+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="301" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Kalasasaya</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEP71TZQD1pU_fYRTwnbe1jCgUXIZVeS6jjNSUFKPt8KHChWriCuyuZc_MP1Y0FRQeptFuw9IVD-TuiE7b896qwJC_QErd_LgtFvBXFoRlDLhm7Ymn4SnsTUirbqTm_i3sYhqsJemGxY4/s1600/P1070224+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEP71TZQD1pU_fYRTwnbe1jCgUXIZVeS6jjNSUFKPt8KHChWriCuyuZc_MP1Y0FRQeptFuw9IVD-TuiE7b896qwJC_QErd_LgtFvBXFoRlDLhm7Ymn4SnsTUirbqTm_i3sYhqsJemGxY4/s1600/P1070224+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Monòlits a dalt de tot de la piràmide</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Altres ruïnes que es poden veure són el <b>Templete Semisubterráneo</b>, <b>Putuni</b>, <b>Kantatallita</b>, <b>Kerikala</b>, <b>Lakakollu</b> i <b>Chunchukala</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihgEYo-Cqis5dDiuxsrbaT4VdbCKLsTBJEXb3saozM7ZSQ8rLkxv_5OTq7PYm49tMZ7l_i1tuQ-eHI7ITauXwrRfVJPC6tFpJynd1Q_64FEvqbdSWD2ULQ6kYvMC1ThpJEr7SBk7pUvnk/s1600/P1070359+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihgEYo-Cqis5dDiuxsrbaT4VdbCKLsTBJEXb3saozM7ZSQ8rLkxv_5OTq7PYm49tMZ7l_i1tuQ-eHI7ITauXwrRfVJPC6tFpJynd1Q_64FEvqbdSWD2ULQ6kYvMC1ThpJEr7SBk7pUvnk/s1600/P1070359+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIuTqskvpmzebfseNM3acWqQJXjkPH7BQ6bWNQQnj6zH6QMIJqANDiooie64mns5kum47VOaVBMSSB9PRkWSL5KMOlyoTLq4NxfOWQDxnjavntR2E7gGtSL3w53Q8S9vYNHLqCg80i7gk/s1600/P1070351+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIuTqskvpmzebfseNM3acWqQJXjkPH7BQ6bWNQQnj6zH6QMIJqANDiooie64mns5kum47VOaVBMSSB9PRkWSL5KMOlyoTLq4NxfOWQDxnjavntR2E7gGtSL3w53Q8S9vYNHLqCg80i7gk/s1600/P1070351+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsWkTYaA3hH-jkrmJIpdTojTT4WP7vsr3wYhEPaXU-6c1a2ffRgSZr4PF4z02fbaEc2-AtdlPpurjBucS-GjJqoOTc55K9jrOA5NwbrwgsrLL5RHI3Fq6PiSPsSwV6Dv9lEvY3P45lW-0/s1600/P1070287+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsWkTYaA3hH-jkrmJIpdTojTT4WP7vsr3wYhEPaXU-6c1a2ffRgSZr4PF4z02fbaEc2-AtdlPpurjBucS-GjJqoOTc55K9jrOA5NwbrwgsrLL5RHI3Fq6PiSPsSwV6Dv9lEvY3P45lW-0/s1600/P1070287+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZOwD2pp4c2aavnmbbs_W79CY_lnkHUwm1xej49hRyZi5LZ6VBmoGA1uLFDkTgp6sq9Epaxh31__sGXz79AmBN5QRS1GDZ-rrlngJZCNkDQI4yDCgu23veL0dP50MvjCqyOKweBE7uUSs/s1600/P1070263+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZOwD2pp4c2aavnmbbs_W79CY_lnkHUwm1xej49hRyZi5LZ6VBmoGA1uLFDkTgp6sq9Epaxh31__sGXz79AmBN5QRS1GDZ-rrlngJZCNkDQI4yDCgu23veL0dP50MvjCqyOKweBE7uUSs/s1600/P1070263+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRkF9KYpyvyQFAsjFtbOOn91oe0_x6XkWxr_sORlr-Fx9Xb77b1QETGqY91u4K5PzDNpNXD3zziEHW3RAmKf4tj-2G7vz1PKrzgTAq0KCXMXMk7YNZr1kpq9R50RnYG2THraVAMOwBqMc/s1600/P1070280+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRkF9KYpyvyQFAsjFtbOOn91oe0_x6XkWxr_sORlr-Fx9Xb77b1QETGqY91u4K5PzDNpNXD3zziEHW3RAmKf4tj-2G7vz1PKrzgTAq0KCXMXMk7YNZr1kpq9R50RnYG2THraVAMOwBqMc/s1600/P1070280+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW12gIfWCNfy3KnecrpspfJWKyiXKtlQnAJItxbCsTrF_aCvwert9j8FgXM2m06rd-R5MiZk3AlyZ1WhdGrynFhTB94ITjN8qLE0DgD6ope88T09H9VtZFg80Jw5N90oj0RyYEKfW3Xyk/s1600/P1070243+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW12gIfWCNfy3KnecrpspfJWKyiXKtlQnAJItxbCsTrF_aCvwert9j8FgXM2m06rd-R5MiZk3AlyZ1WhdGrynFhTB94ITjN8qLE0DgD6ope88T09H9VtZFg80Jw5N90oj0RyYEKfW3Xyk/s1600/P1070243+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4v8O8jdmNDv7MI86C3CBiMVE0C4GBHb9f9XyzJThDYb4pyj4BOxe-5V3Gd91TJ9PeftEZz5FxRHdmlFmfX9SKwPTc17ze5OBBK6eGJrVVIC71hNkyHQbtnDS1KFOS1Ay7mQF7yfhciGs/s1600/P1070258+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4v8O8jdmNDv7MI86C3CBiMVE0C4GBHb9f9XyzJThDYb4pyj4BOxe-5V3Gd91TJ9PeftEZz5FxRHdmlFmfX9SKwPTc17ze5OBBK6eGJrVVIC71hNkyHQbtnDS1KFOS1Ay7mQF7yfhciGs/s1600/P1070258+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="301" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfSj88Q-Uys0CDane91KijWgFLQRwLJxn15REf9meBhikzpNHfPSh-HRWpDtlicq9NCbYR4jEAsHyZvqBzvTmvICHRVYFKqa7nXv0g5SpxoJOddemYclWCfZdrl5ZL_6xJnBXU59MUuT8/s1600/P1070236+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfSj88Q-Uys0CDane91KijWgFLQRwLJxn15REf9meBhikzpNHfPSh-HRWpDtlicq9NCbYR4jEAsHyZvqBzvTmvICHRVYFKqa7nXv0g5SpxoJOddemYclWCfZdrl5ZL_6xJnBXU59MUuT8/s1600/P1070236+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="400" width="301" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizTuSx8GybNrcCH6X8rfwuKmNtfIWyETDc6USuW7SafSbJ-g9bnnx_43MliIyhR_q2G3dzrrgI9khMqb3HPh-x4keVMSO1XWMlfiuTvZnyEPTqwTtfvajnKQKxuHCAA4XIKdPm4_95SnM/s1600/P1070203+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizTuSx8GybNrcCH6X8rfwuKmNtfIWyETDc6USuW7SafSbJ-g9bnnx_43MliIyhR_q2G3dzrrgI9khMqb3HPh-x4keVMSO1XWMlfiuTvZnyEPTqwTtfvajnKQKxuHCAA4XIKdPm4_95SnM/s1600/P1070203+%2528FILEminimizer%2529.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Et recomano també visitar el museu on es troba el monòlit Bennet, del qual està prohibit fer qualsevol fotografia, i que originalment es trobava al "Templete". També pots veure peces lítiques i objectes de ceràmica. Després de la visita, quan tanquen el recinte de les ruïnes, pots trobar algunes furgonetes que et portaran de nou a La Paz. Podria passar-me hores explicant la història d'aquesta civilització i de tot el que vaig sentir visitant les seves ruïnes. Realment és apassionant. A mi em va impressionar de tal manera que m'he proposat llegir més sobre Tiahuanaco i descobrir tots els seus misteris. Tiahuanaco té molt que ensenyar-nos i tal com vaig esmentar en una cita ànonima en la presentació del blog:</div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
"La gent viatja per conèixer l'altre, la seva història i costums,</div>
<div style="text-align: center;">
perquè en descobrir el que és diferent,</div>
<div style="text-align: center;">
s'aprèn més sobre si mateix ".</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
</blockquote>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2l4LmXtqATBk9l7QhFDPMAwPxXX1l41Yc9MdnBNWAVZpxuix-pU9LfegjWEe-CNYcnbO_pX-Pr_HkJPPkGXmGq6aZbN9xeZUZSmxIi_A6tjJW6LbjCXyK-Z-JaOXlW5l25Fpe88v0FN4/s1600/P1070377+%2528FILEminimizer%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2l4LmXtqATBk9l7QhFDPMAwPxXX1l41Yc9MdnBNWAVZpxuix-pU9LfegjWEe-CNYcnbO_pX-Pr_HkJPPkGXmGq6aZbN9xeZUZSmxIi_A6tjJW6LbjCXyK-Z-JaOXlW5l25Fpe88v0FN4/s1600/P1070377+%2528FILEminimizer%2529.jpg" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entrada a les ruïnes</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0La Paz, Bolivia-16.4990099 -68.146248000000014-16.7425799 -68.468971500000009 -16.255439900000002 -67.823524500000019tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-90882559793202946842014-01-07T15:15:00.000-08:002014-01-07T15:15:28.314-08:00Salar de Uyuni: la representació del cel a la Terra. <div style="text-align: justify;">
Salar de Uyuni. Era un dels meus destins preferits quan algú em preguntava moments previs a iniciar el viatge què era el que em feia més gràcia veure, jo contestava sense pensar-m'ho que el Salar . No en tenia cap dubte. Se que pel planeta potser hi ha moltisimes coses més interessants que aquell mar de Sal; restes arqueològiques, estàtues gegants, construccions impressionants de la mà de l'home... Em donava igual, jo em moria de ganes de contemplar aquella meravella, obra de la naturalesa, de la qual havia vist moltes fotos i totes espectaculars. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT5XrvA0fJfhOd4RcCsiwqQx0-5H7tsD0p9RjK6YaUviria-fYIXGOPg1Y73rVgaiqSKlil2XqqnyejXA88OEEvM37gY5vG-1TkDaUj1dzhaTgDbfSd4YKj2qE0r2CbmsAovMQM21KyfA/s1600/P1070028+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT5XrvA0fJfhOd4RcCsiwqQx0-5H7tsD0p9RjK6YaUviria-fYIXGOPg1Y73rVgaiqSKlil2XqqnyejXA88OEEvM37gY5vG-1TkDaUj1dzhaTgDbfSd4YKj2qE0r2CbmsAovMQM21KyfA/s1600/P1070028+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes del Salar</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
El dia abans estava una mica nerviós ja que començava la meva ruta per anar a veure-ho. Serien 3 dies en ruta, incomunicat de tot, movent-me en altituds compreses entre els 3000 i 5000 metres sobre el nivell del mar. Amb les bateries carregades i després d'acomiadar-me de la família, ja que fins el dia de Nadal no podria parlar amb ningú, vaig esperar a que em recollissin a l'alberg. Si ets un aventurer molt intrèpid i inconformista a l'extrem, els quals estan en contra de qualsevol tour organitzat, sàpigues que la ruta des de San Pedro de Atacama fins a la població de Uyuni, passant pel salar i per numerosos paisatges de postal, l'has de fer contractant el servei de qualsevol operador. Si o si. Si no, no veuràs res. Suposo que hi deu haver una ruta alternativa per arribar a Uyuni però que no et permetrà veure tot el que jo vaig veure; llacs altiplànics, gèisers, banys termals, flamencs en llibertat,... etc. A mi tampoc m'agrada viatjar com el simple turista, tots com un ramat d'ovelles, però aquest tour no és així, va ser espectacular. Pots fer-lo tant des de San Pedro en direcció a Uyuni o a l'inrevés. Qualsevol de les dues opcions és bona. En qualsevol de les dues poblacions trobaràs moltes agències que t'ofereixen el servei. Mou-te, pregunta i compara fins acabar trobant el millor preu. A mi el tour em va semblar molt econòmic pel que m'oferien, ja que a banda de tot el que veuria amb els menjars inclosos i dos nits d'allotjament, em servia com a transport fins a Uyuni ja que des d'allí seguiria la meva ruta per Bolivia direcció cap al nord.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A les 8 del matí puntualment em van venir a recollir al hostel. Ens vam reunir les 5 persones que estaríem juntes en aquella aventura. En aquell moment encara no ho sabia però acabava de conèixer dos persones que han acabat sent molt especials per mi i amb qui he compartit part del meu viatge des de Chile fins al Perú. El Zois i la George. Ell holandès i ella australiana. Viatjaven junts des de Santiago de Chile on havien estat estudiant els últims 6 mesos. Ara feien un viatge fins a Ecuador des d'on ell tornarà a Holanda i ella a Santiago de nou per seguir estudiant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un cop tots junts el xòfer ens va acompanyar a l'oficina d'immigració. Es troba al mateix poble de San Pedro tot i que la frontera amb Bolivia està a una hora d'allí. Ens van sellar la sortida de Chile i vam iniciar el viatge en furgoneta cap a l'aduana de Bolivia per sellar l'entrada. Durant el viatge pots sofrir de nou el mal d'altura; en poc menys d'una hora passes dels 2400m d'alçada de San Pedro a 4480m que es troba la frontera amb Bolivia, el conegut com a "<b>Paso Portezuelo del Cajón</b>".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMdo3PbrfxIsTxKlYKQo-sTk4Cu_8CJdmzja9vNFi975xPh07HoO7Wlq1MZKLkXv7cs9Ov9mANDbg5MjoaLN79KX8c6OTvpfi3eih8_KJnMMRHN1W2u9IozPxHdH_LwCSVu5ku_ebCt_Q/s1600/P1060002+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMdo3PbrfxIsTxKlYKQo-sTk4Cu_8CJdmzja9vNFi975xPh07HoO7Wlq1MZKLkXv7cs9Ov9mANDbg5MjoaLN79KX8c6OTvpfi3eih8_KJnMMRHN1W2u9IozPxHdH_LwCSVu5ku_ebCt_Q/s1600/P1060002+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pas fronterer Portezuelo del Cajón (Chile-Bolivia)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBW7WRoD6xA-u2BYGyX-3DvX-mpdDYI5UXQJHoIkqbQcmGgbFGDau-5FbQ8qhsSQxF4yvxZu75xYyzmOY4ER9K5qaxPW9Z5DoStLCf3cE2zXT9SmOIDBxuMd5CBUI3LbL-hpSDJFv9G0c/s1600/P1060001+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBW7WRoD6xA-u2BYGyX-3DvX-mpdDYI5UXQJHoIkqbQcmGgbFGDau-5FbQ8qhsSQxF4yvxZu75xYyzmOY4ER9K5qaxPW9Z5DoStLCf3cE2zXT9SmOIDBxuMd5CBUI3LbL-hpSDJFv9G0c/s1600/P1060001+(FILEminimizer).JPG" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ferralla d'un bus a la frontera entre Chile i Boliva</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El terreny era àrid. Un desert a 4000m. Em va cridar l'atenció la ferralla d'un bus abandonat ple de rovell. La imatge recordava a la pel·lícula "Into de Wild". Allí al costat el xófer ens va preparar un espectacular esmorzar a gran altura; pa, embotit, formatge, suc, cafè, llet... No faltava de res. Després d'esmorzar vam fer cua per sellar el passaport per entrar a Bolivia i ens van presentar el nou xòfer, el Leo, amb qui vam fer el canvi de cotxe. Vam treure les coses de la furgoneta per posar-les a un jeep 4X4 amb el qual ens mouriem durant els propers 3 dies fins a arribar a Uyuni. El viatge havia començat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Les primeres imatges que vaig contemplar eren espectaculars. Vam parar per pagar l'entrada al parc natural de l'altiplà bolivià i en uns minuts vam arribar a la "<b>Laguna Blanca</b>" i a la "<b>Laguna Verde</b>", als peus del majestuós volcà Licáncabur de 5916m. Aquests llacs andins estan situats dins la <b>Reserva de Fauna Andina Eduardo Abaroa</b>, a més de 4000m d'alçada. La blanca presenta aquest color degut a l'alt contingut del mineral bòrex. Està unida per un petit estret a la "Laguna Verde", la qual presenta aquest color verd maragda o turquesa degut a l'alt contingut a les seves aigües de magnesi, calci, plom i arsènic, entre altres minerals. Vam baixar del jeep i vam tenir una estona lliure per gaudir d'aquella meravellosa vista. Era impressionant. Mai havia contemplat res semblant. El cel blau es reflexava a l'aigua dels llacs creant una autèntica postal. Quina pau. Després de no se quantes fotos vam seguir el viatge. Vam passar sense aturar-nos pel "<b>Desert de Salvador Dalí</b>". Formacions rocoses impressionistes que per les seves formes recorden un quadre del pintor català.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzs6diiGH6hyphenhyphenKK3lI-GoJ01eYfeMLPTapKJPVm55HQPDpjlgWpvldD2Dg3X7VXz5MInkzfX152tDSj88JNiHDj_2G7vGdmbwSAI7K69NJd8IV7YiX4J9Du8BjV8209gZwAwix8n6IAo4Q/s1600/P1060010+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzs6diiGH6hyphenhyphenKK3lI-GoJ01eYfeMLPTapKJPVm55HQPDpjlgWpvldD2Dg3X7VXz5MInkzfX152tDSj88JNiHDj_2G7vGdmbwSAI7K69NJd8IV7YiX4J9Du8BjV8209gZwAwix8n6IAo4Q/s1600/P1060010+(FILEminimizer).JPG" height="251" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entrant a la Reserva de Fauna Andina Eduardo Abaroa</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHIRXl0XHBG3dnLqpr1Lf9yYHDbCG6DVpk4t6uoWCZjnLrGj0NJXeDVoBSo76e9ssbq5IG68mJNwimpk-U240lilSUiQTM5-3VuvgOdKMTv_f4mRkp8fEl9oFVufqEDCbpAfx5XavVkaY/s1600/P1060035+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHIRXl0XHBG3dnLqpr1Lf9yYHDbCG6DVpk4t6uoWCZjnLrGj0NJXeDVoBSo76e9ssbq5IG68mJNwimpk-U240lilSUiQTM5-3VuvgOdKMTv_f4mRkp8fEl9oFVufqEDCbpAfx5XavVkaY/s1600/P1060035+(FILEminimizer).JPG" height="227" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Laguna verde</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMW4AqlXCcskimeGQm0RERndzocp4dBFvQSNfQaOEs8JU6VlI_kXJErPrB1dzQ377DOJgigDqc9hxmYH4oe66962snej8lR1YB0VdvwOsXV2b7rjaa9X3PDRx3DgCU4s-ViZ0Gg3M4-Wo/s1600/P1060028+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMW4AqlXCcskimeGQm0RERndzocp4dBFvQSNfQaOEs8JU6VlI_kXJErPrB1dzQ377DOJgigDqc9hxmYH4oe66962snej8lR1YB0VdvwOsXV2b7rjaa9X3PDRx3DgCU4s-ViZ0Gg3M4-Wo/s1600/P1060028+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Laguna verde</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmIKIK9SoXlpgT2WimI8q4lr9_tXrdqGujlZfYxM2-CjAqfYMzAybPA1-nW1tKp3RD0ZmpmnH-hjVM1HbBQT6ydRr-RlNZcQ0dlLUhsYX7F9nwYE_04tFx5NsfW52FLVqIuMFiFApBYZU/s1600/P1060038+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmIKIK9SoXlpgT2WimI8q4lr9_tXrdqGujlZfYxM2-CjAqfYMzAybPA1-nW1tKp3RD0ZmpmnH-hjVM1HbBQT6ydRr-RlNZcQ0dlLUhsYX7F9nwYE_04tFx5NsfW52FLVqIuMFiFApBYZU/s1600/P1060038+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes a la vora de la llacuna</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh83uEVWZg0h0C1z1Ka5AIw4aqUxvuQehJm315Fys0yJAfYntjDO_G29psfDujAoi7NGt8b9Y0fvMTy3PUJEybqnXEH5ex55_4BY-h3t3LXgY1OyMNly3hAV9Ci0TcUDVJLIYCF56rPBa0/s1600/P1060124+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh83uEVWZg0h0C1z1Ka5AIw4aqUxvuQehJm315Fys0yJAfYntjDO_G29psfDujAoi7NGt8b9Y0fvMTy3PUJEybqnXEH5ex55_4BY-h3t3LXgY1OyMNly3hAV9Ci0TcUDVJLIYCF56rPBa0/s1600/P1060124+(FILEminimizer).JPG" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dones del mercat</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Des d'allí varem arribar a les<b> aigües termals de Polques</b> on vam fer una parada de més d'una hora per poder gaudir d'un bany calent a 4500 metres sobre el nivell del mar. Són aigües minerals que surten del terra amb 5º més que la temperatura de la superfície. Procedeixen de capes subterrànies de la Terra que es troben a major temperatura, les quals són riques en diversos components minerals i permeten la seva utilització terapèutica com a banys. Generalment es troben al llarg de línies de falles ja que al llarg del pla de la falla poden introduïr-se les aigües subterrànies que s'escalfen a l'arribar a certa profunditat i pugen en forma de vapor o aigua calenta. En aquest cas, a Polques, era aigua calenta i allí si estava tant bé que m'hi hagués passat el dia sencer. Només em faltava una cervesa ben fresca ja que massa estona dins de l'aigua començaves a suar de tal manera que la calor et feia sortir a l'exterior. Uns segons patint fred per aclimatar-se i et tornaves a summergir. Genial. Després del bany vam poder contemplar durant una estona un mercat que celebraven conjuntament ciutadans de Bolivia, Perú i Argentina. Al ser les fronteres molt properes es reunien els diumenges allí dalt per intercanviar tot tipus de coses. Molt curiós.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwClqeWQXKUikxAnJT9cRDgn38IByOsgPaU7bcgXay221Rly4BOx-GKeljoT7tqVb5ySUfwgiYEsSxxjL7Uz_BCMWp2MxHMaOGngeOOHfEEgHe52gNfCFYTOaP9xrqq9LMFT4fcxVnxDw/s1600/P1060138+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwClqeWQXKUikxAnJT9cRDgn38IByOsgPaU7bcgXay221Rly4BOx-GKeljoT7tqVb5ySUfwgiYEsSxxjL7Uz_BCMWp2MxHMaOGngeOOHfEEgHe52gNfCFYTOaP9xrqq9LMFT4fcxVnxDw/s1600/P1060138+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aigües termals de Polques</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vam continuar fins arribar als "<b>Geysers de Sol de Mañana</b>". És una àrea desèrtica d'aproximadament 2km quadrats d'extensió a una altura de 4850 metres. Es caracteritza per tenir una intensa activitat volcànica plena de fumaroles i gèisers. Hi han diversos petits cràters on es pot observar lava bullint intensament. A part, les fumaroles i els géisers emeten vapors mixtos d'aigua i vapor calent que poden arribar fins a altures d'entre 10 i 50 metres, fruit de la pressió amb la que son emesos. Estant allí i contemplant tot allò em donava la sensació d'estar contemplant un paisatge que semblava que ens remuntés a les èpoques de la formació de la Terra. No vaig poder evitar acostar-me tant a un géiser per fer una bona foto que gairebé ho lamento molt, ja que de sobte el vapor va canviar de direcció i vaig poder notar per un moment els més de 90º de la seva temperatura quan em va passar just pel costat de la cama. Un ensurt.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKTtSsWZUku3c47qaZ26nXtfNqnUDM0aGsskzasobP5qaZg-JbQQWA4I4KzIwNGp-1frHy-KntqFPyVyGYfRixt04vkVY5PvkBz-ivc3eX4W8jYSW6fe-WMPrU06kJD1iH4OJ9StQY5rI/s1600/P1060154+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKTtSsWZUku3c47qaZ26nXtfNqnUDM0aGsskzasobP5qaZg-JbQQWA4I4KzIwNGp-1frHy-KntqFPyVyGYfRixt04vkVY5PvkBz-ivc3eX4W8jYSW6fe-WMPrU06kJD1iH4OJ9StQY5rI/s1600/P1060154+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXviJISoltz5_VfjOLyoFYgmnSeQfw8YA7xpvLBl4SKOvrGHUe6aaoo7hmT6Dxp8DH1inXSoklAGYEZ8296hVEillXBo305GV7Pkup1HChXvN1JvUDHqYhJ1EY6P8IE2PLC4zsfflaYcM/s1600/P1060167+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXviJISoltz5_VfjOLyoFYgmnSeQfw8YA7xpvLBl4SKOvrGHUe6aaoo7hmT6Dxp8DH1inXSoklAGYEZ8296hVEillXBo305GV7Pkup1HChXvN1JvUDHqYhJ1EY6P8IE2PLC4zsfflaYcM/s1600/P1060167+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Géisers Sol de Mañana</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des dels géisers ens vam dirigir al que seria el nostre refugi durant la primera nit, a 5000m sobre el nivell del mar. Mai a la meva vida havia dormit a tanta altura. Era un tipus d'alberg molt senzill ja que solament tenia serveis bàsics i dormitoris compartits de 5-6 persones. Li diuen Huayllajara Hostal Altiplano i tot i ser molt bàsic no ens va faltar de res. Ens van preparar un bon dinar i ens vam dirigir a contemplar l'últim espectacle del dia; "<b>Laguna Colorada</b>", molt a prop del refugi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixVVgviuAeFU_vbp_LcMPHj1jvuwftn79Z4gxsyZedv6VCOK4z56UXqeNtZIVJqKxbG4jDptd4Ef8uoCEweeiuY7hck52U0gnrIncA0qYEc99iGJAnBFSwIK9Jv3Kjs2FJLTUi2oyJpWg/s1600/P1060262+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixVVgviuAeFU_vbp_LcMPHj1jvuwftn79Z4gxsyZedv6VCOK4z56UXqeNtZIVJqKxbG4jDptd4Ef8uoCEweeiuY7hck52U0gnrIncA0qYEc99iGJAnBFSwIK9Jv3Kjs2FJLTUi2oyJpWg/s1600/P1060262+(FILEminimizer).JPG" height="251" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Refugis a 5000m d'alçada</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinN8eye2Iv78WeZQY8eaEg4N_Ykaul6cgowAtSBNnLP5BLW9Z9Kq_a_LwiXFicJhYjyaLCraLFv7TgJ764QjwRG8VRg0o3dYs1Rza5ihxaqtVUuTHiCobWqBclOyqKxiB_79NV195Z7cY/s1600/P1060258+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinN8eye2Iv78WeZQY8eaEg4N_Ykaul6cgowAtSBNnLP5BLW9Z9Kq_a_LwiXFicJhYjyaLCraLFv7TgJ764QjwRG8VRg0o3dYs1Rza5ihxaqtVUuTHiCobWqBclOyqKxiB_79NV195Z7cY/s1600/P1060258+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBOFy_rk983pwCf0wugt-eU0saPhpPKSYBVQrL-Rdwep28hiw4a3-XIIeNCIUyof6nwJQjnlb7xrmVCQTJzoi4CwnG3AGvLnshS8pWaiQdW6XKozGUrYwjqEddbRhDwMv2VF-ASpfwH8E/s1600/P1060242+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBOFy_rk983pwCf0wugt-eU0saPhpPKSYBVQrL-Rdwep28hiw4a3-XIIeNCIUyof6nwJQjnlb7xrmVCQTJzoi4CwnG3AGvLnshS8pWaiQdW6XKozGUrYwjqEddbRhDwMv2VF-ASpfwH8E/s1600/P1060242+(FILEminimizer).JPG" height="185" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Laguna Colorada</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Laguna Colorada és un dels altres llacs que es troben dins la reserva de l'altiplà bolivià. És inmensa. Té unes dimensions màximes d'uns 11km de llarg per 10 d'ample, amb una superfície total d'uns 55km quadrats. Poder-la contemplar és un altre privilegi del qual vaig poder gaudir. A vegades la natura ens gratifica amb uns paisatges de colors i elements que ja li agradaria tenir a qualsevol editor fotogràfic. El color vermell de les seves aigües es deu als sediments que conté, bórax i pigments d'algunes algues que serveixen d'aliment a les grans colònies de flamencs que hi habiten. Aquest llac és un lloc de cria pels flamencs andins, milers d'aus migratòries que hi han en aquestes aigües riques en minerals. Vaig estar una bona estona caminant per la vora i contemplant aquells colors i el contrast del cel i les muntanyes amb l'aigua. Em van dir però, que no sempre té el mateix color rogenc, ja que la variació de les característiques de l'aigua juntament amb la llum segons el moment del dia i el clima, li donen diferents tons que van des de marró fins a vermell intens. No podia acabar d'una millor manera el meu primer dia de ruta cap al Salar d'Uyuni. Després, un ratet per jugar a cartes fent temps per sopar i a dormir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtPRCZRH-5AyPyi-mIfYoiVGurS7-AU86o8U5vhRTSk1iyo9mGlNo8guRQlGe4cmXNLD4S-K-LXQFQkpcjUQWYoRDEWqWagNpYcOXXSKhqOlZ9iVVIMzcdwtATJ8-W8Hv3OLa6-HVbjqk/s1600/P1060246+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtPRCZRH-5AyPyi-mIfYoiVGurS7-AU86o8U5vhRTSk1iyo9mGlNo8guRQlGe4cmXNLD4S-K-LXQFQkpcjUQWYoRDEWqWagNpYcOXXSKhqOlZ9iVVIMzcdwtATJ8-W8Hv3OLa6-HVbjqk/s1600/P1060246+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Laguna Colorada</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI5bW9wxKRx1C8zn5Mtz79XvxGhHe5arZ1AkKZXpVKOS6h6BOm-kI9IVl1Fjd_jtnmPbn40kBdD6H4o14PDa0p6yXoc4UakTunXmA4YrOyAR71jbduBuHcI-Akb2t3hC-yL0vwNFaxE3U/s1600/P1060238+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI5bW9wxKRx1C8zn5Mtz79XvxGhHe5arZ1AkKZXpVKOS6h6BOm-kI9IVl1Fjd_jtnmPbn40kBdD6H4o14PDa0p6yXoc4UakTunXmA4YrOyAR71jbduBuHcI-Akb2t3hC-yL0vwNFaxE3U/s1600/P1060238+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamencs andins</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Reconec que vaig passar molt mala nit. Ja feia dies que estava a grans altituds però el fet de dormir a 5000 metres em va costar bastant. Molt malt de cap i problemes per respirar. El segon dia no va començar molt bé. A les 5 del matí ens va despertar cridant l'altre grup amb els quals compartiem el refugi ja que havien de marxar direcció a Chile i el seu guia tot just feia una hora que s'havia posat al llit. El nostre xòfer ens va explicar que era l'aniversari del seu company i s'havia passat tota la nit bebent. Ara l'home no estava en les millors coindicions com per conduïr durant hores fins a la frontera amb Chile, sent el responsable de 5 persones. La proposta del nostre xòfer va ser que ell s'encarregaria de dur a aquelles persones fins a Chile i llavors tornaria a buscar-nos. Que nosaltres esperessim que el "borratxo" es despertés i que si el veiem en condicions que seguissim la ruta, que ell ens atraparia més tard. No vam saber dir que no i les altres persones ens ho van agraïr de tot cor. Que hi farem. Vam esperar fins a quarts de 8 a que l'home descansés fins que vam sentir cops des de dins la seva habitació. S'havia quedat tancat per dins! Que fort. Si que havia begut. El vaig obrir i va sortir tambalejant-se dient "-Buenos días amigo, cómo está?", "-Mejor que usted!", li vaig respondre. El vam deixar esmorzar tranquil i al cap d'una estona i després de parlar amb ell vam decidir seguir la ruta confiant en que el nostre xòfer ens atrapés el més aviat possible. Em vaig posar de copilot i vaig engegar la ràdio. Sonava música "Cumbia" a tot volum. Entre tots li anàvem parlant perquè no sens adormís i vam continuar la ruta. Malgrat tot, l'anècdota va ser molt divertida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'home molt amable ens anava explicant el que podia. Vam aturar-nos aviat per contemplar la Laguna Colorada des de l'extrem oposat del dia anterior. Unes vistes magnífiques. Li vam dir que descansés tranquil al cotxe que nosaltres voliem apreciar amb detall aquella natura tant verge. Els 5 que érem ens vam separar sense decidir-ho. Suposo que l'entorn, les vistes i aquella pau invitaven a estar sol. A meditar. A fer fotos contemplant el paisatge sense presses. Caminant per la vora del llac ens vam trobar amb un ramat de llamas que pasturaven en llibertat. Em vaig asseure una estona contemplant-les i em miraven com dient; què fan aquests aquí? Inclús vaig estar a punt de sortir corrent quan de sobte una va fer l'intent de venir en estampida com si fos un toro picant a terra amb la pota. Divertit. Les fotos espectaculars. Per un moment et senties part d'allò, part d'aquella natura.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqMSwq_82LtmD3LJcwiLLCBIY-NZLzsncYsx2fiU1NibZSDbtveU1GRvYCZB4jHCzUedRVzEEcuU2suVEj13zZDAPSz29f9DQx-dg2jWTJuM1EBx_8dSmsgm863wIxovC5H4_SFqjAitw/s1600/P1060367+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqMSwq_82LtmD3LJcwiLLCBIY-NZLzsncYsx2fiU1NibZSDbtveU1GRvYCZB4jHCzUedRVzEEcuU2suVEj13zZDAPSz29f9DQx-dg2jWTJuM1EBx_8dSmsgm863wIxovC5H4_SFqjAitw/s1600/P1060367+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Formació Llamas a Laguna Colorada</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN2fnJS5BqxtGTYp_8xcK2fK4zDNAwmk3bSWuM100wxJLf9QbUpGPlJKFE_znvLxaDQEj6IuACl6TKhFYrTKQlO0maYOppVdVZOuvHcaJPbSK3WD7UjAmOwIbF1kyMtHhHKLqoDzyqEj8/s1600/P1060402+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN2fnJS5BqxtGTYp_8xcK2fK4zDNAwmk3bSWuM100wxJLf9QbUpGPlJKFE_znvLxaDQEj6IuACl6TKhFYrTKQlO0maYOppVdVZOuvHcaJPbSK3WD7UjAmOwIbF1kyMtHhHKLqoDzyqEj8/s1600/P1060402+(FILEminimizer).JPG" height="301" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Llama assessina</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgegebjFEITEVWDx5m9NQvNFu_GcVW2iugdKZneNiGG1wStby5oersb00Be-P6epgCAIDCbr_Wd81Yf8gf_KDwNbEcD2aiyofhE0nhx2-qAckNusLtdLQnfoayLcjeTgP0KlcdOEW5tIQg/s1600/P1060383+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgegebjFEITEVWDx5m9NQvNFu_GcVW2iugdKZneNiGG1wStby5oersb00Be-P6epgCAIDCbr_Wd81Yf8gf_KDwNbEcD2aiyofhE0nhx2-qAckNusLtdLQnfoayLcjeTgP0KlcdOEW5tIQg/s1600/P1060383+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSca0PFCdBkaQrOvzbeKZQjXIXSnBgZoUj2f97lB6pg4acnSZ7taVQuBE8VOJCkV9tkLmt9_Bib9VLwyZaB7V08ztK4oXiBFn6ktlNT0UOmquaDrc8QCZ1PZglX09kKwYbm0vRXksUzvU/s1600/P1060436+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSca0PFCdBkaQrOvzbeKZQjXIXSnBgZoUj2f97lB6pg4acnSZ7taVQuBE8VOJCkV9tkLmt9_Bib9VLwyZaB7V08ztK4oXiBFn6ktlNT0UOmquaDrc8QCZ1PZglX09kKwYbm0vRXksUzvU/s1600/P1060436+(FILEminimizer).JPG" height="400" width="301" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Árbol de piedra</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Vam continuar direcció "<b>El Árbol de Piedra</b>". Es tracta d'una formació geomorfològica del tipus bolet rocós degut a l'erosió del vent. Destaca entre un conjunt de roques volcàniques de diferents figures ubicades en un arenal al desert Siloli. L'arbre, que va ser declarat monument natural, té una altura de 5 metres i la seva aparença particular és l'element que li dóna interès turístic. Em va decepcionar una mica ja que després de totes les fotografies que havia vist me'l imaginava més gran. Aquest és un error que no has de cometre mai quan viatges. Obssessionar-te massa en el que aniràs a veure et pot comportar que les expectatives siguin tant altes que un cop hi ets no sigui el que t'esperaves. Jo et recomano fer com jo, les guies de viatge les justes. Informat una mica i quan arribis a cada lloc ja et diran què pots veure i com. Llavors et deixes portar i et deixes sorprendre pel que ens ofereix el planeta. Segur que no et decep. Després d'unes quantes fotografies vam veure a la llunyania un núvol de pols que s'acostava a gran velocitat cap a nosaltres. Era el nostre xòfer. Quin mèrit el pobre. En 5 hores havia dut a aquella gent fins Chile i havia fet la ruta inversa per atrapar-nos. Va fer el canvi de cotxes amb el Max, el "borratxo" i després d'acomiadar-lo vam continuar el viatge com si no hagués passat res.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan vam arrancar i portàvem una estona el Leo va sentir un soroll molt rar i va parar el cotxe al mig del desert. Primer ensurt de la ruta. Teniem una averia. Va treure les eines i es va passar una bona estona sota el jeep arreglant-ho. Quin ensurt. Ja ens veia dormint al ras morts de fred. Ell va dir que estava arreglat però jo no vaig deixar de sentir el soroll en cap moment. Ens va portar fins a un altre llac del qual no recordo el nom ja que n'havia vist de tots colors fins a aquell moment. Allí vam parar i tots 5 juntament amb el xòfer vam dinar en una tauleta a la vora del llac. A la tarda va ser la part més pesada de la ruta. Més de 5 hores de viatge sense parar per arribar als peus del Salar i perseguint una tempesta. Tot i fer-se pesat vaig poder gaudir d'uns paisatges meravellosos. Quilòmetres i quilòmetres de desert amb la serralada dels Andes al fons.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKsCPmYmAkJXFtNg-W7kqebIKeDivB412pa1Sh5EcQByTH-Oo894O93ppe4cCkwiQahPyiivCXIdy_nC-DDuWoUAesdY5OvmtIZZzhH8yNBRGES_prByQGrxhFnyJonaP7KP36KTWVVhA/s1600/P1060459+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKsCPmYmAkJXFtNg-W7kqebIKeDivB412pa1Sh5EcQByTH-Oo894O93ppe4cCkwiQahPyiivCXIdy_nC-DDuWoUAesdY5OvmtIZZzhH8yNBRGES_prByQGrxhFnyJonaP7KP36KTWVVhA/s1600/P1060459+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfPMr0fRDVZ14fUAQPxVndkLgHL3uC3dyeufsSMliB2-CXTYdfdTBo-en_N2zYU0T8owY7RITflitGpz2HyQ6bPPY3WG23lwJXDVZ6uM51SyU4BuT_Uvd-5BPP0XL01mvwAfOWctC_oQY/s1600/P1060505+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfPMr0fRDVZ14fUAQPxVndkLgHL3uC3dyeufsSMliB2-CXTYdfdTBo-en_N2zYU0T8owY7RITflitGpz2HyQ6bPPY3WG23lwJXDVZ6uM51SyU4BuT_Uvd-5BPP0XL01mvwAfOWctC_oQY/s1600/P1060505+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja havíem arribat on jo tenia tantes ganes d'anar. Aquella nit dormiríem en un hostal de sal. Tot estava construït amb blocs de sal extrets d'Uyuni; les parets, els llits, les taules, les cadires... Molt curiós. Semblava un iglú gegant. Ens van deixar dutxar-nos per torns i contrarellotge ja que ens van explicar que l'aigua la portaven en jeeps des de més de 10km. Després un bon sopar amb un bon vi de Chile i a descansar. L'endemà era el gran dia. El xòfer ens va proposar què ens semblaria anar a veure la sortida del sol des del mig del salar. Obviament s'havia de fer!! Ningú si va negar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL4inhv314oTuX_yT12zo9s_-6MUPGc6FIY-nSjwlY7hKqD3Vz6Y7dTkAxDDYC_0e47kGxjoOV2yH7wXRLozKkVlYo5xi87H5ZN2QCXiv_0IrmPMFGf6lYlYQ_qko-CBKi2XBwxVOrBA0/s1600/P1060567+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL4inhv314oTuX_yT12zo9s_-6MUPGc6FIY-nSjwlY7hKqD3Vz6Y7dTkAxDDYC_0e47kGxjoOV2yH7wXRLozKkVlYo5xi87H5ZN2QCXiv_0IrmPMFGf6lYlYQ_qko-CBKi2XBwxVOrBA0/s1600/P1060567+(FILEminimizer).JPG" height="103" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Albada a Salar de Uyuni</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A les 4 va sonar el despertador. Vam esmorzar ràpid i encara a les fosques vam carregar les coses al 4x4. En 5 minuts estàvem circulant pel mig del Salar de Uyuni. A 3650 metres sobre el nivell del mar. Amb més de 10.000 km quadrats és el desert de sal més gran del món. Abans l'explotació de la seva sal era el principal motor econòmic de la gent d'Uyuni. Avui en dia el turisme li ha pres el relleu. No m'extranya. Encara no l'havia trepitjat i quin espectacle visual. El sol començava a treure el nas al fons i l'explosió de llums i colors juntament amb el reflexe del cel i els núvols a l'aigua del salar feia que et sentissis desorientat. No sabies on eres. Tants cops veient-lo en imatges i em trobava al seu damunt. A sobre estava contemplant la sortida del sol i donant la benvinguda al dia que em permetria gaudir de la meva estada en aquell racó del món. Impressionants les fotos de l'albada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA1L4F347B-ubvs35hKzBvW9PSgt4d9HqeTu3dtjCOKWJ7wKf_-zCPjDR6Chj9WtCNvTIgsG7RxKVr624f6EUJ3T9u6V2tDcuq_LOGBe42Wp8svhPusW_u2__A_Kg4MG0gOf0CKESSV3M/s1600/P1060576+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA1L4F347B-ubvs35hKzBvW9PSgt4d9HqeTu3dtjCOKWJ7wKf_-zCPjDR6Chj9WtCNvTIgsG7RxKVr624f6EUJ3T9u6V2tDcuq_LOGBe42Wp8svhPusW_u2__A_Kg4MG0gOf0CKESSV3M/s1600/P1060576+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBDJRFl9FJ9biuPQ5OjXn6KCdQHx_YLtbQxNF-igK783HFXFyHU_F7Md-IRP8XIMb4FDptF3PLsi9weEBc1EybcbTm_yaR2DyIs8r_VUnPGYUComaCnacoIAzxcJKldVlnQPvFhWkdmiQ/s1600/P1060585+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBDJRFl9FJ9biuPQ5OjXn6KCdQHx_YLtbQxNF-igK783HFXFyHU_F7Md-IRP8XIMb4FDptF3PLsi9weEBc1EybcbTm_yaR2DyIs8r_VUnPGYUComaCnacoIAzxcJKldVlnQPvFhWkdmiQ/s1600/P1060585+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un cop de dia i amb la boca oberta plena de baves ens vam dirigir a la "Isla Incahuasi", illa que està rodejada completament pel salar. En l'idioma Quechua Incahuasi significa la casa de l'Inca. És un dels principals llocs turístics de Bolivia i del Salar. En ella hi ha una gran quantitat de cactus gegants, alguns dels quals medeixen més de 10 metres. Al arribar-hi et cobren una petita entrada per poder accedir a un senderó ben senyalitzat pel qual pots recórrer tota l'illa i et permet gaudir de les vistes sobre el salar, el cel blau i els centenars de cactus que la regnen. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuYWCHOvbh9paRDOQLcEHdJ0CSkX9F9bkm6BG2CNamoLCXd0bCgiQiEcNSoo6-UvtbIE7nPYAV26a5EmcGMz28Df8QElHg9lidSpi9NYCi6Wun3vuBQPUKWbN_A5YVNEybLhidbaAOjFc/s1600/P1060632+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuYWCHOvbh9paRDOQLcEHdJ0CSkX9F9bkm6BG2CNamoLCXd0bCgiQiEcNSoo6-UvtbIE7nPYAV26a5EmcGMz28Df8QElHg9lidSpi9NYCi6Wun3vuBQPUKWbN_A5YVNEybLhidbaAOjFc/s1600/P1060632+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Isla Incahuasi</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEvYNM3IfwkwDlTA8336UsuFde47UWWH5PpJhwDG9rFYCMAXWVNSWJsjj33nTmu3F6nD_8wpiLEFh82M15Py22_DjJHka0flmHQTqa3KMrA93wJsa1ZQaGfRXxgISOY0MW1FFToG2mkT4/s1600/P1060615+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEvYNM3IfwkwDlTA8336UsuFde47UWWH5PpJhwDG9rFYCMAXWVNSWJsjj33nTmu3F6nD_8wpiLEFh82M15Py22_DjJHka0flmHQTqa3KMrA93wJsa1ZQaGfRXxgISOY0MW1FFToG2mkT4/s1600/P1060615+(FILEminimizer).JPG" height="123" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbHmC1xkeCFnrXKW6cpqK9FIh41cqcU5sIdPpcQse73_VVZnvpbwdyQvtFVTwwirAbBV742Nm4T0PbgQEQg5MtLz7WLtk5_GSu5UxFeOUDFWPUt0JqjaXEK7_3yQl8iV4459cHj54S5YE/s1600/P1060623+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbHmC1xkeCFnrXKW6cpqK9FIh41cqcU5sIdPpcQse73_VVZnvpbwdyQvtFVTwwirAbBV742Nm4T0PbgQEQg5MtLz7WLtk5_GSu5UxFeOUDFWPUt0JqjaXEK7_3yQl8iV4459cHj54S5YE/s1600/P1060623+(FILEminimizer).JPG" height="320" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ara tocava temps lliure perduts pel gran mar de sal. El xòfer ens va deixar allí i va marxar. Ens va donar dues hores per gaudir del paisatge i per fer milers de fotografies a fi de capturar el dia en que vaig visitar aquella meravella. Quina inmensitat. Fa 40.000 anys tota la zona que ocupa el Salar de Uyuni estava coberta pel llac anomenat "Minchin". Posteriorment, fa 11.000 anys pel llac Tauca. Tota aquesta zona doncs són els vestigis d'aquests inmensos llacs prehistòrics. En aquest període una fase de clima humit, amb més pluges que ara, va elevar el nivell dels llacs a aproximadament 100 metres més que el nivell actual. Després va venir un període sec i càlid que va produïr que es reduís la seva superfície i volum originant l'actual Salar. Permetent que tots nosaltres ho podem contemplar. Espectacular. Crec que si mai ens volem imaginar el cel d'alguna manera ens l'hem d'imaginar veient el Salar de Uyuni</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVLAj0IFfvre0V-lpEIRcH5DNJmKoZN0RveIesr_DCwDNi5n2BEfxjqEofG0k_zq8Kw-zurc-RnNLieKg1b_eARk38iPG5o3-U3LkcLg7EGesfQNXh_qrwhOch-0kx5UOmc5Ci6ZXOoi4/s1600/P1060918+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVLAj0IFfvre0V-lpEIRcH5DNJmKoZN0RveIesr_DCwDNi5n2BEfxjqEofG0k_zq8Kw-zurc-RnNLieKg1b_eARk38iPG5o3-U3LkcLg7EGesfQNXh_qrwhOch-0kx5UOmc5Ci6ZXOoi4/s1600/P1060918+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Salar de Uyuni</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEsrknTFUAzni4aTEiDkaJWpKuGlmflLV432tCxMNHXf05kh_gPF-6YL5gmG3ok1647NYXUzSoVoDqyP57py_6A-d158k8Y1p2lrPO_Z9FTylQ7JNEwIPdy1Pf3PG6p4Uxs40zDFt0ybA/s1600/P1070016+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEsrknTFUAzni4aTEiDkaJWpKuGlmflLV432tCxMNHXf05kh_gPF-6YL5gmG3ok1647NYXUzSoVoDqyP57py_6A-d158k8Y1p2lrPO_Z9FTylQ7JNEwIPdy1Pf3PG6p4Uxs40zDFt0ybA/s1600/P1070016+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després, molt a la vora varem passar per un antic hotel construït de sal. El primer que es va construïr. Ara només en queda l'estructura. Al costat hi ha un petit monticle de blocs de sal imitant una illa on molts viatgers s'hi aturen per deixar la bandera del seu país. No hi podia faltar la nostra més la meva petita que hi vaig penjar per fer la foto.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8jw-1vbxvYiFkn5ZDeS2hsrY3NmXdh-1jBtbeMV9BwQOdRa-MPF6h6LR6vgWBJCM6rz9uw9nX7ADMGZHDrSzM01gxawx3o5wBLPS55IkXjsjT2ujYBG5zQ49kvEg4C7dmKB7moZNFgEY/s1600/P1070033+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8jw-1vbxvYiFkn5ZDeS2hsrY3NmXdh-1jBtbeMV9BwQOdRa-MPF6h6LR6vgWBJCM6rz9uw9nX7ADMGZHDrSzM01gxawx3o5wBLPS55IkXjsjT2ujYBG5zQ49kvEg4C7dmKB7moZNFgEY/s1600/P1070033+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Illa de banderes</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTVLK_K5curB7X125Xxrm_3Y-8vz8WFkHnG0nQYIR-IQYaeZ1rqjixdgIvOOfB-Wrk8-9rlUMj-DtzqdKibWyutsxwJmgNSGosvGQ5Ax498dgEThtbH0c5MUnJGZ9B24B376_xYgYeUqI/s1600/P1070039+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTVLK_K5curB7X125Xxrm_3Y-8vz8WFkHnG0nQYIR-IQYaeZ1rqjixdgIvOOfB-Wrk8-9rlUMj-DtzqdKibWyutsxwJmgNSGosvGQ5Ax498dgEThtbH0c5MUnJGZ9B24B376_xYgYeUqI/s1600/P1070039+(FILEminimizer).JPG" height="227" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La meva ruta des de Chile fins a Uyuni, Bolivia, s'estava a punt d'acabar. Just a la vora del Salar en aquell punt hi havia la població d'Uyuni, que dóna nom a la zona. Abans d'arribar-hi et trobes ja en ple desert, fora del salar, un antic cementiri de trens abandonats. Imponent imatge la que ofereixen totes les figures de ferro. Ple de màquines i vagons rovellats, posats en fila, formant una línia que s'endinsa al no res. Bon paisatge per acabar el viatge. Havia arribat a Uyuni. Estava en un nou país. El viatge continuava. Després de descansar i contactar amb tots els que estimo estava a punt de prendre un bus nocturn per passar una nit de nadal diferent. Era 24 de desembre a la nit i em trobava sol en un bus que al llarg de la nit em duria direcció La Paz.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsCFdIFpvhR4sEfLArx0eXLQQZmzIklJB2-MKuqhwEHcvKWMFiuOJoXZz3Y0glnJDA2aGzviVFOxemCjmM77xdWCuZGA9XxE3Ak90JkPIAJ2SXzZXmcGnnrrjjL85S1-Hye1gd01uhUy4/s1600/P1070075+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsCFdIFpvhR4sEfLArx0eXLQQZmzIklJB2-MKuqhwEHcvKWMFiuOJoXZz3Y0glnJDA2aGzviVFOxemCjmM77xdWCuZGA9XxE3Ak90JkPIAJ2SXzZXmcGnnrrjjL85S1-Hye1gd01uhUy4/s1600/P1070075+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cementiri de trens a Uyuni</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB0bNnPhyphenhyphen1XzixWFkkLxMEKYbYrI3eawNQSLxiIn0rbFwEX9V3mS-vmXFvlw4MT9D64FfB7y28tHMFfp7XG1fJnwJEUCd8wIuEtO0d9AcOm1x_qg546qPmLRCdX7dD1EOyXbMb8698SqI/s1600/P1070081+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB0bNnPhyphenhyphen1XzixWFkkLxMEKYbYrI3eawNQSLxiIn0rbFwEX9V3mS-vmXFvlw4MT9D64FfB7y28tHMFfp7XG1fJnwJEUCd8wIuEtO0d9AcOm1x_qg546qPmLRCdX7dD1EOyXbMb8698SqI/s1600/P1070081+(FILEminimizer).JPG" height="301" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN77_ZoyDFVBP8SnFN-W_2Lpl72zMOpiqh03oEtGTqfuk8_KVB8rpGaLq-SxFWCu6qfHcD3fACboC6O8iFMjrqHzy3sXDlWAhSW7qCIRLvMaUxR8Tw3hqbZxAoC0IuMSX94x0SQZj13sk/s1600/P1070084+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN77_ZoyDFVBP8SnFN-W_2Lpl72zMOpiqh03oEtGTqfuk8_KVB8rpGaLq-SxFWCu6qfHcD3fACboC6O8iFMjrqHzy3sXDlWAhSW7qCIRLvMaUxR8Tw3hqbZxAoC0IuMSX94x0SQZj13sk/s1600/P1070084+(FILEminimizer).JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br /><br /><br /><br /></div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0Salar de Uyuni, Bolivia-20.1637642 -67.570853599999964-22.0704387 -70.15264059999997 -18.257089699999998 -64.989066599999958tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-4860331355466522672014-01-02T14:30:00.003-08:002014-01-02T21:24:10.552-08:00San Pedro de Atacama: paisatge llunar a Chile<div style="text-align: justify;">
Ara si que feia molts dies que havia abandonat el blog. No ha estat per decisió pròpia sinó que m'hi he vist obligat. Durant el pas per Chile cap a Bolívia he tingut el primer imprevist del viatge. L'ordinador em va dir prou i això que només té dos mesos de vida. Quan vaig arribar a La Paz vaig poder trobar un gran informàtic que me'l va arreglar. En teoria tot entra en garantia però no ho podré reclamar fins que torni a casa. La qüestió és que ja està sol·lucionat i puc tornar a escriure i compartir tots els llocs genials que he visitat des de la meva última entrada.<br>
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Com ja vaig explicar havia de sortir d'Argentina si o si. El pressupost estava molt tocat degut a la inflació de preus en el gran país de sud-amèrica i em dirigia a Bolívia, fent una breu estada a Chile en el trajecte. De Salta vaig prendre un bus direcció a San Pedro de Atacama, petit poble al nord de Chile. Van ser unes 9 hores de viatge on vaig poder viure de primera mà el tant conegut mal d'altura. Quin mal de cap. En menys d'una hora després de sortir de Salta el bus es va enfilar a més de 4.000 m d'alçada sobre el nivell del mar. La sensació molt dolenta, molt mal de cap, mareig, dificultats per respirar. Fatal. Vam arribar fins el pas fronterer de Jama on després d'una odissea de més d'hora i mitja de tràmits per sortir d'Argentina i entrar a Chile, vam seguir la ruta ja descendint fins al nostre destí a uns 2500 m d'alçada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx50EAfXPo3YF4Mt0AoSnRF_9orw-kv99X-8UdYJq36_JfUx-GcJvF7tyHaW86jG48wVKE8y6A7O_MBkPYsIf5gY18vPqh6nyELT1h8BarUV2s_0YGUUhGr9KmWiPao4jrvhswIuQP7rI/s1600/P1050625+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx50EAfXPo3YF4Mt0AoSnRF_9orw-kv99X-8UdYJq36_JfUx-GcJvF7tyHaW86jG48wVKE8y6A7O_MBkPYsIf5gY18vPqh6nyELT1h8BarUV2s_0YGUUhGr9KmWiPao4jrvhswIuQP7rI/s400/P1050625+(FILEminimizer).JPG" width="400"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Principal carrer de San Pedro</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
San Pedro de Atacama em va impressionar només baixar del bus. El poble està al mig del desert. Al fons muntanyes àrides i algún volcà gegant. Quilòmetres i quilòmetres de no res miris on miris. Té sentit el paisatge quan saps que San Pedro de Atacama és la porta d'entrada a un dels deserts més àrids i més grans del món; el desert d'Atacama. Semblava un poble solitari ple de cases construïdes d'adobe amb les teulades de palla. Caminant de la parada de bus fins al centre et sents una mica desorientat ja que no hi ha res. Desert i cases d'adobe. Quan arribes al centre històric allò ja és una altra cosa. Algun edifici colonial dóna caliu al poble junt amb carrers plens de botiguetes d'artesanies i agències de tours i excursions. Molt animat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIFgXYr_o9labXQmJpmMGlgUSXuhuCnUuc3mhoFPs1MLWEd1qG_DTg2MPV2lJcQ4FXDz4W7sa3Uab4vsCEGAbv2vcebyGFCeH6lq9_pCXR48XTHBjI8a8Hl0kD-Nk8XfGO_BvYJpCCBYM/s1600/P1050615+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIFgXYr_o9labXQmJpmMGlgUSXuhuCnUuc3mhoFPs1MLWEd1qG_DTg2MPV2lJcQ4FXDz4W7sa3Uab4vsCEGAbv2vcebyGFCeH6lq9_pCXR48XTHBjI8a8Hl0kD-Nk8XfGO_BvYJpCCBYM/s320/P1050615+(FILEminimizer).JPG" width="240"></a> A San Pedro hi viuen unes 5000 persones fixes però la quantitat de gent que hi trobes és impressionant, sense arribar a agobiar. En els seus inicis va ser només un destí de motxil·lers i viatgers però avui en dia hi arriben turistes de tots els racons del món, en especial europeus, atrets per les meravelles naturals de la zona i l'encant particular del poble. L'estada allí va ser curteta però justa pel que volia veure; El Valle de la Luna, el principal atractiu turístic. Si hi vas sàpigues que hi han moltíssimes més coses per visitar; géisers, llacs altiplànics, salars... Tot això jo ja ho veuria en el meu recorregut cap a Bolivia o sigui que havia de prioritzar i vaig optar només pel Valle de la Luna. T'aconsello però que si hi vas no et perdis cap excursió. Els preus són realment econòmics i els paisatges memorables.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
El Valle de la Luna es troba ubicat a uns 17km del centre de San Pedro, a la zona de la Serralada de la Sal. Declarat un santuari de la naturalesa per la seva gran bellesa natural i extranya aparença llunar que li dóna el nom. La ruta la pots fer en bici, a peu o contractant un tour. Et recomano el tour ja que és econòmic i ho pots veure tot. Sense presses ni calor. Si ho vols fer a peu o en bici necessitaràs dos dies. És una área interessant de formacions de pedra i arena que degut a milenis d'inundacions i ventades li han donat una serie de colors i textures al desert que fa que sembli realment que estàs a la superfície de la lluna. És un lloc on pots observar un espectacle geològic de gran bellesa, en especial durant la sortida i la posta de sol. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEDuVDyXsZweQMaNUWPBt-JIka63VW2X_L2kMtyMBdXp87IJ1Qp-pahlwIw1ahs03vkee-KmMSJzu2i1yjC0W-uNxchXVhsi1UdgYUch6AMuESAAzwdWjxbdstibTtGIPYK2Nfn4dE84c/s1600/P1050893+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEDuVDyXsZweQMaNUWPBt-JIka63VW2X_L2kMtyMBdXp87IJ1Qp-pahlwIw1ahs03vkee-KmMSJzu2i1yjC0W-uNxchXVhsi1UdgYUch6AMuESAAzwdWjxbdstibTtGIPYK2Nfn4dE84c/s400/P1050893+(FILEminimizer).JPG" width="400"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Valle de La Luna</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer que vam veure tot recorrent la vall van ser "Las tres Marias". Formació rocosa que per la seva forma diuen que recorda a tres verges resant. Jo encara les estic buscsant però si hi vas potser que les vegis. Impressionava els diferents contrastos de paisatge que anaves trobant en pocs metres. A l'haver-hi diversos llacs secs on la composició de la sal d'aquests cobreix un preciós mantell blanc, la postal és realment increíble. Les tres maries estan enmig d'un d'aquests llacs i la vista és impressionant. El paisatge colorejat de les formes escultòriques produeix bells efectes quan es pon el sol. Es tracta d'un paisatge àrid, on no hi existeix ni vida ni humitat, un lloc veritablement únic. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp0oiDnbTRQG-fWFgnG_CHbF3wQMP9zuHhl5vBDkxzobEBR9dYO7FjLNTvbChVInGBm29dY6bgW0D-bKp8MBvYU_bznuwiKxMLlpoZrD9c-DmFzaKnG1cR-nW_2dn_g01LLF7OSnKghpw/s1600/P1050656+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp0oiDnbTRQG-fWFgnG_CHbF3wQMP9zuHhl5vBDkxzobEBR9dYO7FjLNTvbChVInGBm29dY6bgW0D-bKp8MBvYU_bznuwiKxMLlpoZrD9c-DmFzaKnG1cR-nW_2dn_g01LLF7OSnKghpw/s400/P1050656+(FILEminimizer).JPG" width="400"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Las Tres Marias</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5TAXKTnyFVljbF_sUlRUJ3p3cBLyGjINXF8AOAvne5Z-xfLxLdnAbu8dAcrnQWzAu1HQC62IxNU44cpq20vmIEAd0B1rgMRtDYb88QhOL4NmxQi3ZwqjNONcv1mDhyphenhyphen9PSRhP2BbKTPjo/s1600/P1050762+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5TAXKTnyFVljbF_sUlRUJ3p3cBLyGjINXF8AOAvne5Z-xfLxLdnAbu8dAcrnQWzAu1HQC62IxNU44cpq20vmIEAd0B1rgMRtDYb88QhOL4NmxQi3ZwqjNONcv1mDhyphenhyphen9PSRhP2BbKTPjo/s400/P1050762+(FILEminimizer).JPG" width="300"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gran duna</td></tr>
</tbody></table>
Després de les tres maries, seguint la ruta vaig poder observar la imponent silueta del volcà Licancábur que amb els seus 5900 m d'alçada es pot veure des de qualsevol punt de San Pedro. Vaig seguir la ruta fins als peus d'una gran duna natural d'arena des d'on vaig pujar al cim per disfrutar de les vistes i fer unes fotos espectaculars. Cada cop creia més que realment em trobava a la lluna. Mai havia estat en un lloc semblant. Després vam recórrer una gran gorja natural entre les roques fins endinsar-nos a una cova. La tarda m'estava passant volant i encara quedava el millor; la posta de sol.<br>
<br>
<br>
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkTBsmrNCjM0IOIcnmTRmUm3a5qbQidUar4kIoaAEOZv_-jy6PAy11G5px7arm1yXJjOelMqrpVWtxbd5_PgOMq3Su3PvKgrqyj5T79tks_mdCP3EBLyvVakPK-AHNeWzciL7r8FI0sKo/s1600/P1050741+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkTBsmrNCjM0IOIcnmTRmUm3a5qbQidUar4kIoaAEOZv_-jy6PAy11G5px7arm1yXJjOelMqrpVWtxbd5_PgOMq3Su3PvKgrqyj5T79tks_mdCP3EBLyvVakPK-AHNeWzciL7r8FI0sKo/s400/P1050741+(FILEminimizer).JPG" width="400"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Volcà Licáncabur 5900m</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br></div>
<br>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD3-27RtpGozAZkVq_iKTi8w361gS13o-GrtjHYtXZx6yYSJ9qFEf-pA8ymo-LcRuaN616_-Wm8oY5tmwiKiNyZFjzxvhocliQEiF6wQsikRP_Z5QuhpgvPjwcIFIEK_9AZk-bTE8o1MA/s1600/P1050747+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD3-27RtpGozAZkVq_iKTi8w361gS13o-GrtjHYtXZx6yYSJ9qFEf-pA8ymo-LcRuaN616_-Wm8oY5tmwiKiNyZFjzxvhocliQEiF6wQsikRP_Z5QuhpgvPjwcIFIEK_9AZk-bTE8o1MA/s400/P1050747+(FILEminimizer).JPG" width="400"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pujant la gran duna</td></tr>
</tbody></table>
<br>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTptPHtyjnsJ0EKTJ0fqxSRWA5CKM8LIeuY3MHitTllMZHK_iVNjYkjJEy2_DMRSp0q-ThJef5Hkmc9-buTdgS4vnjuTsZneD3VLtRJjNMnBixbB7uOIZFkNLO8whVzyFEflewmB-wSZQ/s1600/P1050782+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTptPHtyjnsJ0EKTJ0fqxSRWA5CKM8LIeuY3MHitTllMZHK_iVNjYkjJEy2_DMRSp0q-ThJef5Hkmc9-buTdgS4vnjuTsZneD3VLtRJjNMnBixbB7uOIZFkNLO8whVzyFEflewmB-wSZQ/s400/P1050782+(FILEminimizer).JPG" width="400"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Paisatge llunar</td></tr>
</tbody></table>
Ens vam dirigir al Valle de la Muerte. Una altre lloc espectacular amb les mateixes formacions rocoses i paisatge llunar similar al Valle de la Luna. Allí vam esperar fins que el sol va començar a caure i ens va permetre gaudir de la millor llum per apreciar tot allò. Et quedes en silenci. Relaxat. Pensatiu. Vols fer moltes fotos però t'oblides que portes càmera i només pots contemplar aquella naturalesa tant verge que fa que oblidis fins i tot on et trobes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
<br>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCD_0tR8TqCbyupcs2MkGiXrZskQaibQVP-vL6yELoY4UUZCXEaf2f6-gqbyze5NL5JlPtVBbB1NG_btDcyEPD-NRoFGhyc03y-C0r-o17Lt0nMRyNrrLIw9HUpFT3N7m7wSRNLpu7Oik/s1600/P1050884+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCD_0tR8TqCbyupcs2MkGiXrZskQaibQVP-vL6yELoY4UUZCXEaf2f6-gqbyze5NL5JlPtVBbB1NG_btDcyEPD-NRoFGhyc03y-C0r-o17Lt0nMRyNrrLIw9HUpFT3N7m7wSRNLpu7Oik/s400/P1050884+(FILEminimizer).JPG" width="400"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Valle de La Muerte</td></tr>
</tbody></table>
<br>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd_ToRnlviqPzP-XLBEeTPQhZcWbEQx7n3crbguOG_d__1EBMgE37H9lFbCA34IzYczoehwsWqDfo6qcy_MiLY8CrSC1w5g5wByimd96T6DAHXnVWknpNnSFzzilELZVyn-1ULCNy7vj0/s1600/P1050946+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd_ToRnlviqPzP-XLBEeTPQhZcWbEQx7n3crbguOG_d__1EBMgE37H9lFbCA34IzYczoehwsWqDfo6qcy_MiLY8CrSC1w5g5wByimd96T6DAHXnVWknpNnSFzzilELZVyn-1ULCNy7vj0/s400/P1050946+(FILEminimizer).JPG" width="400"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Posta de sol</td></tr>
</tbody></table>
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Una vegada superada la impressió que el lloc et produeix, fen-te sentir com un antic conquistador, respires més pausat i descanses un moment. No seria extrany que aquí algunes persones s'imaginin ser arquèolegs buscant una peça de ceràmica treballada pels antics atacamenys, ossos d'animal o interessants roques que puguin aparèixer, mentres altres excursionistes simplement senten com el vent els hi passa per la cara observant com es pon el sol, un element més de la enigmàtica atracció que exerceix aquest trosset de lluna reproduït a Chile. El Valle de la Luna, un altre dels llocs meravellosos que he tingut el plaer de visitar i que et recomano que ho facis si tens la ocasió.<br>
<br></div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0San Pedro de Atacama, Región de Antofagasta, Chile-22.908707 -68.199715999999967-24.774231 -70.781502999999972 -21.043183 -65.617928999999961tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-57824252196425267032013-12-21T18:02:00.000-08:002013-12-21T18:08:51.840-08:00Salta i Jujuy: el nord d'Argentina<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: justify;">Que Argentina és inmensa ja me'n havia donat compte, però tant com quan vaig voler sortir de El Calafate no. La intenció era anar pujant per l'oest recorrent la frontera amb Chile fins a arribar a Bariloche, una altra de les zones més maques del país. El fet que estic repetint en cada entrada de que Argentina és excessivament cara va fer que desistís i hagués de canviar el meu itinerari. Per força. Perquè te'n puguis fer una idea dels preus que m'estic trobant només dir-te que el bus des de El Calafate fins a Bariloche fa dos anys costava 445 pesos (50 €). A data d'avui, el mateix bus, la mateixa ruta i el mateix trajecte costa 1150 pesos (130 €). Espectacular. Només han passat dos any i els preus gairebé s'han triplicat. Em sabia greu però la situació econòmica del país m'obligava a canviar el meu itinerari. El meu pressupost ja estava molt tocat a Argentina i per molt greu que em sapigués havia de retallar i "fugir" d'aquest país tant espectacular però que alhora et roba de tal manera que com no s'arregli a la llarga ningú podrà disfrutar de les meravelles que tenen. Vaig estar tres dies descansant per meditar la millor manera i la millor solució per continuar el meu viatge. El bus estava descartat, molts diners i moltes hores de viatge. Jo volia plantar-me prop de la frontera amb Chile i Bolivia per continuar cap al nord. Volia anar a Salta. La segona opció va ser intentar llogar un cotxe. A part del preu també desorbitat, el que va fer repensar-m'ho va ser quan vaig fer una simulació de l'itinerari a internet. Encara tinc la boca oberta. Anar de El Calafate a Salta és la mateixa distància com si llogues un cotxe a Barcelona per conduïr fins a Moscú, Russia. Espectacular. Això és inmens. Només em quedava buscar un bitllet d'avió per arribar-hi. El tema dels vols interns a Argentina també és un caos. El 90 per cent dels vols han de passar per Buenos Aires. Vaig trobar un vol amb enllaç a Capital Federal (Buenos Aires) que en 7 hores em portaria a Salta. No va ser barat però comparant el que em costarien els busos més allotjaments i dies de viatge per arribar a Salta, ho compensava. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvKv70kYT-1edKO3HARJnU5YiZsxpxzikhpCKIboe3GUfo-xywTLPs75MMKvcKraAFPdLVsmVP5XkLX3jkpi_JLTGh3U2KV-FMNMt-YTyzn3OKki3xPxenzgF4di1X9dd9H8VVapZquqc/s1600/P1050109+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvKv70kYT-1edKO3HARJnU5YiZsxpxzikhpCKIboe3GUfo-xywTLPs75MMKvcKraAFPdLVsmVP5XkLX3jkpi_JLTGh3U2KV-FMNMt-YTyzn3OKki3xPxenzgF4di1X9dd9H8VVapZquqc/s400/P1050109+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ciutat de Salta</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: justify;">I així vaig arribar al nord del país. Salta, ciutat, municipi i capital de la província que duu el mateix nom. Té una població d'uns 540 mil habitants, sent la vuitena ciutat més poblada d'Argentina. Está ubicada a l'est de la serralada dels Andes, a la Vall de Lerma. El nom de la ciutat ve del nom de la tribu indígena dels Salta, que habitaven allí quan l'espanyol Hernando de Lerma la va fundar. Tot i no tenir molts habitants la ciutat està plena d'edificis baixos, no grans rasca cels. A la ciutat hi vaig estar 3 dies. Vaig arribar-hi tard i cansat dels dos avions i amb més de 7 hores de viatge. Eren les 11 de la nit. De l'aeroport vaig prendre un taxi que em va portar fins a l'alberg que havia reservat. Després de deixar les coses, el Sebas, el recepcionista, em va invitar a seure amb ell i l'Evaristo, un basc de 67 anys que porta 3 anys viatjant. Vam estar fins la matinada xerrant i bebent cervesa. Moments agradables del viatge que t'ensenyen que el món està ple de gent meravellosa per conèixer. Durant aquells dos dies vam fer una gran amistat i vam compartir molts riures. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7Mu1L5dtpDO2vdf45xq3B5DFRwJW8Yv5wZNMAR-dUFAYs45Q_0jHp0ImWArgXHMg4X8_7LYYJEGMNpT4nc0gF_mznlxK8_BF5Q3T8_RzKcUfPRec5LKvI2fjPUFPVW_JteIILHyWI8dM/s1600/P1050101+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7Mu1L5dtpDO2vdf45xq3B5DFRwJW8Yv5wZNMAR-dUFAYs45Q_0jHp0ImWArgXHMg4X8_7LYYJEGMNpT4nc0gF_mznlxK8_BF5Q3T8_RzKcUfPRec5LKvI2fjPUFPVW_JteIILHyWI8dM/s400/P1050101+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escales per pujar al Cerro de San Bernardo</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
L'endemà em vaig llevar amb moltes ganes de recórrer i conèixer la ciutat però a primera hora plovia. Em vaig dedicar a planificar la ruta futura i a arreglar el blog fins que el cel es va obrir i va sortir el sol. Em vaig calçar ràpid i amb la càmera a la mà directe al "Cerro de San Bernardo" a uns 1500m. A només 1 km a l'est de la plaça central de Salta es troba el "Cerro de San Bernardo" i altres muntanyes que juntes formen part de la Serralada Oriental que són reserva natural de la província. És una serralada muntanyenca coberta per abundant vegetació selvàtica denominada "Yungas". Es veu que fa milions d'anys el "Cerro de San Bernardo" estava summergit sota el mar. Es va formar juntament amb els Andes a l'edat Paleozoica. En les roques que el formen es poden trobar fòsils marins. Per pujar-hi tens la opció fàcil o la difícil. La fàcil; pagar i pujar-hi amb telefèric. És un desnivell d'uns 285 m i es puja en 8 minuts. L'entrada, cara. Uns 60 pesos. Jo vaig decantar-me per la difícil; caminar. Des del Museu d'Antropologia de la ciutat comença una escalinata que et porta fins dalt. És un bonic passeig enmig de la vegetació selvàtica i mentres vas pujant el total de 1021 escales et vas trobant una serie de temples que representen cada una de les 14 estacions del via crucis. No és una pujada que requereixi una bona forma física ja que es tracta d'anar pujant escaletes de pedra, però si hi vas a l'estiu com jo porta força aigua ja que vaig suar bastant. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A dalt de tot les vistes són impressionants. Quan arribo a una ciutat nova m'encanta, a part de perdrem pels carrers i racons, poder ascendir fins a algun punt alt a fi d'obtenir una panoràmica del lloc. Des d'aquí dalt Salta s'aprecia bé des de tots els miradors, balcons i terrasses construïdes al cim. Es distingeixen els principals edificis com la catedral i la plaça "9 de Julio". També hi ha un munt de cascades artificials i infinitat de vegetació típica de la zona que fan que sigui un lloc agradable i que no et sap gens de greu haver suat una mica per arribar-hi. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWK22_l6y7_G2jd4N1e1XBqGR5pb-yY_JEeOtHZV1o2pR7uPKnlw1wceSKuOnwMuE37bV-vyOBnikChILZ7MlLGPXSRwo_NjynPir_voTwBSJacAyxfsWukmKh71SRLWM3vkErCPfl8Tg/s1600/P1050209+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWK22_l6y7_G2jd4N1e1XBqGR5pb-yY_JEeOtHZV1o2pR7uPKnlw1wceSKuOnwMuE37bV-vyOBnikChILZ7MlLGPXSRwo_NjynPir_voTwBSJacAyxfsWukmKh71SRLWM3vkErCPfl8Tg/s400/P1050209+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Telefèric amb la panoràmica de Salta</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al baixar de San Bernardo vaig donar un tomet per la ciutat i vaig buscar un tour per disfrutar dels entorns de la provincia de Salta i Jujuy, l'altra zona a veure del nord. A la tarda de nou, riures amb l'Evaristo i el Sebas que ens va preparar un "asado" fantàstic per sopar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al matí vaig haver de matinar moltíssim. A les 7 em recollien a la porta de l'alberg per sortir en ruta direcció a la frontera amb Bolivia. Anava a visitar Jujuy i Purmamarca, dins la "Quebrada de Humahuaca". Hi han moltíssimes més coses a veure però com sempre, havia de prioritzar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJwzxHjvz96EaJSOfEoHSirAASENeENUX6Edi9GoOQkxsrrf1ITMkL2_DI3apRT5CAgVIJkVDqufl__HqguM_bnRBUKME5E3wiCsnlGwMoF_S_hjU026Bl2Yt4iLPaiX3w1Ier5qyvRtA/s1600/P1050316+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJwzxHjvz96EaJSOfEoHSirAASENeENUX6Edi9GoOQkxsrrf1ITMkL2_DI3apRT5CAgVIJkVDqufl__HqguM_bnRBUKME5E3wiCsnlGwMoF_S_hjU026Bl2Yt4iLPaiX3w1Ier5qyvRtA/s200/P1050316+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Purmamarca</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Jujuy és una província argentina situada a la regió del nord. Limita a l'oest amb Chile per la serralada dels Andes, al nord amb Bolivia i per l'est i el sud amb la província de Salta. A la capital, San Salvador de Jujuy només hi vaig parar per fer un cafè i seguir camí cap al principal atractiu turístic de la zona; la "Quebrada de Humahuaca". Destaca per la bellesa paissatgística de l'entorn i el seu ric patrimoni cultural. Estava visitant un altre Patrimoni Natural i Cultural de la Humanitat, declarat el 2003 per la Unesco. És especialment curiós quan vas entrant a la Quebrada, el contrast del paisatge que et vas trobant. Paisatges totalment diferents en pocs quilòmetres que van des de la selva exuberant a un territori desolat amb salines, volcans i gèisers. La Quebrada de Humahuaca impressiona per la concentració de muntanyes multicolors úniques. Plena de fortaleses indígenes i restes que revelen una zona que va ser testimoni de la evolució humana a través de milers d'anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I recorrent quilòmetres de paisatge de postal vaig arribar a Purmamarca ciutat de la provincia de Jujuy ubicada dins la Quebrada. Curiós el nom del poble que prové de la llengua aimara on purma signifia desert i marca ciutat; La Ciutat del Desert. El més pintoresc del poble és el "Cerro de los Siete Colores", una muntanya impressionant amb diferents tons de colors fruit de la complexa història geològica de l'entorn, que inclou sediments marins i fluvials, elevats pels moviments tectònics. Vaig estar una horeta a Purmamarca passejant i fent fotos, admirant la bellesa d'aquesta muntanya multicolor que es pot veure des de qualsevol punt del poble. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIlysSCuUs03CwzuJRsn-AybOzMQnE_SzlkZLA9AU_XrMH4cwC_j_gck2vkV8A0rX6Htdgvww5MTlOeBb4OpiPINI0CKpysxab3FOOUYicJxfZ1EgGEzcI_r7iqjM74SizIMyIr36fbm8/s1600/P1050258+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIlysSCuUs03CwzuJRsn-AybOzMQnE_SzlkZLA9AU_XrMH4cwC_j_gck2vkV8A0rX6Htdgvww5MTlOeBb4OpiPINI0CKpysxab3FOOUYicJxfZ1EgGEzcI_r7iqjM74SizIMyIr36fbm8/s400/P1050258+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cerro de los Siete Colores</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8Icx8mkO4NWuv40fVBHnoWDaHSp8N5TS54-01sCYMeKgI_UdUiQFs14QYFO5hhAT6Qizsf0-sEGhaHIniYc3y8h3rcIiIzNlnbqdq9N0OJ-Nl7iNq5S_5Lojn9v8FnPnbknqRX4mGd6w/s1600/P1050364+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8Icx8mkO4NWuv40fVBHnoWDaHSp8N5TS54-01sCYMeKgI_UdUiQFs14QYFO5hhAT6Qizsf0-sEGhaHIniYc3y8h3rcIiIzNlnbqdq9N0OJ-Nl7iNq5S_5Lojn9v8FnPnbknqRX4mGd6w/s400/P1050364+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carrers de Purmamarca amb el Cerro al fons<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEfHiX2GNaUTR0pRW72bi4BCcMjHyexmq-PniRS0PgIp4z9OBJI7x6NZbwbBis4zMpYn07X3Io_IlLQheRXJr9TcxmMLpszgvbbC7-qG_p_EanbaHggZpA1kJOZfJyJE5VHHf7AzRHQpw/s1600/P1050342+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEfHiX2GNaUTR0pRW72bi4BCcMjHyexmq-PniRS0PgIp4z9OBJI7x6NZbwbBis4zMpYn07X3Io_IlLQheRXJr9TcxmMLpszgvbbC7-qG_p_EanbaHggZpA1kJOZfJyJE5VHHf7AzRHQpw/s400/P1050342+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esglèsia de Purmamarca</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'allí em vaig dirigir a Tilcara, una altra població de Jujuy, ubicada just al centre de la Quebrada de Humahuaca. L'antiga ètnia dels omaguaca i els tilcara van ser els que van donar el nom a la població. Em van explicar l'anècdota que a l'any 1986, just abans del mundial de Mèxic, la selecció argentina va viure un mes a Tilcara per preparar-se i aclimatar-se a les altituds que es trobaria a Mèxic aprofitant que Tilcara està ubicada a uns 2500 m sobre el nivell del mar. Els jugadors van prometre que si guanyaven la copa tornarien a Tilcara en senyal d'agraïment. Van guanyar i mai van tornar a aquelles terres i des de llavors que corre la llegenda que fins que la selecció no torni a visitar Tilcara, mai tornarà a guanyar una copa del món. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_ZpnuLo0GVKHVi1bhzb4lAWn6x9n9KqrhcJZqXEC5sRCuswPJk1ssMvMCnnA1R-UDkmQvPXHBwl5Jp4X9gYQQvl_lEbl_oasgDVZZScFYqjqKe83-FbZ8w1FKam-pzGPdiO9NQIR0jYM/s1600/P1050455+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_ZpnuLo0GVKHVi1bhzb4lAWn6x9n9KqrhcJZqXEC5sRCuswPJk1ssMvMCnnA1R-UDkmQvPXHBwl5Jp4X9gYQQvl_lEbl_oasgDVZZScFYqjqKe83-FbZ8w1FKam-pzGPdiO9NQIR0jYM/s400/P1050455+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tilcara al fons</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No pots marxar d'allí sense visitar el "Pulcará de Tilcara". Es una fortalesa construïda per la tribu dels tilcaras en un punt estratègic de la Quebrada de Humahuaca. Les ruïnes es troben sobre un turó i va ser un lloc idoni per defensar-se dels atacs dels enemics. Vas pujant un caminet fins dalt de tot del turó i disfrutes d'unes vistes espectaculars de tota la Quebrada. Durant la caminata el paisatge àrid es reforça amb un munt de cactus silvestres gegants, anomenats cardones, que hi ha per tota la zona. A dalt de tot et trobes amb algunes restes de les edificacions dels indígenes i amb una recreació d'un temple construït en honor al descubridor d'aquestes ruïnes. Les vistes no tenen desperdici.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5UlTct8CroyCZccCxTyO74hzdDF6YTQXY0Cn_f4xDCJ7i2Xxs8NtsZQAtcsmlVWdI1S5OWur6EPhyE9yXFBNM3nKUfbEfKUNZijvu65vCTmV2g1TU_YaS0GaA1zW6esd-IpKM2WLKIic/s1600/P1050482+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5UlTct8CroyCZccCxTyO74hzdDF6YTQXY0Cn_f4xDCJ7i2Xxs8NtsZQAtcsmlVWdI1S5OWur6EPhyE9yXFBNM3nKUfbEfKUNZijvu65vCTmV2g1TU_YaS0GaA1zW6esd-IpKM2WLKIic/s400/P1050482+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes pujant al Pulacará de Tilcara</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMcmzGpfBdfRBYoT7DC6xRQb2yeGxMW2JwzwBH2ouiVksPJyIRFKe_uBMSyXCFUfvQG25R_NVMDKnsOoFMlURYBckLBF2Fojp1GqrCkJT81JlRcbYFlDJLb4n0fHtWCNDnYoh0Uz1o4H4/s1600/P1050445+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMcmzGpfBdfRBYoT7DC6xRQb2yeGxMW2JwzwBH2ouiVksPJyIRFKe_uBMSyXCFUfvQG25R_NVMDKnsOoFMlURYBckLBF2Fojp1GqrCkJT81JlRcbYFlDJLb4n0fHtWCNDnYoh0Uz1o4H4/s400/P1050445+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ruïnes del Pulcará de Tilcara</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de Tilcara vaig parar al poble de Humahuaca. Després de dinar vaig donar un tomb pels carrerons plens d'edificis de l'època Colonial. Destaca l'ajuntament amb tocs d'arquitectura àrab-espanyola, l'esglèsia dedicada a Santa Candela i el Monument dels Herois de la Independència, amb una imponent estatua dalt d'una gran escalinata. Em van comentar que al març es molt típic venir a celebrar els carnavals aquí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxDXlUVlhf_-y8ZcokxOG7rjwMBny4gUKbsMkHxOPVGDcN_yNh-f2kLJyvhS751CrYCjsC_HYdhGlrHf9w6dPcq2lpXtfv-RFFe88khTyJeEepqosj5RG04TulSeEPNXXhkOF4uPeBLFU/s1600/P1050505+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxDXlUVlhf_-y8ZcokxOG7rjwMBny4gUKbsMkHxOPVGDcN_yNh-f2kLJyvhS751CrYCjsC_HYdhGlrHf9w6dPcq2lpXtfv-RFFe88khTyJeEepqosj5RG04TulSeEPNXXhkOF4uPeBLFU/s400/P1050505+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Humahuaca amb el Monumento a los Héroes de la Independencia al fons</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_2HbUvQpeE6csWenUe9VcGubv6o9bP0ZErOKXoxsra_1z-mG7hSQanS7dKTywskYp_iENHFp349JnRfjl3yrl_hWIv95mWIH2qPn99MInluL_tDc6OUFjeV6nYu2m6o2OZg3E3NmbfjM/s1600/P1050526+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_2HbUvQpeE6csWenUe9VcGubv6o9bP0ZErOKXoxsra_1z-mG7hSQanS7dKTywskYp_iENHFp349JnRfjl3yrl_hWIv95mWIH2qPn99MInluL_tDc6OUFjeV6nYu2m6o2OZg3E3NmbfjM/s400/P1050526+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica de Humahuaca</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De tornada a Salta vam parar un moment a la vora de la carretera per gaudir d'un dels altres meravellosos paisatges de la Quebrada de Humahuaca; "La Paleta del Pintor". Es troba al costat de la població de Maimara i és la principal característica del paisatge d'allí. Es tracta d'una impressionant formació geològica constituïda per les muntanyes multicolors que et recorden a una paleta de pintura. Aquests plegaments corresponen als períodes terciaris i quaternaris. Era mitja tarda i el sol començava a caure i és quan hi has d'anar ja que amb aquella llum es reviuen els colors amb força i fan de la vista un lloc màgic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZdsD0mLlSX5qL6XEwSo3TTWvCsujoKQHd_K4vh3nGxRU9fQePoSgTcxv_k06_Y9mbvxzXAQf4mhyphenhyphenyTkLBUnLpaJiOuIMKsr0ipFiLwXyf-xenOqX02mreoLZ7Uj2WzmKXlRnxvjDE5N0/s1600/P1050595+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZdsD0mLlSX5qL6XEwSo3TTWvCsujoKQHd_K4vh3nGxRU9fQePoSgTcxv_k06_Y9mbvxzXAQf4mhyphenhyphenyTkLBUnLpaJiOuIMKsr0ipFiLwXyf-xenOqX02mreoLZ7Uj2WzmKXlRnxvjDE5N0/s400/P1050595+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Paleta del Pintor</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Vaig arribar a Salta de nit. Un moment per descansar i reflexionar sobre el dia que havia passat visitant el meravellós paisatge del nord d'Argentina. Tant de bo tingués el temps i el pressupost necessaris per poder seguir disfrutant de les meravelles que tenen en aquest país. Em va quedar molt per veure però també encara em queden moltíssimes coses per veure i llocs per descobrir. Havia estat més d'un mes a Argentina. Milers de quilòmetres per carretera. Molts paisatges i moltes fotos guardades. Marxo amb grans records d'aquí tot i que per què mentir, també marxo una mica decepcionat per l'alt cost econòmic que comporta visitar-ho. Tot i així estic segur que algun dia hi tornaré. Ara havia de seguir camí i l'endemà prendria rumb cap a Chile; San Pedro de Atacama m'esperava.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDbSsvEvoh9htUY8dHmhKT0MO4Hx-8To5qq4dppbejs9EAdKNuvjSGIaOf7yLLifVgXO9svaVhpjYB6XIPK-c1F7DWYDsaa-w2nWFWlPJGhh3jg2V_tmhWkH1RdSrA455YITFBMkmJlO4/s1600/P1050589+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDbSsvEvoh9htUY8dHmhKT0MO4Hx-8To5qq4dppbejs9EAdKNuvjSGIaOf7yLLifVgXO9svaVhpjYB6XIPK-c1F7DWYDsaa-w2nWFWlPJGhh3jg2V_tmhWkH1RdSrA455YITFBMkmJlO4/s400/P1050589+(FILEminimizer).JPG" width="301" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En ruta per la Quebrada de Humahuaca</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0Salta, Argentina-24.7829323 -65.412155200000029-25.0148233 -65.736251700000025 -24.551041299999998 -65.088058700000033tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-50346663495821813392013-12-16T20:51:00.000-08:002013-12-16T20:51:50.989-08:00El Chalten: capital argentina del trekking<div style="text-align: justify;">
Estant al Calafate no pots perdre l'oportunitat de viatjar fins a El Chalten. Si hi vas és perquè estàs buscant trobar-te amb la naturalesa en el seu estat més pur. Si no t'agrada caminar, la muntanya, la natura i la tranquilitat, no se t'ha perdut res a El Chalten. Es troba a només unes 3 hores en bus i el trajecte val realment la pena. És una ruta fascinant. Recórrer més de 200 km per la estepa patagònica argentina, plena de fauna patagònica, d'horitzó patagònic sense fi, amb l'ardent llum patagònica i amb l'hipnotitzador cel blau patagònic, suposa trobar un d'aquells moments de la teva vida en que crides al cel dient-li; hem quedo a viure aquí! Llàstima que de les tres hores de viatge només vaig poder disfrutar de tot això durant les dues primeres ja que com sempre, em vaig adormir. Si, sóc un desastre. Suposo que és degut a que estic fent el que m'agrada ja que viatjar és el que em fa feliç i la felicitat és sinònim de no tenir preocupacions. Em relaxo, disfruto i m'acabo adormint com un nen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVbOAujp00ZyCg92HPLpfCSxSNAgyhwFfykY6odSIqVycKOu6Ue_tP0MYA1nFqAjRBibG8aNPCVemP7JFBc0ZvMn4atH6BV8K3MDE-lEjG28NFKpqraEJraSq3FIVcZdmvahBUMxRCW1k/s1600/P1040754+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVbOAujp00ZyCg92HPLpfCSxSNAgyhwFfykY6odSIqVycKOu6Ue_tP0MYA1nFqAjRBibG8aNPCVemP7JFBc0ZvMn4atH6BV8K3MDE-lEjG28NFKpqraEJraSq3FIVcZdmvahBUMxRCW1k/s320/P1040754+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estepa típica de la Patagonia</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Al despertar-me va ser com si encara somiés. Vaig obrir els ulls i estava ja arribant al meu destí i mirant per la finestra el primer que vaig veure a la llunyania va ser la imponent silueta del Fitz Roy, la mítica muntanya per la que és coneguda aquesta zona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La particularitat de El Chalten és el fet de ser el poble més jove d'Argentina. Té només 28 anys. Més jove que jo. Té com a data de fundació el 12 d'octubre de l'any 1985. La seva creació es va fer amb la finalitat de promocionar l'assentament poblacional en la zona de la serralada de la província. Es van començar a construir les primeres vivendes i la infraestructura adequada. L'any 1991 en el cens només hi havien inscrits 41 habitants estables. Avui en dia hi viuen unes 1200 persones. El poble es troba ubicat al sud de la serralada dels Andes i al peu de l'imponent pic Fitz Roy, d'uns 3400m. Es considera la Capital Nacional del Trekking a Argentina degut a l'elevat nombre d'activitats que s'hi poden realitzar en contacte amb la naturalesa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si hi vas ja et pots tapar. Ni que sigui estiu, El Chalten és conegut pel fortíssim vent que sempre hi bufa i el desagradable fred que fueteja el poble. Si El Calafate em va recordar al vell oest americà, aquí encara et poses més en el paper. En tot el poble només hi han uns 20-30 carrers dels quals només l'avinguda principal està asfaltada. La resta són carrers de grava i terra, o com aquí li diuen, de "ripio". Aquest fet sumat al fort vent i a la vegetació esteparia de la Patagonia, fan que sigui normal anar pel carrer i que et passin arbustos rodant tal com es veu a les pel·lícules de cowboys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan hi arribes amb transport públic tots els busos fan una parada obligatòria a l'entrada del poble on hi ha el centre de visitants del Parque Nacional los Glaciares. Allí els treballadors i guardes del parc et fan una petita xerrada per explicar-te totes les opcions d'excursions, rutes, caminades i activitats que podràs fer. També et donen consells per ser respectuós amb el bosc i la natura, ja que tal com ells van recalcar, la muntanya no és ni dels habitants de El Chalten ni dels argentins, és de tots els que hi anem. Al sortir de l'estació d'autobusos hi ha un gran cartell de fusta amb el nom del poble que et recorda que et trobes en un preciós paratge de muntanya. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoX3oML5v-momWFmhPewg64fOy4-5Nc2HRRGe0FXCAaeT1f1KBxftcHEzoBpnb25ORyZXT9wuXs4aZnudrMgNb0xAp429sAcBNfd_1puiFyruo8gO6Z7WwFrnxKVQIJxSS2-Cio6MRsYY/s1600/P1045949+%2528FILEminimizer%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoX3oML5v-momWFmhPewg64fOy4-5Nc2HRRGe0FXCAaeT1f1KBxftcHEzoBpnb25ORyZXT9wuXs4aZnudrMgNb0xAp429sAcBNfd_1puiFyruo8gO6Z7WwFrnxKVQIJxSS2-Cio6MRsYY/s400/P1045949+%2528FILEminimizer%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"><span style="font-size: xx-small;">Cartell a l'entrada de El Chalten</span><br /></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixTP4oAPYGP57_miQlhjuuKkpNpQg170fAGfac-ohvSjAy5LNd91gyP3gVQyemENFzVwm7vBU9iBi4ENOofNIfGzm2_SgNFzAEQnXur5PuLcgbRf37MZZX0m6KXfUG7FN4-mqsm3h_bZY/s1600/P1040884+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixTP4oAPYGP57_miQlhjuuKkpNpQg170fAGfac-ohvSjAy5LNd91gyP3gVQyemENFzVwm7vBU9iBi4ENOofNIfGzm2_SgNFzAEQnXur5PuLcgbRf37MZZX0m6KXfUG7FN4-mqsm3h_bZY/s400/P1040884+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Chorrillo del Salto</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Després de buscar l'alberg i deixar les coses encara em quedaven unes 3 hores de sol i vaig decidir sortir a fer una caminadeta aprofitant que em trobava a la capital del Trekking. La ruta del "Chorillo del Salto". És una caminata fàcil que s'endinsa al sota bosc fins arribar a una preciosa cascada d'uns 20 metres d'altura. L'itinerari està perfectament indicat. Són en total uns 6km des del poble, pel que en una horeta vaig anar i tornar. El salt d'aigua es troba en l'últim tram del riu "Chorrillo" abans de la seva desembocadura a el riu de "las Vueltas". És una excursió ideal per si tens poc temps per recòrrer El Chalten. És poc exigent i apta per tothom. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Abans de sopar vaig anar a un petit supermercat a aprovisionar-me per l'endemà ja que la ruta que faria si que seria dura i necessitava comprar aigua i menjar. Tot i que anava a El Chalten amb ganes de fer alguna ruta de muntanya més avançada i pujar algun cim, ja que és un dels meus hobbies, quan vaig demanar informació per contractar guia i material em van dir que durant els propers 4 dies s'anulaven totes les sortides d'alpinisme i escalada degut a les prediccions de mal temps que donaven. Només em quedava fer la ruta més exigent que ens havien informat al centre de visitants, apte per qualsevol muntanyenc ja que no precises de material extra ni coneixements avançats, només una bona condició física. Abans d'anar a descansar, doncs, vaig repassar una mica el camí i el perfil de la ruta i a dormir aviat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCyhyQ-OMdL8Xu7IEsKgj79qQL9Bi1g4dxhcYDMR6p2e33VcKyPAPxFlTE5NRrAAT5LZSsG43ZFtjmPOgh8IkZ7AmbBypsG8hWOcoiX-EKiKpdJMZgXbSz8DAvAO1Le0WKUa4c_om1GZs/s1600/laguna-delostres+%25281%2529+%2528FILEminimizer%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCyhyQ-OMdL8Xu7IEsKgj79qQL9Bi1g4dxhcYDMR6p2e33VcKyPAPxFlTE5NRrAAT5LZSsG43ZFtjmPOgh8IkZ7AmbBypsG8hWOcoiX-EKiKpdJMZgXbSz8DAvAO1Le0WKUa4c_om1GZs/s320/laguna-delostres+%25281%2529+%2528FILEminimizer%2529.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En groc la ruta que vaig fer</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A les 7 em vaig llevar i després d'un bon esmorzar vaig començar a caminar. Anava a fer la "Ruta Laguna de los Tres". És la caminata més buscada i amb les vistes més espectaculars del macís del Fitz Roy. Aquest mirador natural és el lloc més pròxim a les imponents parets del pic i de les seves agulles granítiques perifèriques. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La ruta són un total d'uns 24 km amb uns 1900m de desnivell acumulat. Tot i que tots els cartells i que les paraules dels guies del parc van ser que pujar i baixar és fa en un total de 7-8 hores, jo vaig estar 5 hores clavades. No és que estigui molt en forma ara però em vaig sentir bé. El que si que he de dir és que no t'enganyin. Recomanen que aquesta ruta és apta per gairebé tothom i reconec que és bastant exigent. Els últims metres són per trencar cames. En tant sols 2 km puges uns 500m. La ruta comença just al final de l'avinguda Sant Martín, unic carrer asfaltat de El Chalten. Durant la primera hora de la caminata la pendent és bastant pronunciada fins arribar a la vall del rierol "Del Salto" en direcció al Fitz Roy. Et trobaràs en una bifurcació; a la dreta cap al mirador del Fitz Roy i a l'esquerra cap a Laguna Capri. Et recomano fer com jo; de pujada anar pel mirador ja que durant tota l'estona pots admirar l'imponent pic mentres t'hi vas acostant. De baixada vaig optar per passar per l'altra bifurcació per veure la Laguna Capri amb la seva zona d'acampada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKpx9JeW9O1q2IOAgccpZyui9uu4vNYHMR60A6yYiGvsWoT2nHeIv0haceLC0sBq3Zxl2uS0P5PBei3jaO77anPCVxcvuYLVVMjRgiNapfFn5apajrWJj81HfsZJuC3jHiOCHpa3yC0N0/s1600/P1040935+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKpx9JeW9O1q2IOAgccpZyui9uu4vNYHMR60A6yYiGvsWoT2nHeIv0haceLC0sBq3Zxl2uS0P5PBei3jaO77anPCVxcvuYLVVMjRgiNapfFn5apajrWJj81HfsZJuC3jHiOCHpa3yC0N0/s400/P1040935+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Senderó cap a Laguna de Los Tres amb una glacera al fons<br /></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoHoWPMZ1pmrOhyphenhyphen_5GXeC9DwZcGcmdpzQeUqOwkoy9WaHin0oQbRtvVs9zeWUIF4zI1Haa28D5-oxGplP2PUBKJ-400LJU4edA-vhrGlpkoIR9UsMLcu5oKO_eB7AS6H0UjcHa3c2QHw0/s1600/P1050040+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoHoWPMZ1pmrOhyphenhyphen_5GXeC9DwZcGcmdpzQeUqOwkoy9WaHin0oQbRtvVs9zeWUIF4zI1Haa28D5-oxGplP2PUBKJ-400LJU4edA-vhrGlpkoIR9UsMLcu5oKO_eB7AS6H0UjcHa3c2QHw0/s400/P1050040+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"><span style="font-size: xx-small;">Glacera Piedras Blancas que et trobes pel camí</span><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Aproximadament en una hora i mitja em vaig plantar en un mirador natural ben senyalitzat amb un cartell que permet interpretar el panorama de les muntanyes i el glaciar que es presenta davant teu. La vista de la muntanya imposa molt. El Fitz Roy és una muntanya de 3400m ubicada a l'oriental camp de gel Patagònic Sud, en el límit entre Argentina i Chile. Tot i tenir una altura promig ja que no arriba a la meitat dels gegants de l'Himalaia, la muntanya té la reputació de ser de dificultat extrema. El clima de la regió és excepcionalment inestable i la zona bastant inaccessible. Fer el cim del Fitz Roy és extremadament difícil i competència exclusiva dels escaladors amb molta experiència, degut a les nevades, els vents i els canvis de la situació metereològica. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghTqKDX-Rgajn2NuHcVFUld-q7TU34Gb3IBpynmpaw5rBDBwNJ4APFSZYUeJ8ldILcMTOY5d3dmA1v4Hf4gDOqJrGTrC1CX6g9UgJHOdINEgbUAOJsOZ13ZY3GxRaGvOQJiH2NUwI3T20/s1600/P1040892+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghTqKDX-Rgajn2NuHcVFUld-q7TU34Gb3IBpynmpaw5rBDBwNJ4APFSZYUeJ8ldILcMTOY5d3dmA1v4Hf4gDOqJrGTrC1CX6g9UgJHOdINEgbUAOJsOZ13ZY3GxRaGvOQJiH2NUwI3T20/s400/P1040892+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mirador del Fitz Roy</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheyRYRO6mvhY3uq9hPh822g1EnBgi0mRpzyCALEfz0qxQDyhWEXHqQC8tqiralGm4O0VIlMZTvyy5hFgdKumC0MpTIjPN9CxYcb5wUECghfeoc4gfulQ6pdFCLjC6u-afVIo4N3fyKpaw/s1600/P1040894+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheyRYRO6mvhY3uq9hPh822g1EnBgi0mRpzyCALEfz0qxQDyhWEXHqQC8tqiralGm4O0VIlMZTvyy5hFgdKumC0MpTIjPN9CxYcb5wUECghfeoc4gfulQ6pdFCLjC6u-afVIo4N3fyKpaw/s400/P1040894+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes del Fitz Roy des del mirador</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El camí continua sempre remuntant el rierol fins la zona de drenatge dels llacs "Madre e Hija". A dos hores de sortir del Chalten vaig arribar primer al Campament base Poincenot (la ruta marca fins aquí unes 4h). El campament Poincenot és un dels llocs per acampar més concorreguts del Parc Nacional. Vaig parar uns minuts per menjar algo i reposar aigua i vaig continuar i després de creuar el "Rio Blanco" comença el més dur. Un cartell ben gran t'avisa que a partir d'aquí la cosa es complica i que és necessari un bon calçat, roba d'abric pels canvis de temps i una bona forma física. El camí es comença a empinar i puges uns 500 m en només 2 km. Realment dur. I ja estava a la Laguna de los Tres. Aquesta és la vista més propera a la paret granítica del Fitz Roy i les seves agulles. Arribar-hi va ser realment dur i perillós ja que si el vent em va acompanyar durant tot el camí, durant els últims metres de l'ascens va ser impressionant. Fins al baixar a l'alberg no em vaig assabentar que havia "lluitat" amb ràfegues de més de 120km/h segons les prediccions metereològiques. M'havia d'anar agafant per les roques i les parets ja que literalment et tirava. Davant meu portava un muntanyenc francès que va caure per terra més de dos cops. Jo també vaig caure una vegada per culpa del vent. Era increïble. He pujat molts cops a la muntanya i he fet bastants cims però mai a la vida havia viscut en directe una ventada com aquella. Semblava com si el Fitz Roy no ens volgués aquell dia allí i ens fes tornar enrera. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIeOE_-NiNxL7SvctWvuTAhVdrM8Zqc-UisaZSOWxBUtHb9r0zdND8d5sNViuvDKYKxYlbbmipJqn2XXt015vb-jF9jBBTRKnjn-GjTMolRr9hTAJPY6K-tiuuZg_1mSs76BfOwxgg5KQ/s1600/P1040958+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIeOE_-NiNxL7SvctWvuTAhVdrM8Zqc-UisaZSOWxBUtHb9r0zdND8d5sNViuvDKYKxYlbbmipJqn2XXt015vb-jF9jBBTRKnjn-GjTMolRr9hTAJPY6K-tiuuZg_1mSs76BfOwxgg5KQ/s400/P1040958+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes des de l'última part de l'ascens</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Un cop a dalt quatre fotografies pel record refugiant-me darrera una gran roca per no marxar volant, i tot i que volia quedar-m'hi una estona per menjar una mica, reposar forces i disfrutar de les vistes, el canvi de temps que es preveia feia por i el vent molt de respecte. Amb seny, com sempre, vaig decidir que el millor era començar el descens i ja pararia al campament Poincenot. No has de sobrevalorar mai el poder de la muntanya. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkThIQdubnY1DmEBrHH9jh25Kwi7P3DfIxPlouJCEkWe2PIbVIh4bPaVPybIVl5CyQerl9jgLWmbBNsETi69I-9ijeuKCHHyfe55DoOe_XHfe8KXJbykaN5t5Sav58zzHX-BjYdyXGSNI/s1600/P1040963+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkThIQdubnY1DmEBrHH9jh25Kwi7P3DfIxPlouJCEkWe2PIbVIh4bPaVPybIVl5CyQerl9jgLWmbBNsETi69I-9ijeuKCHHyfe55DoOe_XHfe8KXJbykaN5t5Sav58zzHX-BjYdyXGSNI/s400/P1040963+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arribant a dalt de Laguna de Los Tres als peus del Fitz Roy</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El camí de tornada és el mateix fins arribar a la bifurcació que he esmentat anteriorment. Allí vaig decidir passar per l'altre banda per arribar a El Chalten. Vaig passar per Laguna Capri, quatre fotos més i cap a l'alberg. En 5 hores clavades havia pujat i baixat, havent parat una hora per menjar. Algun membre de l'alberg es va sorprendre en veurem tant aviat allí i vaig haver d'ensenyar-li les fotos al cim ja que dubtava si havia arribat fins dalt. La resta del dia em va servir per descansar i decidir si em quedava més dies o no. Després de veure les prediccions del temps vaig decidir seguir el meu viatge ja que durant els propers dies les pluges i el fort vent m'impedirien disfrutar d'aquest paradís natural. L'endemà tornaria en un bus cap a El Calafate. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEips0YEWHIS3KxKPnBBA9Sf751-57oeaeIEG78NidVcd7AiPqbWaQyB_d33PN4EdDwWRcL-MHNnD0wicPeLmEqKQDpMA1_GNA1G6w2BlA7hkETVKHoIiNBAsqWLW2qLLu5tU55SJSWcD4E/s1600/P1050067+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="122" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEips0YEWHIS3KxKPnBBA9Sf751-57oeaeIEG78NidVcd7AiPqbWaQyB_d33PN4EdDwWRcL-MHNnD0wicPeLmEqKQDpMA1_GNA1G6w2BlA7hkETVKHoIiNBAsqWLW2qLLu5tU55SJSWcD4E/s400/P1050067+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Laguna Capri</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
I aquest va ser el meu pas per la capital nacional del Trekking a Argentina. Jo et recomano anar-hi tot i que també et dic el que et trobaràs. Si no t'agrada la muntanya i practicar activitats enmig de la natura tot disfrutant de la pau i la tranquilitat, no hi vagis. Segur que tens altres opcions que t'omplin més. A mi em va encantar i em va quedar pendent realitzar alguna altra excursió pel Parque Natural Los Glaciares. El Chalten queda anotat al meu llistat de llocs en una bona posició com a possible candidat per tornar a visitar. </div>
<br /></div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com2El Chaltén, Santa Cruz, Argentina-49.3314941 -72.886325-49.3521916 -72.9266655 -49.3107966 -72.8459845tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-32684618169231072172013-12-14T18:37:00.001-08:002013-12-15T10:13:04.934-08:00Glaciar Perito Moreno: la vuitena meravella del món.<div style="text-align: justify;">
En més de 40 dies de viatge i duent ja a l'esquena uns 15.000 km només havia agafat un sol avió. Va ser el primer, el que vaig prendre des de Barcelona fins a Sao Paulo. Déu ni do el que he recorregut per via terrestre. No se si serà que arribar a la fi del món em va desgastar una mica pel tema de les més de 30 hores que vaig passar dalt d'un bus, però no volia repetir-ho. No tenia ganes de tornar a fer un viatge així en aquells moments i molt meny tornar enrera, ja que per arribar al meu pròxim destí hagués hagut de tornar fins a Rio Gallegos i d'allí prendre un altre transport fins a El Calafate.
Mirant preus vaig trobar un bitllet d'avió que per una diferència d'uns 20 i pocs euros, em duria des d'Ushuaia fins a El Calafate en una hora i 10 minuts, en comptes de les 18 hores que hagués tardat si hagués optat per l'autobús. El bitllet em va costar uns 114€ amb l'empresa Aerolínias Argentinas. Trobo que és car per ser un vol intern. Si, les distàncies aquí són molt grans. Però tampoc justifica el cost del bitllet. Estem acostumats a la gran quantitat de companyies low cost que tenim a Europa amb les quals pots volar des de Barcelona a qualsevol altra capital Europea per menys de 50€. Però bé, el dia que guanyava per tant poca diferència de preu valia la pena.<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I així vaig arribar a El Calafate, la capital nacional dels glaciars. És una ciutat de la provincia de Santa Cruz, a la regió de la Patagonia. El seu nom característic el deu a un arbust espinós de flors grogues, molt característic de la Patagonia. L'arbust dóna un fruit de color blavós, l'anomenat Calafate, i per tota la Patagonia pots trobar des de gelats i mermelades fins a begudes fetes amb aquest fruit. Em van explicar a Tierra del Fuego durant la visita a una de les illes, que si en menges tornes segur a la Patagonia. La ciutat només té uns 17.000 habitants, i és que és una ciutat relativament nova, ja que la seva fundació es remonta a principis de segle XX. Va ser llavors quan El Calafate va sorgir com a localitat permanent ja que en el seu origen només era un punt d'aprovisionament dels transports de llana des de les granjes de tota la regió. D'aquesta manera el govern argentí es va plantejar fundar una ciutat l'any 1927 a fi de consolidar el poblament de la regió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh0GfZtkJ2IGJT2SP5237Zo3yKd99zZcFcZJu0ADjR4Gjnwms5_9cJIW9PlYaRLWVux_PBicyGadF-HuUZgPXfxrqkXNJ2LDhxmXEfc2Aek3ddCUIkTnjzD_tLdAFz7vXpoWOcf-IrEKk/s1600/P1040594.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh0GfZtkJ2IGJT2SP5237Zo3yKd99zZcFcZJu0ADjR4Gjnwms5_9cJIW9PlYaRLWVux_PBicyGadF-HuUZgPXfxrqkXNJ2LDhxmXEfc2Aek3ddCUIkTnjzD_tLdAFz7vXpoWOcf-IrEKk/s400/P1040594.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Calafate</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La ciutat en si no té res a destacar. El paisatge és molt àrid. Quan hi vaig arribar em va donar la sensació com si em trobés en un poble de l'antic oest americà. Casetes de fusta amb els seus porxos i tots els cartells també fets de fusta a l'entrada dels comerços. És maco, diferent de qualsevol poblet que hagis vist abans. El Calafate deu la seva importància a ser la porta d'accés al Parc Nacional "Los Glaciares" amb la seva principal atracció; "El Perito Moreno". És el glaciar més conegut de tots els glaciars del parc. Està ubicat a l'extrem sud al costat de la Península de Magallanes, a uns 80km de El Calafate.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per anar-hi tens 3 opcions; o contractant un dels molts tours que t'oferiran per tota la ciutat, en transport públic o pel teu compte. No se quina seria la millor manera ja que estem a Argentina i aquí, avui, tot és caríssim. No hi ha massa diferència entre una opció i una altra. L'opció del cotxe és la millor si sou 5 persones per compartir despeses. A mi no em sortia a compte. La diferència entre anar-hi en bus o en excursió organitzada pels del hostel era mínima i vaig decidir contractar l'excursió a l'alberg. En els tres casos hauràs de pagar el preu desorbirtat de l'entrada al Parc Natural del Glaciars; 130 pesos. Fa dos anys costava gairebé la meitat, seguim amb la tònica que Argentina és caríssima, amb llocs preciosos però massa cars.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBX-Iv4Wlb_VWclN-DF6HImk_aWHqoHBm6LjHt-aCDPsDu5sGRFb25htqNfXwsmFY0Vr9WSTjJ3ew_dg4I6orubgQcyOW4ZfqcneIesYdRO_H_QOMeFSOystvwvnQfXEzIpL_siwXr2lo/s1600/P1040396+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBX-Iv4Wlb_VWclN-DF6HImk_aWHqoHBm6LjHt-aCDPsDu5sGRFb25htqNfXwsmFY0Vr9WSTjJ3ew_dg4I6orubgQcyOW4ZfqcneIesYdRO_H_QOMeFSOystvwvnQfXEzIpL_siwXr2lo/s400/P1040396+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Paisatge tipic de la Patagonia a la provincia de Santa Cruz</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Vam sortir a les 8 del matí. Reconec que estava molt nerviós perquè sabia el que anava a veure, encara que tot el que havia somiat sobre el Perito, després es quedaria en no res un cop em vaig plantar al seu davant. Doncs bé, et recullen a la porta del hostel i marxes en una carretera secundaria direcció al Parque Nacional Los Glaciares. Tot el trajecte és per carretera sense asfaltar. L'escenari és preciós. Vas atravessant antigues granges que aquí anomenen "Estancias", les quals s'erigeixen al mig de l'imponent paisatge patagònic. Van tenir una notable incidència en la història de la província de Santa Cruz, sempre vinculades a la ramaderia i una mica a l'agricultura. Viuen principalment de recolectar la llana de les ovelles que cuiden. Vam parar en una on vam poder gaudir de l'acolliment de la gent del camp tot prenent un cafè amb llet (em van clavar més de 2€) i estant al costat de les ovelles. El propietari de "La Estancia" em va explicar que era fill d'espanyols, de La Rioja. Em va estar explicant la seva història. Es veu que quan era petit el van privar de l'estudi i el van portar a treballar al camp. Ara, amb 67 anys i sense saber ni llegir ni escriure, no se'n penedia de res i deia que la vida dura i el treball al camp li ha ensenyat moltes més coses que no li hagués ensenyat l'estudi. Sempre s'ha de veure el costat bo de les coses. Vaig passar una estona molt entretinguda xerrant amb ell. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwJ6cuJTLigQyDbwd2ktaHGM4NAVmuEVLMvt8bXt2lrcK7QwORNOVvClMz5MPsJW6V50cJK-Wa6akYpy0hyphenhyphent09UW3mGBZCTc-3SBRz9WnvWy1C1fvTILcbBAblZUnq3a4lW8XPmJPt-go/s1600/P1040373+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwJ6cuJTLigQyDbwd2ktaHGM4NAVmuEVLMvt8bXt2lrcK7QwORNOVvClMz5MPsJW6V50cJK-Wa6akYpy0hyphenhyphent09UW3mGBZCTc-3SBRz9WnvWy1C1fvTILcbBAblZUnq3a4lW8XPmJPt-go/s400/P1040373+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ8Y2_-JO2utbSKKG0dzpUoJ3eCDhLGUU9gFR3cHX3KNrgboLCLUyrVOKeGFSlQHC78LVUmgOfLaKVDU93KtYHC7PGD0tX3_pLdI5Y5E8DejbpJ5H6sCT5qVgV-cb0eS9JMlISWDFc5TM/s1600/P1040381+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ8Y2_-JO2utbSKKG0dzpUoJ3eCDhLGUU9gFR3cHX3KNrgboLCLUyrVOKeGFSlQHC78LVUmgOfLaKVDU93KtYHC7PGD0tX3_pLdI5Y5E8DejbpJ5H6sCT5qVgV-cb0eS9JMlISWDFc5TM/s400/P1040381+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzgoRUKJV65KYx-CXsWHMoCcy1YAil6Roim4hRf2wqFD5DD7SSmEAXjtDYZjlQXV68DxZCn6dHxBfvUuddGk71i9iRXsR9oJ62vZB7AspC96j_p_vBhusXXpp531PA2rLooP-xvw8Ly0U/s1600/P1040398+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzgoRUKJV65KYx-CXsWHMoCcy1YAil6Roim4hRf2wqFD5DD7SSmEAXjtDYZjlQXV68DxZCn6dHxBfvUuddGk71i9iRXsR9oJ62vZB7AspC96j_p_vBhusXXpp531PA2rLooP-xvw8Ly0U/s400/P1040398+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Típica "Estancia" argentina</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de visitar el camp vam seguir en ruta per la carretera alternativa de grava que ens anava acostant al glaciar. Vam baixar del bus i vam fer una mini caminadeta de 3 quilòmetres pel voltant del llac on es desfà el Perito Moreno. El dia no acompanyava gaire i va començar a caure una feble pluja. Em sabia greu per les fotos que faria quan arribés a trobar-me cara a cara amb el glaciar, ja que els cels ennuvolats farien les vistes una mica tristes i jo m'havia imaginat aquell moment amb un cel blau. Malgrat això, no em va decepcionar gens. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWi0CocbiFkIMUbad96bLtJMWT862mQ38kY2ZVQpwk1_yIzUe2spq8LT8Emhpg_V5DI3rrkmKPYTIoAiAJRWGZYZMnNNpQ4x2cd6VCN9Wqn8IrHncYbBJmIR7OJrt5s_JXIgTIe9yGjS0/s1600/P1040445+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWi0CocbiFkIMUbad96bLtJMWT862mQ38kY2ZVQpwk1_yIzUe2spq8LT8Emhpg_V5DI3rrkmKPYTIoAiAJRWGZYZMnNNpQ4x2cd6VCN9Wqn8IrHncYbBJmIR7OJrt5s_JXIgTIe9yGjS0/s400/P1040445+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista del Perito Moreno des de la vora del llac</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vam tornar a pujar al bus i només quedaven menys de 10 minuts per veure'l en "persona". Des del llac l'havia avistat a la llunyania però quan el bus va fer una curva a la dreta i per fi el vaig poder veure en plenitud, sem va posar tot de punta. Quin espectacle. Vaig mirar a la resta de passatgers i no hi havia ningú que no tingués la boca oberta. De veritat. Estava davant d'una altra meravella del món i cada cop que hi penso em quedo sense adjectius per descriure el que vaig veure. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh56s5IcvHkZ6eYEzAycwJCG2kuOIaj8wOuEOuebIPGjqYAa319jW88Cj3knUa49xCo8meg1MY-YUrwMid7AOIubqyCw3NR0At1OnzaIekD5akX3HIDzbfmo3VTEGQgKsiuszEAUiuHgCE/s1600/P1040490+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh56s5IcvHkZ6eYEzAycwJCG2kuOIaj8wOuEOuebIPGjqYAa319jW88Cj3knUa49xCo8meg1MY-YUrwMid7AOIubqyCw3NR0At1OnzaIekD5akX3HIDzbfmo3VTEGQgKsiuszEAUiuHgCE/s400/P1040490+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les primeres vistes que tens del Perito en baixar la passarel·la</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv3ONm4L3cQ716dtqp_embLHPVffhGh6_KwMKrRuvRUcXnuzT0sMwEEQgXmkKz5PKj0uwwoJ9PqWupj6a7iyb5N4CgIo_slSnDcYy1fxHnDqIuCXh_6QiErZJ1RqqgWbPnQjIhGSsNXkw/s1600/P1040519+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv3ONm4L3cQ716dtqp_embLHPVffhGh6_KwMKrRuvRUcXnuzT0sMwEEQgXmkKz5PKj0uwwoJ9PqWupj6a7iyb5N4CgIo_slSnDcYy1fxHnDqIuCXh_6QiErZJ1RqqgWbPnQjIhGSsNXkw/s320/P1040519+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a>Glaciar Perito Moreno. Una imponent massa de gel de la Patagonia argentina. El seu nom fa honor a Francisco Moreno, director del museu de la Societat Científica Argentina i actiu explorador de la zona austral del país. La seva superfície ocupa uns 192 km quadrats. Per fer-nos una idea, més gran que tota la superfície de Buenos Aires... El Perito Moreno mostra un sorprenent i curiós fenòmen en el qual la seva gran massa de gel avança continuament, provocant l'acumulació, ruptura i desprendiments de grans blocs de gel en el seu front de 5km d'ample, situat sobre el "Canal de los Témpanos", per on naveguen numerosos fragments de gel glaciar. La part davantera del glaciar, el seu front, sobrepasa els 60m sobre el nivell de l'aigua en la seva màxima altura, des d'on continuament cauen trossos de diversos tamanys, produïnt una estridència comparable al so d'un tro. En els propers dies penjaré un video on vaig poder gravar el desprendiment d'alguns fragments. És tot un espectacle. Em vaig quedar unes 4 hores contemplant-lo i no en vaig tenir prou. M'hi hagués passat el dia sencer. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihS5af0jFjVRNXqdDxsChyIPeBXydxHmz4IuGBE06bHtlGQpaKhIhbCm5ZNmoXqFoErtW2ZrYBEx_ntWLy9128a2ophhQTB-4zW3jRMzaqBDNqz1g_QBwACGzF5XmXrO-QsycFerOc89g/s1600/P1040484+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihS5af0jFjVRNXqdDxsChyIPeBXydxHmz4IuGBE06bHtlGQpaKhIhbCm5ZNmoXqFoErtW2ZrYBEx_ntWLy9128a2ophhQTB-4zW3jRMzaqBDNqz1g_QBwACGzF5XmXrO-QsycFerOc89g/s400/P1040484+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em van explicar que el seu colossal avanç va aconseguir creuar el "Canal de los Témpanos" l'any 1947 quan es va recolzar en terra ferma a la punta de la península de Magallanes, arrassant tot el bosc sencer. Es va convertir en un dic gegant tallant el drenatge natural de tota la part del sud del Lago Argentino. Aquest extraordinari fenòmen dóna lloc al creixement del nivell de les aigües provinents del llac, provocant un desnivell de gairebé 20 metres. La tremenda presió sobre el glaciar produeix filtracions i acaba fracturant-lo i trencant-lo. El gradual trencament i el posterior anivellament de les aigües és un espectacle impressionant, únic en el món, que es repeteix cada 3 o 4 anys i al qual i assisteixen milers de persones de tot el món. Jo no vaig tenir la sort de veure-ho però només el fet d'estar allí al seu davant, en silenci, admirant-lo i respectant-lo ja és tota una atracció. Quan estàs allí et quedes quiet. Inmòvil. Contemplant-lo. Aquella massa de gel t'imposa presència i respecte. Et fa notar que no és un simple "glaçó" congelat. Allò està viu. I ho notes cada cop que es trenca, s'esquerda i s'esmicola. El soroll que se sent és comparable al d'un fort tro una nit de tempesta al novembre. De sobte ho sents, et gires ràpid cap al so i veus caure a l'aigua un tros de gel tant gran com un camió. Espectacular. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUIQVob5msomvGvOKsIR20e_S-14Za0QNm9Vf7IRI-7GWCkqndZ3212CMnX53uq1oVUmPYyv9eBcKlkFDxGyYtdgrliabdb0DBGHIHCGD5XBUMWwo0P6l9Kr1qs3y6p74QPNLXRhBGhz8/s1600/P1040555+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUIQVob5msomvGvOKsIR20e_S-14Za0QNm9Vf7IRI-7GWCkqndZ3212CMnX53uq1oVUmPYyv9eBcKlkFDxGyYtdgrliabdb0DBGHIHCGD5XBUMWwo0P6l9Kr1qs3y6p74QPNLXRhBGhz8/s400/P1040555+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Perito Moreno</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8GjEnxccxqg2pIMA3chYm3gdO4JaG83qy502jK_Zp0uobVmNFkBCmRAPlmhBHcJTasgU89HieLFiIgxsTaDH0eRTozW0zsS0csXoG0JJXbsAKtEY-nCfeeoBEb7KP7EBGlWE1zoa7WwQ/s1600/P1040652+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8GjEnxccxqg2pIMA3chYm3gdO4JaG83qy502jK_Zp0uobVmNFkBCmRAPlmhBHcJTasgU89HieLFiIgxsTaDH0eRTozW0zsS0csXoG0JJXbsAKtEY-nCfeeoBEb7KP7EBGlWE1zoa7WwQ/s320/P1040652+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a>Em passaria hores intentant buscar com descriure el que vaig viure i em va fer sentir el Perito Moreno però de veritat que són coses que fas a la vida que són indescriptibles. Crec sens dubte que aquest glaciar és una de les meravelles del món. I és veritat quan dic que no hi han prous adjectius per descriure aquest regal de la naturalesa. Em considero un afortunat i un privilegiat per haver pogut apreciar, viure i sentir aquesta experiència. Segurament fins a aquest punt del viatge he parlat d'altres llocs espectaculars, he fet unes fotografies màgnifiques i he viscut experiències inolvidables, però de moment, mai a la vida havia sentit el que vaig sentir davant d'aquell imponent bloc de gel. Suposo que per això sel considera la vuitena meravella del món. És massa bonic. La imponent massa de gel interminable rodejada de boscos i muntanyes és un espectacle que et recomano viure un cop a la vida. La pau infinita que existeix en aquest lloc és una sensació diferent al que hagis pogut sentir abans. Silenci que el mateix glaciar s'encarrega de trencar llençant grans blocs a l'aigua per mostrar-te tot el seu poder. Per ensenyar-te que està viu, i que el planeta també ho està i l'hem de cuidar ja que coses així s'han de conservar a fi que tots podem gaudir-ho. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpFdso3QCnCVkQb9udMQwQm8xPehem-e-HnV7hviDcMf5RzIl2w418fEvBCMiDwgb3LznU9KBXoZAQeOifAThVXC_YdnkrXPa6On0Vkolci3y0c5dGzb8p1HV889fZVNnStGlMXBXEICY/s1600/P1040553+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpFdso3QCnCVkQb9udMQwQm8xPehem-e-HnV7hviDcMf5RzIl2w418fEvBCMiDwgb3LznU9KBXoZAQeOifAThVXC_YdnkrXPa6On0Vkolci3y0c5dGzb8p1HV889fZVNnStGlMXBXEICY/s400/P1040553+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJCs64p-npHaG91LH-6wqSJcarL4eH-Qbwfwz3YRbNIdQbeSjDjlK924cQyZwtKG972lRATQKb6-pIXQG7rqOzW_tiYbzxs-cnkD56_mr85484XrXGG4VlIxdaa6QzFKuGGp-J2NR9EZ0/s1600/P1040685+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJCs64p-npHaG91LH-6wqSJcarL4eH-Qbwfwz3YRbNIdQbeSjDjlK924cQyZwtKG972lRATQKb6-pIXQG7rqOzW_tiYbzxs-cnkD56_mr85484XrXGG4VlIxdaa6QzFKuGGp-J2NR9EZ0/s400/P1040685+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Et recomano passar-te per la galeria de fotos i disfrutar de totes les imatges. No és el mateix que viure-ho en directe ja que jo mateix em decepciono quan les veig, no reflexen gens la realitat del que és el Perito Moreno, però et poden ajudar a fer una idea i a animar-te que intentis anar-hi i veure-ho en directe.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.flickr.com/photos/103213746@N07/sets/72157638680646453/" target="_blank">Galeria de fotos PERITO MORENO</a> </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i>(PROPERAMENT PENJARÉ EL VIDEO AMB ALGUNS DESPRENDIMENTS DE BLOCS DE GEL)</i></div>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; width: 560px;"><tbody></tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0El Calafate, Santa Cruz, Argentina-50.3402138 -72.270507800000019-50.3402138 -72.270507800000019 -50.3402138 -72.270507800000019tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-74623311877553524382013-12-11T21:51:00.000-08:002013-12-15T10:13:38.690-08:00Ushuaia: la fi del món.<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Arribar a la fi del món no és gens fàcil a no ser que no et sàpiga greu gastar-te uns quants diners per anar-hi en avió. Com que no és el meu cas jo vaig optar per arribar-hi en bus des de Puerto Madryn. Si, una bogeria. Tampoc va ser barat i és que estic bastant sorprès amb els preus que m'estic trobant a Argentina a dia d'avui. Abans de començar el viatge vaig consultar diferents blogs d'altres viatgers que havien fet un itinerari semblant i per molt fort que soni, els preus s'han triplicat en només 2 anys.
Com a opinió personal no pot ser que tot sigui tant car aquí. No m'extranya que la gent opti per quedar-se a casa i no viatjar fent que aquesta famosa crisi sembli ser interminable. Abusen tant del turista com del motxiller. Et fan pagar per tot i a uns preus desorbitats. Només dir que tots els albergs on estic dormint, recomenats per altres viatgers, fa un parell d'anys costaven una mitja de 40 pesos argentins (uns 5€). Jo estic pagant una mitja d'uns 100 pesos argentins per nit en dormitoris compartits i esmorzar. Increïble.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs bé, el viatge de Puerto Madryn a la fi del món el vaig haver de fer en 2 busos, un total de 33 hores. Terrible. Estic una mica penjat, si, però els dos autobusos em van costar 1370 pesos (158 €) i el bitllet d'avió costava 2600 pesos. Tot i que va ser durissim estar durant 33 hores dins d'un bus, l'esforç valia la pena. M'estalviava un allotjament i amb la diferència de preu puc dormir i menjar durant bastants dies. El primer bus em va portar de Puerto Madryn a Rio Gallegos. Allí tenia un marge de dues hores per comprar l'altre bitllet fins a Ushuaia sense saber si hi havien places o no. La decepció va ser gran quan les dues companyies que ofereixen el servei em van dir que els busos anaven plens. Havia de fer nit a Rio Gallegos o espavilar-me. Vam ajuntar-nos entre 4 per compartir un taxi i arribar el mateix dia a Ushuaia. El preu era gairebé el mateix que el bus. Quan ja teniem taxi va venir corrents el venedor d'una de les companyies dient-nos que al final hi havien places i a les 9 i poc pujava al bus que en 13 hores em portaria a la fi del món. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkvazKhRnr1IUKj3AzLF1h6V_81aG_X2xpkWWC-lpiT72uGWofW47QlUWAHnpk9hig79C7hadTI-eYVG_fNFsnt2qvpvkUT2pbKK_S8BueOigsXMYY9kajUnj80EnYUYXgvvWVISv2IEg/s1600/P1040319+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkvazKhRnr1IUKj3AzLF1h6V_81aG_X2xpkWWC-lpiT72uGWofW47QlUWAHnpk9hig79C7hadTI-eYVG_fNFsnt2qvpvkUT2pbKK_S8BueOigsXMYY9kajUnj80EnYUYXgvvWVISv2IEg/s400/P1040319+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Típic paisatge agrest de Tierra del Fuego</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El viatge va ser entretingut, primer perquè el 70 per cent del terreny és per carretera sense asfaltar, per camins de cabres i a més s'ha d'agafar un ferri per poder creuar a Tierra del Fuego, l'illa d'on Ushuaia és la capital. Al damunt amb el contratemps d'haver de creuar la frontera amb Chile ja que si no, no hi ha manera d'entrar a Tierra del Fuego. El ferri es troba en territori de Chile i quan hi arribes has de baixar del bus i fer tots els tràmits d'immigració de sempre, regitre de sortida d'Argentina, entrada a Chile, sortida de Chile i entrada de nou a Argentina. Tot un xou. A aquest pas en pocs dies em quedaré sense pàgines buides pels visats del passaport ja que no se si és que als funcionaris de les oficines d'immigració no els hi han ensenyat a posar un tampó o que ho fan amb els ulls tancats, però per cada dos segells mal posats m'ocupen tota una plana. </div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diu la història que fa gairebé 500 anys, un grup d'exploradors del Món Vell van avistar les costes d'una terra desconeguda. Focs dispersos i columnes de fum de les fogueres dels natius semblaven flotar sobre les aigues enmig de les boires a la sortida del sol. Segurament va ser aquest entorn místic el que va donar nom a aquesta illa; Tierra del Fuego. El que una vegada va ser un lloc inhòspit i remot, avui atrau a milers de persones de tot el món. Quan em van explicar aquesta història, navegant per les aigues que porten a l'Antàrtida, em vaig posar a la pell d'aquests exploradors i vaig fer córrer la meva imaginació visualitzant totes aquelles terres plenes de focs australs. Aventura, emoció, història i llegenda, és tot el que et pots trobar si vas a Tierra del Fuego. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I quan arribis aquí ja pots dir que estàs al cul del món, a Ushuaia. És la capital provincial de Tierra del Fuego. Concretament el nom correcte de la provincia és "Tierra del Fuego, Antártida e Islas del Atlántico Sur". Ushuaia es troba situada a les costes del Canal Beagle i està rodejada per les muntanyes del Martial, amb el seu glaciar. La ciutat està en un golf impressionant que la protegeix dels vents freds de l'antàrtida. Actualment hi viuen uns 60 mil habitants. El nom de la ciutat prové de la llengua yàmana, els nadius que vivien a l'illa, i significa "golf que penetra a ponent". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj47tUih44NQ0xlqfg1U-j7yIqNyv56YF1oreawFr_eMZ0TMy1oy8T_9Nd8Yfz0MaIAe_0DL-4XpFdCLq3rz8aHllKhpDlgBHvWf7dlg8_MwbL2HCdK3lco9Oio3V-a6T_GQ8ZF7wy1jzs/s1600/P1030956+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj47tUih44NQ0xlqfg1U-j7yIqNyv56YF1oreawFr_eMZ0TMy1oy8T_9Nd8Yfz0MaIAe_0DL-4XpFdCLq3rz8aHllKhpDlgBHvWf7dlg8_MwbL2HCdK3lco9Oio3V-a6T_GQ8ZF7wy1jzs/s400/P1030956+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mític cartell que et recorda que estàs a la fi del món</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El tema de si és la fi del món podria ser un motiu de debat. Ushuaia és la ciutat poblada més austral del planeta, és a dir, ubicada més al sud. En realitat, però, existeix un poble anomenat Puerto Williams, de Chile, que està situat una mica més al sur que Ushuaia. Sigui com sigui, si hi vas, et pots considerar estar al final del planeta ja que més al sud no hi ha res més que l'Antàrtida. Com a curiositat dir que Buenos Aires i Ushuaia estan separades per més de 3000 km. Entre l'Antàrtida i Ushuaia només n'hi han menys de 1000. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'estada a la ciutat va ser breu, bàsicament perquè, com dic sempre, el món té moltes coses boniques per veure però sobretot pels preus elevats que m'estic trobant a Argentina. Crec que en 3 dies, un parell de nits, en tens més que suficient per veure-ho. Les principals coses a fer són navegar pel Canal Beagle, visitar el Parc Nacional de Tierra del Fuego i veure alguns dels museus que hi ha tot passejant pel casc antic de la ciutat i pels carrers centrals plens de comerços i botigues de tot tipus. I si et sobren 3000 € pots anar a fer un creuer per anar a l'Antàrtida. Jo em vaig conformar en navegar pel Beagle i seguir somiant amb el continent blanc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvzL3GNzSUCBfvhaWMV4uU-F5RP_SD3zEygdEXocmDW2uym2YeaBB1P09_pYli-XfXf_6UcnA2Q7XsDiLBQ8obU0N1uwmT0JKepZvAbQOoE2SewUIcrwjQRbPixPpKExKvS83vu9fBXLI/s1600/P1040040+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvzL3GNzSUCBfvhaWMV4uU-F5RP_SD3zEygdEXocmDW2uym2YeaBB1P09_pYli-XfXf_6UcnA2Q7XsDiLBQ8obU0N1uwmT0JKepZvAbQOoE2SewUIcrwjQRbPixPpKExKvS83vu9fBXLI/s400/P1040040+(FILEminimizer).JPG" width="301" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pabelló conservat tal com era</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El primer dia em vaig assegurar l'excursió en vaixell pel Canal Beagle. Vaig recòrrer diferents oficines de tours i excursions fent un llistat per comparar els diferents preus a fi d'escollir la millor opció. No és barat però és el que hi ha. Al costat del port trobaràs totes aquestes oficines amb uns cartells ben grans indicant els preus dels tours. Després de reservar una sortida per la tarda em vaig dirigir al Museu Marítim i del Presidi d'Ushuaia, situat dins l'antiga presó. Tot i no ser un museu de gran qualitat, és curiós passejar per dins dels pabellons del que havia estat la presó. N'hi ha un que encara es conserva tal com va quedar al tancar el presidi. Et recomano doncs la visita, a mi em va semblar molt interessant. El "Penal de Ushuaia" va ser una presó que va funcionar entre els anys 1904 i 1947. La duresa de les condicions climàtiques i l'aïllament geogràfic de la ciutat més austral del món ajudaven a reforçar la seguretat del presidi, destinat a delinqüents comuns reincidents i més perillosos. La presó, construïda a la zona est de la ciutat va arribar a tenir 5 pabellons principals, allotjant més de 540 presidiaris. Els pabellons estaven disposats en forma d'estrella al voltant d'un vestibul central, i cada un d'ells tenia dos pisos on s'hi ubicaven les cel·les. </div>
<div style="text-align: justify;">
L'any 1994 una associació civil d'habitants de la ciutat van aconseguir que l'armada, que utilitzava l'edifici per a fins militars, el cedís i es van poder inaugurar 2 musesus; el del Presidi i el Museu Marítim d'Ushuaia. Pots passejar per dos pabellons, un està habilitat amb ressenyes històriques i dades de la construcció de la presó juntament amb curiositats d'alguns dels presos més famosos. L'altre pabelló està exactament igual i no ha sofert cap reforma des del tancament del penal. L'entrada és cara, com tot a Argentina, però et recomano anar-hi a les 11 del matí ja que pel mateix preu et fan una visita guiada en castellà. És interessant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiN5WpikpkG1LcMHSqZXb8IvDOrh3HNsMJtBtzMNTh5VI43ddxwLlp_SX2n9p-3lMBsfxRoRSDWGuseQSqadu-7p4Y94vjJCYj74X7Jy1UEY6S8HrYdLnL-if_AwS-UCRZZr-FrluQhfw/s1600/P1040014+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiN5WpikpkG1LcMHSqZXb8IvDOrh3HNsMJtBtzMNTh5VI43ddxwLlp_SX2n9p-3lMBsfxRoRSDWGuseQSqadu-7p4Y94vjJCYj74X7Jy1UEY6S8HrYdLnL-if_AwS-UCRZZr-FrluQhfw/s320/P1040014+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pabelló habilitat com a museu<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIloIwEWANNp5gFpArdZ507XysPFPci57S_6klU8Lux1os8e3dB2WLBA1zhGlveCXEgQID3xmwrl2oFvKT2KeR8WioYPzt31Gz64t8CVDiZ347WMIw6aMMDmMZS-PT9bt0Jy1e6pD0H-g/s1600/P1040132+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIloIwEWANNp5gFpArdZ507XysPFPci57S_6klU8Lux1os8e3dB2WLBA1zhGlveCXEgQID3xmwrl2oFvKT2KeR8WioYPzt31Gz64t8CVDiZ347WMIw6aMMDmMZS-PT9bt0Jy1e6pD0H-g/s400/P1040132+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Embarcació per recórrer el canal beagle</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Després de la visita al museu vaig anar a menjar algo i a les 3 de la tarda sortia el vaixell que em duria a recórrer el Canal Beagle durant 4 hores. Es tracta d'un estret marítim que separa Argentina i Chile. Tant en la part oriental com en la part occidental el canal s'obre en diverses entrades o braços per on hi accedeixen embarcacions des de diferents procedències. Atravessant el canal no pares de veure un seguit d'illes i arxipèlags on pots contemplar la gran biodiversitat que hi habita. Les aigües del Canal són riques en aus, peixos i mamífers marins en especial el llop de mar. També hi destaca la "centolla patagónica" que et recomano que probis en algun restaurant d'Ushuaia. Una de les poques coses que per la seva qualitat preu vaig trobar barates. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH4-66RTEgjtse3yQDa-HHJagOuceQyr0-8ULu7n_f3alS3wvnPeGuaAKSmtKcgnZ9o-ZsGEBRL1a3DjkeUaCpFT4Y2Tr5xS63gHLi4HTC9dam8PXWKmH5ACjmYyu_Ciy7Yk4PolRrMdg/s1600/P1040155+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH4-66RTEgjtse3yQDa-HHJagOuceQyr0-8ULu7n_f3alS3wvnPeGuaAKSmtKcgnZ9o-ZsGEBRL1a3DjkeUaCpFT4Y2Tr5xS63gHLi4HTC9dam8PXWKmH5ACjmYyu_Ciy7Yk4PolRrMdg/s400/P1040155+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8fFa1ehCQF6B6_ItKN1YX7GohRKzsd5V-MdeGVyvushpvtQsN5q4n3TV0nu8pikyMLbNAtoMhaiz_3Bok94FiZ-2vnn_VD-EZ7SDeqqMYHemKz45dbWInsz71qfGUBiBWZPHKUBelo7Y/s1600/P1040166+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8fFa1ehCQF6B6_ItKN1YX7GohRKzsd5V-MdeGVyvushpvtQsN5q4n3TV0nu8pikyMLbNAtoMhaiz_3Bok94FiZ-2vnn_VD-EZ7SDeqqMYHemKz45dbWInsz71qfGUBiBWZPHKUBelo7Y/s400/P1040166+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Colònies de llops marins en illots pel Canal Beagle</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAwGz0wKzP03Ju334kgNF2R7rDnnvMIa1ApsKNVQBvVhLQ7OOeEmUV4lkXJ1SuqNiSyhHiNkzd_c0Xsu7-56db2vPn5SfvMf7ulIVnICxUPpGKoRLgpnqF6m5YHEX4aue2iBDGLQC44IE/s1600/P1040231+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAwGz0wKzP03Ju334kgNF2R7rDnnvMIa1ApsKNVQBvVhLQ7OOeEmUV4lkXJ1SuqNiSyhHiNkzd_c0Xsu7-56db2vPn5SfvMf7ulIVnICxUPpGKoRLgpnqF6m5YHEX4aue2iBDGLQC44IE/s400/P1040231+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Colònia de Comoranes, au típica de la zona<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El punt culminant de la ruta amb el vaixell va ser quan vaig poder veure a la llunyania el conegut com el Far de la fi del món. La imatge és espectacular. Havia vist aquesta postal moltes vegades per internet quan buscava informació pel meu viatge i ara mateix em trobava allí. Estava en un dels punts més australs del planeta, prop de l'Antàrtida contemplant aquell fantàstic paisatge. Erròneament se l'anomena el far de la fi del món, amb el nom que Julio Verne va utilitzar pel Far de San Juan de Salvamento, ubicat a la "Isla de los Estados", al sur, sent aquest el primer en ser edificat en aigües australs. Estava doncs contemplant el Far de "Les Éclaireurs", els il·luminadors. Allí plantat és com una icona inmòvil que indica l'abrupte final d'un món conegut i l'entrada als mars i gels més verges, emergint de l'últim grapat de roques i illes. La seva ubicació fa que quedis bocabadat admirant un tros de roca amb una torre solitaria que imposa presència al mig del no res. Per molt que em diguin que en realitat no és el Far de la fi del món a mi més igual, se que més enllà no hi ha res més i em quedo amb aquesta imatge. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilhBH6dBtBtZiLcwO-SoC-z7CKtF-iOQmPwkY13WNUwHLHwgCciU3-IoBHK3GtiqbAhawHzu6C_iznE386nNADwLrcfZlzZaxukzGpvfLGtVf7idGt3I1hp-T9AC34TEl6HNponTDspcE/s1600/P1040271+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilhBH6dBtBtZiLcwO-SoC-z7CKtF-iOQmPwkY13WNUwHLHwgCciU3-IoBHK3GtiqbAhawHzu6C_iznE386nNADwLrcfZlzZaxukzGpvfLGtVf7idGt3I1hp-T9AC34TEl6HNponTDspcE/s400/P1040271+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Far de Les Éclarieurs</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Abans de tornar al port d'Ushuaia vam parar per fer un mini-treking en una de les illes del canal. El vaixell va atracar a les roques i vam poder caminar una estona per observar la flora i la fauna del terreny. Vaig poder contemplar les restes arqueològiques dels yàmans, els habitants nadius d'aquí i que amb les seves fogueres van batejar "Tierra del Fuego". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifng_VVmW7QVI-F5vkFOfIahfLCCmqUlhzY_UwcD5M0rlX9xliRV6noCQP-cmj9j8eCSZXOSZg2g-_9IJzZjNpz5nHuWEm-9mn_lHmK2zVV-dlw0ESrmAKmHAcDnhC9D1Q1h21D04vn9c/s1600/P1040329+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifng_VVmW7QVI-F5vkFOfIahfLCCmqUlhzY_UwcD5M0rlX9xliRV6noCQP-cmj9j8eCSZXOSZg2g-_9IJzZjNpz5nHuWEm-9mn_lHmK2zVV-dlw0ESrmAKmHAcDnhC9D1Q1h21D04vn9c/s400/P1040329+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tornant a la ciutat vaig poder prendre conciència de la importància d'aquelles aigües per la quantitat de grans vaixells que es dirigien al port d'Ushuaia. Està ubicat a la ribera cèntrica de la ciutat. El port és clau per accedir als punts d'interès de les aigües subantàrtiques i antàrtiques americanes. Hi arriben grans creuers, pesquers i vaixells de mercaderies. Inclús vaig poder veure un vaixell de l'armada argentina. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7A49sJqjNzfBBSnxh-mTY0-vX9WRwClY-9PpW0Y6E9T0JQLc1UQdJIaxOwsNj8sv7QiNz_u2eYeVrrCga62DjYGe5LDvrOzJxNlp0Av9Dw10bkyYlJimD7AfCgBD1JF1tbiDEOM50Mfs/s1600/P1040082+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7A49sJqjNzfBBSnxh-mTY0-vX9WRwClY-9PpW0Y6E9T0JQLc1UQdJIaxOwsNj8sv7QiNz_u2eYeVrrCga62DjYGe5LDvrOzJxNlp0Av9Dw10bkyYlJimD7AfCgBD1JF1tbiDEOM50Mfs/s400/P1040082+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Port d'Ushuaia</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9AjQ5qMwyTLKTJqcxYyO9xZBAdcAJG1p4_sG5oA8yGKqBfWbJRmL_IjcsjQW7pTb11jm4y93mFcOeec7qOHcePnU_f87bxOHZC_KtSeNB9NztA8zlbYOszU8vCXq18MGYwAgMkJ2hZM4/s1600/P1040110+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9AjQ5qMwyTLKTJqcxYyO9xZBAdcAJG1p4_sG5oA8yGKqBfWbJRmL_IjcsjQW7pTb11jm4y93mFcOeec7qOHcePnU_f87bxOHZC_KtSeNB9NztA8zlbYOszU8vCXq18MGYwAgMkJ2hZM4/s400/P1040110+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vaixell de l'armada</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja eren les 7 de la tarda i tot i no tenir res a veure amb Ushuaia, al hostel vaig tenir una grata sorpresa quan a l'entrar em vaig trobar amb el cantant d'uns dels meus grups preferits, La Pegatina. Feia dues setmanes que estaven de gira per Uruguay i Argentina. Ara havien acabat i estaven fent turisme. Ja ens vam trobar i ens vam poder fer unes fotos a Montevideo. Ara dormiem al mateix alberg a la fi del món. Em va fer molta gràcia. Tot i que eren pocs membres del grup, només l'Adrià, l'Axel i l'Ovidi, amb la seva parella, l'Omar, un tècnic de so i la Vane, una amiga d'ells. Vam compartir un sopar de "Centollas" i marisc i vam xerrar força estona tot prenent unes cerveses. Haver-los pogut conèixer en persona m'ha demostrat que són molt grans, bona gent i molt senzills. Que la fama no els hi puja al cap i que la humilitat fa a la persona. Va ser sens dubte l'anècdota de la meva estada a la fi del món. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest va ser el meu pas per la fi del món. Sempre recordaré la meva visita a Ushuaia. Em sembla que mai havia estat tant lluny de casa ni tant al sud. Arribar-hi em va comportar una notable despesa econòmica però no podia passar per Argentina durant la meva volta al món sense anar a visitar la ciutat més austral del nostre planeta. Si em preguntes et diré que hi vagis. Ushuaia ofereix un paisatje únic d'Argentina a través de la combinació de muntanyes, mar, glaciars i boscos. És una ciutat pintoresca que combina colors i desnivells acompanyant la silueta dels Andes que s'observen a l'horitzó navegant pel Canal Beagle. No em va semblar només una petita ciutat a l'extrem del món sinó que vaig veure que és la naturalesa i l'aventura en la seva màxima expressió. Ushuaia, la fi del món, el centre urbà més austral de la Terra, font d'inspiració i de llegendes que perduren encara per aquells que mai van trepitjar aquestes terres o van navegar els mars del Sud. Sense nostalgia i amb ganes em tocava començar a pujar cap al nord. Primera parada; Perito Moreno.</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0Ushuaia, Argentina-54.8019121 -68.302951099999973-54.875108100000006 -68.464312599999971 -54.7287161 -68.141589599999975tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-56317211643165891662013-12-09T06:48:00.002-08:002013-12-15T10:14:12.847-08:00Puerto Madryn: la meca del submarinisme a Argentina<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfswZ9f07pqrTpmYha_ofJaRdtI1eKFHkxmpfqoleWcahpqYVPVQbXJ1EmhlLNUdqfni7VSs25Qu7rBMGi_dzTQ0D2hq3IqHeNxabH3sE-u0UGzXWbIes4OZJaPE02LletubuhaYyZQdg/s1600/vlcsnap-2013-12-04-11h18m52s79.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Després d'uns dies en ruta per fi he trobat una estoneta per seguir amb el diari de viatge. Des de la meva gran experiència a Cabo Polonio he viatjat molt. Estic a uns 4000 km d'aquell lloc increïble. Ara mateix em trobo a la fi del món, a Ushuaïa, Tierra del Fuego, però per arribar fins aquí abans vaig fer una pausa per viure una altra de les millors experiències que viuré en el meu viatge. Qui viatja a Argentina amb temps ja que l'extensió de terreny i les distàncies són considerables, fa una visita a Puerto Madryn. És una ciutat ubicada al nordest de la provincia del Chubut. Puerto Madryn és la porta d'entrada a la Península Valdés, declarada l'any 1999 Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco.
És un dels centres de turisme més importants de tota la Patagonia i d'Argentina en general. És la capital nacional del submarinisme. I això és el que jo hi vaig anar a fer. A endinssar-me en el món submarí. Se que a Puerto Madryn hi han moltes coses a fer i totes interessants. A estones, quan hi penso, hem penedeixo de no haver visitat la Península Valdés i probar totes les opcions que hi havien per entrar en contacte amb la natura i descobrir aquell Patrimoni de la Humanitat. Viatjant has de prioritzar entre les diferents opcions i valorar el que més t'interessa. Viatjant tant de temps i amb tantes coses a veure em centro amb les sensacions del moment i amb el que més em ve de gust fer, sabent que l'experiència i els records que em quedaran seràn inolvidables. A part, he de dir que al ser una zona tant turística se n'aprofiten i els preus són desorbitats. Que si una excursió aquí, que si una altra de tot el dia allí. Tot caríssim ho vaig trobar. Realment exagerat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCZQT8-7G-sYEFXC4iWi9O4WDPdBCclaI7y0s6E3mcz5_OuWr2eEQKinHUjs__3B0axcOjOTBzXFQ8h-cmkBR-XmnQttDbhQsCAMtigkSRDQeY9wwO99kzVPyVDg1Xto5CPnlY7jAGfY4/s1600/P1030861+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="147" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCZQT8-7G-sYEFXC4iWi9O4WDPdBCclaI7y0s6E3mcz5_OuWr2eEQKinHUjs__3B0axcOjOTBzXFQ8h-cmkBR-XmnQttDbhQsCAMtigkSRDQeY9wwO99kzVPyVDg1Xto5CPnlY7jAGfY4/s400/P1030861+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes de Puerto Madryn des del Moll</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8UcQGGn58tlxOj10iPhW2WcQvB5FdurtEnEUi97xWAnGvhXzfu0EKmpbnJWnL5MvHGheKO6CwfQEoZkCL5TtYNAQep3eNVlyM7ZZSF3nuveOBp-SBHZrBHe21BX9UasQcizixhY-lpGI/s1600/IMG-20131204-WA0043.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8UcQGGn58tlxOj10iPhW2WcQvB5FdurtEnEUi97xWAnGvhXzfu0EKmpbnJWnL5MvHGheKO6CwfQEoZkCL5TtYNAQep3eNVlyM7ZZSF3nuveOBp-SBHZrBHe21BX9UasQcizixhY-lpGI/s320/IMG-20131204-WA0043.jpg" width="204" /></a>La ciutat en si em va agradar molt. Hi viuen uns 80.000 habitants. És com un poble gran. No és que la visités en plan turista sinó que durant els dies que hi vaig estar m'hi vaig sentir com un habitant més. La gent molt amistosa i amable juntament amb el paisatge fan que Puerto Madryn sigui un lloc molt acollidor on hi passaries molts dies. De fet, també per quedar-shi a viure, i si no que li preguntin al German. Ens vam conèixer al hostel on hem vaig allotjar, <b>Hostel Chepatagonia</b>, 100% recomenat si vas a Puerto Madryn; ubicació perfecte al costat de la platja, ambient acollidor i familiar i preus econòmics. Doncs el German és de Bahia Blanca, ciutat a prop de Buenos Aires, i feia uns dies que havia arribat a Puerto Madryn en plan de "vacances". El lloc li va agradar tant que ha decidit quedar-se a viure-hi deixant enrera la seva vida, la seva feina i la seva familia. Ara vivia al hostel però ja havia llogat un pis on segur que avui ja hi està més que instal·lat. Puerto Madryn enganxa. Vam passar grans moments al hostel juntament amb el Facundo, el recepcionista del torn de nit. Quin fart de riure. Espero tornar a veure el German aviat ja que li va quedar pendent donar-me unes classes de guitarra. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhalcyQIcvl0f-bHJ94BEywX21EWR6MlL8n7Q01guIIMkchG_XwVXbMLTdvY8yQEqTtxD25gD2OlkRjIpLA07HhY0GIFPAAZWtgD1OFz1DRuqlKgwXMkNZgFjwOQCVuqaYGy3CXcuQ0f5c/s1600/vlcsnap-2013-12-04-10h58m33s178.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhalcyQIcvl0f-bHJ94BEywX21EWR6MlL8n7Q01guIIMkchG_XwVXbMLTdvY8yQEqTtxD25gD2OlkRjIpLA07HhY0GIFPAAZWtgD1OFz1DRuqlKgwXMkNZgFjwOQCVuqaYGy3CXcuQ0f5c/s400/vlcsnap-2013-12-04-10h58m33s178.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Just abans de sortir a practicar submarinisme</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfswZ9f07pqrTpmYha_ofJaRdtI1eKFHkxmpfqoleWcahpqYVPVQbXJ1EmhlLNUdqfni7VSs25Qu7rBMGi_dzTQ0D2hq3IqHeNxabH3sE-u0UGzXWbIes4OZJaPE02LletubuhaYyZQdg/s1600/vlcsnap-2013-12-04-11h18m52s79.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfswZ9f07pqrTpmYha_ofJaRdtI1eKFHkxmpfqoleWcahpqYVPVQbXJ1EmhlLNUdqfni7VSs25Qu7rBMGi_dzTQ0D2hq3IqHeNxabH3sE-u0UGzXWbIes4OZJaPE02LletubuhaYyZQdg/s400/vlcsnap-2013-12-04-11h18m52s79.jpg" width="400" /></a>Puerto Madryn és famós per les excursions que es realitzen per avistar balenes, dofins, pinguïns, aus, llops i elefants marins entre altres espècies. Segurament les balenes són el principal atractiu que crida a la gent per anar-hi, ja que les platges reben entre els mesos de juny i desembre la balena franca austral que torna a la zona cada any per aparellar-se i procrear. Les excursions per l'avistament, caríssimes com tot, es fan des de Península Valdés, a més de 100km. Jo no vaig contractar cap tour però vaig ser tant afortunat que les vaig veure sense pagar. Dos dies que vaig sortir a córrer per la platja, ja que viatjant també t'has de cuidar, vaig poder avistar balenes a només uns 30m de la costa. Uns turistes del hostel van poder avistar orques també des del passeig marítim. I jo vaig poder viure en directe i de sorpresa de ben aprop com dues balenes sortien a la superficie i nedaven envoltades de llops de mar, el dia que vaig anar a fer la inmersió de submarinisme. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXqj89ZOkQc-dBLJB0FdKMihEnAepHC83DiMY3JnLUl1oEbvMFHJXpq9Z5tRa7-7NYjI6dV_ypCR_tjqKiRsPnfCHEXqLpm9PPYwphEMPWIWJQ4Dv2gWTJEpP6-Ge805aGhF2vtozkD9I/s1600/vlcsnap-2013-12-04-11h18m20s87.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXqj89ZOkQc-dBLJB0FdKMihEnAepHC83DiMY3JnLUl1oEbvMFHJXpq9Z5tRa7-7NYjI6dV_ypCR_tjqKiRsPnfCHEXqLpm9PPYwphEMPWIWJQ4Dv2gWTJEpP6-Ge805aGhF2vtozkD9I/s400/vlcsnap-2013-12-04-11h18m20s87.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jugant amb llops de mar</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com he dit abans, Puerto Madryn és considerada la Capital de Submarinisme per excelencia a Argentina. Des de finals dels anys 50 la ciutat és visitada durant tot l'any per submarinistes de tot el món, en busca de les seves aigües transparents i l'abundància de la fauna marina. Són moltes les alternatives per realitzar inmersions en aquestes costes, tant des de les platges com a llocs només accessibles en excursions en vaixell. Hi ha diferents empreses que ofereixen els serveis de submarinisme. Totes elles ofereixen al submarinista i al viatger aventurer la possibilitat de conèixer els diferents serveis i diferents opcions per conèixer els parcs naturals submarins, ja sigui de la mà de l'instructor, com vaig fer jo, en el denominat bateig sumbarí, per principiants, o excursions guiades per submarinistes professionals. No dubto de la qualitat del servei de les diferents empreses. Jo simplement em vaig informar per internet i vaig anar directe a l'empresa que et recomano que vagis si vols iniciar-te en aquest món;<b> Lobo Larsen</b>. Tracte inmillorable, des del primer moment no ets un client sinó un amic. Gran professionalitat i resultats excelents. De la mà del "Gringo", el meu instructor vaig viure una de les millors experiències que he tingut a la meva vida, iniciar-me en el submarinisme amb una inmersió nedant al costat de llops marins i després atravessant un vaixell naufragat a 12m de profunditat. Increïble. </div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Impossible descriure el que vaig viure i sentir sota l'aigua. De veritat que no es pot explicar. S'ha de viure i si no has vist el video et recomano que te'l miris. Amb ell vull intentar transmetre una mica les sensacions que s'obtenen nedant al costat d'aquests animals com si fossis un d'ells. Sense preocupacions. Lliure..</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/DteoNuRjr7o?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEire3NcDDbBYhvbbZseo9ej5yfG6adKgSPP3z6olfawBA1tv8IcvQ9-EM5T2v7kgP-fAtw5JnLApfmNQoQVKDq8HquXwiDs8iDx9e_f5BdASEPXeS42Qw1j01EZOi3rPBl0zczVaRyTHqU/s1600/vlcsnap-2013-12-04-11h37m44s98.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEire3NcDDbBYhvbbZseo9ej5yfG6adKgSPP3z6olfawBA1tv8IcvQ9-EM5T2v7kgP-fAtw5JnLApfmNQoQVKDq8HquXwiDs8iDx9e_f5BdASEPXeS42Qw1j01EZOi3rPBl0zczVaRyTHqU/s320/vlcsnap-2013-12-04-11h37m44s98.jpg" width="320" /></a>El submarinisme amb llops de mar es va duur a terme sense restriccions fins a principis dels anys 80 i va ser durant les següents dècades quan es va prohibir l'activitat per falta d'estudis correctes. Per alguns es veu que era més fàcil prohibir-ho que posar-se a pensar realment en els danys que pogués ocasionar aquesta activitat. Avui la situació ha canviat completament i l'activitat es practica a Puerto Madryn, concretament a les inmediacions de Punta Loma i a la colònia de llops de mar de Punta Ameghino, amb només certes restriccions que tenen a veure amb el tems de la inmersió i amb un entrenament especial que reben els guies denominat "Especialitat de Submarinisme amb Mamífers Marins". El meu instructor de Lobo Larsen, el Gringo, és pioner d'aquesta especialitat, pel que no dubtis gens si vas a Puerto Madryn a fer la experiència amb ell. Serà com la meva, inolvidable. La interacció a l'aigua amb llops marins només és fa a 2 llocs en tot el món, aquí i a les Illes Galápagos, a Equador. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZNT3VtTVFn7tRir0WcukMCGcOm8HdJA_qbyuxLmNpYGBluI1agzW6KsF4jbcbrd74eXMLmpOBMdAWf3EkThi37Hb36muUWzxKKdX5GntjGMbFVF6lNeI98ADet_v5WW1xHrWCO5YWh3w/s1600/vlcsnap-2013-12-04-11h17m02s194.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZNT3VtTVFn7tRir0WcukMCGcOm8HdJA_qbyuxLmNpYGBluI1agzW6KsF4jbcbrd74eXMLmpOBMdAWf3EkThi37Hb36muUWzxKKdX5GntjGMbFVF6lNeI98ADet_v5WW1xHrWCO5YWh3w/s400/vlcsnap-2013-12-04-11h17m02s194.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jugant amb els llops</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvdJ7kAwGT2RWVnnH_HYGm7fnT104IVEPQN3VvYID59w10L0f4lH2ijA6xMxdl75vY2CTftz1zZxHXoBoNJP2Y_0EeuUgMCodnyDQDVgqjCM9oYhCgE9bnt70pmp74MKaxCujneVH6_aY/s1600/vlcsnap-2013-12-04-11h17m35s77.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvdJ7kAwGT2RWVnnH_HYGm7fnT104IVEPQN3VvYID59w10L0f4lH2ijA6xMxdl75vY2CTftz1zZxHXoBoNJP2Y_0EeuUgMCodnyDQDVgqjCM9oYhCgE9bnt70pmp74MKaxCujneVH6_aY/s400/vlcsnap-2013-12-04-11h17m35s77.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les sortides es realitzen generalment pel matí i la navegació fins el lloc no supera els 30 minuts. Jo vaig anar-hi en un jeep 4x4 i vaig tornar amb el vaixell. El temps promig d'inmersió és d'uns 45 minuts i els animals es passen tota l'estona buscant les carícies del submarinista. És impressionant, semblen cadells de gosset que et van mossegant sense apretar, com una manera de manifestar el seu afecte per l'extrany que està nedant en el seu hàbitat natural. Els primer que s'apropen a tu són els més joves, els més curiosos i que es troben supervisats pels adults que venen al seu darrera. L'espectacle és únic i s'ha de viure l'experiència per entendre-la i poder-la explicar a la gent i a altres submarinistes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJwSkjseA6StsrxGy84y3i1wILb7YbxQEYdatH9XsjyRRITVX09NY8TEICA_IBQTIVpIT9B-6ZdkQF1s2idqjLvZozzoOkLCKc2SDQKP0txnoOAITn4vkDtk2SmkYhyphenhyphenjpz9XffHOOV5KA/s1600/vlcsnap-2013-12-04-12h08m06s156.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJwSkjseA6StsrxGy84y3i1wILb7YbxQEYdatH9XsjyRRITVX09NY8TEICA_IBQTIVpIT9B-6ZdkQF1s2idqjLvZozzoOkLCKc2SDQKP0txnoOAITn4vkDtk2SmkYhyphenhyphenjpz9XffHOOV5KA/s320/vlcsnap-2013-12-04-12h08m06s156.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Atravessant l'interior del Folias, restes d'un naufragi</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqYbaX3V6go9jIEDK9bubu9kPofHvky-feyDn_LxSfQxFGWMyrWCbVOdopa-Lf5s7tTTGdKL6xK9SPt41ZG-ZQ0RnGfqzj4bDeZT0MM4y4bAgJftjGbHtdy6of6KqkQBSaMxuhCtkhtGc/s1600/vlcsnap-2013-12-04-12h08m17s5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqYbaX3V6go9jIEDK9bubu9kPofHvky-feyDn_LxSfQxFGWMyrWCbVOdopa-Lf5s7tTTGdKL6xK9SPt41ZG-ZQ0RnGfqzj4bDeZT0MM4y4bAgJftjGbHtdy6of6KqkQBSaMxuhCtkhtGc/s320/vlcsnap-2013-12-04-12h08m17s5.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després d'aquesta experiència vaig poder fer una segona inmersió de 30 minuts per dins les restes d'un vaixell naufragat fa uns 45 anys. Increïble també. Després d'això ja tinc una altra cosa pendent, vull seguir coneixent el món submarí i la llibertat que se sent nedant sota l'aigua. Sentint la inmensitat de l'oceà pots sentir que som insignificants i que ignorem tot el que tenim, ja que com va dir Isaac Newton; <i>"Lo que sabemos es una gota de agua; lo que ignoramos es el océano"</i>.</div>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg65Bc0n3FPExwH8K9hIghAyNrDxCI_9Dd4ULjNaALWE7yPVGPGTeobpWrTGTwoTlCHIWjES6N8pIqzVB6muKvBfx2hW2UK_OKvYDp4DmGsGtcgXk4XRc8OrSvgsz9mTAXVxvE_MMXx4WM/s1600/vlcsnap-2013-12-04-11h57m15s78.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg65Bc0n3FPExwH8K9hIghAyNrDxCI_9Dd4ULjNaALWE7yPVGPGTeobpWrTGTwoTlCHIWjES6N8pIqzVB6muKvBfx2hW2UK_OKvYDp4DmGsGtcgXk4XRc8OrSvgsz9mTAXVxvE_MMXx4WM/s320/vlcsnap-2013-12-04-11h57m15s78.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-45928036423536820842013-12-02T21:38:00.000-08:002013-12-15T10:14:41.437-08:00Cabo Polonio; un monument a la natura<div style="text-align: justify;">
Tinc el blog una mica abandonat. No és per falta de ganes sinó que els últims 4-5 dies han estat de viatge constant. D'aquí cap allí sense parar. L'estada a Uruguay ha estat molt breu però suficient pel que jo volia veure. Segurament Uruguay té com la majoria de llocs moltíssimes coses interessants per visitar. Moltíssims indrets per descobrir i paisatges meravellosos on disfrutar de la simpatia i l'amabilitat de la seva gent, ja que en el poc temps que vaig passar en aquest país, els uruguaians em van demostrar ser una gent molt oberta i encantada de rebre visitants extrangers. Hauria pogut dedicar molts més dies allí però jo només anava a Uurugay per visitar un lloc: Cabo Polonio. Potser anar fins allí per una estada tant breu va ser una mica de bojos però mereixia la pena. Ho havia d'intentar.
Després de passar una nit a Colònia i de visitar la ciutat en unes hores, a la tarda vaig pujar en un bus direcció a Montevideo, la capital. Vaig arribar-hi al voltant de les 9 del vespre, i el primer que vaig fer en baixar del bus va ser recòrrer la terminal en busca d'una companyia que em dugués l'endemà fins a Cabo Polonio. Vaig trobar un bitllet per les 9 del matí. El trajecte duraria unes 5 hores. Moltes hores, si, però se que el que allí m'esperava seria més que una visita, ensumava que seria una experiència molt enriquidora. </div>
<div style="text-align: justify;">
Normalment la majoria de guies turístiques no mencionen Cabo Polonio. Jo portava preparant aquest viatge des de feia molts mesos. Havia buscat moltíssima informació per tot arreu, internet, guies, foros, consultes a altres viatgers. En cap moment vaig veure aquest indret d'Uruguay enlloc. Va ser un dia durant els últims mesos previs al viatge quan en una conversa amb el meu amic Pol de La Plata, qui em va recomenar 3 o 4 llocs a visitar un cop arribés a terres sudamericanes, i un d'ells era Cabo Polonio. Em va fer cinc cèntims del que era i quan vaig estar ara fa un parell de setmanes a casa seva em va ensenyar les seves fotos de quan va anar-hi durant el seu viatge per llatinoamèrica. Per dins em vaig dir sense pensar-m'ho, aquí hi he d'anar. Em costava moltes hores de viatge però trobant-me tant a prop no podia deixar-m'ho perdre sabent el que hi havia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi28Ycows0BmzXg-yx_46TX-6mTAU8RpZgfMrmXoauU4mUGfYcyq7U4MhpmQOAXo6-gKhZgdM4duLUTUWou0mbkCLyFDmeU1Mlkmg4JcAsygtrZjFn2E8gsR8E04-DnbMkc-ki8Xjf3lyk/s1600/P1030218+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi28Ycows0BmzXg-yx_46TX-6mTAU8RpZgfMrmXoauU4mUGfYcyq7U4MhpmQOAXo6-gKhZgdM4duLUTUWou0mbkCLyFDmeU1Mlkmg4JcAsygtrZjFn2E8gsR8E04-DnbMkc-ki8Xjf3lyk/s400/P1030218+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cabo Polonio</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
No se ni per on començar a explicar què ès Cabo Polonio ni què escriure per donar una idea d'on he estat. Diu la història que un dia de forta tempesta, sobre l'any 1735, va naufragar allí un vaixell espanyol anomenat "Polonio". D'aquí va prendre el nom aquest cap de la costa atlàntica uruguaia, un bellíssim indret que a vegades encara mostra als seus visitants un mar tant enfuriasmat que recorda aquells temps en que navegar devia ser sinònim de perill. Altres afirmen que el nom de l'indret és degut a un altre naufragi, uns anys més tard, al 1753. El vaixell és deia "Nuestra Señora del Rosario, Señor de San José y las Armas". El seu capità, anomenat Joseph Polloni, era famós per la seva afició als vins que consumia en excés tancat al seu camarot. Potser per aquest motiu es va produïr dit naufragi. Sigui com sigui l'origen del nom, Cabo Polonio va ser, des que es va convertir en un assentament estable de navegants i pescadors, l'escenari de varies tragedies a alta mar. Els protagonistes d'aquestes històries van ser numerosos vaixells, galions i fragates que juntament amb els seus tripulants, desconeixien els perills de la geografia del lloc i quedaven enredats a les seves grans roques. És així com el lloc, abans i fins i tot després de la construcció del far, va ser un indret molt temut per mariners i pirates de tot el món. Consideraven aquella zona com a maleïda on fàcilment es podia trobar la mort. Diuen les llegendes que les brújoles es perdien i giraven sense rumb, com si estiguessin endimoniades. Encara avui en dia a la platja hi apareixen restes d'embarcacions que s'han enfonsat en aquestes aigües.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si vas a Uruguay, has d'anar al Polonio. La millor manera és com vaig fer jo, bus de Montevideo a Cabo Polonio amb l'empresa "Rutas del Sol". Són unes 5 hores i el bitllet et surt per uns 16€. Tens dues opcions; o baixar a Cabo Polonio (al lloc pròpiament dit no hi arriba cap transport públic, el nom de la parada fa referència a l'entrada del Parc Natural ja que és indret protegit) o anar fins a la última parada del viatge, Barra de Valizas. Baixis on baixis hauràs de caminar uns 8km, tot i que des de l'entrada del parc, parada Cabo Polonio, a certes hores t'ofereixen un servei de transport amb uns antics camions militars habilitats. A part de brindar aquest servei pels turistes, està més enfocat perquè els propis habitants puguin desplaçar-se fins allí fàcilment amb les seves provisions. Jo ho vaig fer a sorts i a l'últim moment vaig decidir baixar a l'entrada del parc natural. La jugada em va sortir bé ja que 10 minuts després sortia un camió i hi vaig poder pujar ja que sobrava alguna plaça. Em feia més il·lusió arribar-hi a peu però va ser millor així, després explicaré perquè. A part, el trajecte amb el camió militar és tota una aventura que recomano viure. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkQzKQtHRXdw9Ta_sCAH40Rbna-n4uBhXvc0o1HC9_ge3ozbAIbhyW-i9lEO11h-wuqtcCJnQeiwy17mqkDKao1zNKdkG-3f58lQFO-wd1ljqHFHmRezAVN1OKGqDvi4hvfsGmCxFb1Q4/s1600/P1030095+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkQzKQtHRXdw9Ta_sCAH40Rbna-n4uBhXvc0o1HC9_ge3ozbAIbhyW-i9lEO11h-wuqtcCJnQeiwy17mqkDKao1zNKdkG-3f58lQFO-wd1ljqHFHmRezAVN1OKGqDvi4hvfsGmCxFb1Q4/s400/P1030095+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antic camió militar per arribar al Cabo Polonio</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Si puges al camió agafat fort que allò es mou de costat a costat. Em sembla que ja fa uns quants anys que haurien d'haver-li canviat els amortiguadors però ajuda a fer el trajecte més autèntic. L'entrada al parc natural és enmig de camps verds on hi pasturen les vaques lliurement. Si mires al cel veuràs àguiles volant en llibertat. Vas enfilant caminets de terra fins entrar a les d'unes de sorra des d'on pots veure el mar a l'horitzó. Ràpidament arribes fins a la platja i allí comença l'espectacle: els últims 5 km fins arribar al llogarret els recorres per l'arena amb l'oceà atlàntic a la teva dreta. Quilòmetres i quilòmetres de platja al teu darrera. Res més. Al fons s'avisten les primeres cases i el far característic del cap. Quan baixes del camió ja es respira un aire diferent. La gent és diferent. Ho notes. Si hi vas has de ser conscient d'on vas. Allí no hi ha llum ni aigua corrent. Pocs son els que disposen d'un generador elèctric per tenir llum quan el sol es pon. Allí és viu tal com es vivia abans. Sembla que Cabo Polonio estigui aturat en el temps. O sigui que no t'esperis luxes ni comoditats. Anar a Cabo Polonio és anar a disfrutar de la natura, de la pau, de la companyia de gent amable. Anar a llegir, a descansar, a escriure, a fer fotos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8V8Q7EHy0MAsK936359rrkVMlpYda6nwofxbljPJAeU04SuUjyXyk10_9UaFCe5iQBTJZfxSrMB_X-y4BKz-lSZS-AfSFTovIGhdTldetJlO88cJx3dttKc5xsOUMroGgh3S4P_gS0NQ/s1600/P1030585+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8V8Q7EHy0MAsK936359rrkVMlpYda6nwofxbljPJAeU04SuUjyXyk10_9UaFCe5iQBTJZfxSrMB_X-y4BKz-lSZS-AfSFTovIGhdTldetJlO88cJx3dttKc5xsOUMroGgh3S4P_gS0NQ/s400/P1030585+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les casetes típiques de Cabo Polonio</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Després de recollir la motxilla em vaig quedar en blanc contemplant tot allò. Semblava com si m'haguéssin portat a un altre planeta. A una altre època. Allò era rústic en majúscules. Sense carrers, sense electricitat, sense aigua corrent, sense tràfic, sense estrés. Allí no hi ha policia perquè tampoc hi han lladres. Ràpidament el lloc et transmet pau, serenitat, magia. És una experiència de llibertat infinita. Et sents confortable quan la realitat és que tens el mínim indispensable. Havia de buscar ràpidament un lloc on dormir però no tenia pressa. A Cabo Polonio perds la noció del temps. Et fa valorar més un altre tipus de coses que en el món actual en el qual hem de viure les passem per alt i realment això no és bo. </div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqcTphyZ1LbF6D5jPd9X7rEwZKW1uUyFtt-wVPuEURhlXJBbInLFqsVLCHt99_cevoIqOMFQZPkvmUdVqwDd_CUqbtSgd2si-1ygQxrgagc34pNBbT2hyQNCXQ7xrvTA3JzqHUhyphenhyphen11aWA/s1600/P1030439+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqcTphyZ1LbF6D5jPd9X7rEwZKW1uUyFtt-wVPuEURhlXJBbInLFqsVLCHt99_cevoIqOMFQZPkvmUdVqwDd_CUqbtSgd2si-1ygQxrgagc34pNBbT2hyQNCXQ7xrvTA3JzqHUhyphenhyphen11aWA/s320/P1030439+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hostal del Cabo o del Pancho</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Això és Cabo Polonio, platja, natura, roques, desert. Quatre cases mal posades per tot arreu. Senzilles, construïdes de fusta i pintades amb colors cridaners. Algunes amb plaques solars. Totes amb el seu dipòsit per recollir l'aigua de la pluja. Hi ha alguns hostels o albergs senzills que t'ofereixen allotjament. Jo em vaig quedar en el primer que vaig entrar ja que ràpidament em van atendre no com un client sinó com si fos un membre més de la familia que tornava a casa des de feia molt de temps. Et recomano que si hi vas t'allotgis allí; "Hostal del Cabo", situat a playa calavera. L'amo és el Pancho i t'atendrà com si fossis familia. Sempre recordaré la forta abraçada que em va fer quan em vaig acomiadar, com si acomiadés a un fill, i de tot cor em va dir "que tengas un buen viaje, vuelve cuando quieras". Només hi havia estat dos dies però el vincle feia que et sentissis com a casa. Després que m'ensenyessin la meva habitació, vaig deixar les meves coses i vaig anar a recòrrer l'indret.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6l1VtjB8Gslm80KeYRjtrKbS7Hn0rrX7eyBjZVKuexix0PzmVr40U5wzsq-EJGfJIqXryt-GeGKIhd3V6bqbOoJuChMJAg0BvNInWUe7jADPkUAhR1oNpEGmR1Pvz6BlN91nyxxw_72I/s1600/P1030440+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="111" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6l1VtjB8Gslm80KeYRjtrKbS7Hn0rrX7eyBjZVKuexix0PzmVr40U5wzsq-EJGfJIqXryt-GeGKIhd3V6bqbOoJuChMJAg0BvNInWUe7jADPkUAhR1oNpEGmR1Pvz6BlN91nyxxw_72I/s400/P1030440+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica del hostel just al costat de la platja</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyuE7VXiP7se2_H02AC1d74ippbM7MObCDwV7updpMV8WUvXPdsjHdv8QTUKo8RIMPEyyQQFr85IsM5p0L1yoIcydH87UQIdbZpoPS1E5liE-XDFvQQVXzn67R7WOFJ57r7Rs5rMTpzcw/s1600/P1030583+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyuE7VXiP7se2_H02AC1d74ippbM7MObCDwV7updpMV8WUvXPdsjHdv8QTUKo8RIMPEyyQQFr85IsM5p0L1yoIcydH87UQIdbZpoPS1E5liE-XDFvQQVXzn67R7WOFJ57r7Rs5rMTpzcw/s400/P1030583+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Playa Calavera. El meu hostel amb la teulada groga al mig.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwxGLq9KgNe0OlWu_7T-DdKtMthqw4l4LPqUeAyDdsyxRQ0r8ZLAwgiLHKAUrKtXxVgkHqR5vndz6B6D-2419MegvpXWMD8CIRmlb2KkmGm5gpnUeZLm6KpQlw5fCaVASvkRtAwW3HhsE/s1600/P1030553.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwxGLq9KgNe0OlWu_7T-DdKtMthqw4l4LPqUeAyDdsyxRQ0r8ZLAwgiLHKAUrKtXxVgkHqR5vndz6B6D-2419MegvpXWMD8CIRmlb2KkmGm5gpnUeZLm6KpQlw5fCaVASvkRtAwW3HhsE/s400/P1030553.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes des de l'interior del far</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La població estable de Cabo Polonio és molt petita. Està formada principalment per pescadors, artesans, hippies i el personal del far. Mentres estava menjant algo en un dels pocs restaurants casolans em va passar una anècdota curiosa. El propietari del restaurant ("Lo de Danny", 100% recomenat) em va preguntar d'on era i un home que estava menjant a la taula del darrera es va aixecar i va venir a parlar amb mi. Em va dir "-he oído que sos catalan, yo me llamo Jordi, Jordi Serra". Que fort. Va al·lucinar quan li vaig dir que jo també em deia Serra de cognom. Em va fer una forta abraçada i em va explicar la seva història, El seu pare va emigrar a l'Uruguay. Ell va néixer allí i li van posar Jordi, típic nom de Catalunya. Ara feia uns anys que estava vivint al Cabo Polonio i deia que no ho canviava per res del món. Totes les vegades que em vaig creuar amb ell per allí em deia "hasta luego senyor Serra!". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOQYGabmdADDZvES7V_Xj9asXiRYB4diDTGYvvUs44T0jfKB87zPeqWj7C4IJaOylZoA1lpjiztLHfN79kJDONvo4Ph_Z2lTbsXrJGZ_buDgJtIi-lszWAzZSxZvocxaMZ1UpWRQd4BXQ/s1600/P1030612+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOQYGabmdADDZvES7V_Xj9asXiRYB4diDTGYvvUs44T0jfKB87zPeqWj7C4IJaOylZoA1lpjiztLHfN79kJDONvo4Ph_Z2lTbsXrJGZ_buDgJtIi-lszWAzZSxZvocxaMZ1UpWRQd4BXQ/s200/P1030612+(FILEminimizer).JPG" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camí al far</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Havent menjat em vaig dirigir cap a veure el far. La seva costrucció data de l'any 1880. Va ajudar als navegants per donals-hi ulls en la foscor de la nit a alta mar. Té uns 26 metres d'altura. El far es pot visitar de dia i ens ajuda a mostrar-nos la perillositat d'aquest mar i a transportar-nos a aquells temps en què un tresor podia quedar-se sempre sota l'aigua. A la nit el far emet ràfegues de llum cada 12 segons. Em van explicar que el cantant mexicà Jorge Drexler va titular el seu últim disc "12 segundos de oscuridad" inspirant-se en aquest meravellós lloc. Pagant una petita entrada de 20 pesos uruguayos (menys d'1€) pots pujar fins dalt de tot. Les vistes impressionants. Pots veure tot el cap i el poble amb les dues platges que formen les dues badies a banda i banda. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicl7F4HWaCoAeSaPIEhI6-rMVWpnO5MQHRaTn5vk6ZFRG3eQx4nsBx2IzhgtKJDGvM3GWnPynT6FfIIZbCgtg1bKCEXKwcdxND63EPiWro290UvakMh1AHn6yN586eGP2VL6oLJ_FIbec/s1600/P1030105+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicl7F4HWaCoAeSaPIEhI6-rMVWpnO5MQHRaTn5vk6ZFRG3eQx4nsBx2IzhgtKJDGvM3GWnPynT6FfIIZbCgtg1bKCEXKwcdxND63EPiWro290UvakMh1AHn6yN586eGP2VL6oLJ_FIbec/s400/P1030105+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Far de Cabo Polonio</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcz4fe0tOT4RRkK6x8EDYiFhSu2LBP6tX7060MxIZdYU5XL7YlczoCSLFvftT6P2NTLcjLHszMsXAV5dhcNVDN6et0dK_51eBgM999M52MaTDKErZFew3EUcPp-ET-WCvdGUdEIctE574/s1600/P1030601+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="105" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcz4fe0tOT4RRkK6x8EDYiFhSu2LBP6tX7060MxIZdYU5XL7YlczoCSLFvftT6P2NTLcjLHszMsXAV5dhcNVDN6et0dK_51eBgM999M52MaTDKErZFew3EUcPp-ET-WCvdGUdEIctE574/s400/P1030601+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"><span style="font-size: xx-small;">Panoràmica de tot el Cabo Polonio des de dalt del far</span><br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuJVhu8q4zUXH8_djBqWtDDJo3_ScwNfEgFczcMGZy1_mpcoSvHQxouWGkbok7CCV2e279qGbAHH8iijTKLsXDiw5P3FMZUjE4LgdP97sxAQRpsF4yov-2W4A4WLe3OF033EmjU5a2ywA/s1600/P1030528+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuJVhu8q4zUXH8_djBqWtDDJo3_ScwNfEgFczcMGZy1_mpcoSvHQxouWGkbok7CCV2e279qGbAHH8iijTKLsXDiw5P3FMZUjE4LgdP97sxAQRpsF4yov-2W4A4WLe3OF033EmjU5a2ywA/s320/P1030528+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a>I prop del far hi ha la gran atracció de Cabo Polonio. L'any 1914 el govern va instal·lar allí una planta d'explotació de llops marins. A partir d'allí va començar a sorgir un petit llogarret de treballadors vinculats al treball de llops i a la pesca. Fins uns anys després, la mateixa empresa que es feia càrrec del far era la que explotava comercialment la caça de llops marins, que més tard va ser prohibida i declarada la zona una reserva marina. Doncs en les formacions rocoses a peu del far s'hi troba una de les reserves de llops marins més importants del món. És espectacular quan vas caminant per les roques i et trobes els primers animals cara a cara. Els pots tocar gairebé amb la mà. Jo no ho vaig fer per si de cas. A més, no em van poder posar la vacuna contra la ràbia o sigui que seny. Pots jaure al seu costat i admirar-los tumbats al sol en qualsevol roca o jugant contra les corrents. Curió el seu sorollós cant mentre es barallen i juguen contrastant amb el so de les onades xocant contra les roques. Quina pau. De veritat que perds la noció del temps allí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCSLHhyphenhyphent_RyrblibzfteyOQZNoZbAZkn-xSkqRnXJbBR7wCLbsPHiUIZrK6DJj7tRxFvbgNtUxy_bOdcEFk0WwVtKtZ1SWQY5OCZ0Eu7xDn5eB76s0hkLfAgKlxlznq9lVlpwZLoWYdCM/s1600/P1030151+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCSLHhyphenhyphent_RyrblibzfteyOQZNoZbAZkn-xSkqRnXJbBR7wCLbsPHiUIZrK6DJj7tRxFvbgNtUxy_bOdcEFk0WwVtKtZ1SWQY5OCZ0Eu7xDn5eB76s0hkLfAgKlxlznq9lVlpwZLoWYdCM/s320/P1030151+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj79QGpygJinjKFav5J9VP5VmAw4bC4edEhsCsM5yqbn2LurBESrAjsKxioLh6dXJ9vrLvdbQHcxIi9NsIp4ODSwZ0vDryFPVIQLmo0IE9dVzzGhjCmCChJklsEFySPG8zJyB_26otqmF8/s1600/P1030176+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj79QGpygJinjKFav5J9VP5VmAw4bC4edEhsCsM5yqbn2LurBESrAjsKxioLh6dXJ9vrLvdbQHcxIi9NsIp4ODSwZ0vDryFPVIQLmo0IE9dVzzGhjCmCChJklsEFySPG8zJyB_26otqmF8/s320/P1030176+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8iK3SEagOPmZoRZQTZQrk-ZE5Q02JtvNN2zSCr5OrImzUjtdhWddSfwsCF8qTa9o6KMjkHpo4OJ4QIdDKhsW7k9DhT7hjbkMcW_KYZmJmMBdF6i6Qt_2oCJ_QpQE6hL8PVAW2WYavXbs/s1600/P1030191+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8iK3SEagOPmZoRZQTZQrk-ZE5Q02JtvNN2zSCr5OrImzUjtdhWddSfwsCF8qTa9o6KMjkHpo4OJ4QIdDKhsW7k9DhT7hjbkMcW_KYZmJmMBdF6i6Qt_2oCJ_QpQE6hL8PVAW2WYavXbs/s320/P1030191+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-8AG5W9e57J_tw30jDKTQ7ks2q2XQb2J6X6X0u3npRMSte4C3uf6qfseKA-KhYD5XKwMxdT2np-NSClAuecpl2Sj7nsRhAYiFu0boYYnyIkTw1zlaw7OmOQWbwKgqjVdx06FbRheIELY/s1600/P1030473+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-8AG5W9e57J_tw30jDKTQ7ks2q2XQb2J6X6X0u3npRMSte4C3uf6qfseKA-KhYD5XKwMxdT2np-NSClAuecpl2Sj7nsRhAYiFu0boYYnyIkTw1zlaw7OmOQWbwKgqjVdx06FbRheIELY/s320/P1030473+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5HjztwejT4PfKfXiOg48h3B83M4H9DHXdnYNP4XJcOjjmu1gu_H3algge3TWhfCai7y5D4e0k1yX2_Ydo6grZ7Tg8HCu85DW2_nNf7GFQlg1I5mtVhZV7jAlnQQwsWPXFpmuR1IeACTM/s1600/P1030505+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5HjztwejT4PfKfXiOg48h3B83M4H9DHXdnYNP4XJcOjjmu1gu_H3algge3TWhfCai7y5D4e0k1yX2_Ydo6grZ7Tg8HCu85DW2_nNf7GFQlg1I5mtVhZV7jAlnQQwsWPXFpmuR1IeACTM/s320/P1030505+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtViqcDDe6E18LEbemJS5sGwmMlDTOdtzw77W6i8g7amfltifQxL8x0tEPXtkosNA2XkrHxZ8lU6PlEaAtZcl66Mgxhv_5vOYgUsuZz8s0xh-0ypbf7hJDGIRQyaGmhd5nwxLdghLNpp8/s1600/P1030508.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtViqcDDe6E18LEbemJS5sGwmMlDTOdtzw77W6i8g7amfltifQxL8x0tEPXtkosNA2XkrHxZ8lU6PlEaAtZcl66Mgxhv_5vOYgUsuZz8s0xh-0ypbf7hJDGIRQyaGmhd5nwxLdghLNpp8/s320/P1030508.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP7Kc97H_aOPZZQcxQ8H7rio4Kvg9Y5-kjPcR9HOtAu0jwihOSgslLagOjlzlGnqzY1faLvIFXtIst_KovH-PIplmmk8v3U_eMdiyx8EbaI-9IkQ-xKXEAgE-9lKKt2rFQInb-vj8d2mU/s1600/P1030541+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP7Kc97H_aOPZZQcxQ8H7rio4Kvg9Y5-kjPcR9HOtAu0jwihOSgslLagOjlzlGnqzY1faLvIFXtIst_KovH-PIplmmk8v3U_eMdiyx8EbaI-9IkQ-xKXEAgE-9lKKt2rFQInb-vj8d2mU/s320/P1030541+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7jofkpvmVi2-nf-xfb0oGf_38awRJCKTizmNuu-W7-k_H9Gz6slBaJkDk8j7GmV14GWSVhNAVoHIWd0LSQVMoGAWKA7XyWMBwvv2DN8z1JMcnAZh3nrfZImtVGbn7Of0iOOiLq4Bz9Sc/s1600/P1030104+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7jofkpvmVi2-nf-xfb0oGf_38awRJCKTizmNuu-W7-k_H9Gz6slBaJkDk8j7GmV14GWSVhNAVoHIWd0LSQVMoGAWKA7XyWMBwvv2DN8z1JMcnAZh3nrfZImtVGbn7Of0iOOiLq4Bz9Sc/s320/P1030104+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Colònia de llops marins al peu del far de Cabo Polonio</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ja cap al vespre vaig preguntar si hi havia algun lloc on comprar alguna cosa per menjar. Em van dir que hi havia un lloc que l'anomenaven el "aprovisionamiento". Era una espècie de colmado en una gran cabana de fusta on venien de tot. Vaig comprar una mica de fruita i algo per beure. Em van pesar la fruita com es devia fer molts anys enrera en una antiga bàscula igual com la que devia fer servir el meu besavi Serafí quan traginava i venia coses per la comarca. He vist alguna bàscula semblant per casa l'àvia fa molts anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX6BPWP6UyEmDwfhsfR7lSnR362j_yWMwiAnX_JcWLGtpLoTAnVva-zwbO1Z53tCf8jQIwYYzH4dVPOrl6EXJZJmM1qCbugE-T8tf3wDtdpWP8k7Jv1o-FKUZbpKK0YzbDm-rUsbQ90NM/s1600/P1030234+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX6BPWP6UyEmDwfhsfR7lSnR362j_yWMwiAnX_JcWLGtpLoTAnVva-zwbO1Z53tCf8jQIwYYzH4dVPOrl6EXJZJmM1qCbugE-T8tf3wDtdpWP8k7Jv1o-FKUZbpKK0YzbDm-rUsbQ90NM/s400/P1030234+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqad7CZ27zOaK1Ut2FUhtQwzRDo_5vhIEiD1CEo0d0kebFho8J2ydkN5VWudRDCd27r_-rI0g4kjAO6l4KnFSZNAPvdoJBs770Xjph4Vkg7-C8OKqlibSVjwSIoqASSpmmlCQgtGQ0UqA/s1600/P1030235+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqad7CZ27zOaK1Ut2FUhtQwzRDo_5vhIEiD1CEo0d0kebFho8J2ydkN5VWudRDCd27r_-rI0g4kjAO6l4KnFSZNAPvdoJBs770Xjph4Vkg7-C8OKqlibSVjwSIoqASSpmmlCQgtGQ0UqA/s400/P1030235+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX8AJnBDCyX-HCH8_dE047_5VPiWWn9bEAFflpSTBUwFvGCbn_VBl7rOHclKDVkCrz7uek3TSfIBcFTEEi0uu8fwXickDXe2L_ExtENa3ULaU1vUkUky3ezqMzNHxXInRh_cXHLsKlZ5E/s1600/P1030233+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX8AJnBDCyX-HCH8_dE047_5VPiWWn9bEAFflpSTBUwFvGCbn_VBl7rOHclKDVkCrz7uek3TSfIBcFTEEi0uu8fwXickDXe2L_ExtENa3ULaU1vUkUky3ezqMzNHxXInRh_cXHLsKlZ5E/s400/P1030233+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Típiques cases de fusta a Cabo Polonio</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiq8cRV61NgEdYVxu4ycmpAxo0DQQ1l965yk5aI1fmYoyaZH4ufq-zt3_mXwzBTg5pqdH-wr38QIdGrJ6g6r2ZIY1XXskqTgJr6j1gh_VdFobF_sI066IxBwZ0fKkNI5NQJtIsauxOMOQ/s1600/P1030422+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiq8cRV61NgEdYVxu4ycmpAxo0DQQ1l965yk5aI1fmYoyaZH4ufq-zt3_mXwzBTg5pqdH-wr38QIdGrJ6g6r2ZIY1XXskqTgJr6j1gh_VdFobF_sI066IxBwZ0fKkNI5NQJtIsauxOMOQ/s320/P1030422+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Asado a la platja</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
I vaig tornar cap a l'alberg. Una dutxa i a veure la posta de sol des de la platja. L'ambient de l'alberg no era com tots els que he anat fins ara. Allò no era un alberg ni els que hi dormiem érem viatgers. Allò era una familia i tots els altres juntament amb el personal i el Pancho, els membres de la familia. L'ambient era molt acollidor. Tots ens tractàvem com si ens coneguéssim de sempre. Vaig conèixer al Luis, un argentí de Buenos Aires, i a la seva xicota francesa que també vivia a l'Argentina d'intercanvi. Vam estar xerrant una bona estona al costat de la foguera que el Pancho va muntar a la sorra per cuinar un bon asado. Després de sopar el segon gran espectacle de Cabo Polonio. Suposo que deu ser per la falta de contaminació lluminosa, però no recordo en els meus 30 anys contemplar un cel estrellat com el que vaig veure allí. Impressionant la quantitat d'estrelles i constel·lacions que es veien. Jo no hi entenc però un astrònom hagués tingut un orgasme amb aquell cel. Llàstima no haver pogut fer cap foto per poder mostrar aquella meravella. Podies veure com si una esfera cobrís tot el planeta. Tot eren estels des de l'horitzó fins allí on t'arribava la vista. Increïble. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Despertar-se de bon matí, sortir de l'habitació i estar al mig de la platja tampoc no té preu. Quina sensació. Diuen que qui va a Cabo Polonio o s'hi queda més nits, o hi torna o no en marxa mai. El lloc t'invita a quedar-t'hi. Sense tràfic, sense soroll, sense estrés i sense preocupacions. La sensació és rara. Per molt que ho expliqui no et pots fer una idea clara. Ho has de viure. Em vaig preparar un bon cafè i una torrada i em vaig asseure a la sorra. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx-9k5GlFPzICvUncaMK2K6cTvNWv7tyUgqJhWQwveLsjcfgvtqnpWpiQXZhOpIVsyBbRkaD7sUOfJ5JusRCBzCi5cblHCAEeiIj8fSqEdnmRSn_1chMzAlxqH11OqG-HYzLQvB_N0tzc/s1600/P1030251+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx-9k5GlFPzICvUncaMK2K6cTvNWv7tyUgqJhWQwveLsjcfgvtqnpWpiQXZhOpIVsyBbRkaD7sUOfJ5JusRCBzCi5cblHCAEeiIj8fSqEdnmRSn_1chMzAlxqH11OqG-HYzLQvB_N0tzc/s400/P1030251+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes des de l'alberg mentres esmorzava</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després vaig tornar a recòrrer el poble. Vaig tornar a anar cap al far i vaig passar una bona estona tumbat en una roca com si fos un llop marí més. Potser hi vaig estar gairebé una hora. La sensació que a Cabo Polonio perds la noció del temps és veritat. Després matí de platja. Un bany a l'aigua freda de l'atlàntic i a prendre el sol escoltant bona música. Quina pau. A mitja tarda em tocava acomiadar-me del Pancho i de Cabo Polonio. Hem va dir "vuelve cuando quieras", i li vaig contestar que tornaré, segur. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhdEUFnqp20yKWVirFvR_43gV_uAMxlQC4hxnkxB-shun8QnWdGXiktINnFpab_sy8oM3N9vffr74nsLqME5vPosYPlnNC8JzqUEpsptwNScEENW675_VQKxaMKvBHaPfMYuj1hhd650Q/s1600/P1030281+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhdEUFnqp20yKWVirFvR_43gV_uAMxlQC4hxnkxB-shun8QnWdGXiktINnFpab_sy8oM3N9vffr74nsLqME5vPosYPlnNC8JzqUEpsptwNScEENW675_VQKxaMKvBHaPfMYuj1hhd650Q/s400/P1030281+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Començament de les dunes amb Cabo Polonio al fons</td></tr>
</tbody></table>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2rjLjM8YUPC7LMj3G9-GckLTort6J9i5vdqolxTsOwFES6JotR2uQfHkAhlY28-w5f9GF3TJ0gct_RNbgN5w3nZ7HstnK-wQ7gh_IRjZFsUqeXXjigvboZIaajnA_Cb0SoNz9FnmHFb8/s1600/P1030278+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La ruta que vaig fer per marxar de Cabo Polonio va ser la caminata fins a Barra de Valizas, a uns 8km tot recorrent les dunes pel costat de la plajta. Bordejant l'oceà sorgeix, ratllant l'horitzó, una altra de les meravelles naturals que fan que Cabo Polonio sigui un lloc incomparable; una franja de dunes i bancs de sorra naturals. Les dunes de Cabo Polonio poden arribar a medir fins a 30 metres d'altura. Són de tal bellesa i fragilitat que qualsevol modificació que es produeixi al seu entorn pot fer-les desaparèixer. Es traslladen i cambien de lloc com si tinguéssin vida pròpia. Son part d'un sistema en que el vent és l'element central en el trasllat de la sorra i l'alimentació de les dunes. Van ser declarades "monument natural" per decret presidencial l'any 1966. Aquesta és l'altra forma d'arribar a Cabo Polonio, tot vorejant les dunes. Has d'estar una mica en bona forma física i escollir hores on el sol no pica massa ja que caminar per aquestes dunes és molt pesat i cansat. Quan dic que vaig escollir bé arribant allí en el camió 4X4 i marxant a peu, és perquè les dues formes són dues experiències que recomano fer si hi vas. A més, el bus que em portaria de nou a Montevideo sortia des de Valizas, el petit poblet que hi havia més enllà de les dunes. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2rjLjM8YUPC7LMj3G9-GckLTort6J9i5vdqolxTsOwFES6JotR2uQfHkAhlY28-w5f9GF3TJ0gct_RNbgN5w3nZ7HstnK-wQ7gh_IRjZFsUqeXXjigvboZIaajnA_Cb0SoNz9FnmHFb8/s1600/P1030278+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2rjLjM8YUPC7LMj3G9-GckLTort6J9i5vdqolxTsOwFES6JotR2uQfHkAhlY28-w5f9GF3TJ0gct_RNbgN5w3nZ7HstnK-wQ7gh_IRjZFsUqeXXjigvboZIaajnA_Cb0SoNz9FnmHFb8/s400/P1030278+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLa81e8s0EsLnKp5RAHZmKPzHaHEPRjT16lldcPSyoI0blThKQ2MKrqDrln9P7hP-8xMqHgleUu5aYa9fMWzOuoDfgiSGdtfHCNmnrvZV7iteXXC7Fj-9PvDrON0X_XtBvsi0I-eCPA6s/s1600/P1030291+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLa81e8s0EsLnKp5RAHZmKPzHaHEPRjT16lldcPSyoI0blThKQ2MKrqDrln9P7hP-8xMqHgleUu5aYa9fMWzOuoDfgiSGdtfHCNmnrvZV7iteXXC7Fj-9PvDrON0X_XtBvsi0I-eCPA6s/s400/P1030291+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg97N_tPTwmUapIOibmZGdjY5qsLNa1qOVDRsGdoRoWzvfKNVzPP_b-lDIlmxUEKUnQlUH0IrSGn2-amkfW-ZFKecYcynK1LJFoYPbySiHWufGypFwjOhq6ORk6PPMx11hNqEwgKS2-PpA/s1600/P1030299+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg97N_tPTwmUapIOibmZGdjY5qsLNa1qOVDRsGdoRoWzvfKNVzPP_b-lDIlmxUEKUnQlUH0IrSGn2-amkfW-ZFKecYcynK1LJFoYPbySiHWufGypFwjOhq6ORk6PPMx11hNqEwgKS2-PpA/s400/P1030299+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Durant el petit trekking per les dunes, Cabo Polonio em va tornar a demostrar que és un monument a la natura i t'ensenya la part més lletja d'aquesta natura salvatge. Caminant per la vora del mar al costat de les dunes et vas trobant cadàvers de llops marins que la marea ha arrossegat fins a la sorra. Cossos en descomposició que t'impacten i et fan veure lo fràgils que som i la duresa de la natura. Tot i la forta olor que desprenien no vaig poder evitar fer alguna foto per reflexar la part amarga d'aquest lloc. Les imatges impacten una mica però és la natura en estat viu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpAAM9mM4XAx2VQQybyFgQQesdi6oDy24FzSbO1YbBoOz4tv7ErLX1dIUA58SfOgfj__raNiT0skYT7hI6AL3oDGjmOfwFWvuuV4M6uoBdHEkPtYZGaBIIXlcFxWHp2MQWOLlClLV0p1Q/s1600/P1030709+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpAAM9mM4XAx2VQQybyFgQQesdi6oDy24FzSbO1YbBoOz4tv7ErLX1dIUA58SfOgfj__raNiT0skYT7hI6AL3oDGjmOfwFWvuuV4M6uoBdHEkPtYZGaBIIXlcFxWHp2MQWOLlClLV0p1Q/s400/P1030709+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8_4xWDJyXdIoBiXeERlFaATCcDYfge2BzgSzssz5idQJnwS8nZaT1cLpWhr2cXhIzUQi0WGsMRcSoASp1s-hNpbeFpSvIRMIT8NCkrK8HGLp0lUwjCo1WZyKpooELtLlEyPEOyG_lWnE/s1600/P1030711+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8_4xWDJyXdIoBiXeERlFaATCcDYfge2BzgSzssz5idQJnwS8nZaT1cLpWhr2cXhIzUQi0WGsMRcSoASp1s-hNpbeFpSvIRMIT8NCkrK8HGLp0lUwjCo1WZyKpooELtLlEyPEOyG_lWnE/s400/P1030711+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cadàvers de llops marins en descomposició</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Durant la sortida de Cabo Polonio cap a Valizas també em va sorprendre trobar-me un munt de vaques lliures pastant entre la platja i les dunes. No se pas que menjaven perquè herba n'hi havia molt poca però no és que estiguéssin molt primes, se les veia de vida. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtAmm02mME90FHgHDiGex4q3KJJydo3G0tAq2pbn9T_cgfLGcU8R77S5LXy48x-A6Hl-TkVKkhhqANFTDkNzxopURBmqoPBHVYQgilw-lK_IzvFM3kYc1aiJGpLcmJqQxERmv7BXlQ_Gc/s320/P1030783+(FILEminimizer).JPG" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiUhQ2zN0aSUFy2ZN3ui9YHPbEpklUhTGnnG5u8BumRGzNoM6ZNNnEDuBfRqENjggl__NfwSD6l24t2ikzL0uTI4HSfHLWDvPhMa_aVadyzojPgUXjmQhq8NTE1-XGsF2Pm5fkOGTgcho/s400/P1030314+(FILEminimizer).JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
La caminata, en alguns moments dura i cansada, em va portar prop de dues hores. Són 8km però no en línia recta. Vas vorejant el mar i pujant i baixant dunes. En alguns punts arribes a pujar bastant alt. El punt que separa el golf del Cap de Polonio amb Valizas és un penya-segat de roques enmig de les dunes que ofereix unes panoràmiques increïbles miris on miris. Em van recomenar veure des d'allí dalt la posta de sol. Tot i que me'n moria de ganes corria un gran perill si m'hi quedava. Quan fas el descens cap a Valizas, abans d'arribar al poble et trobes amb un llac que uneix la platja amb el mar formant un petit riu que separa ambdós costats. Només són uns 10m d'amplada però és bastant profund. Ho vaig poder comprovar ja que com que sóc una mica rata o desconfiat, volia intentar creuar-ho pels meus propis medis. Vaig deixar les coses a la vora i em vaig posar a caminar per l'aigua. Els primers metres només em cobria fins per sota els genolls. Pensava que seria fàcil. Ja tornava a recollir la motxilla per creuar quan de sobre em vaig enfonsar fins el coll. Sort. No em va tocar més remei que recòrrer als "boteros", uns pescadors que esperen a l'altra banda amb petites barques i que per 30 pesos et venen a recollir i et creuen. Doncs si m'hagués quedat a dalt a veure la posta de sol, al baixar de nit ja no hagués trobat ningú que em creués a Valizas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaGwLOYiwlcy1cThj6WGQJjQt8CcL7IvTWzHG9RvLHbHGJblg2orKCtkDAaDV4_IC6unGhk3VDaXhMKHVmyNxOZ5Dvwez2geUzAuuB8PFMcLeqhcn3q-QqLz22hNP2Kmy9zf5KdCliY60/s1600/P1030823+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaGwLOYiwlcy1cThj6WGQJjQt8CcL7IvTWzHG9RvLHbHGJblg2orKCtkDAaDV4_IC6unGhk3VDaXhMKHVmyNxOZ5Dvwez2geUzAuuB8PFMcLeqhcn3q-QqLz22hNP2Kmy9zf5KdCliY60/s400/P1030823+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bot amb el que et creuen per arribar a Valizas<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Un cop a Valizas havia d'esperar al meu bus cap a Montevideo. Només eren les 7 de la tarda i el bus sortia a les 3 de la matinada. Encara quedava molt. Vaig dedicar-me a entrar a tres hostels que vaig trobar i amb cara de pena els hi demanava si em deixaven dutxar-me i esperar-me una estona allí a descansar fins a l'hora de marxar. Em feien pagar el preu d'una habitació i no em donava la gana ja que només hi passaria unes hores. Fins que vaig trobar un camping i un noi amb rastes molt simpàtic em va dir que cap problema. Jo li vaig dir que li pagava algo i em va dir el que volgués. Per menys de 5€ em vaig poder dutxar i utilitzar la cuina per preparar-me alguna cosa per sopar. Després vaig fer temps tumbat en una hamaca fins a l'hora que vaig anar a agafar el bus.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cabo Polonio s'havia acabat. S'havia acabat la magia. Quan el "botero" em va creuar i vaig entrar a Valizas la sensació va ser raríssima. Tornava a estar a la civilització. Després de dos dies enmig de la natura, en un lloc màgic on el temps sembla que s'aturi. Si, havia estat poc temps, però el fet de tornar a veure cotxes circulant, motos, gent en bicicleta, llum a les cases, estrés per tot arreu. Era el món normal. Se'm va fer molt estrany. No se si s'ha entès què és Cabo Polonio. Jo he intentat descriure la meva experiència de la millor manera, tal com ho vaig viure. Realment tal com he dit al principi però, és molt difícil descriure en paraules tot el que un pot sentir passant uns dies allí. Tota aquella pau i energia lluny de les contaminacions, del soroll, de la inseguretat. Rodejat de gent meravellosa, molt atenta i generosa. Definitivament, per ara és el meu lloc al món. Treu el millor i el pitjor de tu. El Polonio et parla i t'ensenya, et perd i et troba. Si te'n has d'anar t'ho fa saber, si et pots quedar també i si hi has de tornar ho notes. Cabo Polonio, un monument a la natura. És un d'aquells llocs dels quals et faria molta pena marxar i acomiadar-te'n. A mi no me'n va fer gens. Tinc claríssim que hi tornaré, no se quan però hi tornaré. I no hi tornaré sol. Ho saps... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">CABO POLONIO. EL VIDEO TAL COM HO VAIG VEURE</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/dBK3SYWTCTc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" style="background-color: #fcfff7; width: 100%px;"><tbody>
<tr><td><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="normaltext2" style="color: #2d520d; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; letter-spacing: 0px; line-height: 18px; padding: 0px; width: 100%px;"><tbody>
<tr><td><br /></td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-39543885158120824702013-11-27T19:59:00.002-08:002013-12-15T10:15:08.870-08:00Colonia del Sacramento: la porta d'entrada a Uruguay<div style="text-align: justify;">
Ahir vaig canviar de país i ja puc enganxar a la meva motxilla una bandera nova; Uruguay. També vaig agafar un nou transport que encara no havia utilitzat en aquest viatge. La manera més ràpida i còmode per anar a Uruguay des de Buenos Aires és en un dels diversos ferrys que t'ofereixen el servei. Argentina i Uruguay estan separades pel Rio de la Plata i pots passar d'un país a l'altre en tant sols una horeta en vaixell.
La terminal de Buquebus (companyia de ferrys) a Buenos Aires és realment nova i la sensació a l'entrar-hi va ser molt rara ja que no sabies si et trobaves en un aeroport o en un port marítim. Els tràmits i controls d'accés molt similars també als que has de fer abans d'agafar un avió. Després de les gestions de visats vam embarcar puntualment al vaixell que ens duria a Uruguay. El ferry també em va impressionar. Ja he pujat a algun que altre ferry però aquest semblava més un gran creuer que no pas un petit vaixell. A l'entrar, una gran escalinata tota il·luminada en plan Titanic i una gran botiga duttyfree plena de perfums, cremetes, roba de marca i souvenirs varis. </div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSsgoXZjcl0jvEALCmr60hXJEQ3eHaDKdIGsBKag-AZMF7NRoCQuD14LLaePdyReCT_YZ-c5uwKgwb2DrdDRBy67fhjh3PR8UDiEHGvttjRz9P5jP4CuEGIMw-OBOyWXKDdHlt_SnLCFU/s1600/P1020859+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSsgoXZjcl0jvEALCmr60hXJEQ3eHaDKdIGsBKag-AZMF7NRoCQuD14LLaePdyReCT_YZ-c5uwKgwb2DrdDRBy67fhjh3PR8UDiEHGvttjRz9P5jP4CuEGIMw-OBOyWXKDdHlt_SnLCFU/s400/P1020859+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Interior del ferry</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El viatge va ser molt però molt mogudet. Feia mal temps i hi havia mala mar. Tot i que no creuàvem el mar sino el Riu, però allò és movia que no vegis. No em marejo mai però durant alguna estona que em vaig aixecar no sabia si estava en una atracció de Port Aventura o en un Ferry. T'havies d'agafar on podies si no volies caure. Gent per terra amb suors fredes i pàlids com el paper. Els moviments del vaixell van anar incrementant fins que una forta sacsejada de cop va fer que 3 dependentes de la botiga i alguns passatgers caiguéssin rodolant per terra i al seu darrere tota una prestatgeria de colonies. Em va passar una cadira de rodes pel davant i va anar a parar a l'altre punta del barco. Mare meva. Per megafonia van anunciar que degut al mal temps tindriem un viatge mogudet i tothom va començar a aplaudir. Ens ho deien o ens ho explicaven? Només em faltava cantar "si la barqueta es tomba..." Reiem per no plorar em sembla. Els membres de la tripulació van començar a repartir a tots els passatgers bosses de plàstic per si de cas i et feien anar a seure. Feina rai per arribar al meu seient ja que anaves de banda a banda tot apoian-te al primer lloc que podies, columnes, seients, fins i tot el cap d'algú que estava assegut em va servir per no anar per terra. Un xou. Tot i així no vaig poder fer res més que riure. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I així vaig arribar a Colonia del Sacramento, més coneguda com Colonia. La ciutat està ubicada a pocs quilòmetres al sud-est de la confluència del riu Uruguay i el Rio de la Plata. Per la seva proximitat amb la ciutat de Buenos Aires, Colonia manté un fort vincle amb Argentina ja que són nombrosos els viatgers que arriben i marxen amb aquesta destinació. Fins i tot hi va haver un projecte per unir les dues ciutats mitjançant un pont. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGkNRAVh9DiriZko7KAycxYHzxFUyXzL9t7Gd8INssSjWxOPtJOKQoPPRzEmbwZ5my_sUH2D-OJNwHQSlvNquxCdtCbs2BBomfR572T8-znz26ktBqfYkZd9tzG1BOsIR7kwhk4eKQclo/s1600/P1020873+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGkNRAVh9DiriZko7KAycxYHzxFUyXzL9t7Gd8INssSjWxOPtJOKQoPPRzEmbwZ5my_sUH2D-OJNwHQSlvNquxCdtCbs2BBomfR572T8-znz26ktBqfYkZd9tzG1BOsIR7kwhk4eKQclo/s400/P1020873+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a>Com que ja era tard només vaig tenir temps de fer el check in a l'alberg que havia reservat i després d'una dutxeta a descansar ja que demà havia de veure Colonia en tant sols un dia. Al matí després d'esmorzar com Déu mana i de mirar al cel per veure si em donava treva, ja que feia dos dies que no parava de ploure, cap a recòrrer la ciutat. Es pot dir que el més característic de Colonia del Sacramento és el seu casc antic i barri històric, el qual va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1995. I ràpidament et dones compte que allò ha de ser bonic de veritat. Només començar a caminar em van cridar molt l'atenció tots els carrers amb adoquins recordant-me molt al meu carrer major de Montblanc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-SFTkJW2bqvrkpi4W_Sib078MAUN2qLFQLsdtEOaBCKTBL0w_t3NY46yEdeCZlVQVZS563Z4HQG5MV9pGHEORhyphenhyphenHy4EXv8-mxK6uTl3bmWwe-Nm3H-_YTiFJpx2nEhxjqjcLa6DL5mhk/s1600/P1020870+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-SFTkJW2bqvrkpi4W_Sib078MAUN2qLFQLsdtEOaBCKTBL0w_t3NY46yEdeCZlVQVZS563Z4HQG5MV9pGHEORhyphenhyphenHy4EXv8-mxK6uTl3bmWwe-Nm3H-_YTiFJpx2nEhxjqjcLa6DL5mhk/s200/P1020870+(FILEminimizer).JPG" width="150" /></a>Tot el barri històric és una fusió dels estils arquitectònics portuguès, espanyol i postcolonial. I aquesta barreja d'estils fa que tot sigui molt pintoresc. T'arribes a sentir com si et trobessis en un lloc que no ha avançat en la història. Com si tot el que hi ha encara fos de l'època colonial, tal com ho diu el nom de la ciutat. El casc antic té un total de 12 hectàrees des de l'extrem occidental de la ciutat. El plànol es veu que és d'origen portuguès i contrasta amb l'estàndard que prescrivia la llei espanyola sobre les Indies Occidentals. Els llargs i amples carrers adoquinats de pedra fan que resalti la tradició militar de Colonia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpkk1sg_eL9aQ3t2svkJqfvKBtmW7J0g82q35NW61QxEooDJGE8ElDSYOb_WGyTcVjyjgWmsGVP2gp23fNoMIwKqy9nvFDrlyAssePnFgPX7a6wwfU2AbsZLfjP6hQWZgxaRkk7KWMa4Q/s1600/P1020879+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="112" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpkk1sg_eL9aQ3t2svkJqfvKBtmW7J0g82q35NW61QxEooDJGE8ElDSYOb_WGyTcVjyjgWmsGVP2gp23fNoMIwKqy9nvFDrlyAssePnFgPX7a6wwfU2AbsZLfjP6hQWZgxaRkk7KWMa4Q/s400/P1020879+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Punta de San Pedro</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwlSYnEg5B6UpHRJnlth6iSwrmr6Moh8KWmyq2DFHsMmH1CAQreLukMrQRpfBDTMGkWr1wlJco2088SK7pnr4ouCf1DqefGebufDusTjVBzak627ohm6lye3x31OqAE9fqTaLfpNxu_Ck/s1600/P1020967+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwlSYnEg5B6UpHRJnlth6iSwrmr6Moh8KWmyq2DFHsMmH1CAQreLukMrQRpfBDTMGkWr1wlJco2088SK7pnr4ouCf1DqefGebufDusTjVBzak627ohm6lye3x31OqAE9fqTaLfpNxu_Ck/s400/P1020967+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot passejant aviat arribes a la platja on hi ha la "Punta de San Pedro" zona per on s'hi troba el far. El far de Colonia el varen construir l'any 1857. Està construït de mamposteria, pintat de blanc i destaca la seva cúpula amb franges vermelles i blanques. Està construït sobre la base d'unes antigues runes. Té una altura d'uns 34m sobre el nivell del mar. I tot i que no l'he pogut veure en funcionament de nit si que després de pagar 20 pesos uruguayos he pogut pujar fins dalt de tot. Les vistes des de dalt espectaculars. Tot i que no era molt alt, poder apreciar tot el barri històric de Colonia des de l'aire val molt la pena. O sigui que si hi vas i no tens vèrtig, que no et sàpiga greu pagar els 20 pesos que demanen ja que al canvi actual són uns 0,70€. O sigui que no siguis rata que les panoràmiques des dalt del far són realment boniques. Llàstima que el dia era plujós i gris ja que aquelles vistes amb un cel blau i núvols han de ser encara més maques.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGLFLtWGPt1f9oKiRTzndLkiGl_yn5ZEs9olvlImoLZzHNQxvmuLCdBwkKiw2AW-qpZLl_jFEdNUkw-7-Qumo1HK-HPlfLvKC9AqMHoL-8uQPaS5u4CP4PfL504Tmg3wVnj7fAkdgIPN0/s1600/P1020934+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="117" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGLFLtWGPt1f9oKiRTzndLkiGl_yn5ZEs9olvlImoLZzHNQxvmuLCdBwkKiw2AW-qpZLl_jFEdNUkw-7-Qumo1HK-HPlfLvKC9AqMHoL-8uQPaS5u4CP4PfL504Tmg3wVnj7fAkdgIPN0/s400/P1020934+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica des del far</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNN3yvYBYy2AF29_KKzUsrLFu7KI2nGAW0CH4SiRZ4_b7PVZCecEXhOghY5hqda-kFSX-mZSdWKMk96QmYgWBhsagEovIZQf6ZizvcTgY0fwfmLutJsUjwviugry7YSuDYqESCPcnsevs/s1600/P1020957+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNN3yvYBYy2AF29_KKzUsrLFu7KI2nGAW0CH4SiRZ4_b7PVZCecEXhOghY5hqda-kFSX-mZSdWKMk96QmYgWBhsagEovIZQf6ZizvcTgY0fwfmLutJsUjwviugry7YSuDYqESCPcnsevs/s320/P1020957+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Far de Colonia</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyDPCjPIxJJVPKSeSgmI2VB2QpJ2i1SCM5uPLdDxBdgqYxpLASIVoI7QWODvmPZyQ97gcqM8H5pNS1NK68J6Ll86aNIjAEw0vHV3BYyqgnejdV09-zRitJN74wPUJ3OWp3d8TFRBkE-Ps/s1600/P1020875.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyDPCjPIxJJVPKSeSgmI2VB2QpJ2i1SCM5uPLdDxBdgqYxpLASIVoI7QWODvmPZyQ97gcqM8H5pNS1NK68J6Ll86aNIjAEw0vHV3BYyqgnejdV09-zRitJN74wPUJ3OWp3d8TFRBkE-Ps/s200/P1020875.JPG" width="150" /></a>Després de veure el far he guardat el mapa i he preferit, com sempre, perdre'm pels carrers i carrerons del casc antic. Totes les façanes sembla que et cridin a que els hi facis fotos. No hi ha res a Colonia que no sigui pintoresc i acollidor. Et pots trobar en un mateix carrer 3 cases pintades en colors diferents i queda bé. La barreja de les cases d'una sola planta postcolonials, amb façanes de colors cridaners juntament amb l'empedrat d'adoquins del terra fa que et transportis en una altre època. La sensació era extranya, no penses en res. Com si es parés el temps. Després de tanta ciutat em donava la sensació com si em trobés al meu poble. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-4LD82rzKomrqyuK_lj82ZBMENqEtkgRuI-jufyYAYFOLwKCM7044dHMWhjZ5MZ8jpRaxwbrUwfOivRqi7MpX_RhMt4C4mS6F7IRUZGaBalJ_5zJP3t5RXSfjKcMOvBHZSwJlRl0UY1Q/s1600/P1020910+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-4LD82rzKomrqyuK_lj82ZBMENqEtkgRuI-jufyYAYFOLwKCM7044dHMWhjZ5MZ8jpRaxwbrUwfOivRqi7MpX_RhMt4C4mS6F7IRUZGaBalJ_5zJP3t5RXSfjKcMOvBHZSwJlRl0UY1Q/s400/P1020910+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tipica façana pintada a Colonia</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV22uVXCZF6TWg8c8BntoNyoxDky_S56-ZpIpjCgzIsNAYVcL2zogeLax7v3eRVf5IU965nxR-PHNhpRtELb0vzaJExDgbP943uXGkTNdDIBagE_lCjJwTcalRa9NVksR_Wg-JUH2I0sA/s1600/P1020909+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV22uVXCZF6TWg8c8BntoNyoxDky_S56-ZpIpjCgzIsNAYVcL2zogeLax7v3eRVf5IU965nxR-PHNhpRtELb0vzaJExDgbP943uXGkTNdDIBagE_lCjJwTcalRa9NVksR_Wg-JUH2I0sA/s400/P1020909+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></div>
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El que més m'ha cridat l'atenció han estat el munt de cotxes antics que et vas trobant per tota la ciutat. Cotxes dels anys 20, 30, 40. No se si tots tenen propietari o que els compra l'ajuntament de Colonia pels turistes, però quedaven realment bé aparcats en aquest paisatge, donant un toc retro a Colonia. Curiosos dos cotxes en un carrer, un era una torreta gegant ja que havien plantat un autèntic jardí botànic a dins. L'altre estava decorat amb una tauleta de bar i uns plats a l'interior. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNHn8OpA9e4qMlHptmKE1mfx4wYCf-8dGrsFX3ptDyXM5rVIoVaSmmNpWp6g8cXUq5xAV6S0SSycCIMsMl2aoPnPrFqhNu1onxw5f9ayEpVB7LZLs-wI914Ioei6bLvh2YOAHoTsiHrT0/s1600/P1020859+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNHn8OpA9e4qMlHptmKE1mfx4wYCf-8dGrsFX3ptDyXM5rVIoVaSmmNpWp6g8cXUq5xAV6S0SSycCIMsMl2aoPnPrFqhNu1onxw5f9ayEpVB7LZLs-wI914Ioei6bLvh2YOAHoTsiHrT0/s400/P1020859+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc8dRnCI90UBUKO18t0gYr22Xd_uyUw_PpqQbXQE51iq4Fzm3F3u5aU4VUFzTgV0kdREHOK_-bWm4XPqp6tcY92lQhN8qMv8EgbIZQe710H6GkBX77Vj4ZGqpv4ig6iGX2KT5dJ5zK30Q/s1600/P1020992+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc8dRnCI90UBUKO18t0gYr22Xd_uyUw_PpqQbXQE51iq4Fzm3F3u5aU4VUFzTgV0kdREHOK_-bWm4XPqp6tcY92lQhN8qMv8EgbIZQe710H6GkBX77Vj4ZGqpv4ig6iGX2KT5dJ5zK30Q/s400/P1020992+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxEBbA_4S8xG7czqw0hZ4DCCh2vdO8cowhW5gGqPPVr4o9pEpFoDIL-EmG6c_rc6NvTvkx33SWQBro8c5ublVF6MzF5q3xb092LZGs4WoyKuix9yR6gbe9hm6jEW5vatRomufqJCQoCLI/s1600/P1020994+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxEBbA_4S8xG7czqw0hZ4DCCh2vdO8cowhW5gGqPPVr4o9pEpFoDIL-EmG6c_rc6NvTvkx33SWQBro8c5ublVF6MzF5q3xb092LZGs4WoyKuix9yR6gbe9hm6jEW5vatRomufqJCQoCLI/s400/P1020994+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWnBYbL1WhkbtIHFEZlscb7GYSZRFL_J7BHOnjE8q90T75UcQxMYXJ3EtkwImkShRoQqYHg1oSmxv4u8QOQhH4LXhpxOXq9maRX1fwt5Mh0_TdRlkMyCbnRK56PMIURGYZVCOSDb43qEY/s1600/P1030001+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWnBYbL1WhkbtIHFEZlscb7GYSZRFL_J7BHOnjE8q90T75UcQxMYXJ3EtkwImkShRoQqYHg1oSmxv4u8QOQhH4LXhpxOXq9maRX1fwt5Mh0_TdRlkMyCbnRK56PMIURGYZVCOSDb43qEY/s400/P1030001+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLBUZSBEmzCr0yMyCd4-FdfzF2lrf_ZthJBpJkeuowlUFhn3Bxdqpo89EYnHIlP_CU4S2suiE7_rFUMUexGsCZ9bGMlNDi2v8ybfvoHJVLDW1goC0V8YCws5ZxA0uB3pPCiWxIsKWdfUs/s1600/P1030003+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLBUZSBEmzCr0yMyCd4-FdfzF2lrf_ZthJBpJkeuowlUFhn3Bxdqpo89EYnHIlP_CU4S2suiE7_rFUMUexGsCZ9bGMlNDi2v8ybfvoHJVLDW1goC0V8YCws5ZxA0uB3pPCiWxIsKWdfUs/s400/P1030003+(FILEminimizer).JPG" width="301" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtOr95sAPgCFzwiJg9uf81jxFv6V86vZMdJIP-C4AQfhxVOWB__lr9nYbyEVFVNm4D-wIHp_b7KE0Q_1VtT-nUGV5afF66VLdcPncblO9IaPeIOE8NzTlJa3Gmd3UMunsuBmiDQXnjCds/s1600/P1030007+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtOr95sAPgCFzwiJg9uf81jxFv6V86vZMdJIP-C4AQfhxVOWB__lr9nYbyEVFVNm4D-wIHp_b7KE0Q_1VtT-nUGV5afF66VLdcPncblO9IaPeIOE8NzTlJa3Gmd3UMunsuBmiDQXnjCds/s400/P1030007+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El cotxe torreta</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmrZSgHcpbHq1L4qQsJ9jB-NSfeMmcY2-6kGdB9aHxgUqVh3GqIMkX0lxiy-ToLh1D0zhul3Qk1NXY8iuSvdwkbTbeAl4Wd_pN3BS2iFyeUIw05MXcd9_gkwMRL_Nj4NCoWROvHwJe_J0/s1600/P1030010+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmrZSgHcpbHq1L4qQsJ9jB-NSfeMmcY2-6kGdB9aHxgUqVh3GqIMkX0lxiy-ToLh1D0zhul3Qk1NXY8iuSvdwkbTbeAl4Wd_pN3BS2iFyeUIw05MXcd9_gkwMRL_Nj4NCoWROvHwJe_J0/s400/P1030010+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El cotxe restaurant</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
I el dia no m'ha donat mès treva. Ha començat a ploure un altre cop i ja no ha parat fins a mitja tarda. He aprofitat per anar corrents a la terminal de bus a aixoplugar-me i comprar el bitllet cap a Montevideo per marxar després. Havent dinat, una estona per relaxar-se i preparar les coses per sortir cap a la capital d'Uuruguay. M'ha sapigut molt greu marxar de Colonia, tot i que es veu en un dia, per culpa del temps m'he quedat amb ganes de més. Però com que hi ha tantes coses a veure i viatjant t'has de marcar unes prioritats, el meu destí ara era un altre al qual tinc moltes ganes d'arribar-hi. I no és per cert Montevideo, sense menysprear la ciutat però estic una mica aborrit de multituds. La meva estada a la capital del país serà molt breu, només d'enllaç al meu següent lloc. De moment, i malgrat la pluja, em quedo amb algunes de les poques fotos que he pogut prendre de Colonia del Sacramento, la meva pintoresca porta d'entrada a Uruguay. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEK3C7tFePCcJJJRTusTIxQQRPliAyKFi6Q2Hcpsg-rWXDBOxrxADbKVRbjMOuXhNorvnnEaAltsdjrKp-IcX_oHBlEG9KTu_qwj3iw2vGT035hyVwcehhRkTezT10U2tgTDBj1Fw2Fww/s1600/P1020932+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEK3C7tFePCcJJJRTusTIxQQRPliAyKFi6Q2Hcpsg-rWXDBOxrxADbKVRbjMOuXhNorvnnEaAltsdjrKp-IcX_oHBlEG9KTu_qwj3iw2vGT035hyVwcehhRkTezT10U2tgTDBj1Fw2Fww/s400/P1020932+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr5mGbqE7pJRMhZ7Yd0PQiyUWWsSFbrgsAtNZBFwecHz4mqKyQZRVoHx5zPxxC4D-TCtGC03ntTz-iHrsswftk7XkGmUgB1yGszO9fDINN7gmOdgiq8W3HBuW8mSO_NlX4rJwLRN30BlI/s1600/P1020964+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr5mGbqE7pJRMhZ7Yd0PQiyUWWsSFbrgsAtNZBFwecHz4mqKyQZRVoHx5zPxxC4D-TCtGC03ntTz-iHrsswftk7XkGmUgB1yGszO9fDINN7gmOdgiq8W3HBuW8mSO_NlX4rJwLRN30BlI/s400/P1020964+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2OsVvgB2_5RnZ3X5UXeOlosJyl6_oAa3rG1iTrbSctuP5dK1WhrE3DPOIT-6juCinbHaRsTNXdPIeHBQ4qRuWK8NO0jP_d7hEWQu1d75K_lLZrKKJy8hrvgTDMok_jH2sSidSLRDqebg/s1600/P1020969+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2OsVvgB2_5RnZ3X5UXeOlosJyl6_oAa3rG1iTrbSctuP5dK1WhrE3DPOIT-6juCinbHaRsTNXdPIeHBQ4qRuWK8NO0jP_d7hEWQu1d75K_lLZrKKJy8hrvgTDMok_jH2sSidSLRDqebg/s400/P1020969+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGA3j6lGseA1ZBKONQCHIAo9-FglZXLleShNGPtSl_mtrIMbx496Ig7fCjET1BbipBk8j1hyWmK3cqTkVaYPuw3LBRyLYs6UmdAIRXniNbxOaHxGD1FK1Yk3t62aOApWKpgAGo69xOPiY/s1600/P1030024+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGA3j6lGseA1ZBKONQCHIAo9-FglZXLleShNGPtSl_mtrIMbx496Ig7fCjET1BbipBk8j1hyWmK3cqTkVaYPuw3LBRyLYs6UmdAIRXniNbxOaHxGD1FK1Yk3t62aOApWKpgAGo69xOPiY/s400/P1030024+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWMHjUDl_ftRcFlCcZnJ1lZiqkTXRnYHzfna4w6TYN5DQ2tSP20BMX2YFPXt-V-rvY7Rwc3UR_Tx_QbHAbp0sicqOVt_tmdRcfbKiHfVRLDjMCL_KPb2nkVUe1h4yEsq4ODpfIMDM084M/s1600/P1030026+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWMHjUDl_ftRcFlCcZnJ1lZiqkTXRnYHzfna4w6TYN5DQ2tSP20BMX2YFPXt-V-rvY7Rwc3UR_Tx_QbHAbp0sicqOVt_tmdRcfbKiHfVRLDjMCL_KPb2nkVUe1h4yEsq4ODpfIMDM084M/s400/P1030026+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtBX6Ee-aXSNVvh0Kw6BdySCkTRM7MqbDYYLs6hpkeHR4FYQiZ0SGd4Z12l-qu92Rqnd4dbOl9G7jDDuxJPRqRc6usv6UiYZzxoQIHetkBqlBa6tw-DF8TTgbKOk-sHuRh-6K4F05dq5Q/s1600/P1030040+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtBX6Ee-aXSNVvh0Kw6BdySCkTRM7MqbDYYLs6hpkeHR4FYQiZ0SGd4Z12l-qu92Rqnd4dbOl9G7jDDuxJPRqRc6usv6UiYZzxoQIHetkBqlBa6tw-DF8TTgbKOk-sHuRh-6K4F05dq5Q/s400/P1030040+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9tLdNHP3FCA-Yp25-qKXBTNpTzdYtnQri0GZHrF4SL6Hnp3OrjaVslfBoaRnz15qT5IRRTsu9nDfGnDXIX_EvykJ4uNxpr85mIEf-Nr9sXcusum6cnf3rHviVhoxXJAi4bpkyCVOZrCA/s1600/P1030047+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9tLdNHP3FCA-Yp25-qKXBTNpTzdYtnQri0GZHrF4SL6Hnp3OrjaVslfBoaRnz15qT5IRRTsu9nDfGnDXIX_EvykJ4uNxpr85mIEf-Nr9sXcusum6cnf3rHviVhoxXJAi4bpkyCVOZrCA/s400/P1030047+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkxQshYwB64L5jIXQsQVQW_G9IbxK2EcshOuJbhfVdaycLFmtmQ3xGK6aQnEaYgfc2vCktt3Hot5-mb6mFFNvcXzZi9hgzuDvLq-B39oUZc0DPa7iNB1Fv3vZDZyvLukKpvhvIMd0mSr4/s1600/P1030051+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkxQshYwB64L5jIXQsQVQW_G9IbxK2EcshOuJbhfVdaycLFmtmQ3xGK6aQnEaYgfc2vCktt3Hot5-mb6mFFNvcXzZi9hgzuDvLq-B39oUZc0DPa7iNB1Fv3vZDZyvLukKpvhvIMd0mSr4/s400/P1030051+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div>
<div style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.4em;">
<span style="color: grey; font-family: Verdana, Arial; font-size: 12px; line-height: 14px; text-align: justify;">.</span></div>
</div>
</div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-69966085343003662162013-11-24T19:51:00.001-08:002013-12-15T10:16:20.801-08:00Delta del Tigre: la selva a uns minuts de Buenos Aires<span style="text-align: justify;">Avui he deixat enrere el bullici de la gran ciutat per passar un diumenge diferent en plena natura. He viatjat fins al Delta del Paranà. A només 30 minuts de Buenos Aires es troba la ciutat de Tigre, on hi desemboca el riu Paranà i també tota la gent que vol gaudir d'una escapada campestre i veure una altra part menys coneguda de Buenos Aires. Tenia ganes de passar un dia així. Diferent.
En tots els dies de viatge que porto gairebé només he vist grans ciutats i algunes de les metròpolis més grans del planeta. No dic que no m'agradi visitar les ciutats però, potser serà perquè sóc de poble, tinc moltes ganes de disfrutar més de la natura i de paisatges salvatges com el que avui he visitat. </span><br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEits3hyphenhyphenOzacfM3sKCoSRgKzyuwo-bd6dheAreAVWGZhXGZ0EU460abgm3DCwyy-W3_QRkFJkz1zxX4XU2HagZCNafHrZ30koklRgqNPp3B6RbgP95sKf7Z9lv7GpKO4u1bbm5awDUaDlnU/s1600/mkkk+(FILEminimizer).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEits3hyphenhyphenOzacfM3sKCoSRgKzyuwo-bd6dheAreAVWGZhXGZ0EU460abgm3DCwyy-W3_QRkFJkz1zxX4XU2HagZCNafHrZ30koklRgqNPp3B6RbgP95sKf7Z9lv7GpKO4u1bbm5awDUaDlnU/s400/mkkk+(FILEminimizer).jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Delta del Tigre o del Paranà<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizfExYcrCT7uqb4Ds6tObm4_3IkBWx5AwDivEy6m-gziakGuODaDAJ6-DgJCiPcGaF5UwgYXiyU13RbFdvPRbcE9C68JE8nU3wM_iZLXN6ykrBbA_LknnhwxXXMjLfW7_bAVX6U7CX0bg/s1600/P1020698+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizfExYcrCT7uqb4Ds6tObm4_3IkBWx5AwDivEy6m-gziakGuODaDAJ6-DgJCiPcGaF5UwgYXiyU13RbFdvPRbcE9C68JE8nU3wM_iZLXN6ykrBbA_LknnhwxXXMjLfW7_bAVX6U7CX0bg/s400/P1020698+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un dels molts catamarans que ofereixen passejos pel Delta</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El Delta del Riu Paranà anomenat també Delta del Tigre és el cinquè delta més gran del món i l'únic que desemboca en un curs d'aigua dolça. És un dels llocs que mereix molt la pena visitar si vas a Buenos Aires, no només aprofitant que es troba molt a prop, sinó també perquè és una zona d'una gran bellesa natural. És espectacular anar contemplant com el riu va obrint els seus braços per formar illes tot configurant un paisatge únic. Si vas a Buenos Aires, segurament en qualsevol hotel o hostel on t'allotgis et recomanaran i et voldran vendre aquesta excursió en un tour organitzat. Que no se't passi pel cap contratar-ho. Et robaran. Quan vaig arribar a la ciutat em van oferir aquest tour en el primer alberg on vaig dormir. Costava uns 500 pesos (uns 60€) anada i tornada, passeig en catamaran i dinar. Jo he fet el mateix i no m´he gastat ni 20€. No se si serà perquè ja he adquirit una mica d'experiència com a viatger però el tour no m'interessava per res del món, olorava que em volien robar. Prefereixo llegir, buscar a internet, o la millor opció; escoltar de la boca d'un altre viatger els consells i la millor manera de com anar a Tigre. I així ho vaig fer. Si vols anar a Tigre des de Buenos Aires, fes com jo, metro (aquí li diuen "subte") fins a la terminal de bus de Retiro. Just sortint de la parada de metro i abans d'arribar a la terminal hi ha l'estació de trens Mitre. Allí he comprat un bitllet d'anada i tornada a Tigre per 7,50 pesos argentins (menys d'1€). Tot i que només són 30km el trajecte dura una hora ja que el tren va fent parades. Intenta anar-hi aviat ja que normalment i més en època de calor, acostuma a anar ple. Jo al damunt, he fet la "turistada" sense saber-ho, d'anar-hi un diumenge de pont, ja que demà és festiu. El tren anava ple fins dalt i he hagut de passar-me tot el trajecte de peu. Tot i això, el dia ha estat molt positiu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMDEdBBjhYU1r5c5sXYTzDr0sTYPrDFUx_53dWrbXDeDKWe73eUUP8YAW2yXOvw8pBUF3AYiILz85DkqE7WWTRxjBjoniEHu9AvhxbRjK3bbiNg97C6y3e33oO18xjYV62VT1JCwECdfs/s1600/P1020692+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMDEdBBjhYU1r5c5sXYTzDr0sTYPrDFUx_53dWrbXDeDKWe73eUUP8YAW2yXOvw8pBUF3AYiILz85DkqE7WWTRxjBjoniEHu9AvhxbRjK3bbiNg97C6y3e33oO18xjYV62VT1JCwECdfs/s320/P1020692+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a>Quan arribes a Tigre només t'has de deixar portar per la gent, tots van al mateix lloc. Molt a prop de l'estació de tren ja comença el curs del riu i sense problemes he trobat una oficina de turisme on he demanat un mapa i informació sobre què fer i què visitar. Tigre és una important ciutat de la provincia de Buenos Aires. La ciutat es troba en una illa creada per diversos rius. Va ser fundada l'any 1820 després que unes grans inundacions havien destruït altres assentaments de la zona. Curiosa la història que dóna nom a la ciutat. Es diu que per la zona hi vivia un jaguar que ocasionava molts danys a les cases. Els propietaris el van matar i des de llavors el lloc es coneix com a Tigre. Pels voltants quedaven molts jaguars fins a finals del segle passat, però per culpa del desenvolupament de la població humana es van anar extingint i avui en dia només sobreviuen alguns exemplars a la selva misionera, al nordest d'Argentina.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha un moll on es poden llogar kayaks, barquetes i catamarans per realitzar passejos pels canals. A les illes hi ha diferents propostes per passar el dia; fer picnic, acampar, "asados" o menjar en qualsevol dels molts restaurants que hi ha. Jo m'he deixat portar tot passejant i fent fotos buscant la millor oferta per passejar en un catamaran. Mai s'ha de contractar el primer que t'ofereixen. Sort de la meva desconfiança i que he rodat. Al final, pel que m'oferien en el primer lloc, he contractat un passeig pel doble de temps, a meitat de preu i a sobre amb el bitllet de tren encara m'han descomptat 10 pesos més. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinbOxAJKlQ6evyt8ze9FriNAkNCDLKjVix0u9NKpCBrA-8Djm4h7Vn70APTmgihWcRzZOc-W3wFaNV0S5-4oCrNgbHewDtVIU5LJ8fPYkpf4Ek1ibzjQsZzt4sElCSR-zTE8fvJosp_O8/s1600/P1020699+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinbOxAJKlQ6evyt8ze9FriNAkNCDLKjVix0u9NKpCBrA-8Djm4h7Vn70APTmgihWcRzZOc-W3wFaNV0S5-4oCrNgbHewDtVIU5LJ8fPYkpf4Ek1ibzjQsZzt4sElCSR-zTE8fvJosp_O8/s400/P1020699+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tipic vaixell de turistes del Delta del Tigre</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
A part de poder contractar una excursió en vaixell també pots disfrutar d'un dia tranquil i relaxat disfrutant de la fauna i la flora autòctona. És un pla perfecte pels amants de l'ecoturisme, la pesca esportiva o els esports nàutics. Avui era diumenge de cap de setmana llarg i hi havia més argentins que turistes, ja que s'escapen a Tigre els caps de setmana per desconectar de la rutina i estar en contacte amb la natura.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; line-height: inherit; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifuJzxDtMpEKsw7Si6RusrdlYWsYdlZ7wrUzUon5RS0Zp9KvJ-1YayQ_I5JHQvIzN4kXoKDg7Bo2BJ-WuKHll107SNs3dg6-bT-vRJABfpMhdmcodCMIwoFwhQBMCToP4zyYOzQny6q3U/s1600/P1020786+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifuJzxDtMpEKsw7Si6RusrdlYWsYdlZ7wrUzUon5RS0Zp9KvJ-1YayQ_I5JHQvIzN4kXoKDg7Bo2BJ-WuKHll107SNs3dg6-bT-vRJABfpMhdmcodCMIwoFwhQBMCToP4zyYOzQny6q3U/s400/P1020786+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; line-height: inherit; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Tigre també es practica molt d'esport. El més popular és el rem. Només es pot practicar si t'associes a algun dels molts clubs que hi han ja que a part d'això no et lloguen l'embarcació. Hi ha moltes zones reservades pel rem a fi de que no molestin a les llanxes. Curiós les rampes per on la gent baixa les barques al riu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfLTZPObwLwfqHotozUyJybQytaoQy8xfOfkXzdjcHKFLx-gfIcSQ3h5VU0GBYjQtq-xpnUFZfmjUn0xsVwSZJi2-z3SiPY7IOCMBVOuJyd_gMX4Xtdwg889rIbDYb6i2AHEfktGwyZZE/s1600/P1020678+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfLTZPObwLwfqHotozUyJybQytaoQy8xfOfkXzdjcHKFLx-gfIcSQ3h5VU0GBYjQtq-xpnUFZfmjUn0xsVwSZJi2-z3SiPY7IOCMBVOuJyd_gMX4Xtdwg889rIbDYb6i2AHEfktGwyZZE/s400/P1020678+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barques de rem</td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<div style="color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; line-height: normal;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<span style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; line-height: normal; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoE2SL8xYNmgmh9vj123OoSR0P3gb7U3ylpk8qxhFRNlg5mpO-XKZ0LjWF1EMEw3qRc3q7ky2mk2ZEWfUUGHZ3k1KnHF27I1Cn8yT8gR5PcUYHOr6wqq2h2dAvoZrqGqfYxUr1kMaq2cI/s1600/P1020706+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoE2SL8xYNmgmh9vj123OoSR0P3gb7U3ylpk8qxhFRNlg5mpO-XKZ0LjWF1EMEw3qRc3q7ky2mk2ZEWfUUGHZ3k1KnHF27I1Cn8yT8gR5PcUYHOr6wqq2h2dAvoZrqGqfYxUr1kMaq2cI/s400/P1020706+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un dels clubs de rem de Tigre</td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
La meva intenció era contractar una excursió fora de lo normal, més autèntica i de gairebé tot el dia. He estat parlant amb un noi molt simpàtic, recomanat per Trip Advisor, que et porta amb la seva barqueta zodiac a recòrrer els canals i els rius fins al mig de la selva, lluny de la civilització i dels catamarans plens de turistes. El problema ha estat que al viatjar sol i no trobar ningú per compartir l'excursió el preu era excessiu. Més de 100€ si era jo sol. M'he hagut de conformar en un passeig en catamaran durant una horeta i mitja. Els paisatges, espectaculars.</div>
<div style="color: black; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.4em; text-align: start;">
<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: small; line-height: inherit; text-align: justify;"><br /></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7959gM-SUu6uGmCfGm55_pnj6SXRIFZPUV_6ObOwxsGhlZDoUkW_CYi3YoyAQKd6BvkTSPrkCdiuxvT4G0rWx_sQUNaauwaa3luVqLiUGVRT1gDqRR9XIf43aZGgdoaYDxcOD1WmwZro/s1600/P1020740+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7959gM-SUu6uGmCfGm55_pnj6SXRIFZPUV_6ObOwxsGhlZDoUkW_CYi3YoyAQKd6BvkTSPrkCdiuxvT4G0rWx_sQUNaauwaa3luVqLiUGVRT1gDqRR9XIf43aZGgdoaYDxcOD1WmwZro/s400/P1020740+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikvzzlx3kn6QgTIsrTtts80z_M0mk73hU75yGvQhCVZcvJsbIM6aWnfsBh-ORtOj72lmv9u8BbVdUdnQf5mWF9jriiNP13rnWQs80QWPl_MJ8vuxXH5OkwjfM6Zmo-Xo9AWJYfEIeq7r8/s1600/P1020684+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikvzzlx3kn6QgTIsrTtts80z_M0mk73hU75yGvQhCVZcvJsbIM6aWnfsBh-ORtOj72lmv9u8BbVdUdnQf5mWF9jriiNP13rnWQs80QWPl_MJ8vuxXH5OkwjfM6Zmo-Xo9AWJYfEIeq7r8/s200/P1020684+(FILEminimizer).JPG" width="200" /></a>Abanas de pujar al catamaran m'he acostat fins al "Puerto de Frutos" on m'he trobat amb una fira d'artesania ubicada a l'antic mercat de fruita a la vora del riu. Hi havien infinitat de paradetes amb roba, records i artesanies. Jo, al viatjar lleuger d'equipatge i amb el cinturó apretat, m'he dedicat només a caminar, mirant sense tocar res. Si em parés a comprar una cosa a cada lloc on vaig, al finalitzar el viatge podria muntar-me un basar xino.</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
El passeig amb catamaran ha estat fantàstic. Feia un dia de molt sol i molta calor. Una mica de protecció i a disfrutar del paisatge. Només sortint al canal principal et trobes amb un parc d'atraccions a la vora del riu. "Parque de la Costa", inaugurat l'any 1977. No lliga massa amb el paisatge i la natura dels voltants ja que és massa turístic però suposo que és un reclam per la gent i i un factor important per l'economia de Tigre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXo8sJ2zNVDTyyg39Tn9vqJjw2kiOQUXNkFdnGBKTepopXHApfXPYy7H53j3jpX41LN0PPH6btmDRvxN51ovPOdCDauLYlE40X-34mKx3mhTD_C2y5xM2ZCqmhudsp5wlP3F6Pzph5f9E/s1600/P1020722+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXo8sJ2zNVDTyyg39Tn9vqJjw2kiOQUXNkFdnGBKTepopXHApfXPYy7H53j3jpX41LN0PPH6btmDRvxN51ovPOdCDauLYlE40X-34mKx3mhTD_C2y5xM2ZCqmhudsp5wlP3F6Pzph5f9E/s400/P1020722+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Parque de la Costa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Sense cap dube, Tigre i tota la regió del Delta és un lloc que et sorprendrà tal com m'ha sorpès a mi. El paisatge et conquista ja que a tants pocs quilòmetres d'una gran metròpoli del món, es fa estrany trobar aquesta natura tant salvatge. És diferent a qualsevol cosa que hagis pogut veure abans. Ara mateix no se amb quines paraules descriure les postals que durant el breu passeig en barca he pogut contemplar. Prefereixo que les imatges parlin per mi i que et convencin per visitar Tigre quan vagis a Buenos Aires.</div>
</div>
<div>
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div>
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ_Ersz-0CM_UwC3dsSyOb2lC14Xe1yCwQR3DulY-V27VCQPI1_teXMBDwQYwpLlwKIs8gg9GkG-2eUv8GtzzM5lDSkc5ulUsm3iKlzUrJ4NFxDaFN8y0n4vJgsBruzOkRwYBlJuguLiU/s1600/P1020705+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ_Ersz-0CM_UwC3dsSyOb2lC14Xe1yCwQR3DulY-V27VCQPI1_teXMBDwQYwpLlwKIs8gg9GkG-2eUv8GtzzM5lDSkc5ulUsm3iKlzUrJ4NFxDaFN8y0n4vJgsBruzOkRwYBlJuguLiU/s400/P1020705+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Taxi privat per passejos pel Delta</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcbVA356Q07xrZhq4RbuR_3TSKSelR_nnsufzufTox8qXbC7TJRCYB9UJybCGHCtbO5gF5M8P5UEJ2OzDYIBHnUR8wB0fAhxkZD4KYhTYME3r-36XMNsXW25GaQ6sSfUBvcZart-kCpPA/s1600/P1020714+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcbVA356Q07xrZhq4RbuR_3TSKSelR_nnsufzufTox8qXbC7TJRCYB9UJybCGHCtbO5gF5M8P5UEJ2OzDYIBHnUR8wB0fAhxkZD4KYhTYME3r-36XMNsXW25GaQ6sSfUBvcZart-kCpPA/s400/P1020714+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3SZuXKGf186RPkB73_fOTwLvxHcDX20XkLDyfeGGb44lr5Cs6JDmuvkWpxfVSjFzz_RX_AQICOPqsFoYNEB1rRjTZAP9t_Idi-EenKFnkY42e-dB6Stx7luiR4l7tNm-nK50WRU6bKk4/s1600/P1020719+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3SZuXKGf186RPkB73_fOTwLvxHcDX20XkLDyfeGGb44lr5Cs6JDmuvkWpxfVSjFzz_RX_AQICOPqsFoYNEB1rRjTZAP9t_Idi-EenKFnkY42e-dB6Stx7luiR4l7tNm-nK50WRU6bKk4/s400/P1020719+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vaixell en desús abandonat a la vora del riu</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWXwcgOZpSKO9StwJpDcKTV0biBup_GC_5Ek9909CICxx58KFljkMIkBGPHoui1dh5Lk_5C0PPQTZqg3EpwfvCwSJg0GleM6-wKb2K4j8mgeBj2AXDax1oYDGsLfjW6Npd_yF6-bxBY8s/s1600/P1020750+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWXwcgOZpSKO9StwJpDcKTV0biBup_GC_5Ek9909CICxx58KFljkMIkBGPHoui1dh5Lk_5C0PPQTZqg3EpwfvCwSJg0GleM6-wKb2K4j8mgeBj2AXDax1oYDGsLfjW6Npd_yF6-bxBY8s/s400/P1020750+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes d'un dels molts canals que s'endinsen a la selva</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipIgxe-hABD2lnXfTlVk6FBfzIH4TfDLT0-AX_qY-y455shffVJPzPZ4RVmPion_5yv9b6dA3qIJm_uOq3vQfgyuuas-5A6tquZqjjgRW0elFXiP9F7tNB-ks0YBriC88ustk1Jbh64Xk/s1600/P1020752+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipIgxe-hABD2lnXfTlVk6FBfzIH4TfDLT0-AX_qY-y455shffVJPzPZ4RVmPion_5yv9b6dA3qIJm_uOq3vQfgyuuas-5A6tquZqjjgRW0elFXiP9F7tNB-ks0YBriC88ustk1Jbh64Xk/s400/P1020752+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Típiques cases del Delta del Tigre</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAsclGbC7n6Md2p3bjehpaM3vwd8gaO7hsxL0Xfy8nSQYtOW-4hXYAsyES6hOGRsHhiihWPVQgRIeraPG2akLWiXBrQ3472Xy8b5zQ8eJG15f7E9YyBK3xr6nA4ygks04XqN6TU09Ppv8/s1600/P1020757+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAsclGbC7n6Md2p3bjehpaM3vwd8gaO7hsxL0Xfy8nSQYtOW-4hXYAsyES6hOGRsHhiihWPVQgRIeraPG2akLWiXBrQ3472Xy8b5zQ8eJG15f7E9YyBK3xr6nA4ygks04XqN6TU09Ppv8/s400/P1020757+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vivendes de families adinerades </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7Z-vW46C7R16AXXJwpNgJNfIVIFLEHv1vW1bRJHd075Byaspy85m4OT1Vffr54zj2K0NNksSInjUySvXI2BH3YcT20X5Xmjq5yiv4jMU7yR9vhk7MsNkf59LSXBQAihzmKnfdAdJwleM/s1600/P1020771+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7Z-vW46C7R16AXXJwpNgJNfIVIFLEHv1vW1bRJHd075Byaspy85m4OT1Vffr54zj2K0NNksSInjUySvXI2BH3YcT20X5Xmjq5yiv4jMU7yR9vhk7MsNkf59LSXBQAihzmKnfdAdJwleM/s400/P1020771+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Catamaran tipic per passejar pel riu</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpE9IaWLwD6pu5i9r7PTgx1Xpf6DR-JKvFapM0dSNmmZsXU-S4u7ZoZMB31-sRio8aWH3xZLWoRxQyROuGS1XiHORjHkzSJO8gWva0v_yQERHglitVu-s0ZTjRDpqmrpM7ik6yt6hrf-k/s1600/P1020778+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpE9IaWLwD6pu5i9r7PTgx1Xpf6DR-JKvFapM0dSNmmZsXU-S4u7ZoZMB31-sRio8aWH3xZLWoRxQyROuGS1XiHORjHkzSJO8gWva0v_yQERHglitVu-s0ZTjRDpqmrpM7ik6yt6hrf-k/s400/P1020778+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Zona de picnic i d'oci</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh81kk28iIFInOGI9UuynrILJjVlufWkUj79gKPCx3k5jcof5Fz2E3m_i4_PvovRraWgkC8VkpXJyku2UK8klc7ArCZJsLmFHeHx6ueNbQffhfMnZoRqMEbdr1YpbIfBqIsmDGwmWg278o/s1600/P1020788+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh81kk28iIFInOGI9UuynrILJjVlufWkUj79gKPCx3k5jcof5Fz2E3m_i4_PvovRraWgkC8VkpXJyku2UK8klc7ArCZJsLmFHeHx6ueNbQffhfMnZoRqMEbdr1YpbIfBqIsmDGwmWg278o/s400/P1020788+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica del Delta</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq9iNxfDnNY0gey-CyBTOOygs9yZH_LxCTP8UvoA1eCqHSqQnf-6YVOm8Vti7nB1z3OxnKr3-qVX8Ficn5w3KUWYP4e4MTNgjOzzedHLsStmeYVWUlFVabWHuWRQjKEi2T52tqHTP9ASk/s1600/P1020792+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq9iNxfDnNY0gey-CyBTOOygs9yZH_LxCTP8UvoA1eCqHSqQnf-6YVOm8Vti7nB1z3OxnKr3-qVX8Ficn5w3KUWYP4e4MTNgjOzzedHLsStmeYVWUlFVabWHuWRQjKEi2T52tqHTP9ASk/s400/P1020792+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La selva</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHKPqtF3BPZ6CyhSO58h1SrNxwvFOGktmxUXkPRjim0dpQqAFKNrxboeEf4LutR3wMMrQBY3bou6eTlP9MvVf3MGJ8MM9xDFL1fFesbRqK9sve6nteHoUfVrCENabYAQ-30WkDeLY3-Ok/s1600/P1020800+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHKPqtF3BPZ6CyhSO58h1SrNxwvFOGktmxUXkPRjim0dpQqAFKNrxboeEf4LutR3wMMrQBY3bou6eTlP9MvVf3MGJ8MM9xDFL1fFesbRqK9sve6nteHoUfVrCENabYAQ-30WkDeLY3-Ok/s400/P1020800+(FILEminimizer).JPG" width="302" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEialGaciNLJqqpVdb9s8i_ImCEGt9iNHBFTl7-zutZ0n9cE5TLZ-hZ0STpEcargwPg_SV-BMWgyVVdCxq-Mvz3opXrINA6ra8NxndC32WOj_DEE64Y4cR35BtwbXoSDsqqcvhJ8nNraPlc/s1600/P1020805+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEialGaciNLJqqpVdb9s8i_ImCEGt9iNHBFTl7-zutZ0n9cE5TLZ-hZ0STpEcargwPg_SV-BMWgyVVdCxq-Mvz3opXrINA6ra8NxndC32WOj_DEE64Y4cR35BtwbXoSDsqqcvhJ8nNraPlc/s400/P1020805+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk7NjPa6N45wT1YTkoGkRcSjta2DGuSKYXp47K695HWFIpW2syJYaUf1HA8oqQiiKIPnkorPKtD-1Rb37ZCIiAMiEqq6Ar_Fa0ow7HHfxJ5JE4j0w4Erm6lbHXfDBrV4rija-NxGPFJOc/s1600/P1020806+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk7NjPa6N45wT1YTkoGkRcSjta2DGuSKYXp47K695HWFIpW2syJYaUf1HA8oqQiiKIPnkorPKtD-1Rb37ZCIiAMiEqq6Ar_Fa0ow7HHfxJ5JE4j0w4Erm6lbHXfDBrV4rija-NxGPFJOc/s400/P1020806+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge-NnbVpSLNydzCbkohF7pTSdGwfyKVB-D0HodzxtAlkJEnNm_753iVaHoF_l-je3bcYAp_wQ3Gi9nBw14ygWYvAYAG2kNg9S2DXe-Q_TNSmWEqcQ1IdfVtcDjN4ARhuoeoWNLrSLdHy4/s1600/P1020827+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge-NnbVpSLNydzCbkohF7pTSdGwfyKVB-D0HodzxtAlkJEnNm_753iVaHoF_l-je3bcYAp_wQ3Gi9nBw14ygWYvAYAG2kNg9S2DXe-Q_TNSmWEqcQ1IdfVtcDjN4ARhuoeoWNLrSLdHy4/s400/P1020827+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div>
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-57101711564395598812013-11-23T20:22:00.002-08:002013-12-15T10:16:46.348-08:00La Plata: uns dies en familia i retorn a Buenos Aires<div style="text-align: justify;">
Gairebé una setmana sense escriure. Ja tocava. Avui he tornat de nou a Buenos Aires després de passar una increïble setmana en familia a casa dels meus grans amics Pol i Angi. Sempre dic i diré que viatjar només et pot aportar coses bones i és que aquesta amistat és fruit d'un gran viatge. Si l'estiu del 2012 no hagués agafat la motxilla i no m'hagués llençat a reccòrrer el Marroc un mes per lliure, probablement els nostres camins mai s'haurien creuat. Doncs la vida ens va ajuntar i ens va fer compartir uns dies de viatge i d'aventures inolvidables per aquell meravellós país del nord d'Àfrica.
Ràpidament va sorgir una bona amistat i després d'aquell viatge varen venir a passar uns dies a Montblanc. Ara, doncs, em tocava si o si anar-los a visitar a la seva terra. La història del Pol i l'Angi m'encanta. Ell nascut a Barcelona, havent finalitzat els estudis es va embarcar junt amb un amic seu a l'aventura de viatjar sense data de tornada per llatinoamèrica. Sempre diu que el que el va impulsar a deixar la seva vida a Barcelona per viatjar va ser la lectura del llibre titulat "Las venas abiertas de América Latina" d'Eduardo Galeano. Llibre que m'ha recomenat llegir i que ho tinc pendent. Doncs recorrent el nord d'Argentina un dia va conèixer l'Angi. El seu viatge per sudamèrica va acabar aviat i mai ha tornat a Catalunya. Només de visita a la familia. Si parles amb ell i no el coneixes, tot i tenir pinta d'australià amb el seu 1,92m d'alçada, mai dubtaries que no és argentí, té un accent perfecte el "boludo". Es fa raríssim parlar amb ell en català i després sentir-lo parlar immediatament amb l'Angi amb accent argentí. No cola. Sembla que el doblin com en una pel·lícula. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6fpBd7BlvDlXEllOHQu42MTuXbwxjnMvQaazpd74xh9y_U0harNRqfh7o7tTXWGSsLcxS6nXvRqLNtmEqF7AxrkbttYt3Z6H3J0Ens5Pl3YiyxJwZxe_pKrQz-KUfiFHesOw36aQntQ4/s1600/Plano+La+Plata+I.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6fpBd7BlvDlXEllOHQu42MTuXbwxjnMvQaazpd74xh9y_U0harNRqfh7o7tTXWGSsLcxS6nXvRqLNtmEqF7AxrkbttYt3Z6H3J0Ens5Pl3YiyxJwZxe_pKrQz-KUfiFHesOw36aQntQ4/s1600/Plano+La+Plata+I.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plano de La Plata</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El Pol i l'Angi viuen a la Plata, ciutat al sud de Buenos Aires i capital de la provincia que duu el mateix nom. És una ciutat relativament nova, doncs la van fundar l'any 1882 com a conseqüència de la falta d'una capital per la provincia. Antigament ho era Buenos Aires però com que es va federalitzar es van quedar sense ciutat capital. La ciutat en si no té moltes atraccions turístiques i els mateixos habitants et diran que hi ha molt poca cosa per veure. El que més em va cridar l'atenció és el model urbanístic que té. La traça de la ciutat es caracteritza per una estricta quadrícula amb un munt d'avingudes i diagonals. En la intersecció de les dues diagonals més importants que creuen el quadre de punta a punta, s'hi troba la plaça més important, Plaza Moreno. On hi ha les dues atraccions principals; la Catedral i l'Ajuntament (municipalidad). A la imatge de la dreta podem fer-nos una idea de com són els carrers de La Plata. Tot simètric. Tot ordenat. Un Eixample de Barcelona però en gran. Cap carrer té nom sinó que tant les avingudes horitzontals com les verticals tenen un número, en principi sempre correlatiu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqqQx8jOh8kQV1N2eoAaA8vwzrIkl_xhOCZ0xHfZIA-p4LKsWT7s2Mzs8-OZQSTLw1584hhDC7RikaAqmIxhs3KFfBuP8DltKtfWVqwsjbI9iYgSLDR_bKBqSOyECmzkATBnVE-VOdC1A/s1600/P1020408+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqqQx8jOh8kQV1N2eoAaA8vwzrIkl_xhOCZ0xHfZIA-p4LKsWT7s2Mzs8-OZQSTLw1584hhDC7RikaAqmIxhs3KFfBuP8DltKtfWVqwsjbI9iYgSLDR_bKBqSOyECmzkATBnVE-VOdC1A/s320/P1020408+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a>El primer dia que vaig sortir a recòrrer la ciutat, com que no tenia mapa, el Pol em va dibuixar a mà un borrador amb la forma del quadre senyalant-me les avingudes principals i casa seva, a fi de no perdre'm. Semblarà fàcil però em va costar bastant arribar al centre. Just al sortir de casa seva em van cridar l'atenció 3 cavalls que anaven pastant sols pel carrer. Molt surrealista. Vaig mirar a dreta i esquerra per si s'havien escapat ja que portaven les corretges i tot. Un se'm va quedar mirant, per mi, extranyat de veure un "turista" per alli, ja que durant tots els dies que vaig passar a La Plata no vaig veure cap altre viatger. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de molts tombs i amb l'ajuda del dibuix del Pol, vaig aconseguir arribar a Plaza Moreno, centre neuràlgic de La Plata. Unes fotos als dos edificis, per mi, més atractius i importants i es podia dir que ja ho havia vist tot. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdkvey6w1Wb7z364AgfNsEK4XgvIjlg4bJgyBnr4hrkxG8f0IwLoc8_wHTudhLNE4izpVvS2RBSVA0fLnr7Cgp6GPha1T2wOpftZzzUw-m62tDoE42UkmjhP0pNnI6c2JDduuApHpSAbU/s1600/P1020418+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdkvey6w1Wb7z364AgfNsEK4XgvIjlg4bJgyBnr4hrkxG8f0IwLoc8_wHTudhLNE4izpVvS2RBSVA0fLnr7Cgp6GPha1T2wOpftZzzUw-m62tDoE42UkmjhP0pNnI6c2JDduuApHpSAbU/s400/P1020418+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Catedral de La Plata</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvLgb8y84cw_Vq0tZTFD-XreoABjjqVBTM0GxNbMPDVifWy_yX1a27si5Fhr-EMMLOG5OcICyDyj1q85z-cJEqQV1VeuB0TV5sluTg3Kty5BEzPKtNmU-Zl3ICneqnNLM4qABfqiIZ1-U/s1600/P1020438+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvLgb8y84cw_Vq0tZTFD-XreoABjjqVBTM0GxNbMPDVifWy_yX1a27si5Fhr-EMMLOG5OcICyDyj1q85z-cJEqQV1VeuB0TV5sluTg3Kty5BEzPKtNmU-Zl3ICneqnNLM4qABfqiIZ1-U/s400/P1020438+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Municipalidad </td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk_-Z8udSNcxPrT1iQxBGFrrrQyWG8vKhHPL2yH_meX7aU79Ta77hA_G3PxFfuP-vETED54yzt8f0WtNWi_Qc_JPM7bHo9oqTs8dTo8qnV72psVcNdZ2UIJFlgPTEQbgg5ZY9vAWtPJYo/s1600/IMG-20131120-WA0012.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk_-Z8udSNcxPrT1iQxBGFrrrQyWG8vKhHPL2yH_meX7aU79Ta77hA_G3PxFfuP-vETED54yzt8f0WtNWi_Qc_JPM7bHo9oqTs8dTo8qnV72psVcNdZ2UIJFlgPTEQbgg5ZY9vAWtPJYo/s200/IMG-20131120-WA0012.jpg" width="200" /></a>Si trobar aquella plaça havia estat complicat, la tornada a casa encara ho va ser més. Ni jo mateix em podia fer la idea del que havia caminat. Tota l'estona buscant per les cantonades la creu entre dues avingudes per saber el número on estava. Em dóna la sensació que si passés un mes a La Plata, no seria temps suficient com per conèixer-la. A part que no volia aparentar molt que anava perdut, doncs no és que sigui una ciutat molt segura. Els d'allí em volien pintar-ho diferent però després de dos dies en dos cafès diferents i llegint dos diaris diferents, els titulars manàven. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhul9lJ5HOUkWYDBWdY8RUx6cjm3VKx1lv4zIIQhwrEAilTzdcWWn2UTigtBgrkjaz4zpERoCD-Kc6C7A4K9F086dGtCsd-VFSVXynDoALRtoa98IY5ZftMBcI-QkXSxLilftwYUeTtpdE/s1600/IMG-20131120-WA0013.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhul9lJ5HOUkWYDBWdY8RUx6cjm3VKx1lv4zIIQhwrEAilTzdcWWn2UTigtBgrkjaz4zpERoCD-Kc6C7A4K9F086dGtCsd-VFSVXynDoALRtoa98IY5ZftMBcI-QkXSxLilftwYUeTtpdE/s200/IMG-20131120-WA0013.jpg" width="150" /></a>El titular de dalt em va impactar molt ja que havia succeït només a 9 carrers de casa seva. Amb això no vull parlar malament d'aquesta ciutat, ni molt menys. Simplement és el punt de vista segons la meva experiència. Els diaris estaven allí i jo els vaig llegir. No vull que sembli que La Plata és una ciutat perillosa, a tot arreu passen coses. Al segon diari, per exemple, al costat del titular de l'assassinat del jove, hi havia l'article sobre un individu que la setmana passada va aterroritzar París amb una metralleta. Durant la meva estada a La Plata no vaig sentir-me en cap moment en perill. Tot i això, si que es notava un clima tens entre la delinqüència i el malestar polític i financer. Malgrat això, reconec que després d'assabentr-me del perill o de les facilitats en que podia ser assaltat, la resta de dies al tornar sol a casa al capvespre, en comptes de caminar vaig agafar un taxi. No és que fos molt barat però a mi em compensava i em quedava tranquil.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYv3HUfteAweNORfnv_3jg2H5Iva_q4Ppcj0cyKzQ7e9rqlYI2tnByW-KAlyhTTmBTjsdZapOPpVQp-x8tUym8hw3TloGN4jFDCgvF4XAXosZLXyA2kF0UMxPb1PDHbUggo5tiJFee-8U/s1600/P1020383+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYv3HUfteAweNORfnv_3jg2H5Iva_q4Ppcj0cyKzQ7e9rqlYI2tnByW-KAlyhTTmBTjsdZapOPpVQp-x8tUym8hw3TloGN4jFDCgvF4XAXosZLXyA2kF0UMxPb1PDHbUggo5tiJFee-8U/s400/P1020383+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a>El segon dia a casa del Pol i l'Angi, vam anar a comprar carn i vam preparar un "mini asado" argentí. "Mini" perquè el Pol em va recalcar que allò no es podia comparar amb un "asado" en majúscules. Era un escalfament. La carn baratíssima i molt molt bona. A l'Argentina és una tradició "el asado". Es cuina la carn lentament amb poca brasa. Espectacular. I tot acompanyat amb un bon vi argentí. He de reconèixer que hi tenen la mà trencada, res a envejar a un rioja, terra alta o un penedès. Aquí tenen molt bon vi.<br />
El dia abans de marxar va coincidir amb l'aniversari del Pol i vam repetir un altre asado, aquest cop amb més de 5kg de carn ja que venien a celebrar-ho tots els seus amics. Em van enredar i em va tocar preparar all i oli per tots aprofitant el morter que l'Angi va portar un cop des de Catalunya. Em va quedar prou bé. Els hi va encantar.<br />
<br />
Destacar com a curiós de totes les experiències que vaig viure durant aquests dies a casa seva, la gran quantitat de vocabulari que vaig arribar a aprendre. Podria dir, exagerant una mica, que si vas a argentina i vols fer-te entendre't bé, fes un màster o un intensiu de l'idioma abans. Fins i tot et pots arribar a trobar, com a mi em va passar, algun argentí de pura cepa que et dirà que l'argentí i el castellà són llengües diferents. Va passar. Doncs amb l'ajuda del Pol i l'Angi vaig anar recopil·lant en plan diccionari, tota una serie de paraules diferents que vaig anar sentint i que les havia de fer servir si no volia que tothom es mofés de mi durant una bona estona. A l'esquerra paraula en argentí amb el seu equivalent al català al costat.<br />
<ul>
<li><span style="font-size: xx-small;">TRINCHETA - Fulla de tallar (cutter)</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">ZAPALLITO - Cogombre (espècie de pepino rodó)</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">PILETA - Piscina</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">CHABÓN / FLACO - Noi</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">MINA / FLACA - Noia</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">PUCHO - Cigarro</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">ATADO - Paquet de cigarros</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">LAVANDINA - Lleixiu</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">HELADERA - Nevera</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">BALDE - Galleda</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">PISO - Terra </span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">DEPARTAMENTO - Pis</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">PIEZA - Habitació</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">MUSCULOSA - Samarreta sense mànigues</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">COGER - Fornicar</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">GUARDAR - Vigilar</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">MORFI - Menjar </span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">LABURAR - Treballar</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">BONDI/MICRO/COLECTIVO - Autobús</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">BOMBACHA - Calces</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">CORPIÑO - Sostenidor</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">MALLA - Banyador</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">REPOSERA - Cadira de platja</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">REMERA - Samarreta</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">OJOTA - Xancla</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">KILOMBO - Enredo (merder)</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">VEREDA - Vorera </span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">COSO - (quan en argentí no sàpigues què dir o qualsevol paraula que no recordis, digues COSO i quedes com un senyor)</span></li>
</ul>
<br />
<br />
I avui, després d'una gran setmana i ja parlant en argentí, he tornat a Buenos Aires. Aprofitant que el Pol havia d'anar a treballar, tal com uns dies enrera em va recollir, avui he vingut amb ell fins a Capital Federal, com aquí anomenen Buenos Aires. He passat el matí tranquil descansant al mateix hostel de l'últim cop. No acostumo a parlar mai d'allotjaments però aquest alberg si m'agradaria recomanar-lo si vas a la ciutat. Hostel Rayuela. Petit, acollidor, familiar i barat. Ubicat en un pis en un edifici antic, m'han rebut com si fos de la familia amb un petó i abraçades tots els membres de l'staff. Encantadors.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBAWl0YHaWRDtulgLwxpc5VXoMlE_G0boeuZvOb0ZsYbK03Cn-UXT8-uMJufYcQr01uNd-T2MWDyNbbtM8ZcnUEAG0kyIoQo9xTd2Rae-xN_ZJvA1JsrQSsi2s9m1sJE6YCG6cR8FnqEo/s1600/P1020548+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBAWl0YHaWRDtulgLwxpc5VXoMlE_G0boeuZvOb0ZsYbK03Cn-UXT8-uMJufYcQr01uNd-T2MWDyNbbtM8ZcnUEAG0kyIoQo9xTd2Rae-xN_ZJvA1JsrQSsi2s9m1sJE6YCG6cR8FnqEo/s400/P1020548+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Edifici de l'esquerra Palacio de la Jefatura del Gobierno</td></tr>
</tbody></table>
A la tarda he aprofitat per comprar quatre coses que em feien falta i tot passejant he arribat fins a la mítica Plaza de Mayo. És el que es considera lloc fundacional de Buenos Aires i fruit de la unió de dues places, la Victoria i la del Fuerte, quan l'any 1884 van demoldre una construcció que les separava. Al voltant de la Plaza de Mayo hi han alguns dels principals monuments de la ciutat. Primer m'he trobat l'edifici del Govern. El Palacio Municipal de la Ciudad de Buenos Aires o també anomenat Palacio de la Jefatura de Gobierno, és la seu del govern de la ciutat.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjccgExg63OPs-TM01lZDFa1oOGKhdW5lsNVOqwMAASLG18ORCtQWW2KVxCFmhAbuw_T4hGFZuAFt0-YC7Qvgvwmo6COKzJQTo5Vk8QQHZ90GVPIUT6BfUI64WWWgStOZdaemquBWJQrA8/s1600/P1020662+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjccgExg63OPs-TM01lZDFa1oOGKhdW5lsNVOqwMAASLG18ORCtQWW2KVxCFmhAbuw_T4hGFZuAFt0-YC7Qvgvwmo6COKzJQTo5Vk8QQHZ90GVPIUT6BfUI64WWWgStOZdaemquBWJQrA8/s400/P1020662+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cabildo de Buenos Aires</td></tr>
</tbody></table>
Just al costat d'aquest edifici i seguint envoltant la plaça hi ha el Cabildo. Va ser l'ajuntament des de la fundació de la ciutat l'any 1580 fins l'any 1821. Actualment és el Museu Històric Nacional del Cabildo i de la Revolució de Maig, ja que aquest edifici va ser escenari de la revolució del mes de maig de l'any 1810 on els argentins van començar a lluitar per la seva independència.<br />
Però l'element central i espectacular de la Plaza de Mayo és la famosa Casa Rosada. Ja tenia ganes de veure-la d'aprop, ja que la primera setmana que vaig passar a la ciutat només vaig poder conformar-me en veure-la ràpid dins d'un bus. La Casa Rosada és la seu del poder executiu d'Argentina. Dins també hi ha el despatx del President del país.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAjTHI1Sh6eWYeal-xw3pTXDegkosviLiaInECYy2vPbeqTCclD2q2yGz1dUuGKfaQBUOCoRupwK8IRz3AS-3I6bxySXZIgLjJHtc8Ob1tbzd5Rg0J-8_iQi6s5TJmiVxX6F-PixjYggI/s1600/P1020611+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAjTHI1Sh6eWYeal-xw3pTXDegkosviLiaInECYy2vPbeqTCclD2q2yGz1dUuGKfaQBUOCoRupwK8IRz3AS-3I6bxySXZIgLjJHtc8Ob1tbzd5Rg0J-8_iQi6s5TJmiVxX6F-PixjYggI/s400/P1020611+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic-Npg3Fc6Y0ZVNwv_W5tg1_zumNZ3qRtzM-MGgAygspyhWK0HDmNAO4MqgZAUB3QLNuTnQeFa7XX7f7taG_0WBjj6r9kWIMIFsS3862A7fmcB0huJzO7JNnl8tfXgLv5ZYFuMuTSjhJc/s1600/P1020635+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic-Npg3Fc6Y0ZVNwv_W5tg1_zumNZ3qRtzM-MGgAygspyhWK0HDmNAO4MqgZAUB3QLNuTnQeFa7XX7f7taG_0WBjj6r9kWIMIFsS3862A7fmcB0huJzO7JNnl8tfXgLv5ZYFuMuTSjhJc/s320/P1020635+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Guardia del Regimiento de Granaderos</td></tr>
</tbody></table>
<br />
No se si fruit de la casualitat o que he tingut molta sort, però just quan estava admirant els entorns de la Casa Rosada he sigut testimoni, sense saber-ho, d'una de les tradicions més cíviques dels argentins; la cerimònia de baixada de la bandera Argentina al mig de la Plaza de Mayo. La cerimònia l'oficialitza la Guardia del Regimiento de Granaderos, que amb la seva indumentària és tot un atractiu tant per turistes com pels propis argentins.<br />
Properament penjaré un video que he pogut gravar de la baixada de bandera.<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">Just al costat de la Casa Rosada hi ha dos dels altres edificis emblemàtics de la plaça, el Banco de la Nación Argentina i la Catedral Metropolitana</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYJ-XviaTjTHF03pxVaHueEpKqP_fDMCkZ4G6o2PueyGUxc1_0eti_tzV8aW59bC1GHPbqh3_3t3DknPy1MyAJpuNcx2Abe-DhDV_pDpjLhlPwqgrNu9nuQqlTqZa9bJHWM7XbAa_iOlw/s1600/P1020603+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYJ-XviaTjTHF03pxVaHueEpKqP_fDMCkZ4G6o2PueyGUxc1_0eti_tzV8aW59bC1GHPbqh3_3t3DknPy1MyAJpuNcx2Abe-DhDV_pDpjLhlPwqgrNu9nuQqlTqZa9bJHWM7XbAa_iOlw/s320/P1020603+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Banco de la Nación</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEdU3HCQkKvsjaEdJZvMOV_10IU61vpbkl5HwazrQ4yUvRA3BaQzDfubS2zmKlPAl8TnFELBS_ECcawU36LkeKcJPBXgMgw9uxfyKHjuUrZw_tJy9vgyDir1WPkIFvo02ubyZRBmP-8iE/s1600/P1020650+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEdU3HCQkKvsjaEdJZvMOV_10IU61vpbkl5HwazrQ4yUvRA3BaQzDfubS2zmKlPAl8TnFELBS_ECcawU36LkeKcJPBXgMgw9uxfyKHjuUrZw_tJy9vgyDir1WPkIFvo02ubyZRBmP-8iE/s320/P1020650+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Catedral Metropolitana</td></tr>
</tbody></table>
La tornada fins a l'alberg, molt a prop de la plaça, ha estat un passeig preciós. El sol començava a caure i és quan surten les millors fotos. He tornat a veure l'obelisc i m'ha tornat a impressionar. De veritat que aquesta ciutat m'encanta. Enganxa. T'hi sents a gust. Tot i això, en un parell de dies he de continuar el meu viatge direcció Uruguay i hauré d'aprofitar al màxim el temps que aquí em queda. Qui sap els cops que potser després hi torno.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNEvSMekVfpfxZRlW3G06L5hyphenhyphenza6aoH3zQP2mJ3RD_elejP1mppoAsLT56Nl0cvwSm6PDkIc3Hs2vMVN92leoYok4czZFl0Qn8d2taWvmRtyq0fzQP45d3z4e5VfgmEwWVUuM3JwoGHJk/s1600/P1020605.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNEvSMekVfpfxZRlW3G06L5hyphenhyphenza6aoH3zQP2mJ3RD_elejP1mppoAsLT56Nl0cvwSm6PDkIc3Hs2vMVN92leoYok4czZFl0Qn8d2taWvmRtyq0fzQP45d3z4e5VfgmEwWVUuM3JwoGHJk/s400/P1020605.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plaza de Mayo</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSOwHkRimdT3BVcIGyOX_YwXkblI7p9P0bxIqseAX7AcOUN-RgdrraOpuL626tNa0_MN8LP7lncMAye51M80EUcNsk9Nrdw4O17d8J9fmLpECdJifFpamfU7LWPdql8MYHOUFu0P6sx-M/s1600/P1020622+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSOwHkRimdT3BVcIGyOX_YwXkblI7p9P0bxIqseAX7AcOUN-RgdrraOpuL626tNa0_MN8LP7lncMAye51M80EUcNsk9Nrdw4O17d8J9fmLpECdJifFpamfU7LWPdql8MYHOUFu0P6sx-M/s400/P1020622+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa Rosada</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Mdv0fNKcRPb1XDNgt87Y3LYQm6Ohrxro28vhYG2GqmEllmxblvoV4V75u4bQl4sACZCtz98kzQ5pxDB-wP3m5vx_AtSGUEg_rzttzb-GN8HVrOze5XjLivIdoZPoSEM0YvhsDoqOcns/s1600/P1020653+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Mdv0fNKcRPb1XDNgt87Y3LYQm6Ohrxro28vhYG2GqmEllmxblvoV4V75u4bQl4sACZCtz98kzQ5pxDB-wP3m5vx_AtSGUEg_rzttzb-GN8HVrOze5XjLivIdoZPoSEM0YvhsDoqOcns/s400/P1020653+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obelisco des de Plaza de Mayo</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-51280208072056440212013-11-18T10:32:00.001-08:002013-12-15T10:17:52.643-08:00Buenos Aires; una ciutat per quedar-s'hi a viure.<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Porto uns dies sense escriure. No és que no en tingui ganes sinó que estic sense conexió. M'he instal·lat d'ocupa a casa dels meus amics Pol i Angi. Viuen a la Plata, a una horeta de Buenos Aires. Estan recent mudats i encara no tenen internet. Avui m'he llevat amb ganes d'escriure i en plan boletaire he anat a recòrrer la Plata tot i que el que busco son wifis i no bolets. Doncs bé, el viatge des d'Asunción fins a Buenos Aires va ser el segon gran trajecte en bus de l'aventura. Unes 19 hores i sense parar.
El bus tenia servei de menjar i no vam fer ni una sola parada. No se com s'ho feien els conductors ja que cada 3 o 4 hores es canviaven sense parar, en marxa. Una imprudència però vam arribar. Va ser el bus on més còmode vaig estar ja que no tenia company de viatge i em vaig poder estirar.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La sortida de Paraguay va ser molt caòtica, tal com és el país. Ens van deixar a la frontera amb Argentina i després de sellar el visat de sortida uns senyors es van dedicar a treure totes les maletes i motxilles dels passatgers i les anaven deixant a terra de qualsevol manera. Just entre la linia que separa ambdós països. Tu havies de localitzar la teva i anar caminant fins a la part Argentina. Et sellaven l'entrada i li tornaves a donar la motxilla a un altre senyor que la col·locava de nou a la bodega. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Al reemprendre el trajecte ja notaves que estaves a un altre país. El paisatge va canviar radicalment. Tot eren camps verds fins a l'horitzó, tot pla, ple de vaques pastant en llibertat. Buf, quina carn que menjaria aviat... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I em vaig despertar enmig d'edificis i rascacels. Ja no hi havia camp. Sense saber-ho ja estava a Buenos Aires. Deunidó el trajecte des que vam entrar a la ciutat fins a la terminal de bus, prop del centre. Almenys una horeta. Ja estava de nou a una gran metròpoli del món.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPLTes4-iYdhuKfvaPlUOhYl82tDe-t6NqnoAdJxrW0Fg6wbzy3dmpq5bcES2a33zR63PWRGXnsUXgw2VopnL7oCLjRLUnmpZeS1ifGWKnTbpm4YFxO21bK53LJIoByqbwIpvKo243Acc/s1600/P1010719+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPLTes4-iYdhuKfvaPlUOhYl82tDe-t6NqnoAdJxrW0Fg6wbzy3dmpq5bcES2a33zR63PWRGXnsUXgw2VopnL7oCLjRLUnmpZeS1ifGWKnTbpm4YFxO21bK53LJIoByqbwIpvKo243Acc/s400/P1010719+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Avenida 9 de Julio</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La ciutat de Buenos Aires és la capital federal de l'Argentina i la ciutat més important. Situada al costat del Riu de la Plata hi viuen més de 12 milions d'habitants. És la segona ciutat més gran de sudàmerica i un dels centres urbans més grans del món. Em va impressionar des del primer moment. Semblava més una ciutat europea que no pas d'amèrica llatina. Una ciutat que et captiva i t'enamora. Una ciutat per quedar-s'hi a viure.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després d'arribar al hostel, relax i descans. Ho necessitava. Havia viatjat molt durant les primeres dues setmanes i el cos hem demanava un parell de dies de tranquilitat. Ja tindria temps de visitar-la ja que hi passaria més d'una setmana. I així ho vaig fer, dos dies de repòs i de vida ermitana a l'alberg. Rentar roba, descansar, llegir i escriure va ser el que em vaig dedicar a fer els dos primers dies a Argentina. El tercer dia ja estava preparat i amb ganes de sortir a perdre'm per la metropoli. Vaig demanar un mapa i simplement vaig fer això, perdre'm. Potser hagués pogut seguir un ordre més lògic o més turístic, però a mi m'agrada més caminar i anar-me trobant les coses per sorpresa. Ho disfrutes més. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgayyOv98reepO8EykxQx9PasNKiii0QwCtaRlXja4XFvQ4zCcQusX9TmWGRrs4GmpLaaHH3Dcg4vXI7ih67cixaoqDIr6hfPyOkr37A_ulkYvDgQuTnT2sjRI9WQrrogLhWr0KiswS5Ts/s1600/P1010701+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgayyOv98reepO8EykxQx9PasNKiii0QwCtaRlXja4XFvQ4zCcQusX9TmWGRrs4GmpLaaHH3Dcg4vXI7ih67cixaoqDIr6hfPyOkr37A_ulkYvDgQuTnT2sjRI9WQrrogLhWr0KiswS5Ts/s400/P1010701+(FILEminimizer).JPG" width="297" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Avenida 9 de Julio amb l'Obelisc al fons<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Prop d'on tenia ubicat l'alberg hi passa la Avenida 9 de Julio. Diuen els argentins que és l'avinguda més ample del món, i jo m'ho crec. Amb 140m d'ample és l'arteria més important de la ciutat. El nom li ve ja que és la data del dia de la declaració de la independència de l'Argentina. Caminant al llarg de l'avinguda anava en busca del barri de Sant Telmo, un dels més antics i característics de Buenos Aires. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Portava molt poc a la ciutat i ja sabia que estava plena de vida i de color. Molts locals tenen les façanes pintades amb grafitis amb molt de gust, fent que siguin molt acollidors i et convidin a entrar a comprar o prendre algo. Per Sant Telmo vaig veure l'antic mercat, com un tipus de rèplica en miniatura del de la Boqueria a Barcelona. Em va encantar ja que passejant per dins et senties com un argentí més, sense turistes, i podies veure com és el dia a dia d'ells. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKaot5ux6-EjS2Nv8GzDJQ8YTKBAf2u-6c8j6bbDl1QqsIEYEOoYJ0D3wpVAWwNSA8P4bHxx-rLEMdHinbeGIYjH4oZjwpOo9v4958T1sPvby99y00P0TLaXcqh_5Hau9z1VSsyXZwrKk/s1600/P1010732+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKaot5ux6-EjS2Nv8GzDJQ8YTKBAf2u-6c8j6bbDl1QqsIEYEOoYJ0D3wpVAWwNSA8P4bHxx-rLEMdHinbeGIYjH4oZjwpOo9v4958T1sPvby99y00P0TLaXcqh_5Hau9z1VSsyXZwrKk/s400/P1010732+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barri de Sant Telmo</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSE4edALWiQtcSY99xypiD6tszIV6VbcKsytjS6bN8CPyiHeBzbDUEDf5HerC20OCNQ3L0sajqBDgDWdoLOnSpacbKwYuUZsMOeYyerrOurfVQf_wbNN_lZN74HZ8xzqRfx8Z0XdHwX5Y/s1600/P1010738+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSE4edALWiQtcSY99xypiD6tszIV6VbcKsytjS6bN8CPyiHeBzbDUEDf5HerC20OCNQ3L0sajqBDgDWdoLOnSpacbKwYuUZsMOeYyerrOurfVQf_wbNN_lZN74HZ8xzqRfx8Z0XdHwX5Y/s400/P1010738+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Interior del Mercat de San Telmo<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiavXAH9EgJFsgRphGxQtnFV3tJcdsSLaMP6AFuXh4ra4wO0ulbiASVniQ6GxR6mkmuECwxnFsEHlTkGjYlErkhTkjTw_BshOo18RnezT0S-C9Iub0cEahHcxF0G3aoMwPfbtFVp0-4ejE/s1600/P1010742+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; line-height: normal; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiavXAH9EgJFsgRphGxQtnFV3tJcdsSLaMP6AFuXh4ra4wO0ulbiASVniQ6GxR6mkmuECwxnFsEHlTkGjYlErkhTkjTw_BshOo18RnezT0S-C9Iub0cEahHcxF0G3aoMwPfbtFVp0-4ejE/s400/P1010742+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Restaurant Desnivel on provar la típica parrillada argentina. Recomenat a lonely planet.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUnrz20roV2PNmjv7nl_YwXw5vfxsr5dvcO0Ncgixp4476RsubUwqk5oXgMwoHnwzg-1AmGr_MrfB6P8ZQH2nuBx8Eqid__3WkmyQaKQ9JgQysXbYQnondact8khvn4fdkFaDC38YGRkk/s1600/P1010781+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUnrz20roV2PNmjv7nl_YwXw5vfxsr5dvcO0Ncgixp4476RsubUwqk5oXgMwoHnwzg-1AmGr_MrfB6P8ZQH2nuBx8Eqid__3WkmyQaKQ9JgQysXbYQnondact8khvn4fdkFaDC38YGRkk/s400/P1010781+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a><span style="font-size: small; text-align: start;">Sortint de San Telmo arribes ràpid al barri de la Boca. Aquí si hi anava directe. En busca de la Bombonera, l'estadi del club de futbol que té la millor afició del món. El passeig fins al camp va ser molt entretingut. Passant pel parc de Lezama, un dels molts parcs de la ciutat. Zona verda plena d'arbres i gespa on jaure i descansar. Però jo ja estava descansat i vaig seguir cap a la Boca. Volia fer el tour per l'estadi. El Club Atlético Boca Juniors és un dels equips de futbol més prestigiosos d'Argentina i d'Amèrica del Sud. Ha guanyat 24 lligues argentines i 6 Copes Libertadores entre d'altres títols. Pot presumir de no haver baixat mai a la segona divisió, cosa que els aficionats sempre li retreuen al seu principal rival i altre equip important de la ciutat; River Plate. Crec que si vas a Buenos Aires has d'anar a veure la Bombonera, tot i que no t'agradi el futbol. És un estadi mític i fent el tour per dins vaig conèixer la seva història i anècdotes interessants. No sabia l'origen dels colors del club. </span><span style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Es veu que el color original de l'uniforme era rosa, però fou ràpidament abandonat per un blanc i negre a ratlles verticals. Segons diu la llegenda, Boca es jugà aquests colors amb un altre equip en un partit el 1906 i en perdre va haver de canviar. Aleshores van decidir adoptar els colors de la bandera del primer vaixell que arribés al port de La Boca. Aquest fou un vaixell de Suècia, i el groc i el blau son els colors que Boca Juniors encara té avui en dia. Inicialment la franja groga era diagonal, més tard la van canviar a horitzontal. Molt interessant. Tota la visita a l'estadi també. Ha de ser impressionant viure un partit allí dins. Té pinta de ser una olla a pressió, i la veritat és que he vist algun partit seu per televisió i fa por. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6HsHHT2xjoUdtyUs4u3z8U8syTmnBKkVr2Rx382x3f7jK9evj3V812hqwImE32XORL29HZIJYS0M7xzkAL3qV17dS3QwSSMidMDTY1Z7L1Y5QoMSw7e5AkoaoEyv-qFfxZ6owg47DeaU/s1600/P1010834+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="93" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6HsHHT2xjoUdtyUs4u3z8U8syTmnBKkVr2Rx382x3f7jK9evj3V812hqwImE32XORL29HZIJYS0M7xzkAL3qV17dS3QwSSMidMDTY1Z7L1Y5QoMSw7e5AkoaoEyv-qFfxZ6owg47DeaU/s320/P1010834+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica de la Bombonera</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaC33Fj_gZatkPinycAhZKt5f6xT8XCRBeaYzv7WYkojna0VVqWEXef02P5JY46BgbpZkoeucC2wqvrF83TiwaCWyiEkOEE1fkagVVu7t87pXnDDj97y-gSFxZs2GzL_4d-zl86z9jeUw/s1600/P1010877+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaC33Fj_gZatkPinycAhZKt5f6xT8XCRBeaYzv7WYkojna0VVqWEXef02P5JY46BgbpZkoeucC2wqvrF83TiwaCWyiEkOEE1fkagVVu7t87pXnDDj97y-gSFxZs2GzL_4d-zl86z9jeUw/s200/P1010877+(FILEminimizer).JPG" width="123" /></a>Destacar la gran devoció que els aficionats de boca i els argentins en general tenen cap al mite i un dels millors futbolistes de la historia, Diego Armando Maradona. Va militar molts anys al Boca Juniors i actualment disposa d'un palco privat on sempre que pot assisteix als partits de l'equip. Per tot el barri de la Boca trobes un munt de grafitis i dibuixos seus, mitificant més la seva figura. </div>
<div style="text-align: justify;">
Sortint de l'estadi i aprofitant que era hora de dinar vaig poder probar per primer cop la tipica parrillada argentina. Tot i que el barri de la Boca és més turístic i tothom et recomana anar a probar la carn pels restaurants del barri de Palermo, vam trobar un lloc acollidor i molt casolà on poder menjar carn fins a dir prou i amb un preu raonable tot probant un bon vi argentí. Boníssim.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-wGoC7l2TGiLmWPfcllZue-3EqkA95sc9ei0ETodLewxHWdXIoSrP_43QMpqcDSPWIobPvoCwWEGwV9AvBVXqoxkGTwUPSY5-lBamUHsWkt4YQaSJKjtxzbdQFPik0Hy1x25uwRMWCQA/s1600/P1010882+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-wGoC7l2TGiLmWPfcllZue-3EqkA95sc9ei0ETodLewxHWdXIoSrP_43QMpqcDSPWIobPvoCwWEGwV9AvBVXqoxkGTwUPSY5-lBamUHsWkt4YQaSJKjtxzbdQFPik0Hy1x25uwRMWCQA/s400/P1010882+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a>Com que venia de camí, al costat del barri de la Boca hi ha el famós Caminito, carreró museu i passatge tradicional, de gran valor cultural i turistic. Doncs cap allí. Caminito va adquirir un significat cultural degut a que va ser font d'inspiració de la música d'un conegut tango, Caminito, l'any 1926. Antigament aquest barri, per on hi passa el ferrocarril a prop, va ser molt deteriorat i convertit en un abocador. L'any 1950 un grup de veïns entre els quals destaca un conegut pintor del barri de La Boca, Benito Quinquela Martín, van decidir recuperar aquell lloc. L'any 1959 sota la iniciativa del pintor, el govern municipal va construïr allí aquest carrer museu on hi destaquen totes les cases pintades amb colors alegres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHQ-zLomMIOa3IHmhz3rndH_OtYUZB07mCJniQAF0jWsx5f5-cr1rFrqbra-mbIsMJ96izFAcWaGYIfRmyCiiGV2SOK9JFKi3V4W0mAonaMBwdMnkLtRPyPa_5fZ-vZqLZN432JVz9HFo/s1600/P1010924+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="font-size: 13px; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHQ-zLomMIOa3IHmhz3rndH_OtYUZB07mCJniQAF0jWsx5f5-cr1rFrqbra-mbIsMJ96izFAcWaGYIfRmyCiiGV2SOK9JFKi3V4W0mAonaMBwdMnkLtRPyPa_5fZ-vZqLZN432JVz9HFo/s400/P1010924+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
La Caminito</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgum9jjkZAIAW1t81_MxnTDQNdevdd7ewSJZXWSl2Y93c4WuJUiXSdDB6ZpiNXgM2aM1A21Ql-9-22fDQtBoRGZFiADeC6JGQQlTM46jOg2Wz3HfWadgS-AOfI9JnJAvJfeoKl0nvZ22iM/s1600/P1010875+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgum9jjkZAIAW1t81_MxnTDQNdevdd7ewSJZXWSl2Y93c4WuJUiXSdDB6ZpiNXgM2aM1A21Ql-9-22fDQtBoRGZFiADeC6JGQQlTM46jOg2Wz3HfWadgS-AOfI9JnJAvJfeoKl0nvZ22iM/s400/P1010875+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Grafiti al principi de La Caminito</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Les paraules del pintor al reformar el passeig van ser:</div>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">"<span style="line-height: 1.5em;">Un buen día se me ocurrió convertir ese potrero en una calle alegre. Logré que fueran pintadas con colores todas las casas de material o de madera y cinc que lindan por sus fondos con ese estrecho caminito (...)Y el viejo potrero, fue una alegre y hermosa calle, con el nombre de la hermosa canción y en ella se instaló un verdadero Museo de Arte, en el que se pueden admirar las obras de afamados artistas, donadas por sus autores generosamente."</span></span></blockquote>
<br />
<div style="line-height: 19.1875px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Benito Quinquela Martín</span></div>
<div style="line-height: 19.1875px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPovSK2z6oXaOidFrqPxjTDJwVVBjAztiZAnFsq2NP19Hth5hwmIBITiaUEa6erOdkLW2APNMyQ9987WPj62ryWPy-Onm_5J0ziJPvEaeOVbzYk3nbQ_L2YpxfW7reOHgjlBth0aFn9ew/s1600/P1010887+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPovSK2z6oXaOidFrqPxjTDJwVVBjAztiZAnFsq2NP19Hth5hwmIBITiaUEa6erOdkLW2APNMyQ9987WPj62ryWPy-Onm_5J0ziJPvEaeOVbzYk3nbQ_L2YpxfW7reOHgjlBth0aFn9ew/s400/P1010887+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tipiques cases del Caminito</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="line-height: 19.1875px; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk1DUt4sKAXoyvTNcYHhVThHUYs2gFL1IBQMeru7oqoIjWWsZl1wHMEtwIfmIvvhBjCGaGJK59XCqwaAPl5AsELE9Dfqt2arS-6emNpsw5s-_mo_c21tjq-X6Hu8pjQgiPRN07eIq6CeY/s1600/P1010879+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk1DUt4sKAXoyvTNcYHhVThHUYs2gFL1IBQMeru7oqoIjWWsZl1wHMEtwIfmIvvhBjCGaGJK59XCqwaAPl5AsELE9Dfqt2arS-6emNpsw5s-_mo_c21tjq-X6Hu8pjQgiPRN07eIq6CeY/s400/P1010879+(FILEminimizer).JPG" width="283" /></a></div>
<div style="line-height: 19.1875px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 19.1875px;">Preciós. Acollidor. Diferent. Ple de vida. No podia parar de tirar fotos. La gent simpatiquissima et convidava a sentar-te en una de les moltes terrasses a prendre algo, però em venia de gust seguir</span><span style="line-height: 19.1875px;"> passejant. Les cases de fusta i xapa que donen al Caminito son de l'estil tradicional boquense. És un tipus de vivenda popular i precària que va caracteritzar el barri des dels seus origens fins a finals del s.XIX com centre de residència d'immigrants italians. Les cases es troben pintades de colors brillants. Pel voltant, al costat de la via del tren, em va encantar tot un passeig conegut com el "paseo de la Poesía". Tot eren murs i cases amb grafitis escrits a les parets, una serie de poemes que t'obligaven a parar a llegir-los. Si o si. Era un museu a l'aire lliure, i per tant, gratis. I tot el que és gratuït no dubtis en agafar-ho. </span></span></div>
<div style="line-height: 19.1875px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0IYRKGO2ocNq3QtmhuPRBPEzhOaMEDY2jrHEM3gtXibTItXCZuAZdPbotvNj18jrxasvsKRZDlHZ_ZVuneFX1pCKzlVwOlMhsJtkfe-uRciMP9XT3KzwPreLGmbtUq__CHrq4e_Qop10/s1600/P1010751+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0IYRKGO2ocNq3QtmhuPRBPEzhOaMEDY2jrHEM3gtXibTItXCZuAZdPbotvNj18jrxasvsKRZDlHZ_ZVuneFX1pCKzlVwOlMhsJtkfe-uRciMP9XT3KzwPreLGmbtUq__CHrq4e_Qop10/s320/P1010751+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barri de San Telmo</td></tr>
</tbody></table>
Després de caminito vaig tornar per l'alberg. Ja era mitja tarda. El dia havia estat profitós. Buenos Aires m'estava agradant moltissim. Té de tot. Botigues, bars, museus, parcs, jardins, futbol... Potser destacaria com a punt desfavorable el servei de transport de busos metropolitans. Si vols pujar-hi necessites o bé una targeta recarcable (bono bus) o moltes monedes sueltes. I a Argentina és molt i molt difícil disposar de pesos sols en moneda. El bitllet més petit és el de 2 pesos. Llavors ja ve la moneda d'un peso, molt similar a un euro. Per fer-nos una idea del valor, el canvi està a 1€ = 8,1 pesos. Doncs bé, la gent va boja per tenir monedes soles. Vaig entrar en un quiosc d'un xino i tenia un cartell que necessitava moltes monedes, i oferia una comissió d'un 5% per cada 100 pesos que li canviésis en moneda. Vist això, i que com que no gasto gaire no tinc monedes a les butxaques, vaig anar a agafar un bus i no em van deixar pujar per no tenir monedes. Però a part d'això, m'apunto Buenos Aires com un possible lloc per viure.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOZTuioSZoS9ncJ_8O3fRnBEeTJ8cM4O6UzzF5OsbcfOPAvWqr25TWB3yAOoA2Eum87tFROY-v5O1Zhzr5XWhisgEcgt4iyXrtOyXmCfEHUM5RcYqT3e-cQbpBN0x2ZKAnw6y5JMqZP-E/s1600/P1010744+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOZTuioSZoS9ncJ_8O3fRnBEeTJ8cM4O6UzzF5OsbcfOPAvWqr25TWB3yAOoA2Eum87tFROY-v5O1Zhzr5XWhisgEcgt4iyXrtOyXmCfEHUM5RcYqT3e-cQbpBN0x2ZKAnw6y5JMqZP-E/s400/P1010744+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bus al barri de San Telmo<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo-2VbMRYqZ4Swo7M3UV3eIZhbj9GYa0hH3ZPLwOguVCEyulzIoBvmMVxeQQSG-tBNmEmRDL0c8BQ5eUnzoCcvTlzLlTjLLUkuxyd_fd-iJKLyFDOFumIbWgqihMLkFPMqYKUqC_F9HgQ/s1600/P1020005+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo-2VbMRYqZ4Swo7M3UV3eIZhbj9GYa0hH3ZPLwOguVCEyulzIoBvmMVxeQQSG-tBNmEmRDL0c8BQ5eUnzoCcvTlzLlTjLLUkuxyd_fd-iJKLyFDOFumIbWgqihMLkFPMqYKUqC_F9HgQ/s320/P1020005+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a>L'endemà vaig haver de canviar de hostel. En el que estava havia reservat per 3 nits i al voler-ho allargar més dies ja tenien més reserves i cap habitació disponible. Vam anar a un altre igual de cèntric però més familiar i acollidor. Després de fer el check in i de dinar algo vam anar a passejar per Palermo i cap a la zona de la Recoleta. Palermo és un barri principalment residencial tot i que també hi han oficines i empreses. Està ubicat al nord i és el que té l'extensió més gran de tot Buenos Aires. Hi destaquen les vivendes elegants i els seus carrers plens d'arbres. També disposa d'una coneguda zona d'oci amb un munt de restaurants, pubs i bars musicals. Sortint de Palermo et trobes el Jardí Botànic i el Zoològic. Ja que sóc contrari a que els animals estiguin tancats i no m'agraden els zoològics, vaig anar passejant pel Jardi Botànic fins al barri de Recoleta.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi49sgh7uYZUexF235SoUIrQrSh_SC-P5KIVex-iCz6-FIHeTOC0XI9kKp7Q19F8WJKN6VH36R3gsu9De44liZecpWE71CX-YMXx9Lcf6cDZbbSfbQfptIkhwoQ3QIBP9V7tld8c2umO_8/s1600/P1020036+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi49sgh7uYZUexF235SoUIrQrSh_SC-P5KIVex-iCz6-FIHeTOC0XI9kKp7Q19F8WJKN6VH36R3gsu9De44liZecpWE71CX-YMXx9Lcf6cDZbbSfbQfptIkhwoQ3QIBP9V7tld8c2umO_8/s200/P1020036+(FILEminimizer).JPG" width="150" /></a></div>
Pel camí et trobes moltes zones verdes i més parcs. La ciutat n'està plena. I la gent ho aprofita. Trobes molta gent descansant a la gespa. Families jugant amb els nens, parelles estimant-se, persones passejant el gos. Una ciutat molt viva.<br />
De camí cap a la Recoleta volia passar pel jardí japonès. Famós i bonic jardí oriental al mig de la ciutat. La pena va ser que estava tancat i em queda pendent per un altre dia.<br />
Fins a la Recoleta hi destaca la quantitat de gent que trobes practicant algun esport. La majoria corrent, però moltissima gent patinant, en bici o practicant futbol i gimnasia a la gespa.<br />
<br />
<br />
La Recoleta és un altre barri residencial, més cèntric que Palermo. És una zona d'un ampli interès històric i arquitectònic, sobretot el cementiri, punt turístic i important de la ciutat on em dirigia i que tampoc hi vaig poder entrar. També estava tancat. Culpa de que m'agradi tant perdre'm passejant i fent fotos, deixant-me absorvir per la ciutat. O sigui que a part del Jardí Japonès també hauré de trobar temps per anar a veure el cementiri.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZOiNE9vlu_BAyEON-eHFPrmKIC5Y1t5PEpbXxC8_avKP3KfJB9hhliVrqMKn9dTEL3qTj-bgPdylzk4AGAYcVenSVjbQM7FTWSwzumFg2VRSZHT0y7P9WUz-LQP6FDcKtgxUQ70YVh10/s1600/P1020079+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZOiNE9vlu_BAyEON-eHFPrmKIC5Y1t5PEpbXxC8_avKP3KfJB9hhliVrqMKn9dTEL3qTj-bgPdylzk4AGAYcVenSVjbQM7FTWSwzumFg2VRSZHT0y7P9WUz-LQP6FDcKtgxUQ70YVh10/s400/P1020079+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
Pel barri Recoleta hi creua una imponent avinguda; La Libertador. Que en aquelles hores estava plena d'un increïble embús de cotxes. I just al costat hi ha el Museu Nacional de Belles Arts, que a la seva exposició permanent hi té obres d'art de valor incalculable. Tot seguint la Avenida Libertador vaig anar a trobar la famosa 9 de Julio, la més ample del món. Ja era de nit i les vistes eren precioses amb l'impressionant Obelisco llençant un fort canó de llum cap al cel.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi54Xtu0VMr1ZCY_wehcTGF5ox3TJlYsqHj_B28Eyaid9J_-pDuXOpAa3dMwzUKDKJwaE_1zurDm3NO6zX8-a4jfikcNhobeEuvPiy8SJwJy8GCHA0cwNr3wFjVxo2iHJMcTWNhtB3SA5A/s1600/P1020151+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi54Xtu0VMr1ZCY_wehcTGF5ox3TJlYsqHj_B28Eyaid9J_-pDuXOpAa3dMwzUKDKJwaE_1zurDm3NO6zX8-a4jfikcNhobeEuvPiy8SJwJy8GCHA0cwNr3wFjVxo2iHJMcTWNhtB3SA5A/s400/P1020151+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Avenida 9 de Julio</td></tr>
</tbody></table>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnzJ0yV994VXVHBWD2c-2jyQ1bhtSiNlhyGSthen0RYFd9-oMvjpAv-LVP_z-qoHswYqJChvlDx3pPWoVHA6-TA3SpGsOWwG0DjbRoNU8GBnMvz-MqxjEw7YX4qzLTq8rd_3v3eDfdkac/s1600/P1020171+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a>I atravessant la llarga avinguda vaig arribar a l'alberg. Cansat però content. Quan vaig revisar la ruta que havia fet aquella tarda, amb l'ajuda dels mapes, em va sorprendre veure que havia caminat més de 9km. No ho semblava pas. Potser perquè tot el que vaig veure em va agradar. A lo millor si m'obliguéssin a caminar aquesta distància em faria mandra, per això sempre dic que deixar-te perdre pels llocs que no coneixes és el millor que pots fer quan viatges. D'altra banda aprofites per fer exercici, ja que caminar és l'esport més barat que existeix.<br />
<br />
El dia previ a marxar per primer cop de Buenos Aires, ja que hi tornaré més endavant, vaig passar el matí tranquil. Vaig anar fins a la terminal de busos de Retiro per trobar la millor manera de marxar l'endemà en direcció a La Plata. Només són uns 55km, una horeta en bus, i vaig comprar un bitllet per uns 20 pesos. Bitllet que més tard no utilitzaria ja que al final el meu gran amic Pol em va venir a buscar a la ciutat aprofitant que li venia de camí tornant de la feina.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnzJ0yV994VXVHBWD2c-2jyQ1bhtSiNlhyGSthen0RYFd9-oMvjpAv-LVP_z-qoHswYqJChvlDx3pPWoVHA6-TA3SpGsOWwG0DjbRoNU8GBnMvz-MqxjEw7YX4qzLTq8rd_3v3eDfdkac/s1600/P1020171+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnzJ0yV994VXVHBWD2c-2jyQ1bhtSiNlhyGSthen0RYFd9-oMvjpAv-LVP_z-qoHswYqJChvlDx3pPWoVHA6-TA3SpGsOWwG0DjbRoNU8GBnMvz-MqxjEw7YX4qzLTq8rd_3v3eDfdkac/s400/P1020171+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista d'es d'un dels dics de Puerto Madero</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzkTVKCm7WDFNc4QEtsQgnPzwc09NGpypa2S0Hw9z5sQHGVTbcEyaRp5RF92fvZYnAYoOAWgFqo86KUjgvMUXwu0dGENHnx4XMaCAvaNr-0tfM7ZYrdUbe2J6CupddvuY4HJd7METokyM/s1600/P1020193+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzkTVKCm7WDFNc4QEtsQgnPzwc09NGpypa2S0Hw9z5sQHGVTbcEyaRp5RF92fvZYnAYoOAWgFqo86KUjgvMUXwu0dGENHnx4XMaCAvaNr-0tfM7ZYrdUbe2J6CupddvuY4HJd7METokyM/s320/P1020193+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a>A la tarda tocava un passeig obligatori; Puerto Madero i la Costanera. Puerto Madero és un dels barris més exclusius i "pijets" de la ciutat. Es troba en una zona cèntrica i a prop del Riu de la Plata, pel que la seva ubicació és molt bona. Es veu que el nom del barri ve d'un comerciant de la ciutat, Eduardo Madero, que va presentar uns projectes per edificar i millorar el port. Buenos Aires sempre havia tingut problemes perquè els grans vaixells poguéssin arribar a la vora ja que el riu era de poca profunditat i feia que els vaixells no es poguéssin acostar a la costa, havent d'estar lluny i descarregar les mercaderies en llanxes. L'any 1882 el govern va contractar a Eduardo Madero i li va ordenar que s'encarregués de construïr un nou port per sol·lucionar aquests inconvenients. El projecte es va duur a terme tot i la seva complexitat, ja que es tractava d'omplir tota la costa del riu amb terra per formar una inmensa illa artificial separada de la ciutat per 4 dics i 2 dàrsenes d'accès pels vaixells. A més per entrar per terra es van costruïr 4 ponts giratoris a fi de conectar el port amb Buenos Aires. El projecte finalment es va constuïr però anys després es va deixar d'utilitzar ja que no era funcional.<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJEpZ_7hKf-XRUuumNGpCmzJCPl49GKnnAO5Ebc1zI_-JSGM0bFeErA2ZxmRkKsCLoRZhdJACkzQfb0ttM-xCz2ZH5zI7wlkSK27ln7GaNUlEBCiJCo1dxDnkCdhoaOobdNA2FcrDeFms/s1600/P1020272+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJEpZ_7hKf-XRUuumNGpCmzJCPl49GKnnAO5Ebc1zI_-JSGM0bFeErA2ZxmRkKsCLoRZhdJACkzQfb0ttM-xCz2ZH5zI7wlkSK27ln7GaNUlEBCiJCo1dxDnkCdhoaOobdNA2FcrDeFms/s320/P1020272+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a>Doncs el passeig des del centre per Puerto Madero és molt entretingut. Grans edificis i centres de negocis, entre el que destaca la torre més alta d'Argentina; Alvear Tower, de 235m d'alçada i 54 pisos. Impressiona des de sota. I creuant els antics dics i dàrsenes arribes a la costanera o la costanera sur, com li diuen ells. Es tracta d'un antic passeig per la costa pel costat del Riu de la Plata i junt a l'actual reserva ecològica. La costanera va funcionar com un balneari públic fins la dècada dels anys 80, quan van omplir la vora del riu i van crear la Reserva Ecològica Costanera Sur. Durant la dècada del 1920 es veu que hi havien moltíssimes cerveseries i restaurants en front del balneari. Avui en dia hi destaquen els "xiringuitos" o petits llocs de menjar ràpid on vaig al·lucinar amb les "parrilladas" que fan. Si vas a Buenos Aires, et recomano guardar-te un racó del temps per passejar al capvespre per la costanera, millor amb bon temps, i poder degustar el típic "choripan". Passejant per allí a aquella hora, les olors de brasa i de carn cuinant-se lentament, et criden a que t'assentis a provar una de les moltes coses que preparen. Jo vaig provar el més conegut; el "choripan". Et possen en un gran entrepà un troç generós del que ells li diuen "chorizo" i que jo ho identifico com a llonganissa. Llavors al costat del xiringuito hi ha una taula amb un munt de pots de salses i amanides amb el que acompanyar l'entrepà al teu gust. Ho recomano de veritat; bo, bonic i barat.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7CA5ai7YQJxJfeBX6nFTjsslN9tXa6Pu0N354Cu066CR2xOXrnUnMe31MWiVzaGIZFvunPIELevVZldb2ISppDw2BPqKL78sjYEVmQVBxdmwmw-X7uIbDiR1z7zl28Z37Osq59gOD8_c/s1600/P1020229+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7CA5ai7YQJxJfeBX6nFTjsslN9tXa6Pu0N354Cu066CR2xOXrnUnMe31MWiVzaGIZFvunPIELevVZldb2ISppDw2BPqKL78sjYEVmQVBxdmwmw-X7uIbDiR1z7zl28Z37Osq59gOD8_c/s400/P1020229+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Llocs de "parrillada" a la Costanera Sur</td></tr>
</tbody></table>
Amb la panxa plena només quedava un altre passeig de tornada cap al hostel. La mateixa ruta però a la inversa per poder disfrutar de l'skyline de Puerto Madero amb tots els edificis il·luminats. Bonica postal. I a descansar al hostel. L'endemà partia cap a La Plata a passar uns dies familiars en bona companyia, la millor manera de conèixer com viuen els argentins; des de dins.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAIigBJ8oxoQO2wVowwfZvBjKoKY8Z9LrrHC0ek4qPxOOywQy2Z2tMeAxe-jSvRy2TJ0iS0anqgNnLyuFhvpVQ7pNlXDpeOPC4DQDU70gVuErVkbelqHc1cJZWSRl4nU_UD9evU_JVfAY/s1600/P1020323+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAIigBJ8oxoQO2wVowwfZvBjKoKY8Z9LrrHC0ek4qPxOOywQy2Z2tMeAxe-jSvRy2TJ0iS0anqgNnLyuFhvpVQ7pNlXDpeOPC4DQDU70gVuErVkbelqHc1cJZWSRl4nU_UD9evU_JVfAY/s400/P1020323+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Puerto Madero de nit</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.4em; text-align: start;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-54188019423815056612013-11-12T17:33:00.001-08:002013-12-15T10:12:17.495-08:00Asunción: Paraguay, terra de contrastos. <div style="text-align: justify;">
Marxar de Brasil em va fer pena ja que m'hi hagués quedat més dies però abans de començar aquesta aventura ja sabia que durant les dues primeres setmanes l'itinerari seria una mica apretat. El viatge havia de continuar. Vam sortir de Foz du Iguazú a les 16:00 de la tarda en un bus que ens duria a la capital de Paraguay en unes 7 hores; Asunción. Era el primer canvi de país de l'aventura. Ja havia fet algún pas fronterer terrestre, recordo molt quan vaig passar de Tailandia a Birmania (Myanmar) per terra. Allí però només va ser utilitzant el visat turístic tailandès. Aquest cop tot va ser dalt del bus.
Just sortint de Foz de Iguazú en 10 minuts et plantes a la frontera amb Paraguay. El bus para, baixes, passes per la finestreta d'immigració de Brasil i et sellen la sortida. Avances uns metres a peu i ja estàs a Paraguay on et sellen l'entrada al país. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIBVknMd0St13lxk6KyGojprmKcpCHiUWFhlapndrgn6j6Pt-Sy2KrEwlHoC8uhmEdhKvVXRTx4m_1dVLVHg8Z1PqwpaTvNnO2EOqN7UPY9bDWdkr3-aHv779pSTHk2HVlIhsIEx4TZzA/s1600/P1010416+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIBVknMd0St13lxk6KyGojprmKcpCHiUWFhlapndrgn6j6Pt-Sy2KrEwlHoC8uhmEdhKvVXRTx4m_1dVLVHg8Z1PqwpaTvNnO2EOqN7UPY9bDWdkr3-aHv779pSTHk2HVlIhsIEx4TZzA/s320/P1010416+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Frontera (esquerra Paraguay-dreta Brasil)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Va ser relativament fàcil. M'ho imaginava més complicat però millor així. La primera ciutat que trobes a l'entrar a Paraguay és la temuda Ciudad del Este. Des que vam arribar a Foz de Iguazú que les recepcionistes del hostel no ens paraven de remarcar que anéssim en compte a l'hora d'acostar-nos a la Triple Frontera, i que si hi anàvem, ho féssim sobretot per la part Argentina, la més segura.</div>
<div style="text-align: justify;">
La regió de la Triple Frontera és la zona compresa principalment per les ciutats de Foz de Iguazú (Brasil), Ciudad del Este (Paraguay) i Puerto Iguazú (Argentina). És una zona on convergeixen diferents cultures: argentins, brasilers, paraguaians, àrabs, xinesos, coreans, etc. Aquesta conjunció de cultures fa que sigui una àrea en permanent transformació sociocultural amb un munt d'ètnies. La regió de la Triple Frontera és famosa per la seva fama pel que fa a activitats il·lícites que s'hi desenvolupen. Ciutad del Este seria l'epicentre d'aquestes activitats. Bona entrada a Paraguay doncs. Motius no els hi faltaven a les de l'alberg per alertar-nos. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La principal activitat delictiva es basa en la falsificació i contraband de diferents mercaderies (cigarrets, electrònica, drogues i armes). Aquest tràfic il·legal d'articles configura una zona on s'ha tornat molt difícil qualsevol control i a Ciudad del Este es poden obtenir productes electrònics a un cost més baix que el mercat intern. És a dir que no es tracta d'una zona oculta o exclusiva pels que només desenvolupen el comerç il·legal a gran escala, sinó també per a qualsevol turista que vol obtenir aquests béns. La pirateria i comercialització de mercaderia de contraband a Ciudad del Este es veu facilitada per la legislació paraguaia, que permet patentar en el Registre Nacional de Marques internacionals d'empreses que no estan assentades al país.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX0ai0fxWtmSUZ_UvqFFvJY8VT2no5VOi6c-E4L658rwzxF9VNkQoPLvAGNcqxIpnoxpLuOLlh0UfvfmWIGCOfy0wZ0qnolqQRsZpOecCdKvK_RVsOwdBalad4Yf9NV4y2-O-RWGo78Sw/s1600/P1010427+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX0ai0fxWtmSUZ_UvqFFvJY8VT2no5VOi6c-E4L658rwzxF9VNkQoPLvAGNcqxIpnoxpLuOLlh0UfvfmWIGCOfy0wZ0qnolqQRsZpOecCdKvK_RVsOwdBalad4Yf9NV4y2-O-RWGo78Sw/s320/P1010427+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a>S'embla estrany però es podia olorar el perill i un clima tens. Haviem de parar a la terminal de Ciudad del Este a recollir a tots els passatgers que faltaven per omplir el bus direcció Asunción. El conductor del bus ens va dir que no sortissim del bus i esperessim al nostre lloc. Per la finestra vaig poder veure com un policia armat saludava al conductor i deixava les seves pertinences al bus. Ens acompanyaria durant tot el trajecte. Abans però, va col·locar una petita taula al costat de la porta i va inspeccionar el 100% de l'equipatge de tots els passatgers que van pujar a Ciudad del Este. A nosaltres no ens van revisar res. La cosa anava en serio. Allò havia de ser bastant perillós. I la veritat que es veia que Ciudad del Este no era com Foz de Iguazú. Res a veure, la pobresa estava per tot arreu. Pobresa, brutícia, delinqüència... Paraguay, terra de contrastos. Era el que més veuria a partir d'ara en tota la meva curta estada a aquest país de sudàmerica. Un gran contrast amb Brasil, en la majoria dels aspectes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Un cop ja en marxa vaig fer un gran esforç per no adormir-me però va ser en va. Com a tots els busos, em tornava a quedar fregit. Total, ja era de nit. No em perdia res. I això que em va tocar al costat un paraguaià de 120 kg que em sembla que es va passar el viatge menjant unes rosquilles tipiques que li van vendre dues venedores que van pujar dalt del bus. Tothom en comprava entre 2 i 3 i ell en va demanar 14. El paio es va apalancar com si estés al sofá de casa, menjant rosquilles i ocupant bona part de la meva zona del seient i amb el braç tan damunt l'apoiabraços que em sembla que el va deformar. Tot i això, i que hi havia l'aire acondicionat tant fort que semblava que el bus fos descapotable, vaig poder dormir com un nen, arrecerat a la caloreta que desprenia el meu company de viatge.<br />
<br />
Vam arribar a Asunción entre les 12 i la 1 de la nit. Baixo a recollir la motxilla i la sorpresa va ser que es devia desenganxar l'etiqueta amb el registre d'equipatge i el policia no me la volia donar. Sort que sempre porto un cartell identificatiu amb les meves dades penjades a la motxilla i després d'ensenyar-li el passaport la vaig poder recollir. Després el ritual de buscar un caixer i treure efectiu en la moneda del país. És un ritual que costa acostumar-shi ja que és complicat pensar en com està el canvi i fer els càlculs per no treure cap quantitat desorbitada. En aquest cas, va ser molt surrealista ja que el canvi estava a 1€ = 6000 guaranís. Tela la quantitat de bitllets que em va donar el caixer... I ja amb diners a la butxaca, un taxi i cap al hostel.<br />
<br />
Tot i arribar de matinada ens van atendre molt bé. Vam deixar les motxilles i vam buscar un lloc on menjar algo ja que feia hores que no ho feiem. La primera impressió d'Asunción de nit no va ser gens agradable. No és que tingués l'allotjament en una mala zona, sinó que pel que vaig poder veure, a Asunción no hi ha cap bona zona. A prop de l'alberg vam trobar una paradeta on un senyor ens va preparar una hamburguesa completa boníssima a les 2 de la matinada. I havent menjat, tornant cap a l'alberg, el primer gran susto del viatge. Just al costat del hostel hi havia una comissaria de policia. Just al passar pel davant se m'acosta un agent i em demana la documentació. Li dic que la tinc a l'hotel, que acabo d'arribar i vinc de menjar algo, que si vol m'acompanyi i li ensenyo. No s'ho creia. Em comença a llençar preguntes que d'on sóc, d'on vinc, on vaig, com he entrat al país, que hi vaig a fer... I amb tot això que el seu company desenfunda la pistola i fa l'intent d'apuntar-nos seguint demanant que on teniem la documentació. Era clar i evident que anaven en un estat ebri considerable. Borratxos perduts, vaja. No se com, depsrés de repetir 25 vegades que m'acompanyés a l'alberg a buscar el passaport, em va deixar marxar. Tot va quedar en un susto. Entre Ciudad del Este, la Triple Frontera, el gordo del bus i el policia borratxo, Paraguay no era, per ara, tal com m'ho havia imaginat.<br />
<br />
L'endemà em vaig despertar aviat per la forta calor que ja feia. A les 8 del matí estavem a 30º. Suant com un pollastre em diu la noia de l'alberg que aquella temperatura és agradable, normal en primavera, que a l'estiu que comença per Nadal arriben gairebé a 50º. Em sembla que no faré cagar el tió a Paraguay. Agradable deia... Esmorzant a 30º a les 8 del matí en ple mes de novembre!! Una dutxeta, la càmera a la mà i cap a conèixer la ciutat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3o-dKo62WF6wZ5O7_Cq8ieDSg1thvUboD6wZJxF8zw97YtVffmwka0v9aBImsBM4nXfHC-OFwn7LxXU7yX2CpUREcmuOdk-JoY6paoFpFaNcRplzQNrfAcDzeodGE4SaGLzkqcDCGziA/s1600/P1010434+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3o-dKo62WF6wZ5O7_Cq8ieDSg1thvUboD6wZJxF8zw97YtVffmwka0v9aBImsBM4nXfHC-OFwn7LxXU7yX2CpUREcmuOdk-JoY6paoFpFaNcRplzQNrfAcDzeodGE4SaGLzkqcDCGziA/s400/P1010434+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="400" /></a></div>
Tot i que al veure Asunción per primer cop de dia, seguia predominant el contrast i la diferència amb el que havia vist fins ara, ja em va semblar una altra cosa. Per mi la temperatura no era gens agradable però en canvi si ho eren la gent que hi viuen. Tots amb un somriure no paraven de demanar-nos fotos pel carrer. Sense faltar al respecte ni molt menys, asunción sembla que hagi sortit d'una guerrar recent. Hi regna la brutícia, la pobresa, el desordre, edificis en runes.... Molt malament.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Asunción es la capital i la ciutat més poblada del Paraguay. És un municipi autònom i independent, pel que no està integrat formalment a cap departament o estat. Hi viuen uns 600 mil habitants. L'idioma més parlat és l'espanyol tot i que també s'hi parla guaraní i un altre</div>
dialecte anomenat joparà, una barreja dels dos primers. Destaca el casc històric de la ciutat que es pot recorrer a peu. Es veu que Asunción havia estat un centre aglutinador de músics, poetes i pintors. Després la ciutat es va veure afectada per una serie de governs dictatorials que fins fa poc encara duraven.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXAqLwYpAExjGd4z5K5zBoQOTo2cJpev3vNpxXGCueIilDV9XdCzVv8E-msVwN3h90sStm5-oHoyTdT9EmIRq4xPyFT3HPGzx8QZM0ypbMCTQ3-vIV-Ym-wjnMPCrs3YdIeY8MXeXI0CM/s1600/P1010465+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXAqLwYpAExjGd4z5K5zBoQOTo2cJpev3vNpxXGCueIilDV9XdCzVv8E-msVwN3h90sStm5-oHoyTdT9EmIRq4xPyFT3HPGzx8QZM0ypbMCTQ3-vIV-Ym-wjnMPCrs3YdIeY8MXeXI0CM/s200/P1010465+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="150" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel matí ens vam dirigir a veure el famós Mercado IV, un dels llocs més tradicionals i característics de la ciutat. Durant anys va ser el centre del comerç barat d'Asunción i la segona zona comercial de la ciutat quan no existien les botigues. Tot i així, a dia d'avui ni les botigues corrents han pogut eclipsar al Mercat IV. Impressionant centre de compres on s'hi ven de tot. Hi podem trobar des de fruites, verdures, carn, fins i tot roba de marca (marca "no ti fixis"), articles electrònics,... etc. Vaig al·lucinar. No m'ho imaginava tant gran. En un moment em vaig transportar de sudamèrica al gran basar d'Istanbul. No sabies on erets. Laberints i laberints de paradetes on venien de tot. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4b_bBORFjZkee7lL7-NhuESgMR-NLjAohmoWfolRwvzYuI9k-sORUMYJRShDWe6-kqI8sTUfqC0bYiHQXG3UzLPFuz7Y8JbrHFKzUJaia6PwSqG-crTp3Z6hLdE7ubrbWBuFITAPe2-o/s1600/P1010477+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4b_bBORFjZkee7lL7-NhuESgMR-NLjAohmoWfolRwvzYuI9k-sORUMYJRShDWe6-kqI8sTUfqC0bYiHQXG3UzLPFuz7Y8JbrHFKzUJaia6PwSqG-crTp3Z6hLdE7ubrbWBuFITAPe2-o/s400/P1010477+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Després de perdren's durant unes dos hores per allí i de sentir com aquesta gent viu i com sent el comerç vam anar a descansar al hostel ja que la calor era insoportable. A la tarda quan va afluixar vam sortir per donar un tomb pel casc antic. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Allò estava desert. Semblava l'oest americà. Només faltava veure passar la tipica bola d'arbustos rodant amb el vent i que em sortís el Clint Eastwood d'una cantonada i em digués "donde vas forastero". No hi havia ni una ànima!! Suposo que era per la calor però no era normal caminar sols per la capital del Paraguay. Ni un sol turista. Res. Fins i tot feia por. Tot i això, amb l'ajuda del mapa vam anar a veure les quatre coses més importants, la Plaza Uruguaya, el Panteón i la Catedral. Pel meu punt de vista, poques més coses interessants té Asunción. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7CurQYzg9ON59Phe7sl-M1SCWsa-qvzXSDfScPFMjgVoPYotT5IpyDRsH-6G8ZUlFTSgCq2fEaH_aOyGcQlaSJsxwVnwqzEUvn1HnhiQ4JjntHeg9cSPOnWZtham6t6SJt9lRWZqp2kM/s1600/P1010496+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7CurQYzg9ON59Phe7sl-M1SCWsa-qvzXSDfScPFMjgVoPYotT5IpyDRsH-6G8ZUlFTSgCq2fEaH_aOyGcQlaSJsxwVnwqzEUvn1HnhiQ4JjntHeg9cSPOnWZtham6t6SJt9lRWZqp2kM/s400/P1010496+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panteó</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjynAoRzwoCbo_66ofw-GlzINENOdOkSTHaZakoUgsCB1-ZYFjzUce2zNHTU7BUhNUXlFof6rG5xyUvLcYY6V_RGtfxF9coJWInz7OrYirp4BY2P7xxxNVlzMEaDq0vSKNOurlYX6p-83Y/s1600/P1010522+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjynAoRzwoCbo_66ofw-GlzINENOdOkSTHaZakoUgsCB1-ZYFjzUce2zNHTU7BUhNUXlFof6rG5xyUvLcYY6V_RGtfxF9coJWInz7OrYirp4BY2P7xxxNVlzMEaDq0vSKNOurlYX6p-83Y/s400/P1010522+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Catedral d'Asunción</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicvwQ55wdeVf_yVVf431Hpp52TjuqYw8aG4PHsijniQcSaYk4HfaC4xEgsRSsToZ-fLz4V2y5taz-zxfuipJ7-vUSsutmR9NvDCr0qvSyMhidTtwp2XSmuBE-TYt5lnJFS7fbo2M6L2ko/s1600/P1010512+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicvwQ55wdeVf_yVVf431Hpp52TjuqYw8aG4PHsijniQcSaYk4HfaC4xEgsRSsToZ-fLz4V2y5taz-zxfuipJ7-vUSsutmR9NvDCr0qvSyMhidTtwp2XSmuBE-TYt5lnJFS7fbo2M6L2ko/s320/P1010512+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Passejant pels carrers deserts de la ciutat em va seguir cridant l'atenció la deixadesa i la pobresa que hi regnen. Tot el terra ple de brutícia i ple de runa. La veritat és que costa d'entendre com poden viure en aquest desordre. Si la capital del país és així, com deuen ser la resta de ciutats i petits suburbis? La resposta la vaig trobar a prop de la catedral. En el mapa que duia hi havia una rodona gran feta a mà amb unes lletres escrites on hi posava "barrio popular". Preguntant ens van al·lertar que no hi anèssim. Tot i axí, anant caminant va ser el barrio popular el que ens va trobar a nosaltres. Esgarrifós. Tot un munt de xaboles que em van recordar a les faveles del Brasil, però molt més pobre. No vaig poder evitar fer unes fotos, molt ràpid ja que des de dins d'una xabola va sortir una dona i amb molt bona fe ens va aconsellar que marxéssim corrents d'allí ja que corriem perill. Així mateix. Inclus ens va dir la direcció per on havíem de marxar per no trobar-nos de sobte en un "merder". I clar, li vam fer cas. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_o7Fe2MCHOziXMXYgMna7Jy-0Lq26kM9knbna73yXeJcHt3JnHFhier-XkyN1cd1znNWoJFp_PTmOOfWLHX6BJjWaJWKMb5mj4tGtFfZziVHV6VeKr1FTeQnBOwJF1gaU3RHLF6s1xLw/s1600/P1010537+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_o7Fe2MCHOziXMXYgMna7Jy-0Lq26kM9knbna73yXeJcHt3JnHFhier-XkyN1cd1znNWoJFp_PTmOOfWLHX6BJjWaJWKMb5mj4tGtFfZziVHV6VeKr1FTeQnBOwJF1gaU3RHLF6s1xLw/s400/P1010537+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Tot just al costat del barri popular em vaig trobar amb aquesta imatge. Un munt de nens jugant en un camió d'escombraries. Revolcant-se i remenant tota la brossa. Molt dur veure-ho però eren feliços a la seva manera.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicDB5VTNfmvyaK-3q6pyca3Dv8mzmwIJGvMqFaoKUc6e9ywcrYcYTJCMTKKQIrMAOoS_yQwBYjkGerXQZVZBdj9mF1a83UzW6Xqt6EphqFjnP2MYCvVLAoZ6Uwo5sDcipFF6QXGbTkaAY/s1600/P1010534+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicDB5VTNfmvyaK-3q6pyca3Dv8mzmwIJGvMqFaoKUc6e9ywcrYcYTJCMTKKQIrMAOoS_yQwBYjkGerXQZVZBdj9mF1a83UzW6Xqt6EphqFjnP2MYCvVLAoZ6Uwo5sDcipFF6QXGbTkaAY/s400/P1010534+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Al vespre després d'assegurar-nos el bitllet per sortir de Paraguay direcció Argentina, relax i moment per descansar al hostel. Moments per llegir, escriure i per parlar amb tots els de casa. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPKiljUBTnw-usaegleMDcZCJC6lUokWbHCEqb-13_sgLf8RMpzx-cVmHPZcvrmCrHPGfE09-BIg6xPAOh9D2cxDjfzDiyj1ZPXJsn-j1pz2EziqDEUS8tzDvJBkFHire4zWWiVRUp2SI/s1600/P1010445+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPKiljUBTnw-usaegleMDcZCJC6lUokWbHCEqb-13_sgLf8RMpzx-cVmHPZcvrmCrHPGfE09-BIg6xPAOh9D2cxDjfzDiyj1ZPXJsn-j1pz2EziqDEUS8tzDvJBkFHire4zWWiVRUp2SI/s200/P1010445+(FILEminimizer).JPG" width="150" /></a>El bus cap a Buenos Aires sortia a mitja tarda pel que pel matí després de preparar la motxilla encara tenia una estona per tornar a visitar el curiós Mercado IV. La sorpresa va ser que aquell dia estava tancat. Res a veure amb el bullici que vaig trobar el primer dia. Es veu que per la tarda hi havia derbi de futbol entre els dos grans equips de la ciutat; el Cerro Porteño y Olimpia de Paraguay. Pel carrer anaves trobant tots els aficionats d'ambdues bandes, tots amb els seus colors i al veure't amb la càmera la majoria et demanava que els hi fes una foto i cantaven i corejaven el nom del seu equip. Em va semblar exemplar l'actitud respectuosa dels uns en vers els altres. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAtc3HmblO8skxNR1iBAYVVcQsavREAb_Xsusu5_QW7_U-d7uJpTb3iZyD4tAbCywOFD44ac0vcVyeCj2zth4eLz-nxNWzO-fCziAMLb0Un7OMSoADld29J7hPJWBQ9UmTkBzHYJtSi2M/s1600/P1010591+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAtc3HmblO8skxNR1iBAYVVcQsavREAb_Xsusu5_QW7_U-d7uJpTb3iZyD4tAbCywOFD44ac0vcVyeCj2zth4eLz-nxNWzO-fCziAMLb0Un7OMSoADld29J7hPJWBQ9UmTkBzHYJtSi2M/s320/P1010591+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a>Llàstima doncs que totes les paradetes del mercat estaven tancades o ho estaven fent per anar a veure el partit. Tot i així vaig poder fixar-me un cop més, en l'altre gran adicció que tenen els paraguaians, a part del futbol. Des del dia que vaig arribar a asunción em vaig quedar parat quan vaig començar a veure que tothom anava a tot arreu amb un termo i un got amb una espècie de canya. Coneixia el costum que hi ha a Argentina i també a l'Uruguai de veure el mate; infusió preparada amb fulles de l'herba mate. Doncs després de preguntar-ho em van dir que allí no bebien mate sinó que s'anomenava <b>tereré</b>. És una beguda tradicional de la cultura guaraní consumida al Paraguay i també al nord d'Argentina i a algunes parts de Bolivia. Consisteix en una barreja d'aigua freda i d'herbes refrescants barrejades amb una mica d'herba mate. El tereré i el mate es diferencien en que el mate es prepara amb aigua calenta i en canvi el tereré se'l beuen gelat. Tots deien que beure tereré és realment refrescant i necessari en aquelles terres on fa una calor tant exagerada com la que vaig trobar a Asunción. El que encara em costa d'entendre és com poden anar tots a tot arreu amb aquell tros de termo, la tassa i el got. Els taxistes i conductors de bus ho portaven al costat, tots els botiguers damunt del mostrador, els policies apoyaven el termo a terra, els caminants ho portaven a la mà. No ho vaig probar però a part de refrescant penso que ha de ser bastant adictiu, ja que si a mi ja em molesta la cartera a la butxaca, no em vull imaginar amb un termo a tot arreu, el got i la canyeta metàl·lica. Déu ni do... </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I aquest va ser el meu pas per Paraguay, terra que em va impressionar pel gran contrast entre els seus veïns brasil·lers i argentins. Terra pobre, amb una llei precària, sense ordre i bruta. Realment semblava com si hagués retrocedit uns 20 anys enrera, o més. Tot i això, em quedo amb el caràcter obert de la seva gent, la seva hospitalitat i el seu respecte vers als altres. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH5XkJHe8T2V2bPzzG2m3Wj1Qb7XHTPNZKtPikGyH7dkecCmDkPBvOpzBOyCyMWwG-HBpTzEz6fx-UuseHByT-3Iwo8h8-xGKTZQJxecauMPiobpi6TAt4srKerHtnJClRrcbbqlfT4Ek/s1600/P1010438+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH5XkJHe8T2V2bPzzG2m3Wj1Qb7XHTPNZKtPikGyH7dkecCmDkPBvOpzBOyCyMWwG-HBpTzEz6fx-UuseHByT-3Iwo8h8-xGKTZQJxecauMPiobpi6TAt4srKerHtnJClRrcbbqlfT4Ek/s320/P1010438+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bus típic d'Asunción</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlWc1bpts11EzA7nBRSkHoH3gqaBviow-klL_erdLsCB-EYxLJp95NejFP8OtoR_v6jtUflXbWXL5RJSJhoC8Bc8ISLDlMYWFc_QOe_i-EfsRtnwXGsOwfXJU_HxM8oTrbeMHcMIXSazw/s1600/P1010441+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlWc1bpts11EzA7nBRSkHoH3gqaBviow-klL_erdLsCB-EYxLJp95NejFP8OtoR_v6jtUflXbWXL5RJSJhoC8Bc8ISLDlMYWFc_QOe_i-EfsRtnwXGsOwfXJU_HxM8oTrbeMHcMIXSazw/s320/P1010441+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn0J_ykK-JtItbb85URjpfvxBRt-QJOtU9-iRe44j6bYM1exr0hH_owqMi1zO5dILxB0JeGrlj1I8-EGwkPnQ4XQqE1QPcNm3Nd0dxVsKMdqF0zmgRXBD0FJha_xY91hjTEiX0A6WhQxE/s1600/P1010547+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn0J_ykK-JtItbb85URjpfvxBRt-QJOtU9-iRe44j6bYM1exr0hH_owqMi1zO5dILxB0JeGrlj1I8-EGwkPnQ4XQqE1QPcNm3Nd0dxVsKMdqF0zmgRXBD0FJha_xY91hjTEiX0A6WhQxE/s320/P1010547+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb06002OmX8Ao_uXJyNtgTFSUyyACsPktbi2FbX0XqkBg03wBfT1Xehro3EONa1Xl6owttjoC3U-jEbSa69ACNyJ3PtLn5uzo1qjISZO5hm-Y7AtfVojJPi1mrIMGkeCfwhM-MJQHTQMQ/s1600/P1010558+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb06002OmX8Ao_uXJyNtgTFSUyyACsPktbi2FbX0XqkBg03wBfT1Xehro3EONa1Xl6owttjoC3U-jEbSa69ACNyJ3PtLn5uzo1qjISZO5hm-Y7AtfVojJPi1mrIMGkeCfwhM-MJQHTQMQ/s320/P1010558+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvwPG9sPM3-t8x3uIFIBYCUsjZyWppqiwmkZz4c9sLsasrhfjw-7qXvwV2cUAMXVdci_jk2cQoq3urrLga6gTAPo8xX6hnYEHf7HIOXd8RzvuigV9TMSqe0io0NIJDvTStHuvRwwYy3Kk/s1600/P1010577+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvwPG9sPM3-t8x3uIFIBYCUsjZyWppqiwmkZz4c9sLsasrhfjw-7qXvwV2cUAMXVdci_jk2cQoq3urrLga6gTAPo8xX6hnYEHf7HIOXd8RzvuigV9TMSqe0io0NIJDvTStHuvRwwYy3Kk/s320/P1010577+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pobresa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM3ziJsMeqrYMAhUUa7aMYM8b1aBd-Nt5Fd8d31AW8oLydKSMftn1cDwTR9ejor6QARHHAagmadcHy6pWxXnHAHYNZBHrGt7ITkTeD1VUq7XhGyJwVYFLuwyS9RzJ7arax2THifaKYW0Y/s1600/P1010582+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM3ziJsMeqrYMAhUUa7aMYM8b1aBd-Nt5Fd8d31AW8oLydKSMftn1cDwTR9ejor6QARHHAagmadcHy6pWxXnHAHYNZBHrGt7ITkTeD1VUq7XhGyJwVYFLuwyS9RzJ7arax2THifaKYW0Y/s320/P1010582+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb7M6o411oQOmtnO5cvsFoME4-VKyo1a_7GsG3ivDjdQeRDn5gI1knypTM0AV64RVpNJncHXHNsnikXPuYNpgMpOSjoOXOCIQY5mTSfDJaxvfOXWdkcxiyalk5syqy6Ful6CZkxcx5J4k/s1600/P1010617+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb7M6o411oQOmtnO5cvsFoME4-VKyo1a_7GsG3ivDjdQeRDn5gI1knypTM0AV64RVpNJncHXHNsnikXPuYNpgMpOSjoOXOCIQY5mTSfDJaxvfOXWdkcxiyalk5syqy6Ful6CZkxcx5J4k/s320/P1010617+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Brutícia i runa per tot arreu.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.4em;">
<br /></div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-18608905302836071182013-11-11T13:31:00.001-08:002013-12-15T10:18:20.233-08:00Foz do Iguazú: Patrimoni Natural.<div style="text-align: justify;">
No se com m'ho faig però, tant que em costava dormir en un bus i ara és pujar-hi i quedar-me fregit. I això que preferiria no dormir, primer perquè m'han dit que ronco. A mi no em molesta però no és plan d'anar fent enemics a tot arreu, val més ser respectuós i aguantar despert, si es pot, abans de molestar als altres. I segon, no m'agrada adormir-me ja que m'encanta viatjar d'aquesta manera, tant fa si en bus, cotxe o moto, però en transport terrestre. Crec que és la millor manera de sentir que realment estàs viatjant.
En avió al recòrrer grans distàncies en tant poc temps no arribes a prendre consciència de lo lluny que estàs de casa. En canvi anar 24 hores en bus disfrutant del paissatge i veient els contrastos per on vas passant, et far sentir realment en moviment i disfrutant, tot i que sigui dur i cansat. A part, utilitzar els transports terrestres és una manera més de conèixer la gent local ja que t'estàs convertint en un d'ells. Sempre aprecien i valoren que viatgis en el seu propi medi de transport. Doncs bé, va ser pujar al bus a Rio de Janeiro direcció Foz de Iguazú i no recordo res més. Em sembla que vaig dormir unes 8 hores seguides. Després anava fent cops de cap però la major part del temps, m'han dit que vaig dormir. Si que recordo que les últimes 2 hores de viatge vaig estar despert. I ho recordo perqùe va ser obrir els ulls i veure un paissatge increïble i em vaig obligar a no dormir més, prou greu ja em sabia haver-me perdut bona part del trajecte. Van ser dues hores reecorrent tots els fons de pantalla de windows que existeixen. Un paisatge espectacular. El tipic camp amb herba verda sota un cel ple de núvols. Em va encantar. I així fins arribar a Foz de Iguazú despres de 24 hores de viatge, tot i que per mi només van ser 2.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjHVs-NXTciUH1gxMGiroWEJbbDwClyoXLwrn2i6s5mmjT5AGbuIAb3r4nZI0LdP6IslkBl2-Ys8eb8Gc1roNsB3dT63Dpj5HNbaZA8wsfwgMgoPxjsjqWorLstjsVVDmSjvCuQi1-fz0/s1600/P1010058+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjHVs-NXTciUH1gxMGiroWEJbbDwClyoXLwrn2i6s5mmjT5AGbuIAb3r4nZI0LdP6IslkBl2-Ys8eb8Gc1roNsB3dT63Dpj5HNbaZA8wsfwgMgoPxjsjqWorLstjsVVDmSjvCuQi1-fz0/s400/P1010058+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Foz do Iguazú. Ciutat de l'estat brasiler de Paranà. Amb una població d'uns 260.000 habitants, és mundialment coneguda per les famoses cascades que duen el mateix nom. La veritat és que poca atenció vaig posar en la ciutat. Jo anava allí per les cascades tot i que no està de menys conèixer un lloc nou i seguir aprenent de com es viu al brasil. Ciutat molt petita després d'haver passat per les dues grans metròpolis de Sao Paulo i Rio. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdsHW76YkkUOsu-0AVyHqv8P4IjfoOk1tYRZXca-NFZvjQpl84RPMV7SFSJhZpY9-l2XnpkR2lDNYliIx0TdsHbRzzQ1JnZknF7cbzz51QV71676usOA1NqYogd7Gj32_3xlumRP1Tz54/s1600/P1010384+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdsHW76YkkUOsu-0AVyHqv8P4IjfoOk1tYRZXca-NFZvjQpl84RPMV7SFSJhZpY9-l2XnpkR2lDNYliIx0TdsHbRzzQ1JnZknF7cbzz51QV71676usOA1NqYogd7Gj32_3xlumRP1Tz54/s200/P1010384+(FILEminimizer).JPG" width="200" /></a>Conta amb multitud d'opcions hoteleres i d'allotjament per la gran quantitat de visitants que reben les cascades. Com a ciutat no em va cridar molt la atenció. Seguia la mateixa tònica que els altres llocs de Brasil per on havia passat. Molta seguretat a tot arreu. Quan vas a Brasil, almenys als llocs on he estat jo, és molt curiós fixar-te en l'alt grau de seguretat que hi ha a tot arreu, concretament en els blocs d'edificis. La majoria tenen una gran tanca reixada, molts amb una doble valla de filferro amb punxes i alguns inclus electrificada. Al·lucinant. A part hi ha un conserge/segurata, a la porta de gairebé cada bloc. Com no, molts amb armilla antibales. El tema de les armilles antibales he vist que és una possibilitat per crear i expandir un negoci a Brasil. No se, armilles modernes amb cargador solar pel mobil i la tablet, per exemple... Tothom en porta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs a Foz tots els edificis i cases també contaven amb les tanques de seguretat igual que a les grans ciutats. Un altre tema que em va cridar l'atenció és la manca de semàfors per peatons en tots els passos de vianants. Si. No hi han semàfors. Espavilet com puguis. A més, els semàfors pels cotxes estan situats al carrer en front on s'aturen, no just al davant d'on paren. Complicat. Si vas al Brasil, doncs, para atenció a l'hora de creuar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjx5RzJqpFscmzOiL1Hg6mIJuQh_mRY6xhGygkPrwDC1nClc-fekBy5qUN927jb10x5H2_hjpqr2eHb3RIkdL61myJuNV6zC-7Gj8gbMN4TEn45gxULm7IhIBfzJN3M3Rp5wnUnwh8RZU/s1600/P1010373+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjx5RzJqpFscmzOiL1Hg6mIJuQh_mRY6xhGygkPrwDC1nClc-fekBy5qUN927jb10x5H2_hjpqr2eHb3RIkdL61myJuNV6zC-7Gj8gbMN4TEn45gxULm7IhIBfzJN3M3Rp5wnUnwh8RZU/s400/P1010373+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a>Després de descansar i recuperar els turmells ja que si passes 24 hores assegut en un bus set posen com dues pilotes, vaig conectar-me un rato i preparar les bateries de la càmara i tot ja que demà em tocava veure una meravella natural del món. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em vaig aixecar ben d'hora per aprofitar el dia al màxim. Des de l'alberg vaig poder reservar el que seria una de les primeres grans experiències del viatge; sobrevolar amb helicopter les famoses cascades de Iguazú.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
"Diu la història que els tupins i guaranís que acompanyaven a l'explorador Álvar Núñez Cabeza de Vaca l'1 de febrer de 1542, donaven fortes paletades impulsant la canoa a través del riu Iguazú. Envoltat d'una espessa selva, esperaven avançar el més ràpid possible pel riu per arribar al fort Assumpció, seu de la governació del Riu de la Plata. L'aigua, vermellosa com la terra de les costes que banya, està infestada de piranyes i yacarés. Després d'alguns dies de navegació, un imponent rugit els va posar en alerta. Els espanyols imaginen la font com els dracs que va batallar Sant Jordi, i després el veuen. Sembla la fi del món que descrivien els mateixos que es van burlar de Colom temps enrere. Els nadius li indiquen que hi ha un gran perill endavant: de continuar navegant en aquest rumb caurien prop de 100m a una sèrie de salts al llarg de 150m, amagats per una columna d'aigua en suspensió que s'eleva desenes de metres per l'aire. Sense esperar molt de la seva travessia, l'espanyol Núñez acaba de descobrir una meravella del món: les Cascades de Iguazú."</blockquote>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioWDkZNf9KK22uACtW5vAMnPx5Gx66TxbDZ8CR6krxJBqdUuDEaTLd34TKsg7cbnjYZ9TksYD0yGJCTHoAkBwJs32AUnsTElY5J0hZ9rxHaSLmBajrEp5zNyL3FfDjVju0STKdIfYZV_k/s1600/P1010085-001+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioWDkZNf9KK22uACtW5vAMnPx5Gx66TxbDZ8CR6krxJBqdUuDEaTLd34TKsg7cbnjYZ9TksYD0yGJCTHoAkBwJs32AUnsTElY5J0hZ9rxHaSLmBajrEp5zNyL3FfDjVju0STKdIfYZV_k/s400/P1010085-001+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
Aquest patrimoni de la humanitat,</div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
declarat així per la UNESCO el 1984 i 1986, és un lloc que només admet un adjectiu: paradisíac. Situat a l'extrem nord-est de l'Argentina i una petita part al Brasil, aquests salts d'aigua de més de 80m d' alçada s'estenen per gairebé 3.000m. Al·lucinant. Només arribar ens vam dirigir ràpidament a fer el tour en helicòpter. Tot i així abans se'ns va acostar una treballadora del parc per oferir-nos diferents tours i activitats pel parc i vora les cascades. Que si passeig en bici, que si passeig en barca, que si caminadeta, salts en tirolina....</div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
A part que els preus eren desorbitats i a banda, havies de pagar una altra entrada independent a aquestes activitats, jo li vaig dir que abans de res volia sobrevolar en helicopter i fer-me una idea de lo gran i meravellós que era allò. Prendre consciència de que estava a punt de veure amb els meus ulls una meravella natural patrimoni de la humanitat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mai havia pujat en helicopter fins llavors. La sensació, espectacular. Tampoc he fet mai skydiving (salt amb paracaigudes) i en algun moment del vol em van venir ganes d'obrir la porta, desfer-me el cinturó de seguretat i saltar. Quines vistes. Mareta. Mirés on mirés tot era selva i vegetació, amb l'Iguazú, immens riu al mig de tot. No sabia on mirar. No sabia si tirar fotos o gravar video. Vaig disfrutar com un nen petit. El pilot anava girant fins que les vaig veure per la meva dreta. Espectacular. El primer moment que vaig veure les cascades em va fer esborronar. Tenia com un nus a l'estòmag també. Són moments en que veus que poca cosa que som i que gran és el planeta on vivim. Sensacions i experiències que et fan replantejar ser més bona persona i que hem de cuidar més tot el que tenim. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyVdpqxAoRFiTSAVMlsZ6aXgzOKZcIE4Vm9Eq1Sl5anfZNIA2FSjPjDm8bCGu8on2mKUqhONpQ-w3EbwQsPXzWI9a1eawHMvm8ws_Gic5O73CIZhoawwST_znZX47vFZYLKsCLWyXPCko/s1600/P1010108+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyVdpqxAoRFiTSAVMlsZ6aXgzOKZcIE4Vm9Eq1Sl5anfZNIA2FSjPjDm8bCGu8on2mKUqhONpQ-w3EbwQsPXzWI9a1eawHMvm8ws_Gic5O73CIZhoawwST_znZX47vFZYLKsCLWyXPCko/s400/P1010108+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Una autèntica meravella de la naturalesa. No em va saber gens de greu gastar-me els diners que em van fer pagar per pujar en helicopter, aquestes vistes valien la pena. Aquells 10 minuts que vaig passar contemplant tot allò em van servir per molt més del que ni jo mateix m'imagino. No tenia preu poder-ho veure en directe. Í al damunt amb un dia assolellat que em va permetre disfrutar de l'arc de Sant Martí reflexant els rajos del sol a l'aigua de la cascada. Una autèntica postal. Penjaria moltíssimes fotos d'aquestes vistes i sense escriure res ja que no hi ha paraules. Properament faré un àlbum a part amb totes les fotos i posaré l'enllaç del video que vaig grabar durant el vol. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Nbtl6bVduuVcUTVNsKcRZb2AuuDqbqjzF4lPcWy19su6fgzOi0xC-ICmgy66O_cPOB1mlRZd9dbGSv_u9jbWO0CS1LitXVOSZaJ5MfkzfUabDYvYaK1-MlmHSNeivaMOaB2UPLLN-i8/s1600/P1010113-001+%2528FILEminimizer%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="110" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Nbtl6bVduuVcUTVNsKcRZb2AuuDqbqjzF4lPcWy19su6fgzOi0xC-ICmgy66O_cPOB1mlRZd9dbGSv_u9jbWO0CS1LitXVOSZaJ5MfkzfUabDYvYaK1-MlmHSNeivaMOaB2UPLLN-i8/s200/P1010113-001+%2528FILEminimizer%2529.JPG" width="200" /></a>Al baixar de l'helicòpter tenia la mateixa sensació que quan vaig veure el Crist de Rio. Em vaig treure un pes de sobre. Tot i això volia sentir de més a prop aquesta meravella. Sense tours amb barca ni en bicicleta. Massa turístic. Lo de l'helicopter crec que s'ha de fer ja que no hi ha altre manera de disfrutar d'unes vistes així. El demés ja sobrava. Ara només volia poder acostar-me el màxim possible a la cascada i sentir la seva força. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Després de pagar l'entrada un servei de bus t'acosta uns 12km a l'inici dels primers salts d'aigua. Veient les fotos que he penjat més amunt, per fer-nos una idea, a mi em van deixar a l'extrem dret de la foto per la part de baix de la cascada. Si dividissim la cascada en dos al llarg de la foto, la part superior pertany a Argentina (on es veu una llarga passarela que travessa el riu) i la inferior a Brasil, que va ser des d'on jo vaig visitar-ho.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaZtVPO7-QVyXymFD9HouqlwCWfHC75bSHhQ-kn_CBEJI962Vk1w-U-_Qn9JJJWholhSNl-wMaw5LqDkKr7J6ip_j4vJN99K_7y3It-_6t2nXz4a6FPMg0lTciSkEkfZ9b6etxo0rv8b8/s1600/P1010144+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaZtVPO7-QVyXymFD9HouqlwCWfHC75bSHhQ-kn_CBEJI962Vk1w-U-_Qn9JJJWholhSNl-wMaw5LqDkKr7J6ip_j4vJN99K_7y3It-_6t2nXz4a6FPMg0lTciSkEkfZ9b6etxo0rv8b8/s400/P1010144+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguBPDIyZYujSZlFB_UledxCSQVwkN_zNxHCgqLRYocKEdkI64YHK-ObshGI_m4F-yCDqm6OwbEh1LWhXQqLpgzq5V9aDMrC9XAmL5wvf21bABm3fyBlcOcKlpnjyc6-VRdJ-c01OpFje8/s1600/P1010203+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguBPDIyZYujSZlFB_UledxCSQVwkN_zNxHCgqLRYocKEdkI64YHK-ObshGI_m4F-yCDqm6OwbEh1LWhXQqLpgzq5V9aDMrC9XAmL5wvf21bABm3fyBlcOcKlpnjyc6-VRdJ-c01OpFje8/s320/P1010203+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></div>
Diuen que és des de la part brasilera des d'on s'obtenen les millors vistes. Doncs bé, un cop baixes del bus comença una espècie de caminet amb una valla de fusta tot recorrent per dins de la selva, tot el perimetre de a cascada. En total transcorren prop de 275 salts d'aigua al llarg d'uns 2,7km. L'aigua es precipita a una altura de més de 70 metres. No vaig parar de fer fotos durant tot el caminet. No exagero si dic que vaig gastar les 3 bateries que portava. Entre fotos i videos. Sense adonar-me'n. Feina rai vaig tenir per fer durar les bateries ja que si les vistes que havia vist fins ara eren espectaculars, aquí es van deixar el més bo pel final; "La Garganta del Diablo".<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3j9dmNdXi2bshWwElEcBH294WvycoOKQhw7Zbr8UBKHdp6Ij69LZRwux-ErvxHLYIGI_IZ1bpe8Sz1AS9vtDWTcLlrTu25LimN3zz4ojmIdKEEIndLut7T3j_IHTH4Yhla2plr3HocGY/s1600/P1010261+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3j9dmNdXi2bshWwElEcBH294WvycoOKQhw7Zbr8UBKHdp6Ij69LZRwux-ErvxHLYIGI_IZ1bpe8Sz1AS9vtDWTcLlrTu25LimN3zz4ojmIdKEEIndLut7T3j_IHTH4Yhla2plr3HocGY/s200/P1010261+(FILEminimizer).JPG" width="200" /></a>La Gorja del Diable és un canyó en forma d'U invertida. Amb 150m d'amplada i 80m d'alçada és el salt més gran, majestuós i impressionant. És el salt de la Unió, dividit per la frontera entre els dos estats sudamericans. Encara sort que anant canviant entre les 3 bateries i economitzant-les em va quedar algo per quan vaig arribar als peus de la Garganta del Diablo, la traca final. Aquí ja era tot un espectacle. Vent, soroll, aigua. Impressionant. Una passarel·la et permet plantar-te ben bé al mig del riu, als peus de la cascada fent que la puguis sentir en tots els aspectes. La força de l'aigua i el soroll són imponents.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn02REfQicZHF-6y-E09j-JXxILGEhOSAZW5q7XyOisoo4ceDrCJAfwy0Wrf86xv90sgadXEzdbvDtmJT88w4VQkgQbp0VfqTWClJdceCzjMd9W6KgQLkaqOwEy6CDxOdVOgpR9ekVGEM/s1600/P1010325+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn02REfQicZHF-6y-E09j-JXxILGEhOSAZW5q7XyOisoo4ceDrCJAfwy0Wrf86xv90sgadXEzdbvDtmJT88w4VQkgQbp0VfqTWClJdceCzjMd9W6KgQLkaqOwEy6CDxOdVOgpR9ekVGEM/s400/P1010325+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<h2 style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: start;">
</h2>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSoV1_eWHZV4GJrgi2_O8TtvNSBetWiLLlcJ_DEUwkPBacYbYZoEu5OkbEL_yqvgyjhyphenhyphenFWyuI_KNtI6ngPFHQIg1UMsCjkFgKpSbe1f_uB0lwZCfTeIcbFEnCnVgN-h8Z01OC4-P0L164/s1600/P1010320+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSoV1_eWHZV4GJrgi2_O8TtvNSBetWiLLlcJ_DEUwkPBacYbYZoEu5OkbEL_yqvgyjhyphenhyphenFWyuI_KNtI6ngPFHQIg1UMsCjkFgKpSbe1f_uB0lwZCfTeIcbFEnCnVgN-h8Z01OC4-P0L164/s400/P1010320+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrliV2CuPf97w7wFm4QVvfnja9DNskW4_JG_A36fvIPFL0aXV8u8I6s5mqhab-PjvjwPXneOehrI08XGZpY1rhApFalIOkw1B6jc2zk0cS6BJRN-rEpoEIg-puiw8Boy_00t-Bj-gzIlE/s1600/P1010336+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrliV2CuPf97w7wFm4QVvfnja9DNskW4_JG_A36fvIPFL0aXV8u8I6s5mqhab-PjvjwPXneOehrI08XGZpY1rhApFalIOkw1B6jc2zk0cS6BJRN-rEpoEIg-puiw8Boy_00t-Bj-gzIlE/s400/P1010336+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A quin adjectiu qualificatiu podem apel·lar per descobrir les Cascades de Iguazú? Dir que son úniques, inexplicables, poderoses, imponents, majestuoses, magnífiques, fresques, maravelloses o gegants, són tot significats vàlids, però tot i així, aquests conceptes no són suficientment amplis com per transmetre el que realment vaig sentir allí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-75773126131457103082013-11-08T07:03:00.001-08:002013-12-10T19:41:15.408-08:00Rio de Janeiro: "Cidade Maravilhosa"<div style="text-align: justify;">
Quan vaig embarcar desde l'estació de Sao Paulo al primer bus nocturn del viatge que ens duria a Rio en un trajecte de 6-7 hores, no les tenia totes. Ja he viatjat bastant en trajectes nocturns. Aquest estiu men vaig fer un fart per tot Europa durant l'interrail que em vaig inventar com a pre-entreno de la volta al món. Allí però era diferent, sempre comprava un camarot amb llit amb l'avantatge que podia descansar còmodament tota la nit.<br />
<a name='more'></a> Aquí en canvi era un seient de bus normal, una mica més ample l'espai per les cames però no hi havia llit. Em vaig consolar recordant el viatge que vaig fer per veure guanyar al Barça la 4a copa d'Europa a Wembley; de 72 hores en vaig passar 50 dalt d'un bus, trajecte Valls-Londres... Sort que vam guanyar 3-1 sinó no pujo mai més a un bus. Un cop dalt del bus cap a Rio, em vaig relaxar, vaig aprofitar que el bus tenia wifi per parlar una estona amb la persona que més enyoro, vaig llegir una estona i vaig intentar dormir. Al final el trajecte em va passar ràpid tot i que només vaig poder tancar els ulls unes 2 hores. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenia moltes ganes d'arribar a Rio. Vaig saltar del bus d'un salt i ràpid a recollir la motxilla a la bodega. Sortint de l'estació em vaig trobar una petita oficina de turisme i tot i que només eren les 7 del matí i encara era fosc, una brasilenya molt simpàtica em va donar un mapa i indicacions de com arribar a l'alberg. Fins i tot li agraïré que ens acompanyés corrent en busca del bus correcte per arribar a la platja d'Ipanema, on havia reservat el hostel. La pobre va abandonar l'oficina de turisme i va començar a correr per les andanes i jo al darrera amb les motxilles. El bus ja marxava i el va fer parar en marxa. Li va donar indicacions en portugués al conductor i després de donar-li les gràcies vaig agafar seient. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRdRjTVe14h0jLMB4rYzpfxnjEXPS7E0E-Gr1TTGUH8zAbLRHoozuFwjfObdC9n6i16pDdCqWt90X2y8neevj2AbxysCmBtDt_RJfnm6wX0BplRFkPNJc7YOW2U92oLcYRx3dQ282dpBw/s1600/P1000738+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRdRjTVe14h0jLMB4rYzpfxnjEXPS7E0E-Gr1TTGUH8zAbLRHoozuFwjfObdC9n6i16pDdCqWt90X2y8neevj2AbxysCmBtDt_RJfnm6wX0BplRFkPNJc7YOW2U92oLcYRx3dQ282dpBw/s400/P1000738+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a>Espectacular el trajecte de l'estació a l'alberg. Eren quarts de vuit del matí i el sol tot just començava a sortir. La imatge dels primers "morros" (penyals o muntanyes que hi ha per tota la badía de Rio) il·luminats amb els primers rajos de sol va ser increíble. Llum ideal per fer fotos. Tot i que m'estava morint de son, vaig treure la càmera i no vaig parar de disparar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Acabava d'arribar, quasi no havia vist res i aquest lloc ja m'estava captivant. <span style="text-align: justify;">Rio de Janeiro, la segona ciutat més gran de Brasil i capital de l'estat de Rio. La població de la ciutat és de més 6 milions (tot Catalunya posada en una platja...) i la seva àrea metropolitana conta amb 13 milions. A part de moltíssims atractius turístics és també un gran centre de comerç, serveis i indústries i té dos ports pesquers importants per exportacions i importacions, el port de Rio de Janeiro i el port de Sepetiba. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vam arribar a l'alberg i com és lògic no podíem fer el check in fins les 14:00h. Cap problema. Només vaig demanar que em deixessin dutxar, canviar de roba, que em guardessin la motxilla i que em diguessin com marxar volant cap a veure el Crist. No em van dir que no, inclús em van donar esmorzar de gratis. Anàvem bé. I després d'un super cafè corrents a veure el Cristo Redemptor que per mi que ell ja m'esperava. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO1-PH3Ud5lja5MkGX3CGyPVReNQGlTRIgWaFEZLWY2tG7ZGdDWV7BJJWHn2HgO9CtPeB16UTKX_S_QhtzFUIwn5qfzY70XXhKt_lbIMfX52TA3Dful9onkn99ESepd8uLvf4Dfz08scY/s1600/P1000669+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO1-PH3Ud5lja5MkGX3CGyPVReNQGlTRIgWaFEZLWY2tG7ZGdDWV7BJJWHn2HgO9CtPeB16UTKX_S_QhtzFUIwn5qfzY70XXhKt_lbIMfX52TA3Dful9onkn99ESepd8uLvf4Dfz08scY/s400/P1000669+(FILEminimizer).JPG" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>O Cristo Redentor </i>és una estàtua de Crist situada a la muntanya del Corcovado, al Parc Nacional de Tijuca, a 700m d'alçada. No cal explicar-ho massa, tots l'hem vist algun cop a la vida encara que només sigui en fotos. Només veure-la de refil·ló desde la platja ja impressiona i això que des de baix sembla una miniatura per tenir-la a la tauleta de nit. Doncs el Crist fa 39,6 metres i pesa unes 700 tones. Casi res... El van inaugurar l'any 1931 després de 9 anys d'obres. És un símbol pel cristianisme però alhora ha esdevingut una icona inconfusible per la ciutat i per tot Brasil. L'any 2007 l'estàtua va ser inclosa dins les 7 meravelles del món modern. No em creia que l'estés veient amb els meus ulls..</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per arribar fins als peus del crist semblava que estés fent una gincama. Primer un bus metropolità fins a l'estació del "Tren del Corcovado". És un mític tren que ha realitzat el trajecte fins als peus de l'estàtua ininterrompudament desde l'any 1884. A part de ser un tren pintoresc, és un trajecte bonic ja que les seves vies s'endinssen pel mig del parc de Tijuca oferint un paissatge molt maco. La llàstima va ser que no vaig poder afagar el tren. Eren les 9 del matí i el pròxim tren en pujar a dalt sortia a la 1 del migdia. I la meva poca pacència i les ganes de plantar-me als peus de l'estàtua van fer que m'espavilés per trobar una opció B. Prop de l'estació hi ha una serie d'homes que t'ofereixen pujar-te a dalt en un sevei de vans i furgonetes. Després de negociar preu i comparar-lo amb la suma de l'entrada + el bitllet de tren., no era gens desorbitat i vam pujar ràpid en la primera furgoneta que tirava amunt. Tot i que al principi vaig desconfiar una mica, després em vaig assabentar que aquest servei l'oferia una empresa oficial i tots els xofers estaven qualificats i identificats. Doncs bé, per arriba a dalt encara vam haver de fer dos canvis més de furgonetes i acabar caminant una estona fins a plantar-me als peus del Crist, per la seva esquena. Impressionant primera vista. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTCrCdHz4p_XTpvlozCN0SK7cNK0G2Hw2DtvqaJ3fzTSQAFHw-HmdSPhnMFdN186fMwbuk3m4HYG0prmD20cCrDBriiUO875uiDrMgXhLKBC7qw-SAFI_qGvS0dlyE_RQCZ9nBeadLYCw/s1600/P1000659+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTCrCdHz4p_XTpvlozCN0SK7cNK0G2Hw2DtvqaJ3fzTSQAFHw-HmdSPhnMFdN186fMwbuk3m4HYG0prmD20cCrDBriiUO875uiDrMgXhLKBC7qw-SAFI_qGvS0dlyE_RQCZ9nBeadLYCw/s320/P1000659+(FILEminimizer).JPG" width="239" /></a>Vaig acabar de pujar les escales que em faltaven fins situar-me sota seu i mirar-li la cara. Estava davant d'una meravella del món modern! Tant de temps que havia tingut aquesta imatge al cap i ara estava allí mateix. Impressiona de veritat. Crec que encara que siguis ateu, jueu, cristià, musulmà o budista, plantar-te sota aquest crist et posa la pell de gallina com a mi me la va posar. </div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig tirar 400 fotos i després vaig seguir caminant pel mirador ja que les vistes de Rio des d'allí dalt són espectaculars. No sabies on mirar. Allò està inventat per consumir targetes SD i bateries sense que te'n adonis. Espectacular. Pots veure-ho tot a banda i banda. Les dues platges famoses de costat, Copacabana i Ipanema. La Lagoa. La ciutat. Els "morros". Maracanà. Multitud de faveles. Espectacular. Al damunt el dia em va regalar un sol i un cel ideals per passar el matí allí dalt. </div>
<div style="text-align: justify;">
Després de les pertinents fotos i de contemplar tot allò, em va quedar una sensació de descans. Com quan et treus un gran pes de sobre. Tot i que soni raro, ja podia marxar cap a un altre destí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYtotKYqpOXUKwYXDBfmD3w5WDwtIFNBzTc-MtEbhqVAQibEb8EgT-Qkn2YlyrnUAO65otzambqjVAbOuGNx4YcmCEa1jOPoycM1lcBsH-0fK0HGISUaEvCegpaseMWO7zTStGY2qTYH4/s1600/P1000660+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="145" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYtotKYqpOXUKwYXDBfmD3w5WDwtIFNBzTc-MtEbhqVAQibEb8EgT-Qkn2YlyrnUAO65otzambqjVAbOuGNx4YcmCEa1jOPoycM1lcBsH-0fK0HGISUaEvCegpaseMWO7zTStGY2qTYH4/s400/P1000660+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Però Rio té moltíssimes coses. Crec que per veure-ho tot necessitaries entre 7 i 10 dies i jo només en tenia 2 i mig ja que va ser improvitzat anar-hi, inicialment no entrava als plans però anar a Brasil i no veure Rio és com anar a París i no veure la torre, o encara pitjor, anar a Àmsterdam i no fumar-te un porro...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvRUlCxy_nX2EvBvJBv_Gqbu9lDm0nHQPABhYpkqISyHkMxz_GRBrfb3jZ1MAeF-cnk7M3ITZM8-DsFFb9w00TTIt3AE3ui8tnTF9_9JSpVXFziV22NBmZ688k5ZmReeVK-Aphk9sqUzQ/s1600/P1000662+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvRUlCxy_nX2EvBvJBv_Gqbu9lDm0nHQPABhYpkqISyHkMxz_GRBrfb3jZ1MAeF-cnk7M3ITZM8-DsFFb9w00TTIt3AE3ui8tnTF9_9JSpVXFziV22NBmZ688k5ZmReeVK-Aphk9sqUzQ/s400/P1000662+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
Un altre dels atractius turístics més característics de Rio és el famós Pao de Açúcar (pa de sucre). És una muntanya situada a la badía o golf de Guanabara, sobre una península que sobresurt a l'oceà Atlàntic. Té uns 400m d'altura sobre el nivell del mar. Pel que vaig esbrinar el nom fa referència als coneguts pans de sucre, forma tradicional en què es produïa el sucre fins a finals del segle XIX i que consistia en llargs conos de punta arrodonida similars al morro. Él Pao de Azúcar és un de varis morros monolítics que s'eleven directament del costat del mar a Rio de Janeiro. Hi ha un telefèric de vidre anomenat Bondinho del Pao de Azúcar que recorre uns 1400m entre els morros de Babilonia i Urca. No hi vaig pujar ja que vaig trobar el preu excessiu i a més dubto que les vistes des de dins de la cabina fóssin millors que desde els peus del crist.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3L8kUjX69JrV_8-_7bsygZEZk74Od3ISb4B2Kfa7zzx8RneFYis6mxWkf-YR1nkO3O46Ovph6nwkcyJ7TrMZ3c5LMt77vJtcFEmnOujeWLpyr4RqhjKcF3IZ4rQByAfT4qrW2fCJLCzw/s1600/P1000732+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3L8kUjX69JrV_8-_7bsygZEZk74Od3ISb4B2Kfa7zzx8RneFYis6mxWkf-YR1nkO3O46Ovph6nwkcyJ7TrMZ3c5LMt77vJtcFEmnOujeWLpyr4RqhjKcF3IZ4rQByAfT4qrW2fCJLCzw/s320/P1000732+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a>Després de repetir la gincama per tornar des de dalt del Corcovado fins a baix a Rio, varem deixar-nos perdre per la ciutat i vam posar algo a l'estòmag ja que la gana apretava. Tot i que el hostel quedava a lluny, si tens dos cames, un mapa i la càmera a la mà tot ve a ser un magnífic passeig. Era diumenge a la tarda i sense saber-ho em vaig plantar als voltants de l'estadi del Flamengo, equip mític de Brasil. Hi havia molt de moviment cosa que volia dir que tocava partit. Més tard em vaig assabentar que era un derbi contra un altre mític equip de la ciutat, el Fluminense. Pels voltants de l'estadi ja es notava la inconfusible passió en que els brasilers senten el futbol, i jo caminant per allí amb la samarreta del barça... Va ser impossible comprar una entrada. Ja hagués sigut massa, després del Crist, viure un derbi de futbol a Brasil... Ho tinc pendent.<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikiFMVP_j5EoiBJFjSDCbsH7k91Hkla5n2Tn0Mbe0Jz5PC-oI0wbbvJh3cBduTiZihX2vBDwKhg3XmSCB_OG-P38v2oBH-3JsCZTGVT7Wq4bprfy-_RRnSON2wNBF9ge0z0CciBsX8xC0/s1600/P1000664+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikiFMVP_j5EoiBJFjSDCbsH7k91Hkla5n2Tn0Mbe0Jz5PC-oI0wbbvJh3cBduTiZihX2vBDwKhg3XmSCB_OG-P38v2oBH-3JsCZTGVT7Wq4bprfy-_RRnSON2wNBF9ge0z0CciBsX8xC0/s320/P1000664+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></div>
I just al costat de l'estadi vam arribar a la vora de la Lagoa de Rio. És un barri de classe alta de la zona sur de la ciutat. Té un dels índex de desenvolupament humà més alts i la major tasa d'alfabetització. El que dóna nom al barri és la llacuna Rodrigo de Freitas i la majoria d'edificis construïts al voltant es reflecteixen com un mirall a l'aigua. Zona super pija. Segurament on viuen la majoria de futbolistes. És un lloc ideal per realitzar esports, passejar i visitar bars o restaurants típics. I vorejant la Lagoa vam trobar el nostre carrer on teniem el hostel. Carrer que baixava del llac fins a la platja d'Ipanema. Molt bona ubicació.<br />
<br />
Tenia moltes ganes de descansar i relaxar-me. Havia passat la nit en un bus, havia dormit unes 2 hores, tot el dia caminant sota uns 33º, o sigui, fet caldo. Vam fer el check in i al pujar a l'habitació que ens van donar vaig donar-me compte que per Internet pots timar molt fàcilment. Tot i havent reservat allotjament basant-me en les referències d'altres viatgers i haver-me refiat de les fotos que penjaven, l'habitació no tenia res a veure amb allò. Semblava un camarot del Titanic. Habitació petita amb 10 llits compartits en lliteres de fusta. Poca llum, calor, el lavabo brut (hi havien petits escarbats a la carxofa de la dutxa, tal com sona) i sense endolls per cargar tota la electrònica. No pensava pagar el que em demanaven per allò. O em tornaven els diners o mels tornaven. A sobre aquell dia hi havia un problema de sumministre d'aigua a la ciutat i no em podia dutxar. Inadmissible. Si que anar a hostels saps el risc que corres. Però pagant el que pagava m'havien d'oferir algo molt millor. Vam anar a veure l'encargada. Després de raonar sense discutir i ensenyar-li la foto dels escarbats, ens va donar una habitació nova a l'edifici del davant on estaven construint una ampliació del hostel. Molt més correcte. Més nou, més lluminós, net i al damunt amb balconet. L'únic inconvenient era que era la única habitació en tot l'alberg on funcionava la dutxa, amb el que tots els allotjats que siguessin una mica nets i es volguéssin dutxar havien de venir al meu lavabo. Impressionant.... Però bé, no es pot tenir tot. Als problemes sol·lucions!<br />
<br />
Després de dutxar-me i relaxar-me una estona, al capvespre cap a la famosa platja d'Ipanema amb la llum de la posta de sol. Preciós.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWOtci7UQK2AVZJxaQr2oSwmkWVa76b6ETzlFAjaPuIaBLFqQbP5LyNVgrGD4W4viP9-hs8qNYVilF8GTlIF67CfViK6Q5QjyJZ4aYcpZkSPdVZT-r6hyphenhyphenuC8lUfVQvsF6JhtSckqTDvaU/s1600/P1000768+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWOtci7UQK2AVZJxaQr2oSwmkWVa76b6ETzlFAjaPuIaBLFqQbP5LyNVgrGD4W4viP9-hs8qNYVilF8GTlIF67CfViK6Q5QjyJZ4aYcpZkSPdVZT-r6hyphenhyphenuC8lUfVQvsF6JhtSckqTDvaU/s400/P1000768+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRtw3FvYIetm9LwfjJAe5xhhbCtaFcKW8OyCTQbTm6hu_v4HXTXmebqnNTHoJjEj0QkXayoLF4xUNMzSpVmMeA4S9XtsrwbDwhJiYaFRB6b1gKHn0PrAB3qLhTL4Ml1zu_XsoUmGLQD28/s1600/P1000781+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRtw3FvYIetm9LwfjJAe5xhhbCtaFcKW8OyCTQbTm6hu_v4HXTXmebqnNTHoJjEj0QkXayoLF4xUNMzSpVmMeA4S9XtsrwbDwhJiYaFRB6b1gKHn0PrAB3qLhTL4Ml1zu_XsoUmGLQD28/s320/P1000781+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></div>
L'endemà després d'un bon esmorzar vam seguir recorrent la ciutat direcció al temple del futbol; Maracaná. Tot just sortir al carrer allò semblava una altra ciutat. Era dilluns i es notava, res a veure amb la tranquilitat del primer dia. Des de primera hora els carrers plens de gent i moviment. Rio es caracteritza també pels carnavals i l'esperit alegre de la seva gent i la veritat és que es nota i t'ho encomanen. En busca del metro per anar a Maracanà em vaig trobar una vaca tota pintada i no vaig poder evitar sentir-me veterinari per un moment. Rucades que fas quan estàs feliç i fent el que t'agrada.<br />
<br />
No se pas com s'ho faran en aquesta ciutat l'any que ve ja que bona feina tenen encara per endavant. L'any vinent Rio de Janeiro albergarà el Mundial de la Copa del món de futbol i el 2016 serà seu dels pròxims JJOO. Doncs ja es poden espavilar. Pèssima xarxa de transports metropolitans. La línea de metro és nefasta i està encara en construcció. Només hi han unes 3 línies operatives i una altra que la solventen amb un bus que fa de metro per superfície. Els enllaços i canvis de linia es fan en la mateixa via. Increïble. Que Déu els agafi confessats quan la ciutat s'ompli de turistes i aficionats dels diferents equips el pròxim estiu. Tant de bo m'equivoqui però dubto que puguin absorvir tot el que els hi vindrà al damunt. I no pensar ja en els JJOO. Els hi dóno un vot de confiança i espero que tot els hi surti bé.<br />
<br />
Doncs després de fer de conillet d'indies del metro de Rio vaig poder arribar al famós Maracaná. Com a bon "futbolero" que sóc va ser especial poder veure aquest estadi on, encara que em va doldre la derrota, el passat estiu Brasil va guanyar a Espanya per 3-0 en la final de la Copa Confederacions.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZLljnHnRWpY8osOXF0gZlYvU1mB2V6iJxXiSBBqMEvdG1WqeIMYhuoGe2JUNamwKQ0oknXWi0SY4tAaT2XjPgluvVQK6DmzvfuXBVy2NbWOoZpxD-8Pp6CZAIfEDaN-1TxAgwOymVxjw/s1600/P1000804+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZLljnHnRWpY8osOXF0gZlYvU1mB2V6iJxXiSBBqMEvdG1WqeIMYhuoGe2JUNamwKQ0oknXWi0SY4tAaT2XjPgluvVQK6DmzvfuXBVy2NbWOoZpxD-8Pp6CZAIfEDaN-1TxAgwOymVxjw/s400/P1000804+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
L'estadi és imponent. És el més gran del país i durant molts anys va ser el més gran del món. Amb capacitat per uns 80.000 espectadors va ser seu de la Copa del Món de futbol l'any 1950 i també ho serà el pròxim 2014. Llàstima que el museu estava en obres i per entrar a l'interior m'havia d'esperar fins les 4 de la tarda. I entre que volia veure més coses i que l'experiència en metro havia estat bastant estressant, em vaig conformar només en contemplar-lo una estona desde fora i pels voltants.<br />
<br />
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDUXDfSAhJA2fYAM2hCXxH7EvHgSPOi0QuvguyGRIwU5EznXHYErWTQ3s3L7_ipDoDfKFP-yatAcBhlYhMbNgG83_gocueCTjPE4xPTTQ5KqUSH_yReqCx8UY9A-spcAPIbXNJl4zzXJg/s1600/P1000824+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDUXDfSAhJA2fYAM2hCXxH7EvHgSPOi0QuvguyGRIwU5EznXHYErWTQ3s3L7_ipDoDfKFP-yatAcBhlYhMbNgG83_gocueCTjPE4xPTTQ5KqUSH_yReqCx8UY9A-spcAPIbXNJl4zzXJg/s400/P1000824+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a><span style="text-align: justify;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
El que em va cridar molt va ser la ubicació de Maracanà. Bastant a les afores del centre de Rio es troba just al costat de barris de faveles. El contrast impacta ja que el recent renovat estadi i la nova estació de metro que duu el mateix nom, ressalten al costat de totes les xaboles, de la misèria i de la pobresa que a menys de 200m existeix. Les Favelas són els assentaments precaris i informals que creixen en torn a les ciutats del Brasil. Recordo que no vaig poder evitar possar-me a la pell d'un futbolista d'èlit i en el que li deu passar pel cap cada cop que arriba a l'estadi i veu aquest contrast. Potser d'aquí ve la gran passió dels brasilers pel futbol i en la diferència de ser ric o pobre. Espero que els mateixos futbolistes sentin el mateix que jo quan juguen a Maracanà. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibd0S7xWBIjpvork7h8MY9fqSNPvbvzv3eEyNGjoXG4Ew87HDbth7wJnp85eKD2FI0_n9VGae3a4Mpay0XM952SeAiltYYFf7bKRCddxPv28toB9ybSfoKZkMoDNFmCQu2_LjDJIsPNss/s1600/P1000606+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibd0S7xWBIjpvork7h8MY9fqSNPvbvzv3eEyNGjoXG4Ew87HDbth7wJnp85eKD2FI0_n9VGae3a4Mpay0XM952SeAiltYYFf7bKRCddxPv28toB9ybSfoKZkMoDNFmCQu2_LjDJIsPNss/s400/P1000606+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
Ja que no podiem visitar el camp vam aprofitar per acostar-nos a la terminal de busos i comprar els bitllets per marxar l'endemà cap a Foz de Iguazu. Aquí es va confirmar un cop més la pèssima xarxa de transports que hi ha a Rio. Ni els pròpis conductors ni la gent de les finestretes d'informació sabien el número de bus exacte per arribar a la Rodoviaria Novorio. Un autèntic caos. Després de molt preguntar i al cap d'una hora i mitja ens vam plantar a l'estació. Era migdia, i ja amb els bitllets a la mà vam prendre un altre bus direcció la platja de Copacabana.<br />
<br />
La platja de Copacabana empalma directament amb la d'Ipanema, on tenia l'alberg. La calor era soportable i vaig pensar que un passeig per les dues platges fins a arribar al hostel seria un bon punt i final al dia. Em va encantar la caminadeta, però si m'haguéssin dit abans que tenia 7km per endavant (ho acabo de mirar al google maps i he al·lucinat) potser la mandra m'hagués fet agafar un bus privant-me de l'experiència de caminar per aquestes mítiques platges brasil·leres. El bus des de la Rodoviària ens va deixar al costat del barri de Botafogo, just al principi de Copacabana.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitwkp3k8MUMyJbPcn5cqqbh5-StlFwE1iXUveZJegEVlcP70GSK0U5u9uZZxGBrncwZurb4MZ1MC77LI16sH_R4gjDEcsSmiveNkejK7e2Cl66LR6r49po89nhDS1MSb-tyaRdv6g4ltM/s1600/P1000885+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitwkp3k8MUMyJbPcn5cqqbh5-StlFwE1iXUveZJegEVlcP70GSK0U5u9uZZxGBrncwZurb4MZ1MC77LI16sH_R4gjDEcsSmiveNkejK7e2Cl66LR6r49po89nhDS1MSb-tyaRdv6g4ltM/s320/P1000885+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a>Copacabana, platja internacionalment famosa i la més característica de Rio, és un lloc de concentració turística i hotelera. La seva fama és merescuda per la qualitat de la sorra i per l'enorme afluència turística. La platja és bastant gran, en forma de mitja lluna, amb un recorregut de quatre quilòmetres aproximadament de cap a cap. La resta de platja, encara que en realitat és la mateixa, es diu Leme, que és també el nom d'un altre barri de Rio. Copacabana és també un conegut barri de Rio de Janeiro i un dels que tenen més densitat de població del món. Es diu que, si totes les persones del barri de Copacabana sortissin al mateix temps a la platja, no hi hauria espai per a tothom. El més típic de la platja són el que ells anomenen Quioscos de platja, els xiringuitos de tota la vida. N'està ple per tot el llarg del passeig i una cosa que has de fer si hi vas és probar la típica aigua de coco. Boníssima. Al·lucinant com el venedor va agafar el coco i el va començar a partir a cops de matxet abans de posar-li una canya. Si ho hagués probat jo segurament només em quedaria un braç ara mateix. L'empedrat del passeig marítim també és una cosa que la caracteritza des de sempre. Al final de la platja hi ha el Fort de Copacabana, una fortalesa creada a principis de segle XX per millorar la defensa de la ciutat i de la badia de Guanabara. Ara atracció turística. Llàstima que al principi del fort hi ha el parc de bombers i aquests no em van deixar passar. No vaig trobar cap altre entrada per visitar el fort.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfjiMKEcCAU-P4AqSYNHiHsOxqrKVo5Z6DiPEc4umZ9JL6-yXYbmaow6x-BcoxjsFWvkMUExZkZcp_MwYgH4h2YlFUzG8ad4FsixWioreqoD_Hs5tOxU1Qsn0vRuOqGGf0HcRE-hflN20/s1600/P1000887+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfjiMKEcCAU-P4AqSYNHiHsOxqrKVo5Z6DiPEc4umZ9JL6-yXYbmaow6x-BcoxjsFWvkMUExZkZcp_MwYgH4h2YlFUzG8ad4FsixWioreqoD_Hs5tOxU1Qsn0vRuOqGGf0HcRE-hflN20/s400/P1000887+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
Al final de Copacabana, després d'una petita curva comença la platja d'Ipanema. La segona més coneguda de Rio, no només pels turistes sinó que em van dir que també és molt apreciada pels propis carioques. Ipanema potser no és tan coneguda internacionalment com Copacabana i per això està menys massificada. L'oferta turística és important i atrau persones de diversa índole, potser d'un nivell adquisitiu més gran que Copacabana. És la platja pija. El barri d'Ipanema és una mica més car que el de Copacabana, tot i que també és més gran la qualitat dels seus restaurants i hotels. Pel que podriem comparar, per fer-nos una idea, Copacabana amb Salou i Ipanema amb Castelldefels. Ipanema és una platja gran, una mica més de dos quilòmetres, i al llarg de tot el seu recorregut alberga banyistes de diferents països del món. Té diverses zones, més o menys definides, on s'agrupen col·lectius diferents, com el gai, famílies, amants de l'esport, etc.<br />
Com que ja era capvespre i el sol s'estava ponent, sempre recordaré la última imatge de la platja que em va quedar al cap, una autèntica postal. No podia parar de tirar fotos. D'entre totes em quedo amb aquesta.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2R3u6AlY3wVuqNvVRzKlKObRpNFbCeaKe4VGXR8zH55Z2fAZowlbjAvi7DtDyla-5frGfqjv4FD2ZxlyU6Ivl8zcvTjNHc72AVgXidqhech6PH0KLn_pZVOiuBPpz9z8zroLBjl2M4Jg/s1600/P1000914+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2R3u6AlY3wVuqNvVRzKlKObRpNFbCeaKe4VGXR8zH55Z2fAZowlbjAvi7DtDyla-5frGfqjv4FD2ZxlyU6Ivl8zcvTjNHc72AVgXidqhech6PH0KLn_pZVOiuBPpz9z8zroLBjl2M4Jg/s400/P1000914+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
I aquest va ser el meu pas per Rio de Janeiro. Potser curt però molt positiu. Un lloc per tornar-hi. Ara només quedava intentar descansar i no tenir malsons ja que el que m'esperava l'endemà feia por de veritat; 24 hores de bus en semillit. Rio-Foz de Iguazú. Brasil d'est a oest. Una bogeria però per veure una altra meravella del món com son les famoses catarates, suposo que havia de fer algun sacrifici.<br />
<br />
<br />
<br /></div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com1Asunción, Paraguay-25.2821972 -57.635099999999966-25.5118992 -57.957823499999968 -25.0524952 -57.312376499999964tag:blogger.com,1999:blog-5062975389602910393.post-22091041928890613552013-11-06T19:25:00.002-08:002013-12-15T10:18:38.926-08:00Sao Paulo: el punt de partida. <div style="text-align: justify;">
Tot i que vaig sortir desde Barcelona, sempre recordaré la ciutat de Sao Paulo ja que va ser on tot va començar. Les setmanes prèvies al dia de sortida m'agafava algo quan intentava imaginar-me com seria aquell moment. Tenia pànic només de pensar-hi. Més que per mi, per tot el que deixava enrera. L'únic que tenia clar era que no volia que cap familiar m'acompanyés a l'aeroport. No he marxat ni de vacances ni per sempre però se que hagués estat un drama.
Sort que el meu bon amic Giró va acceptar la oferta i em va fer de "taxista" en aquella data tant esperada. Al seu costat els moments previs es van fer força amens i tot el viatge des de casa a l'aeroport van ser riures i bons consells per la seva part, cosa que li agrairé sempre. Ara mateix no sabria com descriure la sensació dels minuts abans de pujar a l'avió. Una sensació d'angustia, por, il·lusió pel que vindrà, pena pel que deixo... No recomano a ningú sentir la barreja de tots aquests sentiments junts. El vol tot i que van ser 11 hores em va passar molt ràpid. Vaig aconseguir dormir unes 8 hores i només em despertaven per menjar i tornava a adormir-me. Suposo que somiant amb tot el que em venia al damunt o en tot el que deixava a casa i tant greu em sabia... I així vaig arribar a Sao Paulo. Recordo que tant esperant la maleta com passant els controls d'immigració, la meva ment estava quasi en blanc. Un estat de shock que si em punxen no em troben res. Ganes de plorar i de riure alhora, però tot amb una llagrimeta als ulls. Un cop tot arreglat vaig sortir de l'aeroport i vaig poder veure per primer cop la bèstia de ciutat que havia escollit per començar el meu viatge.<br />
<div>
<br /></div>
</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3nWe8veVPSlWFbozTZN4TX9_Ivl9bFDcA4Ehz4jr-b1R7Lx-1Y94l95NQyRVGjkitvDXESvDWK67wplf9AFOxkbD4rYosDZC56CQ4M3nu34tAknoQ6JHpu53tgFmFh3vJr7PD6thHF_k/s1600/P1000383+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3nWe8veVPSlWFbozTZN4TX9_Ivl9bFDcA4Ehz4jr-b1R7Lx-1Y94l95NQyRVGjkitvDXESvDWK67wplf9AFOxkbD4rYosDZC56CQ4M3nu34tAknoQ6JHpu53tgFmFh3vJr7PD6thHF_k/s320/P1000383+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a></div>
Sao Paulo, capital de l'estat de Sao Paulo i de la Regió Metropolitana de Sao Paulo. La ciutat és entre les més grans del món, amb una població metropolitana de prop de 20 milions d'habitants. Conta també amb una de les àrees metropolitanes més grans del planeta i la més gran d'Amèrica del Sud. És el centre financer i industrial de Brasil. Si sumem la població de totes les seves àrees metropolitanes fa un total de més de 29 milions d'habitants, més del 70% de la població de tot l'estat. Deunidó on me posat per començar el meu viatge. Jo que marxo de Montblanc amb uns 9.000 habitants i men vaig a Barcelona i m'agobio... Però bueno. Des de l'aeroport, com que ensumava aquesta inmensitat de ciutat, no em vaig voler complicar a aprendrem linies de metro ni busos i vaig escollir la opció fàcil, "el comodín de la llamada", un taxi i cap a l'alberg. Després de fer el check in i deixar les coses a l'habitació, una dutxa i a probar la caipirinha que cada dia ens oferia el barman del hostel. Vam anar a menjar algo a prop i a dormir que l'endemà el dia seria llarg.<br />
<br />
Vaig escollir l'allotjament en una zona que fos cèntrica i segura, ja que m'havien parlat tant malament de Brasil i les seves grans ciutats que una mica em vaig espantar. Ara, havent-hi estat, ho veig d'una altra manera. Si algú em pregunta per la seguretat de Sao Paulo li diré que no vaig sentir por ni sensació d'inseguretat en cap moment. En cada cantonada hi han policies armats. Per treure diners en un caixer tens un policia amb armilla antibales darrera teu. Hi han llocs mòbils de la policia en plan xurreria per tota la ciutat. Com anècdota, parlant de la seguretat, tot i que va ser a Rio de Janeiro on m'hi vaig trobar, anava per la terminal d'autobusos i al passar per davant dels caixers automàtics n'estaven reparant un. Hi havia el tècnic de manteniment treballant i a cada costat del caixer un policia armat fins les dents, amb armilla antibales i penjada al coll una càmera Go Pro Hero 3 gravant a temps real. De pel·licula...<br />
<div>
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYoF1Ikosnq7UCWgtr__7jLaqTKRmQyoEGNi6n0KygC9qAwIKh4qZnQy_0KixpbcugZ_jwB6pWPtYrPjTV4y_PkifEqUqY_-b4culX7seWPOg6GStN4GEuyudoEmpyf-NakZv8UK2btTU/s1600/603164_10202553843195646_1406764548_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYoF1Ikosnq7UCWgtr__7jLaqTKRmQyoEGNi6n0KygC9qAwIKh4qZnQy_0KixpbcugZ_jwB6pWPtYrPjTV4y_PkifEqUqY_-b4culX7seWPOg6GStN4GEuyudoEmpyf-NakZv8UK2btTU/s400/603164_10202553843195646_1406764548_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Aprofitant doncs la bona situació del hostel ben aprop hi havia una boca de metro. El metro de Sao Paulo va ser el primer sistema de metro construït a Brasil. Conté 5 línies i en té 4 més de previstes. Té una longitud de 69 km i 60 estacions. Es considera el sistema de metro més modern de les Amèriques. I la veritat és que amb el metro tot va ser molt fàcil. Llàstima que havíem d'anar comprant "bilhetes unitários" ja que no hi havia la opció de comprar un bono de dia o més. O almenys això em van dir a la finestreta. El primer lloc escollit per visitar Sao Paulo va ser la torre Banespa. Visita gratuïta i molt interssant que recomano ja que t'ajuda a fer-te una idea de la ciutat que estàs visitant. El seu nom exacte és Edificio Altino Arantes. Imponent rascacels de 150 metres d'altura construït al 1947. Va ser el rascacels més gran del món, ubicat fora els EEUU obviament, fins l'any 1956. Actualment no és el més alt de Sao Paulo però si té molta història ja que durant molts anys va ser seu del Banc de l'Estat de Sao Paulo. Ara ja no ho és perquè el senyor Emilio Botin el va comprar i per tots els passadissos i ascensors de l'edifici per on vaig passar està plagat d'alfombres i cartells amb el nom de Santander. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbhyphenhyphenNEhG8OuiMeEyawu2kysgbw3pbI84iBbtiNmRiekyR_gwshMlnX5-eX3lHN322o3HXPO_FEXSbb0Wip0bU6rc4kgqtdboXBybXv_3DQCqo6lpnURLa1qZA8EVOf1UG8HH6DpkbC3Dc/s1600/P1000328-002.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbhyphenhyphenNEhG8OuiMeEyawu2kysgbw3pbI84iBbtiNmRiekyR_gwshMlnX5-eX3lHN322o3HXPO_FEXSbb0Wip0bU6rc4kgqtdboXBybXv_3DQCqo6lpnURLa1qZA8EVOf1UG8HH6DpkbC3Dc/s400/P1000328-002.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Les vistes des del cim de l'edifici són espectaculars. Miris on miris veus grans rascacels. Juntament amb Nova York, l'Skyline de Sao Paulo és un dels més importants d'Amèrica. Com a curiositat, ens va explicar un capellà que vam conèixer a la catedral de Sao Paulo, que és la ciutat pilot que ha posat en marxa el servei de taxis-helicòpter. Tots els grans empresaris i gent adinerada que viu a les afores, disposen d'un helicopter per desplaçar-se pel centre de la ciutat. Impressionant el que fan els diners... </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Després de la visita panoràmica a l'edifici Banespa la prioritat era buscar una oficina de canvi o un banc on poder canviar Euros per Reals Brasilers, ja que anava amb lo just que vaig canviar a l'aeroport tot zombie i en estat de shock. Un cop amb reals a la butxaca vam donar un tomb pel barri de Sao Bento i ens vam dirigir cap al Parc d'Ibirapuera. Ens ho havia recomanat la recepcionista del hostel. Ibirapuera és un parc important i molt famós de la ciutat. Té una superfície de 1584 km quadrats i 3 estanys interconectats que en total ocupen 15700 m quadrats. Fins al parc i varem anar a peu. Gairebé perduts i sense saber on anar. Vam caminar moltíssim però va valdre la pena. Crec que perdre't per una ciutat i deixar-te absorvir per ella és una de les millors maneres de conèixer-la i de respectar-la. Un cop a Ibirapuera vam menjar algo asseguts tot contemplant la grandària i les vistes d'aquesta megàpoli.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitgqVNP4wljo88OZ2sUeqnjbY545QFqBObr9VYpMIl_KPzJJgRsSOpw8B5y50uZ8d25YZybIIYopQZNlijJiRu-aBdavP7Xb6ct0nR0ryVnyYs2hyphenhyphen611TRjVBmk76poEyJFpJetuYC9_I/s1600/P1000370+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitgqVNP4wljo88OZ2sUeqnjbY545QFqBObr9VYpMIl_KPzJJgRsSOpw8B5y50uZ8d25YZybIIYopQZNlijJiRu-aBdavP7Xb6ct0nR0ryVnyYs2hyphenhyphen611TRjVBmk76poEyJFpJetuYC9_I/s400/P1000370+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpUSJB1ky2DXJSUZ4EvLMrYctiym7VBVFqSizjYxPRKeHJpNFTmjPgapFKUSSTKztJj2g_7dU6IoiPv3glnzX7g4uj4Rmr5PoN2JEtWi83GL4VxCTyrhHAz1iIsDttzRcgyszis_mwipc/s1600/P1000519+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpUSJB1ky2DXJSUZ4EvLMrYctiym7VBVFqSizjYxPRKeHJpNFTmjPgapFKUSSTKztJj2g_7dU6IoiPv3glnzX7g4uj4Rmr5PoN2JEtWi83GL4VxCTyrhHAz1iIsDttzRcgyszis_mwipc/s320/P1000519+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a>Després d'un temps de descans i reflexió ens vam seguir perdent per la ciutat. Vam anar en busca de la famosa Avenida Paulista, la diagonal de Sao Paulo. És un dels principals centres financiers de la ciutat i un dels seus punts turístics més caracteristics. L'avinguda revela la seva importància no només com a punt econòmic sino també com centre cultural i d'entreteniment. Caminant per l'avinguda Paulista a banda i banda on miris només hi veus seus d'empreses, bancs, hotels, hospitals, institucions culturals i un exèrcit de policies per tot arreu. És transitada diàriament per milers de persones de totes les regions de la ciutat i de la seva àrea metropolitana, a part d'alguns turistes i viatjers que com jo caminàvem amb la boca oberta per sota de tots aquells rascacels. I com no, el hostel estava a dos carrers en paral·lel de l'avinguda. Un cop a "casa" moment per conectar-se al wifi i per parlar amb la gent que estimes. </div>
<div class="" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: justify;">
A la tarda vespre vam anar amb metro fins a l'estació de busos a comprar el bitllet que dos dies després ens portaria fins a Rio de Janeiro. També impressionant... La Terminal de Ómnibus Tietê de Sao Paulo és la terminal d'autobús més gran d'Amèrica Llatina i la segona més gran del món després de Nova York. Bon començament de viatge entrenant-me per aquestes grans masificacions. Tot i la gràndaria de l'estació, de la multitud de gent que hi havia en aquella hora, del gran nombre de companyies de bus i de finestretes, no va ser gaire difícil trobar la nostra i comprar el bitllet a Rio. Un simple tràmit. El més complicat va ser tornar a agafar el metro per tornar cap al hostel; més de 20 minuts de cua per comprar un bitllet. Aquí ja renegava sobre la persona de la finestreta que al matí no m'havia volgut vendre un bono de dia... Però bé. En general primer dia del llarg viatge tranquil i sosegat. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
L'endemà em vaig despertar amb moltes ganes de conèixer i d'aprendre. Ganes de moure'm, de visitar coses. Ganes de viatjar, que és el que més m'agrada. Tot i que l'enyorança pel que havia deixat lluny encara hi era, anava guanyant terreny l'esperit intrèpid i inquiet que m'ha portat a fer aquesta aventura. Recordo que mentres estava esmorzant em vaig recordar de les últimes paraules del Xavi i la Carme de lavueltaalmundo.com, a qui els hi vaig comentar tots els nervis i la sensació extranya que tenia just abans de marxar, i la seva resposta va ser; tranquil, dona't un temps i ja veuràs com les sensacions van canviant. Quina raó tenien. No és que no m'enyorés ja al segon dia, sino que ja em començava a sentir al meu lloc. Viatjant. Vaig agafar forces esmorzant i vaig anar en busca del metro a deixar-me absorvir novament per aquest gegant de ciutat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="" style="clear: both; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEismfh7LIfkLlFvRy39MYRy3zAwN9BNJ6onS44ZN4sE50pV-6sRWQpir-QyC1pqBa4_TeKm5fHdRKVHjXpU9IEbWjOBow_KKcWPqguXtwu7CF8w0s28uNl7vQtkLAGGuHveNOJ_q4kA_44/s1600/P1000409+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEismfh7LIfkLlFvRy39MYRy3zAwN9BNJ6onS44ZN4sE50pV-6sRWQpir-QyC1pqBa4_TeKm5fHdRKVHjXpU9IEbWjOBow_KKcWPqguXtwu7CF8w0s28uNl7vQtkLAGGuHveNOJ_q4kA_44/s320/P1000409+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a></div>
La primera parada va ser el barri japonés. La immigració japonesa a Brasil va començar a principis del segle XX com un acord entre el govern japonès i el brasiler. Japó vivia llavors una crisis demogràfica notable mentres Brasil necessitava mà d'obra pels treballs cafeters. La població japonesa a Brasil està estimada actualment en 1,5 milions i constitueix la major població nipona fora de Japó. Un quart d'hora caminant per aquells carrers i no sabies si estaves a Brasil o t'havies transportat a Tòquio. Quina sensació més extranya però agradable. La barreja de cultures caminant per aquell barri era espectacular. Totes les botiguetes plenes de japonesos. Barberies, mercats, restaurants, un jardí japonès. No sabies on estaves. El més curiós és que per tot el barri japonès tots els carrers estan plens d'un munt de faroles orientals fen-te sentir encara més desorientat.<br />
<div>
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEUcKT4LaUrVXSnF6BxyvvoM049iEzp0b0df3wnpMskVSAz94wWIeqpbx1Z7AqOrG5J_nbFTY3SdjX87-e7bocPcMV5jXmr9BR-mb4UlISZOTyTcpDzCC8nE1f1lChtvGVoPZxeno-t5Y/s1600/P1000400+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEUcKT4LaUrVXSnF6BxyvvoM049iEzp0b0df3wnpMskVSAz94wWIeqpbx1Z7AqOrG5J_nbFTY3SdjX87-e7bocPcMV5jXmr9BR-mb4UlISZOTyTcpDzCC8nE1f1lChtvGVoPZxeno-t5Y/s320/P1000400+(FILEminimizer).JPG" width="320" /></a></div>
Després del barri japonès vam anar en busca de la catedral. La intenció era agafar el metro però una vegada més, el fet de deixar-te perdre i deixar-te portar per la pròpia ciutat va fer que tot just sortint del barri oriental veiés molt a prop com sortia d'entre els edificis moderns una construcció que en el primer moment em va fer recordar com si encara estés a Europa. Era la Catedral de Sé. La Catedral Metropolitana de Sao Paulo és un dels cinc temples gòtics més grans del món i està dedicada a la Verge Maria Assumpció. La sorpresa gran va ser a l'entrar a dins ja que era dia 2 de novembre i tal com a Catalunya i a Espanya celebrem el dia de tots sants pels difunts el dia 1, ells ho fan un dia després i l'anomenen el "dia de los muertos". Va ser entrar a la catedral esperant veure-la plena de turistes fent fotos i en canvi estava en plena cerimònia dels difunts, celebrant la misa i tothom amb les millors gales. L'olor a incens només entrar em va recordar a casa, a les mises del diumenge a la Serra.<br />
<div>
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWgSxbVRw5TR8FHNta6ivlk7E0NAzYw7N86uJwoNi4B6oznnBhKjIHlwlJXFw4y2QlHvxufyv3wDuph9y_DUJwGkxmGqnYkJvcWgtgNTIaq2gsLJ94dIXjdte-gK2YLBAH_80rKLrxROA/s1600/P1000453+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWgSxbVRw5TR8FHNta6ivlk7E0NAzYw7N86uJwoNi4B6oznnBhKjIHlwlJXFw4y2QlHvxufyv3wDuph9y_DUJwGkxmGqnYkJvcWgtgNTIaq2gsLJ94dIXjdte-gK2YLBAH_80rKLrxROA/s320/P1000453+(FILEminimizer).JPG" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Em vaig voler quedar una estona dins, al final de tot, contemplant la gran devoció que els brasilers tenen per la religió catòlica. Em sembla que em vaig quedar durant tot el sermó del capellà però no sem va fer gens pesat. Al contari, va ser una estona per pensar i per veure el que van començar els colonitzadors espanyols ja que van ser ells qui van ensenyar als avantpassats d'aquesta gent a creure en alguna cosa i a convertir-los a la religió catòlica. </div>
<div style="text-align: justify;">
Els voltants de l'esglèsia no tenien res a veure amb el que a dins s'estava vivint. Contrastant amb la majoria de gent adinerada que assistia a la missa vestida de diumenge, es reunia a la plaça de Sé un gran nombre de vagabunds i sense sostre escoltant les paraules d'alguns predicadors que amb moltes ganes i deixant-shi la veu, predicaven la paraula del senyor des del seu propi punt de vista. Una experiència nova i enriquidora també, posar-se a la pell de tots aquells captaires que molts no duïen ni sabates, però que amb molta fe escoltaven tot el que els sermonejava un desconegut.</div>
<div style="text-align: justify;">
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf3JgKZ78fRinl2rDKCrHHL-nL8I_VVfpulSt76MAOS9eqe3kU5cGchQRllxSJDP70kYs_bkU6CGXf_O79P7m0gwisJhS1SE3cA1QgV5s4V-xnwZYNCj1qdd9pB4WLJRwawnYXS0pWbZk/s1600/P1000477+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf3JgKZ78fRinl2rDKCrHHL-nL8I_VVfpulSt76MAOS9eqe3kU5cGchQRllxSJDP70kYs_bkU6CGXf_O79P7m0gwisJhS1SE3cA1QgV5s4V-xnwZYNCj1qdd9pB4WLJRwawnYXS0pWbZk/s400/P1000477+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div>
<br />
No podia marxar sense passar per la mítica estació ferroviaria de Luz. És una de les estacions més importants del sistema de transport sobre raïls de Sao Paulo ja que té el paper d'estació articuladora entre el metro i el sistema de trens metropolitans. És a dir, l'Estació de Sants però a lo gran. Com tot a Sao Paulo.</div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpEqN8u0BDNHKVDH4uy9jUKgzLAmZ35V50Iwe9_xFlkbS1XkZCtZXMnqEDIqD2gIuoVRCyhnBSNzzW6BjNINeF92J6GXOmF9mpllJ6aPve-qzKdarr6AvVi3qP07iRPLsaeN606RBqaWE/s1600/P1000510+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpEqN8u0BDNHKVDH4uy9jUKgzLAmZ35V50Iwe9_xFlkbS1XkZCtZXMnqEDIqD2gIuoVRCyhnBSNzzW6BjNINeF92J6GXOmF9mpllJ6aPve-qzKdarr6AvVi3qP07iRPLsaeN606RBqaWE/s400/P1000510+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a><br />
Pels voltants de l'estació em vaig trobar amb el museu de pintura, la Pinacoteca del Estado de Sao Paulo. És un dels museus d'art més importants de Brasil i reuneix més de 6 mil obres entre pintures, escultures, collages, dibuixos... Aprofitant que l'entrada era gratuïta em vaig perdre pels seus passadissos durant ben bé una horeta i mitja. També em va empènyer a entrar a dins un cartell ben gran que posava Wifi Zone. I sense pensar-m'ho, vaig dir, au anem a veure quadres...</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El museu està ubicat just al costat d'una gran zona verda, el Parque de Luz. Tot just sortir i passejar per dins del parc em vaig trobar una cosa si més no, curiosa. La veritat és que fins ara havia vist seus de molts bancs, empreses, centres comercials... Però encara no m'havia trobat cap cartell de gimnàs. Doncs em vaig quedar impressionat en veure un gimnàs a l'aire lliure al mig del parc. La imatge va ser bastant còmica ja que era el que menys m'esperava veure en aquell parc tant acollidor. Tota una colla de brasilers forçuts, una mescla de gent de bilbao i de gals. Només faltava l'Astèrix bebent la poció màgica i tots a aixecar pedres i pedrots... Curiós.</div>
<div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYFQeAYY13cWyUH-_Slj48Z6I24RDBK6MnKNZHxCPEsWQshqDf6lVjkCCVFSWAzz7bL_otMbVzHkdvWao7gDP619hkDyI-xJbGfctB6kx-BCLjz7Xkflf3cm9NwH4TIePz2t0svUcECBw/s1600/P1000498+(FILEminimizer).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYFQeAYY13cWyUH-_Slj48Z6I24RDBK6MnKNZHxCPEsWQshqDf6lVjkCCVFSWAzz7bL_otMbVzHkdvWao7gDP619hkDyI-xJbGfctB6kx-BCLjz7Xkflf3cm9NwH4TIePz2t0svUcECBw/s400/P1000498+(FILEminimizer).JPG" width="400" /></a></div>
<div>
I després de riure un rato amb els brasilers de bilbao aixecant roques i de recòrrer tot el parc vaig tornar a agafar el metro cap al hostel. La tarda va ser tranquila. Preparant la motxilla cap al segon destí del viatge. M'esperava una nit llarga ja que el bus sortia a les 00:15h i tenia una durada prevista d'unes 6-7 hores. L'estada a Sao Paulo havia estat curta però pel meu gust profitosa. M'en havien parlat més malament que bé i les meves sensacions havien estat bones. Ara Rio ens esperava i jo esperava arribar-hi ja. Ja hem venia al cap la imatge del Crist de Corcovado coronant tota la ciutat...</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
Joan Serafihttp://www.blogger.com/profile/12378034714179390582noreply@blogger.com4Foz do Iguaçu - Estado de Paraná, Brasil-25.5468978 -54.58817160000001-26.0056453 -55.233618600000007 -25.0881503 -53.942724600000012