La Paz: capital administrativa de Bolivia i descobriment de l'Imperi Tiwanaku ~ LA VOLTA ALS 30

Van ser dies bastant durs els primers que vaig passar a La Paz, capital administrativa i del govern de Bolívia. Primer per com hi vaig arribar. Va ser un bus local, sense turistes, compartit amb la gent d'allí. Petit, estret i incòmode. Van ser 13 hores per camins de pedra durant tota la nit de Nadal. Vaig dormir poc ja que aquella nit no podia evitar no pensar en la gent que estimo. Familia i amics amb els quals m'hagués agradat passar aquells moments. En 30 anys era el meu primer Nadal lluny de casa. Em sabia molt de greu no ser-hi. El Zois, el meu gran amic holandès i jo, vam comprar dues ampolles d'un bon vi de Chile per intentar fer més amè el viatge i intentar sentir una mica que era Nadal. El problema va ser que com que és un boig, als 50 minuts de viatge ja no ens quedava ni gota de vi. Encara quedaven 11 hores de trajecte. Vam cantar una estona i a dormir.

Vista panoràmica de La Paz

I així vam arribar a La Paz. Destrossats, enyorats i arrossegant encara el cansament de la ruta pel Salar de Uyuni. A buscar alberg i a descansar. Estava a la ciutat de "Nuestra Señora de La Paz", a l'oest de Bolívia. Imponent primera vista de la ciutat quan la veus al mig d'una vall rodejada per muntanyes. És inmensa. Les cases s'enfilen des de tots els peus de les muntanyes cap als cims. Actualment hi viuen uns 3 milions de persones però et dona la sensació que n'hi ha moltes més ja que miris on miris només veus construccions i edificacions per tot arreu. En realitat la capital de Bolívia és Sucre. La Paz és considerada la seu del Govern i dels Poders Legislatius i Executius. El seu nom va ser designat pels conquistadors espanyols fruit de la restauració de la pau després de la guerra civil. La ciutat està assentada a la riba del riu Choqueyapu que la creua de nord a sud. De totes les muntanyes destaca la siluetadel pic Illimani, de 6565m, sempre nevat. Quan admires la ciutat des de qualsevol dels miradors panoràmics que hi han pots apreciar la seva forma d'embut. El centre de la ciutat es troba al mig i al voltant està rodejada per barris construïts als vessants perifèrics. Aquests barris estan habitats principalment per emigrants d'altres parts de Bolívia que entre els anys 60 i 70 van marxar del camp per buscar una vida millor a la ciutat. Es van anar assentant als voltants de La Paz i creant aquesta imatge d'embut amb milers de cases que s'enfilen per la muntanya.

Centre de la ciutat

La Paz

Vaig intentar descansar però tenia el segon problema a part de trobar-me lluny de casa per Nadal. Durant el viatge pels altiplans cap al Salar sem va espatllar l'ordinador. Segurament per algun cop o algun sotrac del jeep. No era un problema de vida o mort ja que val més això que perdre la documentació o diners, però em sabia greu ja que feia dies que no feia cap còpia de seguretat de les meves imatges i no volia perdre-ho. Em vaig passar tot el 25 de desembre buscant un informàtic que em pogués ajudar i sol·lucionar el meu problema. El dia de Sant Esteve vaig rebre la resposta d'un senyor que em va dir que vindria on m'allotjava per mirar d'arreglar-m'ho. Al final va haver de prendre l'ordinador durant 4 dies. La part positiva és que a part de reparar-lo em va poder recuperar el 100% de la informació. La dolenta, que em va costar un ull de la cara. Espero que quan torni pugui reclamar a la garantia i recuperar els diners.

Carrer de La Paz

La Paz em va agradar. És una ciutat molt viva. Durant tot el dia trobes gent per tot arreu. A la part nord està ple de carrers i carrerons amb botigues. Un laberint de botiguetes on pots trobar de tot, especialment roba. Em va recordar molt a quan vaig estar al gran basar d'Istanbul, a Turquia, o al gran Mercat de Ben Thang de Ho Chi Minn, a Vietnam. Si et deixes perdre per aquests laberints comercials ràpidament perdràs la noció del temps i fins i tot et pots arribar a perdre tu mateix. No s'acabaven mai. Em va sorprendre saber que l'any 2013 La Paz va ser escollida una de les 28 ciutats més meravelloses de tot el món, juntament amb ciutats com Praga o Londres. Actualment és una de les sis ciutats del continent americà que estant competint per convertir-se en una de les 7 ciutats meravella del món. Si que és el centre cultural més important de Bolivia, però no n'hi ha per tant. És bonica però no la veig com una meravella. Té moltes atraccions com varies catedrals de l'època colonial i molts edificis impressionants que van deixar els espanyols al voltant de tot el casc antic i el centre de la ciutat, visitats per molts turistes. Però per mi no és una de les ciutats més boniques del món. Opinió personal.

Bus fins al cementiri

Per evitar pensar tant en el maldecap de l'ordinador vaig decidir anar a veure unes ruïnes; Tiahuanaco o Tiwanaku. Jo no n'havia sentit a parlar mai i després d'haver-hi estat em sorprèn moltíssim que no es parli més d'aquesta antiga cultura. Va ser el Zois qui em va proposar anar-hi. Les ruïnes es troben a unes 3 hores de La Paz. Moltes agències t'ofereixen el tour però és una estafa. El millor per anar-hi és el que vam fer nosaltres, pel teu compte. Des de La Paz has d'anar fins al cementiri, a la zona alta. Pots arribar-hi a peu però preparat perquè la pujada és molt dura. No costa res prendre qualsevol dels mini busos que hi pugen. Allí a dalt ves preguntant a alguna de les moltes vans o furgonetes que hi han fins que algú et digui que et porta a Tiahuanaco. Insisteix-li bé on vols baixar ja que alguns turistes hi han anat i al despistar-se el xòfer els porta fins a Desagüadero, poble fronterer amb Perú. El preu del trajecte ens va costar 15 bolivianos (1,50 €). Et deixen a la vora de la carretera, has de caminar uns 15 minuts per arribar al centre del poble de Tiahuanaco. Allí vam dinar un menú casolà per uns 2€ i ens vam dirigir a peu cap a les ruïnes, a les afores del poble. El preu de l'entrada el vaig trobar excessiu pels estrangers. Em sembla que pels residents del país costava uns 10 bolivianos, en canvi nosaltres vam haver de pagar-ne 80 (uns 8€). Que no és molt però la diferència si és abismal. Tant se val, el lloc prometia.

Afores de Tiahuanaco

Entrada del poble

Com he dit abans, mai havia sentit parlar de Tiahuanaco, una antiga civilització prehispànica amb unes ruïnes i una història apassionant. Aquestes restes aqrqueològiques desperten les passions de tothom que les visita, des de professionals que realitzen treballs de recerca fins al públic en general, als quals ens intriga saber i aprendre la història d'aquestes ruïnes. Sempre que visito algun lloc amb arqueològic m'agrada que m'expliquin el que veig, si no, no t'assebentes de res. Una cosa és anar veient pedres i l'altra és conèixer tota la història que amaguen aquestes pedres. Així doncs, entre els quatre que érem vam decidir contractar un guia que ens fes el tour. Ens va costar uns 2€ per cap. Gran inversió.

Construcció a les afores del poble

Tiahuanaco és una antiga ciutat arqueològica que va ser el centre de la civilització que duu el mateix nom. Es troba a uns 70 km de La Paz i s'ubica a uns 3900m d'altura. Era una cultura anterior als incas que basava la seva economia en l'agricultura i la ramaderia. La seva extensió va arribar des de la part occidental de Bolívia fins al sud del Perú, nordoest d'Argentina i nord de Chile. Impressionant. I jo no ho coneixia. Segons els historiadors aquesta cultura es va iniciar al voltant dels anys 1500-1000 a.C, tot i que altres estudis diuen que va començar cap al 900-800 a.C i va tenir importància fins cap als anys 900-1000 d.C. Es diu que, per la seva antiguitat, molts estudiosos la consideren la cultura mare de les civilitzacions americanes.

Molts escriptors asseguren que els habitants de Tiahuanaco eren sers gegants. Altres s'atreveixen a dir que van venir de l'espai exterior. Si hi ha alguna cosa fascinant d'aquesta cultura i les seves ruïnes és el seu misteri. Visitant allò i que t'expliquin que els investigadors van escriure que els seus habitants van venir d'altres móns per deixar petjades del seu coneixement a la Terra, et posa la pell de gallina. En un lloc que té tanta riquesa cultural associat a un llarg període d'existència de gairebé 2500 anys, és inevitable sentir les energies que transmeten els seus monuments i monolits, ja que quan ho veus i t'ho estant explicant, sents que allí hi van passar coses molt importants. Els seus habitants van deixar petjades, missatges a través dels seus símbols, ens van deixar veure la seva habilitat artística a través de la seva escultura, la ceràmica, els seus teixits. Quina cultura més gran. Em va impressionar molt. A més mentre estàvem pasejant per les ruïnes ens van amenitzar la visita unes llamas que van posar per les fotos fent el paisatge encara més autèntic.

La llama "sagrada"

Durant el passeig turísic coneixeràs l'àrea "Civico Ceremonial" de Tiahuanaco. Era ell lloc sagrat on es realitzaven les cerimònies de caràcter religiós. Les excavacions, encara sense acabar, deixen veure part dels murs del que va ser la gran Pirámide de Akapana, un centre cerimonial de set pisos escalonats.

Panoràmica de Akapana

Piràmide de Akapana

Des de l'altura d'aquesta ruïna es pot observar, a part de l'actual poble de Tiahuanaco, l'imponent temple rectangular de Kalasasaya, una edificació de grans pedres i d'unes dues hectàrees d'extensió, amb una construcció orientada per l'observació del moviment dels astres.

Kalasasaya

Monòlits a dalt de tot de la piràmide

Altres ruïnes que es poden veure són el Templete Semisubterráneo, Putuni, Kantatallita, Kerikala, Lakakollu i Chunchukala.

Et recomano també visitar el museu on es troba el monòlit Bennet, del qual està prohibit fer qualsevol fotografia, i que originalment es trobava al "Templete". També pots veure peces lítiques i objectes de ceràmica. Després de la visita, quan tanquen el recinte de les ruïnes, pots trobar algunes furgonetes que et portaran de nou a La Paz. Podria passar-me hores explicant la història d'aquesta civilització i de tot el que vaig sentir visitant les seves ruïnes. Realment és apassionant. A mi em va impressionar de tal manera que m'he proposat llegir més sobre Tiahuanaco i descobrir tots els seus misteris. Tiahuanaco té molt que ensenyar-nos i tal com vaig esmentar en una cita ànonima en la presentació del blog: