Buenos Aires; una ciutat per quedar-s'hi a viure. ~ LA VOLTA ALS 30

Porto uns dies sense escriure. No és que no en tingui ganes sinó que estic sense conexió. M'he instal·lat d'ocupa a casa dels meus amics Pol i Angi. Viuen a la Plata, a una horeta de Buenos Aires. Estan recent mudats i encara no tenen internet. Avui m'he llevat amb ganes d'escriure i en plan boletaire he anat a recòrrer la Plata tot i que el que busco son wifis i no bolets. Doncs bé, el viatge des d'Asunción fins a Buenos Aires va ser el segon gran trajecte en bus de l'aventura. Unes 19 hores i sense parar. El bus tenia servei de menjar i no vam fer ni una sola parada. No se com s'ho feien els conductors ja que cada 3 o 4 hores es canviaven sense parar, en marxa. Una imprudència però vam arribar. Va ser el bus on més còmode vaig estar ja que no tenia company de viatge i em vaig poder estirar.

La sortida de Paraguay va ser molt caòtica, tal com és el país. Ens van deixar a la frontera amb Argentina i després de sellar el visat de sortida uns senyors es van dedicar a treure totes les maletes i motxilles dels passatgers i les anaven deixant a terra de qualsevol manera. Just entre la linia que separa ambdós països. Tu havies de localitzar la teva i anar caminant fins a la part Argentina. Et sellaven l'entrada i li tornaves a donar la motxilla a un altre senyor que la col·locava de nou a la bodega.

Al reemprendre el trajecte ja notaves que estaves a un altre país. El paisatge va canviar radicalment. Tot eren camps verds fins a l'horitzó, tot pla, ple de vaques pastant en llibertat. Buf, quina carn que menjaria aviat...

I em vaig despertar enmig d'edificis i rascacels. Ja no hi havia camp. Sense saber-ho ja estava a Buenos Aires. Deunidó el trajecte des que vam entrar a la ciutat fins a la terminal de bus, prop del centre. Almenys una horeta. Ja estava de nou a una gran metròpoli del món.

Avenida 9 de Julio

La ciutat de Buenos Aires és la capital federal de l'Argentina i la ciutat més important. Situada al costat del Riu de la Plata hi viuen més de 12 milions d'habitants. És la segona ciutat més gran de sudàmerica i un dels centres urbans més grans del món. Em va impressionar des del primer moment. Semblava més una ciutat europea que no pas d'amèrica llatina. Una ciutat que et captiva i t'enamora. Una ciutat per quedar-s'hi a viure.

Després d'arribar al hostel, relax i descans. Ho necessitava. Havia viatjat molt durant les primeres dues setmanes i el cos hem demanava un parell de dies de tranquilitat. Ja tindria temps de visitar-la ja que hi passaria més d'una setmana. I així ho vaig fer, dos dies de repòs i de vida ermitana a l'alberg. Rentar roba, descansar, llegir i escriure va ser el que em vaig dedicar a fer els dos primers dies a Argentina. El tercer dia ja estava preparat i amb ganes de sortir a perdre'm per la metropoli. Vaig demanar un mapa i simplement vaig fer això, perdre'm. Potser hagués pogut seguir un ordre més lògic o més turístic, però a mi m'agrada més caminar i anar-me trobant les coses per sorpresa. Ho disfrutes més.

Avenida 9 de Julio amb l'Obelisc al fons

Prop d'on tenia ubicat l'alberg hi passa la Avenida 9 de Julio. Diuen els argentins que és l'avinguda més ample del món, i jo m'ho crec. Amb 140m d'ample és l'arteria més important de la ciutat. El nom li ve ja que és la data del dia de la declaració de la independència de l'Argentina. Caminant al llarg de l'avinguda anava en busca del barri de Sant Telmo, un dels més antics i característics de Buenos Aires.

Portava molt poc a la ciutat i ja sabia que estava plena de vida i de color. Molts locals tenen les façanes pintades amb grafitis amb molt de gust, fent que siguin molt acollidors i et convidin a entrar a comprar o prendre algo. Per Sant Telmo vaig veure l'antic mercat, com un tipus de rèplica en miniatura del de la Boqueria a Barcelona. Em va encantar ja que passejant per dins et senties com un argentí més, sense turistes, i podies veure com és el dia a dia d'ells.

Barri de Sant Telmo

Interior del Mercat de San Telmo

Restaurant Desnivel on provar la típica parrillada argentina. Recomenat a lonely planet.

Sortint de San Telmo arribes ràpid al barri de la Boca. Aquí si hi anava directe. En busca de la Bombonera, l'estadi del club de futbol que té la millor afició del món. El passeig fins al camp va ser molt entretingut. Passant pel parc de Lezama, un dels molts parcs de la ciutat. Zona verda plena d'arbres i gespa on jaure i descansar. Però jo ja estava descansat i vaig seguir cap a la Boca. Volia fer el tour per l'estadi. El Club Atlético Boca Juniors és un dels equips de futbol més prestigiosos d'Argentina i d'Amèrica del Sud. Ha guanyat 24 lligues argentines i 6 Copes Libertadores entre d'altres títols. Pot presumir de no haver baixat mai a la segona divisió, cosa que els aficionats sempre li retreuen al seu principal rival i altre equip important de la ciutat; River Plate. Crec que si vas a Buenos Aires has d'anar a veure la Bombonera, tot i que no t'agradi el futbol. És un estadi mític i fent el tour per dins vaig conèixer la seva història i anècdotes interessants. No sabia l'origen dels colors del club. Es veu que el color original de l'uniforme era rosa, però fou ràpidament abandonat per un blanc i negre a ratlles verticals. Segons diu la llegenda, Boca es jugà aquests colors amb un altre equip en un partit el 1906 i en perdre va haver de canviar. Aleshores van decidir adoptar els colors de la bandera del primer vaixell que arribés al port de La Boca. Aquest fou un vaixell de Suècia, i el groc i el blau son els colors que Boca Juniors encara té avui en dia. Inicialment la franja groga era diagonal, més tard la van canviar a horitzontal. Molt interessant. Tota la visita a l'estadi també. Ha de ser impressionant viure un partit allí dins. Té pinta de ser una olla a pressió, i la veritat és que he vist algun partit seu per televisió i fa por.

Panoràmica de la Bombonera

Destacar la gran devoció que els aficionats de boca i els argentins en general tenen cap al mite i un dels millors futbolistes de la historia, Diego Armando Maradona. Va militar molts anys al Boca Juniors i actualment disposa d'un palco privat on sempre que pot assisteix als partits de l'equip. Per tot el barri de la Boca trobes un munt de grafitis i dibuixos seus, mitificant més la seva figura.

Sortint de l'estadi i aprofitant que era hora de dinar vaig poder probar per primer cop la tipica parrillada argentina. Tot i que el barri de la Boca és més turístic i tothom et recomana anar a probar la carn pels restaurants del barri de Palermo, vam trobar un lloc acollidor i molt casolà on poder menjar carn fins a dir prou i amb un preu raonable tot probant un bon vi argentí. Boníssim.

Com que venia de camí, al costat del barri de la Boca hi ha el famós Caminito, carreró museu i passatge tradicional, de gran valor cultural i turistic. Doncs cap allí. Caminito va adquirir un significat cultural degut a que va ser font d'inspiració de la música d'un conegut tango, Caminito, l'any 1926. Antigament aquest barri, per on hi passa el ferrocarril a prop, va ser molt deteriorat i convertit en un abocador. L'any 1950 un grup de veïns entre els quals destaca un conegut pintor del barri de La Boca, Benito Quinquela Martín, van decidir recuperar aquell lloc. L'any 1959 sota la iniciativa del pintor, el govern municipal va construïr allí aquest carrer museu on hi destaquen totes les cases pintades amb colors alegres.

La Caminito

Grafiti al principi de La Caminito

Les paraules del pintor al reformar el passeig van ser:

"Un buen día se me ocurrió convertir ese potrero en una calle alegre. Logré que fueran pintadas con colores todas las casas de material o de madera y cinc que lindan por sus fondos con ese estrecho caminito (...)Y el viejo potrero, fue una alegre y hermosa calle, con el nombre de la hermosa canción y en ella se instaló un verdadero Museo de Arte, en el que se pueden admirar las obras de afamados artistas, donadas por sus autores generosamente."

Benito Quinquela Martín

Tipiques cases del Caminito

Preciós. Acollidor. Diferent. Ple de vida. No podia parar de tirar fotos. La gent simpatiquissima et convidava a sentar-te en una de les moltes terrasses a prendre algo, però em venia de gust seguir passejant. Les cases de fusta i xapa que donen al Caminito son de l'estil tradicional boquense. És un tipus de vivenda popular i precària que va caracteritzar el barri des dels seus origens fins a finals del s.XIX com centre de residència d'immigrants italians. Les cases es troben pintades de colors brillants. Pel voltant, al costat de la via del tren, em va encantar tot un passeig conegut com el "paseo de la Poesía". Tot eren murs i cases amb grafitis escrits a les parets, una serie de poemes que t'obligaven a parar a llegir-los. Si o si. Era un museu a l'aire lliure, i per tant, gratis. I tot el que és gratuït no dubtis en agafar-ho.

Barri de San Telmo

Després de caminito vaig tornar per l'alberg. Ja era mitja tarda. El dia havia estat profitós. Buenos Aires m'estava agradant moltissim. Té de tot. Botigues, bars, museus, parcs, jardins, futbol... Potser destacaria com a punt desfavorable el servei de transport de busos metropolitans. Si vols pujar-hi necessites o bé una targeta recarcable (bono bus) o moltes monedes sueltes. I a Argentina és molt i molt difícil disposar de pesos sols en moneda. El bitllet més petit és el de 2 pesos. Llavors ja ve la moneda d'un peso, molt similar a un euro. Per fer-nos una idea del valor, el canvi està a 1€ = 8,1 pesos. Doncs bé, la gent va boja per tenir monedes soles. Vaig entrar en un quiosc d'un xino i tenia un cartell que necessitava moltes monedes, i oferia una comissió d'un 5% per cada 100 pesos que li canviésis en moneda. Vist això, i que com que no gasto gaire no tinc monedes a les butxaques, vaig anar a agafar un bus i no em van deixar pujar per no tenir monedes. Però a part d'això, m'apunto Buenos Aires com un possible lloc per viure.

Bus al barri de San Telmo

L'endemà vaig haver de canviar de hostel. En el que estava havia reservat per 3 nits i al voler-ho allargar més dies ja tenien més reserves i cap habitació disponible. Vam anar a un altre igual de cèntric però més familiar i acollidor. Després de fer el check in i de dinar algo vam anar a passejar per Palermo i cap a la zona de la Recoleta. Palermo és un barri principalment residencial tot i que també hi han oficines i empreses. Està ubicat al nord i és el que té l'extensió més gran de tot Buenos Aires. Hi destaquen les vivendes elegants i els seus carrers plens d'arbres. També disposa d'una coneguda zona d'oci amb un munt de restaurants, pubs i bars musicals. Sortint de Palermo et trobes el Jardí Botànic i el Zoològic. Ja que sóc contrari a que els animals estiguin tancats i no m'agraden els zoològics, vaig anar passejant pel Jardi Botànic fins al barri de Recoleta.

Pel camí et trobes moltes zones verdes i més parcs. La ciutat n'està plena. I la gent ho aprofita. Trobes molta gent descansant a la gespa. Families jugant amb els nens, parelles estimant-se, persones passejant el gos. Una ciutat molt viva.
De camí cap a la Recoleta volia passar pel jardí japonès. Famós i bonic jardí oriental al mig de la ciutat. La pena va ser que estava tancat i em queda pendent per un altre dia.
Fins a la Recoleta hi destaca la quantitat de gent que trobes practicant algun esport. La majoria corrent, però moltissima gent patinant, en bici o practicant futbol i gimnasia a la gespa.

La Recoleta és un altre barri residencial, més cèntric que Palermo. És una zona d'un ampli interès històric i arquitectònic, sobretot el cementiri, punt turístic i important de la ciutat on em dirigia i que tampoc hi vaig poder entrar. També estava tancat. Culpa de que m'agradi tant perdre'm passejant i fent fotos, deixant-me absorvir per la ciutat. O sigui que a part del Jardí Japonès també hauré de trobar temps per anar a veure el cementiri.

Pel barri Recoleta hi creua una imponent avinguda; La Libertador. Que en aquelles hores estava plena d'un increïble embús de cotxes. I just al costat hi ha el Museu Nacional de Belles Arts, que a la seva exposició permanent hi té obres d'art de valor incalculable. Tot seguint la Avenida Libertador vaig anar a trobar la famosa 9 de Julio, la més ample del món. Ja era de nit i les vistes eren precioses amb l'impressionant Obelisco llençant un fort canó de llum cap al cel.

Avenida 9 de Julio

I atravessant la llarga avinguda vaig arribar a l'alberg. Cansat però content. Quan vaig revisar la ruta que havia fet aquella tarda, amb l'ajuda dels mapes, em va sorprendre veure que havia caminat més de 9km. No ho semblava pas. Potser perquè tot el que vaig veure em va agradar. A lo millor si m'obliguéssin a caminar aquesta distància em faria mandra, per això sempre dic que deixar-te perdre pels llocs que no coneixes és el millor que pots fer quan viatges. D'altra banda aprofites per fer exercici, ja que caminar és l'esport més barat que existeix.

El dia previ a marxar per primer cop de Buenos Aires, ja que hi tornaré més endavant, vaig passar el matí tranquil. Vaig anar fins a la terminal de busos de Retiro per trobar la millor manera de marxar l'endemà en direcció a La Plata. Només són uns 55km, una horeta en bus, i vaig comprar un bitllet per uns 20 pesos. Bitllet que més tard no utilitzaria ja que al final el meu gran amic Pol em va venir a buscar a la ciutat aprofitant que li venia de camí tornant de la feina.

Vista d'es d'un dels dics de Puerto Madero

A la tarda tocava un passeig obligatori; Puerto Madero i la Costanera. Puerto Madero és un dels barris més exclusius i "pijets" de la ciutat. Es troba en una zona cèntrica i a prop del Riu de la Plata, pel que la seva ubicació és molt bona. Es veu que el nom del barri ve d'un comerciant de la ciutat, Eduardo Madero, que va presentar uns projectes per edificar i millorar el port. Buenos Aires sempre havia tingut problemes perquè els grans vaixells poguéssin arribar a la vora ja que el riu era de poca profunditat i feia que els vaixells no es poguéssin acostar a la costa, havent d'estar lluny i descarregar les mercaderies en llanxes. L'any 1882 el govern va contractar a Eduardo Madero i li va ordenar que s'encarregués de construïr un nou port per sol·lucionar aquests inconvenients. El projecte es va duur a terme tot i la seva complexitat, ja que es tractava d'omplir tota la costa del riu amb terra per formar una inmensa illa artificial separada de la ciutat per 4 dics i 2 dàrsenes d'accès pels vaixells. A més per entrar per terra es van costruïr 4 ponts giratoris a fi de conectar el port amb Buenos Aires. El projecte finalment es va constuïr però anys després es va deixar d'utilitzar ja que no era funcional.

Doncs el passeig des del centre per Puerto Madero és molt entretingut. Grans edificis i centres de negocis, entre el que destaca la torre més alta d'Argentina; Alvear Tower, de 235m d'alçada i 54 pisos. Impressiona des de sota. I creuant els antics dics i dàrsenes arribes a la costanera o la costanera sur, com li diuen ells. Es tracta d'un antic passeig per la costa pel costat del Riu de la Plata i junt a l'actual reserva ecològica. La costanera va funcionar com un balneari públic fins la dècada dels anys 80, quan van omplir la vora del riu i van crear la Reserva Ecològica Costanera Sur. Durant la dècada del 1920 es veu que hi havien moltíssimes cerveseries i restaurants en front del balneari. Avui en dia hi destaquen els "xiringuitos" o petits llocs de menjar ràpid on vaig al·lucinar amb les "parrilladas" que fan. Si vas a Buenos Aires, et recomano guardar-te un racó del temps per passejar al capvespre per la costanera, millor amb bon temps, i poder degustar el típic "choripan". Passejant per allí a aquella hora, les olors de brasa i de carn cuinant-se lentament, et criden a que t'assentis a provar una de les moltes coses que preparen. Jo vaig provar el més conegut; el "choripan". Et possen en un gran entrepà un troç generós del que ells li diuen "chorizo" i que jo ho identifico com a llonganissa. Llavors al costat del xiringuito hi ha una taula amb un munt de pots de salses i amanides amb el que acompanyar l'entrepà al teu gust. Ho recomano de veritat; bo, bonic i barat.

Llocs de "parrillada" a la Costanera Sur

Amb la panxa plena només quedava un altre passeig de tornada cap al hostel. La mateixa ruta però a la inversa per poder disfrutar de l'skyline de Puerto Madero amb tots els edificis il·luminats. Bonica postal. I a descansar al hostel. L'endemà partia cap a La Plata a passar uns dies familiars en bona companyia, la millor manera de conèixer com viuen els argentins; des de dins.