Colonia del Sacramento: la porta d'entrada a Uruguay

Ahir vaig canviar de país i ja puc enganxar a la meva motxilla una bandera nova; Uruguay. També vaig agafar un nou transport que encara no havia utilitzat en aquest viatge. La manera més ràpida i còmode per anar a Uruguay des de Buenos Aires és en un dels diversos ferrys que t'ofereixen el servei. Argentina i Uruguay estan separades pel Rio de la Plata i pots passar d'un país a l'altre en tant sols una horeta en vaixell. La terminal de Buquebus (companyia de ferrys) a Buenos Aires és realment nova i la sensació a l'entrar-hi va ser molt rara ja que no sabies si et trobaves en un aeroport o en un port marítim. Els tràmits i controls d'accés molt similars també als que has de fer abans d'agafar un avió. Després de les gestions de visats vam embarcar puntualment al vaixell que ens duria a Uruguay. El ferry també em va impressionar. Ja he pujat a algun que altre ferry però aquest semblava més un gran creuer que no pas un petit vaixell. A l'entrar, una gran escalinata tota il·luminada en plan Titanic i una gran botiga duttyfree plena de perfums, cremetes, roba de marca i souvenirs varis. 

Interior del ferry

El viatge va ser molt però molt mogudet. Feia mal temps i hi havia mala mar. Tot i que no creuàvem el mar sino el Riu, però allò és movia que no vegis. No em marejo mai però durant alguna estona que em vaig aixecar no sabia si estava en una atracció de Port Aventura o en un Ferry. T'havies d'agafar on podies si no volies caure. Gent per terra amb suors fredes i pàlids com el paper. Els moviments del vaixell van anar incrementant fins que una forta sacsejada de cop va fer que 3 dependentes de la botiga i alguns passatgers caiguéssin rodolant per terra i al seu darrere tota una prestatgeria de colonies. Em va passar una cadira de rodes pel davant i va anar a parar a l'altre punta del barco. Mare meva. Per megafonia van anunciar que degut al mal temps tindriem un viatge mogudet i tothom va començar a aplaudir. Ens ho deien o ens ho explicaven? Només em faltava cantar "si la barqueta es tomba..." Reiem per no plorar em sembla. Els membres de la tripulació van començar a repartir a tots els passatgers bosses de plàstic per si de cas i et feien anar a seure. Feina rai per arribar al meu seient ja que anaves de banda a banda tot apoian-te al primer lloc que podies, columnes, seients, fins i tot el cap d'algú que estava assegut em va servir per no anar per terra. Un xou. Tot i així no vaig poder fer res més que riure. 

I així vaig arribar a Colonia del Sacramento, més coneguda com Colonia. La ciutat està ubicada a pocs quilòmetres al sud-est de la confluència del riu Uruguay i el Rio de la Plata. Per la seva proximitat amb la ciutat de Buenos Aires, Colonia manté un fort vincle amb Argentina ja que són nombrosos els viatgers que arriben i marxen amb aquesta destinació. Fins i tot hi va haver un projecte per unir les dues ciutats mitjançant un pont. 

Com que ja era tard només vaig tenir temps de fer el check in a l'alberg que havia reservat i després d'una dutxeta a descansar ja que demà havia de veure Colonia en tant sols un dia. Al matí després d'esmorzar com Déu mana i de mirar al cel per veure si em donava treva, ja que feia dos dies que no parava de ploure, cap a recòrrer la ciutat. Es pot dir que el més característic de Colonia del Sacramento és el seu casc antic i barri històric, el qual va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1995. I ràpidament et dones compte que allò ha de ser bonic de veritat. Només començar a caminar em van cridar molt l'atenció tots els carrers amb adoquins recordant-me molt al meu carrer major de Montblanc. 

Tot el barri històric és una fusió dels estils arquitectònics portuguès, espanyol i postcolonial. I aquesta barreja d'estils fa que tot sigui molt pintoresc. T'arribes a sentir com si et trobessis en un lloc que no ha avançat en la història. Com si tot el que hi ha encara fos de l'època colonial, tal com ho diu el nom de la ciutat. El casc antic té un total de 12 hectàrees des de l'extrem occidental de la ciutat. El plànol es veu que és d'origen portuguès i contrasta amb l'estàndard que prescrivia la llei espanyola sobre les Indies Occidentals. Els llargs i amples carrers adoquinats de pedra fan que resalti la tradició militar de Colonia. 

Punta de San Pedro

Tot passejant aviat arribes a la platja on hi ha la "Punta de San Pedro" zona per on s'hi troba el far. El far de Colonia el varen construir l'any 1857. Està construït de mamposteria, pintat de blanc i destaca la seva cúpula amb franges vermelles i blanques. Està construït sobre la base d'unes antigues runes. Té una altura d'uns 34m sobre el nivell del mar. I tot i que no l'he pogut veure en funcionament de nit si que després de pagar 20 pesos uruguayos he pogut pujar fins dalt de tot. Les vistes des de dalt espectaculars. Tot i que no era molt alt, poder apreciar tot el barri històric de Colonia des de l'aire val molt la pena. O sigui que si hi vas i no tens vèrtig, que no et sàpiga greu pagar els 20 pesos que demanen ja que al canvi actual són uns 0,70€. O sigui que no siguis rata que les panoràmiques des dalt del far són realment boniques. Llàstima que el dia era plujós i gris ja que aquelles vistes amb un cel  blau i núvols han de ser encara més maques.

Panoràmica des del far

Far de Colonia

Després de veure el far he guardat el mapa i he preferit, com sempre, perdre'm pels carrers i carrerons del casc antic. Totes les façanes sembla que et cridin a que els hi facis fotos. No hi ha res a Colonia que no sigui pintoresc i acollidor. Et pots trobar en un mateix carrer 3 cases pintades en colors diferents i queda bé. La barreja de les cases d'una sola planta postcolonials, amb façanes de colors cridaners juntament amb l'empedrat d'adoquins del terra fa que et transportis en una altre època. La sensació era extranya, no penses en res. Com si es parés el temps. Després de tanta ciutat em donava la sensació com si em trobés al meu poble.

Tipica façana pintada a Colonia

 El que més m'ha cridat l'atenció han estat el munt de cotxes antics que et vas trobant per tota la ciutat. Cotxes dels anys 20, 30, 40. No se si tots tenen propietari o que els compra l'ajuntament de Colonia pels turistes, però quedaven realment bé aparcats en aquest paisatge, donant un toc retro a Colonia. Curiosos dos cotxes en un carrer, un era una torreta gegant ja que havien plantat un autèntic jardí botànic a dins. L'altre estava decorat amb una tauleta de bar i uns plats a l'interior. 

El cotxe torreta

El cotxe restaurant

I el dia no m'ha donat mès treva. Ha començat a ploure un altre cop i ja no ha parat fins a mitja tarda. He aprofitat per anar corrents a la terminal de bus a aixoplugar-me i comprar el bitllet cap a Montevideo per marxar després. Havent dinat, una estona per relaxar-se i preparar les coses per sortir cap a la capital d'Uuruguay. M'ha sapigut molt greu marxar de Colonia, tot i que es veu en un dia, per culpa del temps m'he quedat amb ganes de més. Però com que hi ha tantes coses a veure i viatjant t'has de marcar unes prioritats, el meu destí ara era un altre al qual tinc moltes ganes d'arribar-hi. I no és per cert Montevideo, sense menysprear la ciutat però estic una mica aborrit de multituds. La meva estada a la capital del país serà molt breu, només d'enllaç al meu següent lloc. De moment, i malgrat la pluja, em quedo amb algunes de les poques fotos que he pogut prendre de Colonia del Sacramento, la meva pintoresca porta d'entrada a Uruguay. 

.