About

English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

sábado, 23 de noviembre de 2013

La Plata: uns dies en familia i retorn a Buenos Aires

Gairebé una setmana sense escriure. Ja tocava. Avui he tornat de nou a Buenos Aires després de passar una increïble setmana en familia a casa dels meus grans amics Pol i Angi. Sempre dic i diré que viatjar només et pot aportar coses bones i és que aquesta amistat és fruit d'un gran viatge. Si l'estiu del 2012 no hagués agafat la motxilla i no m'hagués llençat a reccòrrer el Marroc un mes per lliure, probablement els nostres camins mai s'haurien creuat. Doncs la vida ens va ajuntar i ens va fer compartir uns dies de viatge i d'aventures inolvidables per aquell meravellós país del nord d'Àfrica. Ràpidament va sorgir una bona amistat i després d'aquell viatge varen venir a passar uns dies a Montblanc. Ara, doncs, em tocava si o si anar-los a visitar a la seva terra. La història del Pol i l'Angi m'encanta. Ell nascut a Barcelona, havent finalitzat els estudis es va embarcar junt amb un amic seu a l'aventura de viatjar sense data de tornada per llatinoamèrica. Sempre diu que el que el va impulsar a deixar la seva vida a Barcelona per viatjar va ser la lectura del llibre titulat "Las venas abiertas de América Latina" d'Eduardo Galeano. Llibre que m'ha recomenat llegir i que ho tinc pendent. Doncs recorrent el nord d'Argentina un dia va conèixer l'Angi. El seu viatge per sudamèrica va acabar aviat i mai ha tornat a Catalunya. Només de visita a la familia. Si parles amb ell i no el coneixes, tot i tenir pinta d'australià amb el seu 1,92m d'alçada, mai dubtaries que no és argentí, té un accent perfecte el "boludo". Es fa raríssim parlar amb ell en català i després sentir-lo parlar immediatament amb l'Angi amb accent argentí. No cola. Sembla que el doblin com en una pel·lícula. 

Plano de La Plata
El Pol i l'Angi viuen a la Plata, ciutat al sud de Buenos Aires i capital de la provincia que duu el mateix nom. És una ciutat relativament nova, doncs la van fundar l'any 1882 com a conseqüència de la falta d'una capital per la provincia. Antigament ho era Buenos Aires però com que es va federalitzar es van quedar sense ciutat capital. La ciutat en si no té moltes atraccions turístiques i els mateixos habitants et diran que hi ha molt poca cosa per veure. El que més em va cridar l'atenció és el model urbanístic que té. La traça de la ciutat es caracteritza per una estricta quadrícula amb un munt d'avingudes i diagonals. En la intersecció de les dues diagonals més importants que creuen el quadre de punta a punta, s'hi troba la plaça més important, Plaza Moreno. On hi ha les dues atraccions principals; la Catedral i l'Ajuntament (municipalidad). A la imatge de la dreta podem fer-nos una idea de com són els carrers de La Plata. Tot simètric. Tot ordenat. Un Eixample de Barcelona però en gran. Cap carrer té nom sinó que tant les avingudes horitzontals com les verticals tenen un número, en principi sempre correlatiu. 


El primer dia que vaig sortir a recòrrer la ciutat, com que no tenia mapa, el Pol em va dibuixar a mà un borrador amb la forma del quadre senyalant-me les avingudes principals i casa seva, a fi de no perdre'm. Semblarà fàcil però em va costar bastant arribar al centre. Just al sortir de casa seva em van cridar l'atenció 3 cavalls que anaven pastant sols pel carrer. Molt surrealista. Vaig mirar a dreta i esquerra per si s'havien escapat ja que portaven les corretges i tot. Un se'm va quedar mirant, per mi, extranyat de veure un "turista" per alli, ja que durant tots els dies que vaig passar a La Plata no vaig veure cap altre viatger. 

Després de molts tombs i amb l'ajuda del dibuix del Pol, vaig aconseguir arribar a Plaza Moreno, centre neuràlgic de La Plata. Unes fotos als dos edificis, per mi, més atractius i importants i es podia dir que ja ho havia vist tot. 

Catedral de La Plata

Municipalidad 

Si trobar aquella plaça havia estat complicat, la tornada a casa encara ho va ser més. Ni jo mateix em podia fer la idea del que havia caminat. Tota l'estona buscant per les cantonades la creu entre dues avingudes per saber el número on estava. Em dóna la sensació que si passés un mes a La Plata, no seria temps suficient com per conèixer-la. A part que no volia aparentar molt que anava perdut, doncs no és que sigui una ciutat molt segura. Els d'allí em volien pintar-ho diferent però després de dos dies en dos cafès diferents i llegint dos diaris diferents, els titulars manàven. 

El titular de dalt em va impactar molt ja que havia succeït només a 9 carrers de casa seva. Amb això no vull parlar malament d'aquesta ciutat, ni molt menys. Simplement és el punt de vista segons la meva experiència. Els diaris estaven allí i jo els vaig llegir. No vull que sembli que La Plata és una ciutat perillosa, a tot arreu passen coses. Al segon diari, per exemple, al costat del titular de l'assassinat del jove, hi havia l'article sobre un individu que la setmana passada va aterroritzar París amb una metralleta. Durant la meva estada a La Plata no vaig sentir-me en cap moment en perill. Tot i això, si que es notava un clima tens entre la delinqüència i el malestar polític i financer. Malgrat això, reconec que després d'assabentr-me del perill o de les facilitats en que podia ser assaltat, la resta de dies al tornar sol a casa al capvespre, en comptes de caminar vaig agafar un taxi. No és que fos molt barat però a mi em compensava i em quedava tranquil.

El segon dia a casa del Pol i l'Angi, vam anar a comprar carn i vam preparar un "mini asado" argentí. "Mini" perquè el Pol em va recalcar que allò no es podia comparar amb un "asado" en majúscules. Era un escalfament. La carn baratíssima i molt molt bona. A l'Argentina és una tradició "el asado". Es cuina la carn lentament amb poca brasa. Espectacular. I tot acompanyat amb un bon vi argentí. He de reconèixer que hi tenen la mà trencada, res a envejar a un rioja, terra alta o un penedès. Aquí tenen molt bon vi.
El dia abans de marxar va coincidir amb l'aniversari del Pol i vam repetir un altre asado, aquest cop amb més de 5kg de carn ja que venien a celebrar-ho tots els seus amics. Em van enredar i em va tocar preparar all i oli per tots aprofitant el morter que l'Angi va portar un cop des de Catalunya. Em va quedar prou bé. Els hi va encantar.

Destacar com a curiós de totes les experiències que vaig viure durant aquests dies a casa seva, la gran quantitat de vocabulari que vaig arribar a aprendre. Podria dir, exagerant una mica, que si vas a argentina i vols fer-te entendre't bé, fes un màster o un intensiu de l'idioma abans. Fins i tot et pots arribar a trobar, com a mi em va passar, algun argentí de pura cepa que et dirà que l'argentí i el castellà són llengües diferents. Va passar. Doncs amb l'ajuda del Pol i l'Angi vaig anar recopil·lant en plan diccionari, tota una serie de paraules diferents que vaig anar sentint i que les havia de fer servir si no volia que tothom es mofés de mi durant una bona estona.  A l'esquerra paraula en argentí amb el seu equivalent al català al costat.
  • TRINCHETA - Fulla de tallar (cutter)
  • ZAPALLITO - Cogombre (espècie de pepino rodó)
  • PILETA - Piscina
  • CHABÓN / FLACO - Noi
  • MINA / FLACA - Noia
  • PUCHO - Cigarro
  • ATADO - Paquet de cigarros
  • LAVANDINA - Lleixiu
  • HELADERA - Nevera
  • BALDE - Galleda
  • PISO - Terra 
  • DEPARTAMENTO - Pis
  • PIEZA - Habitació
  • MUSCULOSA - Samarreta sense mànigues
  • COGER - Fornicar
  • GUARDAR - Vigilar
  • MORFI - Menjar 
  • LABURAR - Treballar
  • BONDI/MICRO/COLECTIVO - Autobús
  • BOMBACHA - Calces
  • CORPIÑO - Sostenidor
  • MALLA - Banyador
  • REPOSERA - Cadira de platja
  • REMERA - Samarreta
  • OJOTA - Xancla
  • KILOMBO - Enredo (merder)
  • VEREDA - Vorera 
  • COSO - (quan en argentí no sàpigues què dir o qualsevol paraula que no recordis, digues COSO i quedes com un senyor)


I avui, després d'una gran setmana i ja parlant en argentí, he tornat a Buenos Aires. Aprofitant que el Pol havia d'anar a treballar, tal com uns dies enrera em va recollir, avui he vingut amb ell fins a Capital Federal, com aquí anomenen Buenos Aires. He passat el matí tranquil descansant al mateix hostel de l'últim cop. No acostumo a parlar mai d'allotjaments però aquest alberg si m'agradaria recomanar-lo si vas a la ciutat. Hostel Rayuela. Petit, acollidor, familiar i barat. Ubicat en un pis en un edifici antic, m'han rebut com si fos de la familia amb un petó i abraçades tots els membres de l'staff. Encantadors.

Edifici de l'esquerra Palacio de la Jefatura del Gobierno
A la tarda he aprofitat per comprar quatre coses que em feien falta i tot passejant he arribat fins a la mítica Plaza de Mayo. És el que es considera lloc fundacional de Buenos Aires i fruit de la unió de dues places, la Victoria i la del Fuerte, quan l'any 1884 van demoldre una construcció que les separava. Al voltant de la Plaza de Mayo hi han alguns dels principals monuments de la ciutat. Primer m'he trobat l'edifici del Govern. El Palacio Municipal de la Ciudad de Buenos Aires o també anomenat Palacio de la Jefatura de Gobierno, és la seu del govern de la ciutat.

Cabildo de Buenos Aires
Just al costat d'aquest edifici i seguint envoltant la plaça hi ha el Cabildo. Va ser l'ajuntament des de la fundació de la ciutat l'any 1580 fins l'any 1821. Actualment és el Museu Històric Nacional del Cabildo i de la Revolució de Maig, ja que aquest edifici va ser escenari de la revolució del mes de maig de l'any 1810 on els argentins van començar a lluitar per la seva independència.
Però l'element central i espectacular de la Plaza de Mayo és la famosa Casa Rosada. Ja tenia ganes de veure-la d'aprop, ja que la primera setmana que vaig passar a la ciutat només vaig poder conformar-me en veure-la ràpid dins d'un bus. La Casa Rosada és la seu del poder executiu d'Argentina. Dins també hi ha el despatx del President del país.



Guardia del Regimiento de Granaderos

No se si fruit de la casualitat o que he tingut molta sort, però just quan estava admirant els entorns de la Casa Rosada he sigut testimoni, sense saber-ho, d'una de les tradicions més cíviques dels argentins; la cerimònia de baixada de la bandera Argentina al mig de la Plaza de Mayo. La cerimònia l'oficialitza la Guardia del Regimiento de Granaderos, que amb la seva indumentària és tot un atractiu tant per turistes com pels propis argentins.
Properament penjaré un video que he pogut gravar de la baixada de bandera.






Just al costat de la Casa Rosada hi ha dos dels altres edificis emblemàtics de la plaça, el Banco de la Nación Argentina i la Catedral Metropolitana

Banco de la Nación

Catedral Metropolitana
La tornada fins a l'alberg, molt a prop de la plaça, ha estat un passeig preciós. El sol començava a caure i és quan surten les millors fotos. He tornat a veure l'obelisc i m'ha tornat a impressionar. De veritat que aquesta ciutat m'encanta. Enganxa. T'hi sents a gust. Tot i això, en un parell de dies he de continuar el meu viatge direcció Uruguay i hauré d'aprofitar al màxim el temps que aquí em queda. Qui sap els cops que potser després hi torno.

Plaza de Mayo

Casa Rosada

Obelisco des de Plaza de Mayo


0 comentarios:

Publicar un comentario