Cuzco: Capital de l'Imperi Inca

Tenia moltes ganes d'arribar-hi. Tot el que sigui història antiga i arqueologia m'apassiona moltíssim i en aquest país tot és història. Tot és ple de restes arqueològiques i de pedres que parlen per si soles. Des de feia molt temps la meva il·lusió era visitar el Perú. Sempre deia que seria el meu següent gran viatge tot i que me'l guardava ja que per visitar-lo independentment des de Barcelona suposa un cost bastant elevat. Ara, viatjant per tot arreu era de visita obligada. 

Mur Inca a Cusco

A Perú hi vaig entrar el dia 1 de gener. A la tarda vaig prendre un bus des de Copacabana, frontera amb Bolívia, fins a Puno. Puno també era un destí que tenia anotat com imprescindible però degut a les crítiques d'altres viatgers vaig canviar d'opinió. Ho coneixia per haver vist algun que altre reportatge sobre les illes flotants dels Uros. Es tracta d'un grup d'illes artificials fetes de totora, un tipus de planta, construïdes al llac Titicaca. Els uros, els seus habitants, són un poble ancestral que només habiten a aquestes illes del golf de Puno. La construcció es duu a terme teixint les totores en zones on aquesta hi creix abundanment tot formant una capa natural sobre la qual edifiquen les seves vivendes també amb la mateixa planta. Em semblava una cosa curiosa de visitar. Em van comentar però que no hi anés ja que les meves expectatives quedarien molt tocades. Molta gent amb la que vaig parlar que hi van estar em van dir que més que una costum ancestral sembla un parc d'atraccions. Un negoci molt turístic. Al final em van convèncer i em vaig quedar amb les ganes. Qui sap, potser en un futur viatge hi torno i decideixo anar-ho a veure i potser m'agrada. El turisme és una mica com el vi, no tots apreciem els mateixos olors i sabors en un mateixa cosa. A uns ens agraden unes coses que altres no saben apreciar i viceversa. Per gustos colors. 

Així doncs a Puno només hi vaig parar per canviar de bus. Van ser unes 4 hores de viatge havent fet també els tràmits d'immigració de sortida i entrada a pocs minuts de Copacabana. A la terminal de Puno vam preguntar horaris pel pròxim bus cap a Arequipa, una altra ciutat important del país. Després d'escollir l'opció més econòmica viatjaria tota la nit durant 7 hores cap al meu pròxim destí. A l'arribar, la rutina de sempre; negociar taxi, buscar hostal i a descansar. Reconec que gairebé no vaig visitar res d'Arequipa i això que em va semblar una ciutat preciosa. El meu cos però m'estava demanant descans i li vaig fer cas. Ho necessitava. Per mi que encara arrossegava la ressaca del fi d'any a la platja, ja que el mal de cap del dia 1 el recordaré sempre. Quatre dies de relax per llegir, escriure, pensar i preparar la meva futura estada a Cusco. El poc que vaig veure, però, em va servir per adonar-me de la importància i la bellesa de la segona ciutat més poblada del Perú. Amb uns 800 mil habitants destaquen la quantitat d'edificis colonials de l'època espanyola que hi han per tot arreu. El seu casc històric va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco. Amb molta arquitectura religiosa virreinal i republicana fruit de la barreja de característiques europees i autòctones. Em va impressionar molt la imponent vista del volcà Misti durant la posta de sol des del mirador de Yanahuara.

Plaza de Armas Arequipa

Vistes des del volcà Misti

I deprés del merescut descans vaig partir cap a l'antiga capital del Perú; Cusco. El trajecte va ser com la majoria de viatges en bus, molt dur. De nit durant 10 hores per camins sense asfaltar. Tot i així vaig poder dormir. A l'arribar i havent negociat un preu tancat per un taxi em vaig dirigir al barri que m'havia recomanat un viatger que vaig conèixer durant la meva estada a Argentina. Em va dir que la zona més maca per allotjar-se era el barri de San Blas, al carrer Carmen Alto. I cap allí vaig anar. Des del primer moment en que els meus ulls van començar a veure la ciutat, Cusco em va posar la pell de gallina. Va ser la ciutat sagrada dels Inques i és per això que té per tots els carrers parets inques d'una construcció pètria envejable. De fet, per la zona de San Blas, els ciments de la majoria de cases estan construïts sobre murs inques originals. En aquest barri s'hi concentren artesans, tallers i botigues d'artesania. És un dels llocs més pintorescos de la ciutat. Els carrers són empinats, de pedra i estrets, tots plens d'antigues cases construïdes pels espanyols. 

Típic carrer de Cusco

Carrer Carmen Alto

Barri de San Blas

Ciutat cosmopolita a l'extrem, Cusco conjuga habitants de gairebé tot el món, els quals conviuen amb els seus pares "cusquenys" i la doten de nous hotels, restaurants, bars i botigues. Construccions colonials i palaus inques de suprema bellesa et conviden a caminar sense cansar-te pels seus carrers sense saber on mirar. Places boniques, esplendoroses esglésies i un poble acostumat als visitants. Això és el que em va semblar en poques paraules Cusco, la capital de l'Imperi Inca, un dels destins turístics més interessants del planeta. Tant de temps volent-la visitar i ara estava allí. 

Església a Plaza de Armas

Cases Típiques

A part de ser lloc obligat d'interès turístic per la riquesa dels seus monuments, la seva història i l'encant de la zona dels Andes on s'ubica, Cusco és per on has de passar si o si abans de peregrinar a Machu Picchu, una de les 7 meravelles del món. Només pensar en veure de prop la ciutat perduda dels Inques i ja m'agafaven pessigolles i nervis per tot arreu. Per això, però, encara faltaven uns dies i ara em dedicaria a veure la ciutat i els seus voltants. El Cusco o Cusco, declarada per la constitució peruana com la capital històrica del país. Actualment hi viuen unes 500 mil persones i és famosa per ser anteriorment una de les ciutats més importants del Virreinat del Perú i com ja he dit, l'antiga capital de l'Imperi Inca. L'any que vaig néixer jo, el 1983, va ser declarada també Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. No m'extranya que se la consideri com la "Roma d'Amèrica" degut a la gran quantitat de monuments que poseeix. 

Església a Plaza de Armas

No els vaig poder veure tots però si els més destacats juntament amb les ruïnes més importants tant de la pròpia ciutat com de l'entorn. El segon dia em vaig dedicar a recórrer algunes agències de turisme que m'oferissin visitar el famós "Valle Sagrado". Em va impressionar la famosa "Plaza de Armas", escenari de diversos fets importants en la història de la ciutat com per exemple la proclamació de la conquesta del Cusco per part del famós conquistador espanyol Francisco Pizarro. 

Plaza de Armas de Cusco

Abans d'arribar a la Plaça d'Armes, baixant des de San Blas, passes per davant de la "Piedra de los doce ángulos" i és inevitable no quedar-te amb la boca oberta al contemplar-la. Sembla un fons de pantalla. És un dels centenars de blocs que formen el palau del carrer "Hatun Rumiyoc", al qual va ser on va viure el 6è Inca del Capac Cuna: Inca Roca. A dia d'avui l'edifici és la seu del Palau Arqurebisbal de la ciutat. Aquest bloc de pedra en concret és famós pel seu acabat impecable i pels contorns arrodonits de 12 angles. Després de veure posteriorment més ruïnes inques vaig entendre perquè la seva arquitectura era tant perfeccionista, ja que com es pot observar en aquests blocs de pedra, no hi ha cap mena d'asimetria en les seves unions.

Pedra dels 12 àngles

Carrer Hatum Rumiyoc

Doncs passejant per Cusco no pares de sorprendre't amb la quantitat i la riquesa dels seus monuments. Barreja de l'herència dels Inques amb les construccions dels espanyols. Gran quantitat d'esglèsies, totes importants, museus, temples, ruïnes. Es podria escriure molt sobre Cusco. Jo simplement et recomano que quan hi vagis et dediquis a recòrrer els seus carrers per apreciar la bellesa de l'arquitectura colonial aixecada sobre antics palaus Inques. Admirar l'art religiós a la catedral i als diferents temples de la ciutat. Compartir i disfrutar de les seves nits amb gent de tot el món, assaborint un deliciós "pisco sour" en qualsevol dels molts bars o discoteques prop de la plaça d'armes. Simplement et robarà el cor com em sembla que ho fa amb tothom que la visita.

Baixant direcció Plaza de Armas

Abans d'anar a Machu Picchu em van comentar que seria idòni visitar el "Valle Sagrado" a fi de començar a conèixer la història dels Inques. I així ho vaig fer. Vaig trobar un tour molt econòmic d'un dia sencer amb el qual recorreria les principals ruïnes. L'excursió la vaig negociar per uns 20 nou sols peruans (uns 5€). Això només incloïa el transport. L'entrada a les ruïnes te l'havies de pagar tu mateix comprant un val amb el que podies accedir a tots els monuments, museus i ruïnes de la ciutat i rodalies, amb una setmana de temps per fer-ho. Abans de fer l'excursió, però, i aprofitant el val de les entrades, vaig anar a visitar pel meu compte dues ruïnes inques que hi ha a Cusco mateix; "Sacsayhuamán" i "Q'enqo". Hi pots anar pel teu propi peu o mirant de compartir un taxi amb més gent. No és molt lluny i els taxis a Cusco són econòmics. 

Ruïnes de Sacsayhuamán

Sacsayhuamán és un grup arqueològic ubicat al nord de la plaça d'armes de la ciutat. Es va construïr entre els segles XIV i XV. L'obra es veu que va durar més de cinc dècades donant feina a més de 20 mil homes els quals treballaven com a tribut (anomenat mita) sense un sou a canvi. Totes les estructures de la fortalesa van ser ubicades sense necessitat de que deixessin de ser part del lloc on s'erigeixen, integrant profunda i armònicament la categoria sagrada del paisatge, obtenint un autèntic i colossal altar a la naturalesa. En fi, una altra de les moltes obres mestres dels Inques. Impressionant. Et recomano que busquis un guia turístic dels molts que trobaràs qualificats i que t'expliqui bé la història de totes aquelles pedres. A mi em va encantar. A més, des de dalt de tot de les ruïnes obtens una increïble vista panoràmica de tota la ciutat de Cusco i de les muntanyes que la vetllen. 

Ruïnes de Sacsayhuamán

Panoràmica de Cusco amb la Palaza de Armas al mig

Cusco

Des d'aquestes ruïnes pots anar a peu a les ruïnes de Q'enqo. És una caminadeta d'uns 20 minuts però el paisatge és molt agraït. Només has d'anar seguint la vora de la carretera. Havent vist primer les ruïnes de Sacsayhuamán, Q'enqo no em va impressionar tant. El que avui queda del complex arquitectònic que un dia va esdevenir aquest lloc, són roques polides que no van poder ser destruïdes pels espanyols. Poc queda dels caminets i aqüeductes. Tampoc dels recintes, dipòsits ni banys litúrgics que em van explicar que hi van haver allí en el seu dia. Tot i això, les pedres de Q'enqo, van ser sens dubte santuaris molt importants pels inques. Tot i la destrucció que va sofrir aquest complex durant la colonia, el que es pot apreciar actualment encara és impressionant i colossal. Almenys a mi m'ho va semblar. 

Q'enqo

Ruïnes

Des de Q'enqo, prenent un transport, molt a prop pots arribar a un parell de ruïnes més amunt. Jo no hi vaig anar. El meu fanatisme futbolístic va poder contra la història i les obres dels Inques. Aquella tarda jugava el barça i jo vaig tornar ràpid cap a l'hostal a veure el partit. Què hi farem. L'endemà era quan aniria a recórrer el "Valle Sagrado". Ben aviat a les 8 ens vam reunir prop de la plaça d'armes. Només sortir de Cusco el paisatge que recorres és impressionant. El "Valle Sagrado de los Incas" està compost per numerosos rius que baixen per gorges i petits valls enmig dels Andes peruans. La vall és rica en monuments arqueològics i pobles indígenes. Va ser molt apreciat pels inques degut a les seves qualitats geogràfiques i climàtiques especials. També se l'anomena "Valle del Urubamba" per assentar-se a la vora del famós riu Urubamba i per ser el principal aprovisionador d'aliments a l'Imperi incaïc. Aquest riu, en els seus inicis s'anomenava Vilcanota (en quechua Riu Sagrat). Els centres arqueològics que els inques van construïr en aquesta zona replicaven les constelacions que ells coneixien del cel andí, pel que això contribueix encara més, a la bellesa d'aquesta vall encantadora. 

"Valle Sagrado de los Incas"

Primer arribes al poble de Pisac, a uns 33 km de Cusco. Allí hi ha el Parc Arqueològic Nacional de Pisac, constituït per agrupaments de restes arqueològiques entre els quals destaquen terrasses de cultiu, aqüeductes, camins associats a muralles i portalades, cementiris, ponts, etc. És impressionant. Un munt de restes i ruïnes que et deixen meravellat dels coneixements dels inques. L'extenció de Pisac és d'uns 4 quilòmetres quadrats de superfície. Les ruïnes es troben al llarg de les muntanyes i es presenten formant grups de complicada disposició que et fa estar una bona estona pensant en com aquella gent van poder fer tot allò amb els pocs recursos que disposaven. Si això ja m'encantava què sentiria en arribar a Machu Picchu...

Ruïnes de Pisac

Després de Pisac i de fer una parada en un petit poble per dinar, ens vam dirigir a la segona ciutat més important dels inques després de Cusco; Ollantaytambo, una altre obre monumental d'arquitectura incaica. Només baixar del bus i ja et cau la baba. Aixeques el cap i observes com s'enfilen per la muntanya metres i metres de terrasses de conreu amb els seus murs de pedra. Les ruïnes estan construïdes sobre dues muntanyes en un lloc estratègic que domina tota la vall. Es veu que va ser un complex militar, administratiu, agrícola i religiós. Per ingressar-hi passes per una imponent porta de pedra i ràpidament saps que et trobes en una ciutat amb molta llegenda. Llavors has de començar a pujar unes escalinates traçades a la perfecció. Des de dalt de tot les vistes són espectaculars. Veus tota la vall amb el poble d'Ollantaytambo als seus peus. És la única ciutat inca que es conserva gairebé intacte i les seves cases encara són utilitzades com a vivendes pels descendents dels indígenes. 

Terrasses de cultiu

Ollantaytambo

Ruïnes a Ollantaytambo

Finalment vam fer una breu parada al poble colonial de Chinchero. Va ser un important centre urbà del qual el centre principal es trobava on actualment hi ha l'esglèsia que vaig visitar. Als voltants hi resten formidables parets de poliedres ensamblats que formen murs de contenció, donant forma a les terrasses de cultiu. A l'església ens van explicar la influència espanyola i la imposició de la religió catòlica, amb mostres de quadres i imatges religioses amb tocs dels inques que els espanyols desconeixien. Els colons ordenaven pintar per exemple quadres amb motius cristians als indígenes, aquests ho feien però incloïen senyals de la religió inca i de les seves divinitats sense que els primers se n'adonessin. Chinchero és conegut també per ser on s'ubica la zona turística per comprar objectes, vestimentes, records i accessoris típics. 

Chinchero

I des de Chinchero vam reemprendre el retorn a Cusco. Havia estat un dia genial. Amb totes les explicacions dels guies i amb tot el que havia contemplat ja estava inmers en l'admirable història de l'Imperi Inca i amb la seva rica herència, tant cultural com arquitectònica. Ara només em restava esperar pel gran dia en que em dirigiria a conéixer la Ciutat Perduda d'aquesta civilització. Pròxima parada: Machu Picchu.