About

English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

miércoles, 6 de noviembre de 2013

Sao Paulo: el punt de partida.

Tot i que vaig sortir desde Barcelona, sempre recordaré la ciutat de Sao Paulo ja que va ser on tot va començar. Les setmanes prèvies al dia de sortida m'agafava algo quan intentava imaginar-me com seria aquell moment. Tenia pànic només de pensar-hi. Més que per mi, per tot el que deixava enrera. L'únic que tenia clar era que no volia que cap familiar m'acompanyés a l'aeroport. No he marxat ni de vacances ni per sempre però se que hagués estat un drama. Sort que el meu bon amic Giró va acceptar la oferta i em va fer de "taxista" en aquella data tant esperada. Al seu costat els moments previs es van fer força amens i tot el viatge des de casa a l'aeroport van ser riures i bons consells per la seva part, cosa que li agrairé sempre. Ara mateix no sabria com descriure la sensació dels minuts abans de pujar a l'avió. Una sensació d'angustia, por, il·lusió pel que vindrà, pena pel que deixo... No recomano a ningú sentir la barreja de tots aquests sentiments junts. El vol tot i que van ser 11 hores em va passar molt ràpid. Vaig aconseguir dormir unes 8 hores i només em despertaven per menjar i tornava a adormir-me. Suposo que somiant amb tot el que em venia al damunt o en tot el que deixava a casa i tant greu em sabia... I així vaig arribar a Sao Paulo. Recordo que tant esperant la maleta com passant els controls d'immigració, la meva ment estava quasi en blanc. Un estat de shock que si em punxen no em troben res. Ganes de plorar i de riure alhora, però tot amb una llagrimeta als ulls. Un cop tot arreglat vaig sortir de l'aeroport i vaig poder veure per primer cop la bèstia de ciutat que havia escollit per començar el meu viatge.

Sao Paulo, capital de l'estat de Sao Paulo i de la Regió Metropolitana de Sao Paulo. La ciutat és entre les més grans del món, amb una població metropolitana de prop de 20 milions d'habitants. Conta també amb una de les àrees metropolitanes més grans del planeta i la més gran d'Amèrica del Sud. És el centre financer i industrial de Brasil. Si sumem la població de totes les seves àrees metropolitanes fa un total de més de 29 milions d'habitants, més del 70% de la població de tot l'estat. Deunidó on me posat per començar el meu viatge. Jo que marxo de Montblanc amb uns 9.000 habitants i men vaig a Barcelona i m'agobio... Però bueno. Des de l'aeroport, com que ensumava aquesta inmensitat de ciutat, no em vaig voler complicar a aprendrem linies de metro ni busos i vaig escollir la opció fàcil, "el comodín de la llamada", un taxi i cap a l'alberg. Després de fer el check in i deixar les coses a l'habitació, una dutxa i a probar la caipirinha que cada dia ens oferia el barman del hostel. Vam anar a menjar algo a prop i a dormir que l'endemà el dia seria llarg.

Vaig escollir l'allotjament en una zona que fos cèntrica i segura, ja que m'havien parlat tant malament de Brasil i les seves grans ciutats que una mica em vaig espantar. Ara, havent-hi estat, ho veig d'una altra manera. Si algú em pregunta per la seguretat de Sao Paulo li diré que no vaig sentir por ni sensació d'inseguretat en cap moment. En cada cantonada hi han policies armats. Per treure diners en un caixer tens un policia amb armilla antibales darrera teu. Hi han llocs mòbils de la policia en plan xurreria per tota la ciutat. Com anècdota, parlant de la seguretat, tot i que va ser a Rio de Janeiro on m'hi vaig trobar, anava per la terminal d'autobusos i al passar per davant dels caixers automàtics n'estaven reparant un. Hi havia el tècnic de manteniment treballant i a cada costat del caixer un policia armat fins les dents, amb armilla antibales i penjada al coll una càmera Go Pro Hero 3 gravant a temps real. De pel·licula...


Aprofitant doncs la bona situació del hostel ben aprop hi havia una boca de metro. El metro de Sao Paulo va ser el primer sistema de metro construït a Brasil. Conté 5 línies i en té 4 més de previstes. Té una longitud de 69 km i 60 estacions. Es considera el sistema de metro més modern de les Amèriques. I la veritat és que amb el metro tot va ser molt fàcil. Llàstima que havíem d'anar comprant "bilhetes unitários" ja que no hi havia la opció de comprar un bono de dia o més. O almenys això em van dir a la finestreta. El primer lloc escollit per visitar Sao Paulo va ser la torre Banespa. Visita gratuïta i molt interssant que recomano ja que t'ajuda a fer-te una idea de la ciutat que estàs visitant. El seu nom exacte és Edificio Altino Arantes. Imponent rascacels de 150 metres d'altura construït al 1947. Va ser el rascacels més gran del món, ubicat fora els EEUU obviament, fins l'any 1956. Actualment no és el més alt de Sao Paulo però si té molta història ja que durant molts anys va ser seu del Banc de l'Estat de Sao Paulo. Ara ja no ho és perquè el senyor Emilio Botin el va comprar i per tots els passadissos i ascensors de l'edifici per on vaig passar està plagat d'alfombres i cartells amb el nom de Santander. 



Les vistes des del cim de l'edifici són espectaculars. Miris on miris veus grans rascacels. Juntament amb Nova York, l'Skyline de Sao Paulo és un dels més importants d'Amèrica. Com a curiositat, ens va explicar un capellà que vam conèixer a la catedral de Sao Paulo, que és la ciutat pilot que ha posat en marxa el servei de taxis-helicòpter. Tots els grans empresaris i gent adinerada que viu a les afores, disposen d'un helicopter per desplaçar-se pel centre de la ciutat. Impressionant el que fan els diners... 

Després de la visita panoràmica a l'edifici Banespa la prioritat era buscar una oficina de canvi o un banc on poder canviar Euros per Reals Brasilers, ja que anava amb lo just que vaig canviar a l'aeroport tot zombie i en estat de shock. Un cop amb reals a la butxaca vam donar un tomb pel barri de Sao Bento i ens vam dirigir cap al Parc d'Ibirapuera. Ens ho havia recomanat la recepcionista del hostel. Ibirapuera és un parc important i molt famós de la ciutat. Té una superfície de 1584 km quadrats i 3 estanys interconectats que en total ocupen 15700 m quadrats. Fins al parc i varem anar a peu. Gairebé perduts i sense saber on anar. Vam caminar moltíssim però va valdre la pena. Crec que perdre't per una ciutat i deixar-te absorvir per ella és una de les millors maneres de conèixer-la i de respectar-la. Un cop a Ibirapuera vam menjar algo asseguts tot contemplant la grandària i les vistes d'aquesta megàpoli.




Després d'un temps de descans i reflexió ens vam seguir perdent per la ciutat. Vam anar en busca de la famosa Avenida Paulista, la diagonal de Sao Paulo. És un dels principals centres financiers de la ciutat i un dels seus punts turístics més caracteristics. L'avinguda revela la seva importància no només com a punt econòmic sino també com centre cultural i d'entreteniment. Caminant per l'avinguda Paulista a banda i banda on miris només hi veus seus d'empreses, bancs, hotels, hospitals, institucions culturals i un exèrcit de policies per tot arreu. És transitada diàriament per milers de persones de totes les regions de la ciutat i de la seva àrea metropolitana, a part d'alguns turistes i viatjers que com jo caminàvem amb la boca oberta per sota de tots aquells rascacels. I com no, el hostel estava a dos carrers en paral·lel de l'avinguda. Un cop a "casa" moment per conectar-se al wifi i per parlar amb la gent que estimes.                                                   

A la tarda vespre vam anar amb metro fins a l'estació de busos a comprar el bitllet que dos dies després ens portaria fins a Rio de Janeiro. També impressionant... La Terminal de Ómnibus Tietê de Sao Paulo és la terminal d'autobús més gran d'Amèrica Llatina i la segona més gran del món després de Nova York. Bon començament de viatge entrenant-me per aquestes grans masificacions. Tot i la gràndaria de l'estació, de la multitud de gent que hi havia en aquella hora, del gran nombre de companyies de bus i  de finestretes, no va ser gaire difícil trobar la nostra i comprar el bitllet a Rio. Un simple tràmit. El més complicat va ser tornar a agafar el metro per tornar cap al hostel; més de 20 minuts de cua per comprar un bitllet. Aquí ja renegava sobre la persona de la finestreta que al matí no m'havia volgut vendre un bono de dia... Però bé. En general primer dia del llarg viatge tranquil i sosegat. 

L'endemà em vaig despertar amb moltes ganes de conèixer i d'aprendre. Ganes de moure'm, de visitar coses. Ganes de viatjar, que és el que més m'agrada. Tot i que l'enyorança pel que havia deixat lluny encara hi era, anava guanyant terreny l'esperit intrèpid i inquiet que m'ha portat a fer aquesta aventura. Recordo que mentres estava esmorzant em vaig recordar de les últimes paraules del Xavi i la Carme de lavueltaalmundo.com, a qui els hi vaig comentar tots els nervis i la sensació extranya que tenia just abans de marxar, i la seva resposta va ser; tranquil, dona't un temps i ja veuràs com les sensacions van canviant. Quina raó tenien. No és que no m'enyorés ja al segon dia, sino que ja em començava a sentir al meu lloc. Viatjant. Vaig agafar forces esmorzant i vaig anar en busca del metro a deixar-me absorvir novament per aquest gegant de ciutat. 


La primera parada va ser el barri japonés. La immigració japonesa a Brasil va començar a principis del segle XX com un acord entre el govern japonès i el brasiler. Japó vivia llavors una crisis demogràfica notable mentres Brasil necessitava mà d'obra pels treballs cafeters. La població japonesa a Brasil està estimada actualment en 1,5 milions i constitueix la major població nipona fora de Japó. Un quart d'hora caminant per aquells carrers i no sabies si estaves a Brasil o t'havies transportat a Tòquio. Quina sensació més extranya però agradable. La barreja de cultures caminant per aquell barri era espectacular. Totes les botiguetes plenes de japonesos. Barberies, mercats, restaurants, un jardí japonès. No sabies on estaves. El més curiós és que per tot el barri japonès tots els carrers estan plens d'un munt de faroles orientals fen-te sentir encara més desorientat.

Després del barri japonès vam anar en busca de la catedral. La intenció era agafar el metro però una vegada més, el fet de deixar-te perdre i deixar-te portar per la pròpia ciutat va fer que tot just sortint del barri oriental veiés molt a prop com sortia d'entre els edificis moderns una construcció que en el primer moment em va fer recordar com si encara estés a Europa. Era la Catedral de Sé. La Catedral Metropolitana de Sao Paulo és un dels cinc temples gòtics més grans del món i està dedicada a la Verge Maria Assumpció. La sorpresa gran va ser a l'entrar a dins ja que era dia 2 de novembre i tal com a Catalunya i a Espanya celebrem el dia de tots sants pels difunts el dia 1, ells ho fan un dia després i l'anomenen el "dia de los muertos". Va ser entrar a la catedral esperant veure-la plena de turistes fent fotos i en canvi estava en plena cerimònia dels difunts, celebrant la misa i tothom amb les millors gales. L'olor a incens només entrar em va recordar a casa, a les mises del diumenge a la Serra.

Em vaig voler quedar una estona dins, al final de tot, contemplant la gran devoció que els brasilers tenen per la religió catòlica. Em sembla que em vaig quedar durant tot el sermó del capellà però no sem va fer gens pesat. Al contari, va ser una estona per pensar i per veure el que van començar els colonitzadors espanyols ja que van ser ells qui van ensenyar als avantpassats d'aquesta gent a creure en alguna cosa i a convertir-los a la religió catòlica. 
Els voltants de l'esglèsia no tenien res a veure amb el que a dins s'estava vivint. Contrastant amb la majoria de gent adinerada que assistia a la missa vestida de diumenge, es reunia a la plaça de Sé un gran nombre de vagabunds i sense sostre escoltant les paraules d'alguns predicadors que amb moltes ganes i deixant-shi la veu, predicaven la paraula del senyor des del seu propi punt de vista. Una experiència nova i enriquidora també, posar-se a la pell de tots aquells captaires que molts no duïen ni sabates, però que amb molta fe escoltaven tot el que els sermonejava un desconegut.


No podia marxar sense passar per la mítica estació ferroviaria de Luz. És una de les estacions més importants del sistema de transport sobre raïls de Sao Paulo ja que té el paper d'estació articuladora entre el metro i el sistema de trens metropolitans. És a dir, l'Estació de Sants però a lo gran. Com tot a Sao Paulo.

Pels voltants de l'estació em vaig trobar amb el museu de pintura, la Pinacoteca del Estado de Sao Paulo. És un dels museus d'art més importants de Brasil i reuneix més de 6 mil obres entre pintures, escultures, collages, dibuixos... Aprofitant que l'entrada era gratuïta em vaig perdre pels seus passadissos durant ben bé una horeta i mitja. També em va empènyer a entrar a dins un cartell ben gran que posava Wifi Zone. I sense pensar-m'ho, vaig dir, au anem a veure quadres...

El museu està ubicat just al costat d'una gran zona verda, el Parque de Luz. Tot just sortir i passejar per dins del parc em vaig trobar una cosa si més no, curiosa. La veritat és que fins ara havia vist seus de molts bancs, empreses, centres comercials... Però encara no m'havia trobat cap cartell de gimnàs. Doncs em vaig quedar impressionat en veure un gimnàs a l'aire lliure al mig del parc. La imatge va ser bastant còmica ja que era el que menys m'esperava veure en aquell parc tant acollidor. Tota una colla de brasilers forçuts, una mescla de gent de bilbao i de gals. Només faltava l'Astèrix bebent la poció màgica i tots a aixecar pedres i pedrots... Curiós.
I després de riure un rato amb els brasilers de bilbao aixecant roques i de recòrrer tot el parc vaig tornar a agafar el metro cap al hostel. La tarda va ser tranquila. Preparant la motxilla cap al segon destí del viatge. M'esperava una nit llarga ja que el bus sortia a les 00:15h i tenia una durada prevista d'unes 6-7 hores. L'estada a Sao Paulo havia estat curta però pel meu gust profitosa. M'en havien parlat més malament que bé i les meves sensacions havien estat bones. Ara Rio ens esperava i jo esperava arribar-hi ja. Ja hem venia al cap la imatge del Crist de Corcovado coronant tota la ciutat...










4 comentarios:

  1. Increíble! Molt bon començament.

    ResponderEliminar
  2. Fantàstic aquest inici de viatge!!!! Unes fotos increíbles. Continua així.

    ResponderEliminar
  3. A veure si poses noticies de les señores . Es veritat que les brasilenyes estan tan bones ?

    ResponderEliminar