About

English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

lunes, 16 de diciembre de 2013

El Chalten: capital argentina del trekking

Estant al Calafate no pots perdre l'oportunitat de viatjar fins a El Chalten. Si hi vas és perquè estàs buscant trobar-te amb la naturalesa en el seu estat més pur. Si no t'agrada caminar, la muntanya, la natura i la tranquilitat, no se t'ha perdut res a El Chalten. Es troba a només unes 3 hores en bus i el trajecte val realment la pena. És una ruta fascinant. Recórrer més de 200 km per la estepa patagònica argentina, plena de fauna patagònica, d'horitzó patagònic sense fi, amb l'ardent llum patagònica i amb l'hipnotitzador cel blau patagònic, suposa trobar un d'aquells moments de la teva vida en que crides al cel dient-li; hem quedo a viure aquí! Llàstima que de les tres hores de viatge només vaig poder disfrutar de tot això durant les dues primeres ja que com sempre, em vaig adormir. Si, sóc un desastre. Suposo que és degut a que estic fent el que m'agrada ja que viatjar és el que em fa feliç i la felicitat és sinònim de no tenir preocupacions. Em relaxo, disfruto i m'acabo adormint com un nen.

Estepa típica de la Patagonia
Al despertar-me va ser com si encara somiés. Vaig obrir els ulls i estava ja arribant al meu destí i mirant per la finestra el primer que vaig veure a la llunyania va ser la imponent silueta del Fitz Roy, la mítica muntanya per la que és coneguda aquesta zona.

La particularitat de El Chalten és el fet de ser el poble més jove d'Argentina. Té només 28 anys. Més jove que jo. Té com a data de fundació el 12 d'octubre de l'any 1985. La seva creació es va fer amb la finalitat de promocionar l'assentament poblacional en la zona de la serralada de la província. Es van començar a construir les primeres vivendes i la infraestructura adequada. L'any 1991 en el cens només hi havien inscrits 41 habitants estables. Avui en dia hi viuen unes 1200 persones. El poble es troba ubicat al sud de la serralada dels Andes i al peu de l'imponent pic Fitz Roy, d'uns 3400m. Es considera la Capital Nacional del Trekking a Argentina degut a l'elevat nombre d'activitats que s'hi poden realitzar en contacte amb la naturalesa.

Si hi vas ja et pots tapar. Ni que sigui estiu, El Chalten és conegut pel fortíssim vent que sempre hi bufa i el desagradable fred que fueteja el poble. Si El Calafate em va recordar al vell oest americà, aquí encara et poses més en el paper. En tot el poble només hi han uns 20-30 carrers dels quals només l'avinguda principal està asfaltada. La resta són carrers de grava i terra, o com aquí li diuen, de "ripio". Aquest fet sumat al fort vent i a la vegetació esteparia de la Patagonia, fan que sigui normal anar pel carrer i que et passin arbustos rodant tal com es veu a les pel·lícules de cowboys. 

Quan hi arribes amb transport públic tots els busos fan una parada obligatòria a l'entrada del poble on hi ha el centre de visitants del Parque Nacional los Glaciares. Allí els treballadors i guardes del parc et fan una petita xerrada per explicar-te totes les opcions d'excursions, rutes, caminades i activitats que podràs fer. També et donen consells per ser respectuós amb el bosc i la natura, ja que tal com ells van recalcar, la muntanya no és ni dels habitants de El Chalten ni dels argentins, és de tots els que hi anem. Al sortir de l'estació d'autobusos hi ha un gran cartell de fusta amb el nom del poble que et recorda que et trobes en un preciós paratge de muntanya. 

Cartell a l'entrada de El Chalten
El Chorrillo del Salto
Després de buscar l'alberg i deixar les coses encara em quedaven unes 3 hores de sol i vaig decidir sortir a fer una caminadeta aprofitant que em trobava a la capital del Trekking. La ruta del "Chorillo del Salto". És una caminata fàcil que s'endinsa al sota bosc fins arribar a una preciosa cascada d'uns 20 metres d'altura. L'itinerari està perfectament indicat. Són en total uns 6km des del poble, pel que en una horeta vaig anar i tornar. El salt d'aigua es troba en l'últim tram del riu "Chorrillo" abans de la seva desembocadura a el riu de "las Vueltas". És una excursió ideal per si tens poc temps per recòrrer El Chalten. És poc exigent i apta per tothom. 

Abans de sopar vaig anar a un petit supermercat a aprovisionar-me per l'endemà ja que la ruta que faria si que seria dura i necessitava comprar aigua i menjar. Tot i que anava a El Chalten amb ganes de fer alguna ruta de muntanya més avançada i pujar algun cim, ja que és un dels meus hobbies, quan vaig demanar informació per contractar guia i material em van dir que durant els propers 4 dies s'anulaven totes les sortides d'alpinisme i escalada degut a les prediccions de mal temps que donaven. Només em quedava fer la ruta més exigent que ens havien informat al centre de visitants, apte per qualsevol muntanyenc ja que no precises de material extra ni coneixements avançats, només una bona condició física. Abans d'anar a descansar, doncs, vaig repassar una mica el camí i el perfil de la ruta i a dormir aviat. 

En groc la ruta que vaig fer

A les 7 em vaig llevar i després d'un bon esmorzar vaig començar a caminar. Anava a fer la "Ruta Laguna de los Tres". És la caminata més buscada i amb les vistes més espectaculars del macís del Fitz Roy. Aquest mirador natural és el lloc més pròxim a les imponents parets del pic i de les seves agulles granítiques perifèriques. 

La ruta són un total d'uns 24 km amb uns 1900m de desnivell acumulat. Tot i que tots els cartells i que les paraules dels guies del parc van ser que pujar i baixar és fa en un total de 7-8 hores, jo vaig estar 5 hores clavades. No és que estigui molt en forma ara però em vaig sentir bé. El que si que he de dir és que no t'enganyin. Recomanen que aquesta ruta és apta per gairebé tothom i reconec que és bastant exigent. Els últims metres són per trencar cames. En tant sols 2 km puges uns 500m. La ruta comença just al final de l'avinguda Sant Martín, unic carrer asfaltat de El Chalten. Durant la primera hora de la caminata la pendent és bastant pronunciada fins arribar a la vall del rierol "Del Salto" en direcció al Fitz Roy. Et trobaràs en una bifurcació; a la dreta cap al mirador del Fitz Roy i a l'esquerra cap a Laguna Capri. Et recomano fer com jo; de pujada anar pel mirador ja que durant tota l'estona pots admirar l'imponent pic mentres t'hi vas acostant. De baixada vaig optar per passar per l'altra bifurcació per veure la Laguna Capri amb la seva zona d'acampada. 

Senderó cap a Laguna de Los Tres amb una glacera al fons
Glacera Piedras Blancas que et trobes pel camí
Aproximadament en una hora i mitja em vaig plantar en un mirador natural ben senyalitzat amb un cartell que permet interpretar el panorama de les muntanyes i el glaciar que es presenta davant teu. La vista de la muntanya imposa molt. El Fitz Roy és una muntanya de 3400m ubicada a l'oriental camp de gel Patagònic Sud, en el límit entre Argentina i Chile. Tot i tenir una altura promig ja que no arriba a la meitat dels gegants de l'Himalaia, la muntanya té la reputació de ser de dificultat extrema. El clima de la regió és excepcionalment inestable i la zona bastant inaccessible. Fer el cim del Fitz Roy és extremadament difícil i competència exclusiva dels escaladors amb molta experiència, degut a les nevades, els vents i els canvis de la situació metereològica. 

Mirador del Fitz Roy

Vistes del Fitz Roy des del mirador

 El camí continua sempre remuntant el rierol fins la zona de drenatge dels llacs "Madre e Hija". A dos hores de sortir del Chalten vaig arribar primer al Campament base Poincenot (la ruta marca fins aquí unes 4h). El campament Poincenot és un dels llocs per acampar més concorreguts del Parc Nacional. Vaig parar uns minuts per menjar algo i reposar aigua i vaig continuar i després de creuar el "Rio Blanco" comença el més dur. Un cartell ben gran t'avisa que a partir d'aquí la cosa es complica i que és necessari un bon calçat, roba d'abric pels canvis de temps i una bona forma física. El camí es comença a empinar i puges uns 500 m en només 2 km. Realment dur. I ja estava a la Laguna de los Tres. Aquesta és la vista més propera a la paret granítica del Fitz Roy i les seves agulles. Arribar-hi va ser realment dur i perillós ja que si el vent em va acompanyar durant tot el camí, durant els últims metres de l'ascens va ser impressionant. Fins al baixar a l'alberg no em vaig assabentar que havia "lluitat" amb ràfegues de més de 120km/h segons les prediccions metereològiques. M'havia d'anar agafant per les roques i les parets ja que literalment et tirava. Davant meu portava un muntanyenc francès que va caure per terra més de dos cops. Jo també vaig caure una vegada per culpa del vent. Era increïble. He pujat molts cops a la muntanya i he fet bastants cims però mai a la vida havia viscut en directe una ventada com aquella. Semblava com si el Fitz Roy no ens volgués aquell dia allí i ens fes tornar enrera. 

Vistes des de l'última part de l'ascens
Un cop a dalt quatre fotografies pel record refugiant-me darrera una gran roca per no marxar volant, i tot i que volia quedar-m'hi una estona per menjar una mica, reposar forces i disfrutar de les vistes, el canvi de temps que es preveia feia por i el vent molt de respecte. Amb seny, com sempre, vaig decidir que el millor era començar el descens i ja pararia al campament Poincenot. No has de sobrevalorar mai el poder de la muntanya. 

Arribant a dalt de Laguna de Los Tres als peus del Fitz Roy

El camí de tornada és el mateix fins arribar a la bifurcació que he esmentat anteriorment. Allí vaig decidir passar per l'altre banda per arribar a El Chalten. Vaig passar per Laguna Capri, quatre fotos més i cap a l'alberg. En 5 hores clavades havia pujat i baixat, havent parat una hora per menjar. Algun membre de l'alberg es va sorprendre en veurem tant aviat allí i vaig haver d'ensenyar-li les fotos al cim ja que dubtava si havia arribat fins dalt. La resta del dia em va servir per descansar i decidir si em quedava més dies o no. Després de veure les prediccions del temps vaig decidir seguir el meu viatge ja que durant els propers dies les pluges i el fort vent m'impedirien disfrutar d'aquest paradís natural. L'endemà tornaria en un bus cap a El Calafate. 

Laguna Capri

I aquest va ser el meu pas per la capital nacional del Trekking a Argentina. Jo et recomano anar-hi tot i que també et dic el que et trobaràs. Si no t'agrada la muntanya i practicar activitats enmig de la natura tot disfrutant de la pau i la tranquilitat, no hi vagis. Segur que tens altres opcions que t'omplin més. A mi em va encantar i em va quedar pendent realitzar alguna altra excursió pel Parque Natural Los Glaciares. El Chalten queda anotat al meu llistat de llocs en una bona posició com a possible candidat per tornar a visitar. 

2 comentarios:

  1. Joan,
    aquí Agustí de Girona, varem xerrar una estona a Los Pioneros de El Calafate. Et seguiré. Salut, Força i Terra Catalana.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Agustí!! No se què va passar però no he vist el missatge fins avui. Vaig massa atrafegat. Quina alegria. Molt content que em segueixis i d'haver xerrat amb tu ja que ets un mestre per mi! Espero seguir en contacte. Una abraçada!!!

      Eliminar