San Blas: Benviguts al paradís! ~ LA VOLTA ALS 30

Havia arribat l'hora. Un dels moments més esperats del viatge. Viatjant m'agrada anar improvitzant sobre la marxa sense tenir una planificació massa apretada. Crec que tant l'excés de planificació com l'excés d'informació sobre els futurs llocs a visitar et poden arruïnar el viatge. En aquest cas, però, anava mirant de reüll molts mesos enrere aquest petit indret de Panamà a mida que m'hi anava acostant. Les illes de San Blas, per mi des de que hi vaig estar; el paradís a la terra. Segurament per molta gent hi haurà altres llocs més impressionants que això però pel que jo he pogut conèixer viatjant, repeteixo, no hi ha altre lloc tant paisatgístic i màgic que m'hagi impressionat tant com ho va fer San Blas.

San Blas, el paradís

Es tracta d'un arxipèlag format per 365 petites illes o illots que pertanyen a Panamà. Tens una illa per dia de l'any. Podries passar-te un any sencer apartat del món real viatjant d'illa en illa com si de veritat l'Edèn existís. Estan situades a l'est del Canal i és un dels llocs turístics i més visitats del país.

Arxipèlag de San Blas

Quan em vaig informar abans d'arribar-hi vaig veure que hi han dues opcions a Panamà molt similars. L'arxipèlag de Bocas del Toro i el de San Blas. Bocas del toro es troba al nord del país a la frontera amb Costa Rica. Es tracta també d'un grup d'illes accessibles mitjançant taxis d'aigua i embarcacions privades. No vaig veure Bocas del Toro però diuen que paisatgísticament és igual que San Blas. Potser si. La diferència és que Bocas està molt massificat. L'explotació turística i hotelera han fet del lloc un parc d'atraccions. Massa gent, masses hotels i massa turisme de festa que només busca alcohol, platja i diversió a base del capitalisme.

San Blas (Illa Robinson des de Senidup)

En canvi San Blas és més verge. De les 365 illes només unes 80 estan habitades. És la casa dels indis Guna o Kuna, que formen part de la comarca Guna Yala al llarg de tota la costa caribenya de Panamà. Quan van arribar els colonitzadors espanyols molts indis Kuna van ser expulsats fora de Panamà. D'altres van fugir a altres illes dels voltants on avui en dia encara hi viuen. Són caçadors i pescadors, un poble molt net i respectuós amb la naturalesa. Gairebé tots els homes parlen espanyol i les dones són les que mantenen les antigues tradicions com la vestimenta i el seu propi dialecte.

Dona Kuna

El fet de que San Blas sigui propietat o l'indret on habiten els gunas, fa que el lloc segueixi verge i salvatge, sense hotels 5 estrelles ni paquets "todo incluido". Qui va a Guna Yala (els indis no volen que s'anomeni San Blas sinó Guna Yala) és un turista o un viatger tranquil que busca descansar i disfrutar de la naturalesa que aquest paradís ofereix. No es pot dir que San Blas no estigui massificat ja que en els últims anys s'ha convertit en un dels destins turístics més exhuberants de Panamà degut a les seves platges d'arena blanca, les aigües transparents, l'art i tot el que envolta la cultura Kuna.

Poblat Kuna

Illa habitada pels Kunas

I com arribar a San Blas? Hi ha el mite de que l'única manera per arribar a la vora del moll on desembarquen els bots cap a les illes és en un vehicle 4x4. Jo la desmenteixo totalment. Primer perquè ho vaig poder comprovar en persona i segon perquè vaig llegir el blog d'un viatger que hi va anar llogant un cotxe. L'opció del lloguer a mi no em sortia a compte ja que per amortitzar-ho has de ser almenys 4 persones. Com que no valia la pena vaig haver de contractar un transport fins allí. Preguntant pel Casco Viejo de Panamà trobaràs molta gent que t'explicarà on trobar el transport. Sobretot a la majoria d'hotels i albergs t'oferiran la informació. Jo el vaig trobar des del meu hostel mitjançant una agència que organitza els tours fins allí. Com que el preu em va semblar excessiu pel servei que et donen i gairebé mai parlo de preus, no anomenaré l'agència aquí o sigui que si hi vas pregunta que segur que trobes una bona manera per arribar-hi. T'aconsello que si sou 4 o 5 lloguis un cotxe. A les 5 del matí em vaig llevar per esperar que em recollissin a la porta de l'allotjament. Es va presentar un jeep 4x4 on anàvem 6 persones més el conductor. Vam carregar les motxilles a la baca del cotxe com si haguéssim d'anar a fer un safari o una ruta pel desert del Sàhara. Vaig pensar que el camí devia estar en molt mal estat i que devia ser cert que només s'hi podia anar en 4x4. Mentida. Van ser 4 hores de trajecte per carretera asfaltada el 95% de l'estona. Només hi ha un tros de camí de pedres i un pàrquing de sorra just al moll on et deixen i des d'on et recullen els Kunas en barca per anar fins a les illes.

Vehicle que ens va portar fins a Kuna Yala

Lloc des d'on t'embarquen els Kunas cap a l'arxipèlag

L'últim tram del viatge és una ruta per una espècie de port de muntanya, una carretera molt estreta amb centenars de corbes, en alguns trams molt tancades i amb molta pendent. Si et mareges pensa a prendre't alguna pastilla ja que els cotxes van parant a la vora de la carretera amb viatgers amb nàusees i treient l'esmorzar. I en 4 hores vam arribar a la vora d'un riu, on et deix el cotxe. Just abans d'arribar-hi és quan entres al territori Guna. Has de passar un control com si d'una frontera es tractés. Els vehicles paren i obren les finestres. La policia Guna fa un control dels passaports i et cobra un peatge d'uns 5 dòlars. No ho trobo del tot malament i no em va saber greu pagar la taxa ja que en part els indis Gunas viuen del turisme i som nosaltres qui invadim el seu territori paradisíac. Em sembla més greu el fet que per anar i tornar de Barcelona des de casa meva hagi de pagar uns 13€ per fer menys de 200 km.

Quan et deix el cotxe ja et vindran indis preguntant que a quina illa vas. Això ho pots decidir en el moment de contractar el transport. Et donaran un petit catàleg amb totes les illes i els allotjaments que hi ha. Les opcions son vàries i pots arribar agafar maldecap decidint-ho. No se quina és millor ni pitjor. Suposo que totes tenen el seu encant. Unes més grans que altres, la diferència de preu no variava molt. Jo em vaig decidir per una illa molt petita. No volia aglomeracions. Un cop allí pots anar canviant d'illa. Només li has de dir als gunas de l'illa on et trobes i pagant et portaran a una altra. Jo crec que vaig prendre una bona decisió anant a l'illa que vaig anar; Senidup Island. Vaig localitzar la meva barca i vam pujar els que ens allotjariem allí. En uns 20 minuts hi varem arribar, parant primer a una illa gran on no hi va el turisme i és on viuen els gunas. Allí vam deixar un guna vell i algunes provisions i vam continuar fins a la nostra illa.

Arribant a deixar un kuna a casa

Panoràmica Illa Senidup

Illa Senidup

El viatge en barca és sensacional. Primer per un petit riu, una màniga del mar carib que s'endinsa a la selva. Després, quan deixes el riu enrere i arribes a alta mar, el lloc ja et conquereix. Notes com estàs arribant a un paradís de debò. El color de l'aigua es transforma i degut al fons marí, el perímetre d'aigua que envolta les illes és d'un color blau turquesa que sembla fals. Sembla un muntatge. Com hi poden haver llocs així?

Sortida de les barques cap a l'arxipelag

Una de les 365 illes de San Blas

I amb la boca oberta arribes a l'illa. Quan la veus de lluny penses que t'estan enganyant i et prenen el pel. Sembla un decorat de pel·lícula. Només hi ha arena, palmeres i 4 cabanyes. Al baixar de la barca et reben els gunas molt amables, t'acompanyen a la cabanya a deixar les coses i t'expliquen el pla diari; temps lliure tot el dia, a les 7 del matí, a les 12 del migdia i a les 17 de la tarda a menjar. Curiosa la manera com ens avisaven per menjar, fent sonar una closca d'un cargol de mar gegant. Cada dia a la tarda, just abans de la posta de sol, arribaven les barques dels kunas amb la pesca del dia. Podies anar a veure com netejaven les captures i fins i tot et venien llangostes o algun peix que ells mateixos et cuinaven per sopar. Illes de San Blas, benvinguts al paradís.

Kunas arribant amb la pesca

Ni wifi, ni televisió, ni cotxes, ni soroll. Res d'això. El dia començava ben d'hora aquí. Jo em llevava abans per veure la sortida del sol. Després ja sonava el cargol de mar. A esmorzar. Havent esmorzat agafava l'equip d'snorkel i a l'aigua. Una estona prenent el sol. Més snorkel i ja tornava a sentir el cargol. A dinar. Migdiada a l'arena blanca. Un passeig per l'illa que durava 4', el que tardava en donar la volta sencera a tota l'illa. Una altra capbussada a observar el fons marí i el cargol sonava de nou. Sopar i seure a la vora de la platja esperant la posta de sol. Una dutxa i a dormir. Un somni que vull compartir i reflexar amb aquest recull de fotografies impressionants.

Llàstima que només vaig estar-hi 3 dies. M'hagués pogut passar vivint aquesta vida una setmana sencera. I recorrent més illes. Coneixent més a fons aquest paradís terrenal. Aquest edèn privat que és l'arxipèlag de San Blas enriquit per la seva part amb un extraordinari valor afegit; la possibilitat de compartir unes vacances idíliques amb els independents kunas, una etnia comunal i matriarcal que ha sapigut conservar el ritme de vida anterior a la conquesta espanyola.

Un lloc que hi has d'anar. Un lloc on hi tornaré. Si hi vas et recomano que ho facis amb Gitana Trip, Sailing San Blas (Gitana Trip Facebook). Una colla de joves emprenedors catalans que et portaran al paradís de la millor manera possible, a bord d'un vaixell, en un viatge que segur serà inolvidable. Llàstima que jo vaig conèixer al Guillem, un dels promotors, tard i quan ja havia estat a San Blas, perquè si els hagués conegut abans de ben segur que hauria viscut aquesta experiència amb ells. Però ho tinc apuntat per més endavant. Et recomano visitar la seva pàgina web, estic segur que et convenceran encara més que jo de que San Blas és el paradís a la terra.