Cartagena de Indias: herència de pirates i espanyols

Havent visitat Machu Picchu encara em quedaven uns dies al Perú abans de viatjar al meu pròxim destí; Cartagena de Indias, a Colòmbia. Eren dies per descansar. Per recuperar-me de la inolvidable visita a aquell lloc meravellós. Vaig restar encara un parell de nits més al Cusco i d'allí vaig prendre un bus que hem duria fins a la capital del país en 20 hores. Lima, capital de la República del Perú, es troba situada a la costa central just a la vora de l'oceà Pacífic. Conforma una extensa i poblada àrea urbana coneguda com Lima Metropolitana amb uns 8 milions d'habitants. És considerada com el centre polític, cultural, financer i comercial del país. A nivell internacional ocupa el cinquè lloc dins les ciutats més poblades d'Amèrica Llatina i el Carib, i és una de les 30 aglomeracions urbanes amb més població del món.  

Pròxim destí; Cartagena de Indias

Bastanta gent m'havia avisat de la perillositat de Lima. Del fort contrast entre els seus diferents barris. Em van alertar bastant els consells del Ricardo, gran amic que vaig conèixer a Arequipa. Ell viu a Lima i estava viatjant uns dies. Em va explicar dades reals com per exemple que una recent enquesta del Baròmetre de les Amèriques revela que Lima és la segona ciutat més perillosa d'Amèrica Llatina després de México D.F. Les xifres són realment alarmants i col·loquen al Perú com a país més insegur d'aquest continent. Em van avisar per quins barris no havia de caminar a Lima i els que si eren segurs. També que els principals blancs dels delinqüents són els estrangers que ignoren la inseguretat dels carrers de la ciutat i opten per prendre taxis informals que ronden les inmediacions de l'aeroport. Lloc on es produeixen més atracaments quan els turistes agafen un taxi per dirigir-se als allotjaments, els lladres aprofiten els semàfors en vermell per robar els equipatges. Feia una mica de por, la veritat. No tenia ganes de tenir cap disgust. Pel poc temps que estaria a Lima no valia la pena arriscar i em vaig allotjar a la zona "pija", el barri de Miraflores. Pots trobar bons allotjaments a preus assequibles sense ser cap Hotel amb estrelles. Hi ha molts hostels. El tema de la seguretat dels llocs sempre el tinc present quan viatjo. No s'han de menysprear els avisos, tot i que reconec que sempre són exagerats. En termes generals no vaig trobar el Perú perillós. Mai em vaig sentir estrany ni en perill. Tot i així val més prevenir. Només van ser un parell de nits a la ciutat. Temps per esperar el vol que em duria a Colòmbia. Vaig visitar molt poca cosa. Només algunes zones de Miraflores. Et recomano visitar Huaca Pucllana. Es tracta d'un lloc arqueològic dels segles 200-700 d.C que pertany a la cultura Lima. S'ha constituït com un dels principals atractius de Lima i és el lloc més investigat. Les restes de construccions que hi han van ser construïdes amb blocs d'adobe, arena i pedra. Destaca una enorme piràmide de 25 metres d'altura i tot un conjunt de patis, places i recintes que hi ha. No és molt bonic, pel meu punt de vista, però degut a la història que amaga el lloc adquireix aquesta importància i per tant, es mereix al menys una visita i un reconeixement. 

Huaca Pucllara, Lima

Tocava ara canviar de país. Vaig volar de Lima direcció Bogotà. Un vol molt còmode i ràpid. A Bogotà no m'hi quedava. Colòmbia és un país meravellós. Ple de gent amable, de llocs, paisatges, ciutats i racons per descobrir. Però això m'agradaria fer-ho amb més temps. Queda anotat com futur viatge. Ara només hi passaria uns quants dies i havia de prioritzar. La meva opció; el Caribe colombià. Com que el següent vol sortia a la matinada no valia la pena pagar una nit d'allotjament. Vaig decidir passar la nit com pogués estirat als bancs de l'aeroport. Vaig sobreviure i a les 6 del matí agafava un altre avió direcció a Cartagena de Indias, la ciutat emmurallada. 

Vista des de la muralla de la part moderna de Cartagena

Vaig arribar de bon matí a Cartagena. El contrast va ser genial. El taxista que em va portar de l'aeroport a l'allotjament va resultar ser una d'aquelles persones que et topes a la vida i que d'es d'un primer moment et contagia felicitat. Quin caràcter més maco. El típic caribeny que amb el seu peculiar accent et fa oblidar les preocupacions. Molt simpàtic. Com que no podia entrar a l'habitació encara, vaig deixar l'equipatge i a recórrer Cartagena. Feia molta calor i estava esgotat per haver dormit en una cadira la nit anterior però tenia ganes de conèixer. Cartagena de Indias o simplement Cartagena, situada al nord de Colòmbia, a la vora del mar Caribe, és una ciutat que et sorprendrà per la seva amable gent, segles d'història, museus, edificacions centenàries, platges, precioses illes, restaurants i una activa vida nocturna. Va ser fundada al 1553 per Pedro de Heredia. Des de llavors i durant tota l'època colonial espanyola, va ser un dels ports més importants d'Amèrica. D'aquesta època procedeix la major part del seu patrimoni artístic i cultural. El que més caracteritza Cartagena, tots els vestigis que van deixar els espanyols. Centenars de preciosos edificis colonials i l'atractiu més important, la seva muralla. Reconec que em va impressionar i em va agradar molt, però per un montblanquí, és difícil trobar ciutats emmurallades més boniques que el meu poble; Montblanc. Si, són de diferents èpoques i de diferent construcció, però són ciutats emmurallades. I Montblanc és únic per mi. 

Cartagena de Indias

Racons de Cartagena

Tot i això, reconec que la "Ciudad Amurallada", el centre històric de Cartagena, té un alt atractiu turístic per envejar. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i també va ser inclòs a la llista de patrimoni mundial com a "Puerto, Fortaleza y Conjunto Monumental de Cartagena de Indias". Si un cartaginès de Colòmbia, però, visités el meu poble, també quedaria amb la boca oberta. Algú ho havia de dir...

Alguns canons en un tram de muralla

Cartagena té molta història. Una història que si te l'expliquen t'apassiona. Durant la dominació espanyola va tenir una funció crucial com a centre comercial i port des d'on embarcaven tots els tresors de la Corona. Degut a això la ciutat compta amb aquesta extraordinària arquitectura militar, caracteritzada per les sòlides muralles i castells per defensar-se de pirates, corsaris i d'exèrcits que en aquella època anhelaven saquejar les riqueses acumulades a Cartagena, fruit del comerç de valuoses mercaderies i del tràfic d'esclaus. 

D'ençà de la seva independència d'Espanya, la ciutat va adquirir el títol de "La Ciudad Heroica" i encara avui en dia té atractius com els seus carrers i places que es recorren amb admiració, contrastant tot lo modern amb l'estil colonial. Passejant per Cartagena l'ambient envolta el passat amb el present. Els seus habitants, sense guardar cap rencor vers Espanya, se senten orgullosos de la seva ciutat i recorden la seva independència amb orgull, ja que va significar la primera província en declarar-se lliure de la corona europea. 

Una de les moltes esglésies que té la ciutat

Antiga presó i masmorres

Casc antic de Cartagena

La calor fastigosa no m'impedia estar disfrutant com un nen petit tot recorrent els carrers de Cartagena. El marc on s'ubica és de pel·licula. Tancada entre muralles, cases colonials que destaquen amb els colors cridaners de les seves façanes i de les flors que pengen de cadascun dels seus balcons. Petites places, cúpules renaixentistes, teulades amb teules de fang i parets dobles d'aquelles cases que avui mostren al viatger una ciutat amb tradició. 

Típiques construccions pel casc antic

Cases colonials

Sense voler-ho, caminant per la part superior de les muralles ens vam topar amb un cartaginès que ràpidament i sense haver-li demanat, va començar a explicar la història d'aquelles pedres. Des d'abans de l'arribada dels espanyols fins a les últimes guerres amb els pirates. De com els espanyols arribaven carregats amb milers d'esclaus negres de l'Àfrica, amb els quals traficaven i que van ser els autèntics constructors de la muralla. En fi, moltes històries entretingudes. El que més em va apassionar, la història sobre els pirates que abordaven Cartagena per robar l'or dels espanyols.

Canó que defensava la ciutat

La pirateria al mar Caribe va adquirir un gran apogeu en l'últim terç del segle XVII. La prosperitat de Cartagena de Indias va atraure l'interès dels pirates i saquejadors. Deguts a la gran quantitat d'atacs que rebia la colònia espanyola, es va costruïr la muralla i diferents fortins al voltant de la ciutat. D'aquesta manera Cartagena es va convertir en la ciutat més protegida d'Amèrica del Sud. Els espanyols van edificar grans fortins, bateries i castells gràcies a l'enginy dels seus arquitectes. Un dels atacs més importants va ser el del pirata Hawkins. John Hawkins va ser el primer pirata anglès que va atacar Cartagena. L'any 1578 ell i els seus pirates van ser divisats per la costa del Caribe amb quatre grans vaixells i set de petits. El pirata va enviar una carta al governador de Cartagena de Indias dient que als vaixells hi tenia grans mercaderies i esclaus a per poder establir un comerç equitatiu i rentable entre ells. Era una estrategia que li havia funcionat per entrar i atacar fàcilment altres ciutats. En aquest cas, el governador de Cartagena no va caure a la trampa i va rebutjar la petició, donant l'alarma de defensar la ciutat. Durant 8 dies la ciutat va bloquejar els atacs dels pirates i van utilitzar una tàctica intel·ligent d'anar canviant sovint els canons de lloc al llarg de la muralla, a fi de fer creure que disposaven d'una gran artilleria. Hawkins finalment va renunciar a l'atac. 

Caseta de vigies a la muralla

Més canons

I coneixent alguna d'aquestes històries tot passejant per la muralla de Cartagena no pots evitar traslladar-te en una altra època i imaginar-te al Johny Deep vestit de Jack Sparrow arribant amb la "Perla Negra" per saquejar la ciutat. 

Muralla amb el mar carib al fons

Van ser uns dies molt macos en una ciutat molt maca. Si vas a Cartagena et puc recomanar que t'allotgis pel casc antic, on hi ha tota la resta d'edificis colonials i la rica herència que van deixar els espanyols. Els seus carrers i les seves cases, juntament amb l'alegria de la seva gent, et robaran el cor. També et recomano estar atent de l'hora en que es pon el sol, doncs des de la muralla de Cartagena de Indias vaig poder gaudir d'unes de les millors postes de sol que he vist mai a la vida. Inolvidables els primers dies que vaig passar al Caribe colombià.

Read More

Machu Picchu: La Ciutat Perduda dels Inques

No se ni per on començar a explicar el que va significar la meva visita a aquest lloc. Penso que va marcar un abans i un després en el meu viatge. Porto més d'un dia pensant en com relatar l'experiència i el diccionari es queda curt de paraules per fer-ho. Estant a Cusco ja vaig perdre moltes hores rumiant en la millor manera per anar-hi. Passejant pels carrers de l'antiga capital inca trobaràs un gran nombre d'agències que t'oferiran el tour. A banda, centenars de peruans t'abordaran pel carrer oferin-te l'excursió a un preu que et diran que és el més barat. Ni cas. Jo intentaré resumir-te breument les opcions que tens per arribar fins a Machu Picchu, la Ciutat Perduda dels Inques.

Vista del Machu Picchu amb el Huayna Picchu a la dreta

1. INCA TRAIL (321€): El camí inca. Era el meu somni. És la millor rta, uns 45 km. Surts de Cusco i durant 4 dies vas caminant i acampant per la muntanya fins arribar a la ciutat perduda. Acompanyat per portadors amb mules, tal com el descobridor de les ruïnes. L'escenari natural es veu que és impressionant, amb vistes de muntanyes, neu, boscos poblats per la boira, impressionants grups arqueològics... Ha de ser una experiència inolvidable. L'inconvenient és que hi ha un nombre limitat de permisos per fer el Camí Inca fins a Machu Picchu. Només unes 200 places per dia, excepte en febrer que és quan el camí esta tancat per manteniment. S'ha de reservar amb molta anticipació, uns 4 mesos de mitja abans d'anar-hi. El que em va tirar enrera, el preu: uns 321€. Excessiu per mi. 
2. TOUR MACHU PICCHU (136€): Pots contractar una excursió desde Cusco. Et portaran en cotxe fins a la Planta Hidroelèctrica prop de Aguas Calientes, població base per veure el santuari. Des de la Hidroelèctrica aniràs amb tren fins a Aguas Calientes. Nit allí i l'endemà després de visitar la ciutat inca, retorn a Cusco fent el mateix. Preu: 136 €.
3. Pel teu compte en TREN (117€): opció més ràpida i la que escolleix el 75% dels turistes. Si, els turistes, no els viatgers. Per mi és una estafa. Un "robo". No ho recomano per res del món. Es tracta de prendre un bus de Cusco a Ollantaytambo. Allí agafes un tren fins a Aguas Calientes. Preu d'anada i tornada: bus 10€ / tren 68€. Total transport aproximat: 78 €. A banda s'ha de sumar el preu de l'allotjament a Aguas Calientes (uns 10€ nit) més l'entrada a Machu Picchu (39€). Preu total: 117 €. Si hi vas i escolleixes aquesta opció hauràs fet la "turistada" de l'any. Compra't una figura dels premis Oscar i col·loca-la al menjador de casa teva on tothom la pugui veure amb un cartell que posi "Oscar al turista més pringat". Ja que per escollir això val més contractar el tour. La diferència de preu és mínima. A més, hi entra l'entrada a Machu Picchu + l'allotjament i a sobre et donaran algun snack. Tu mateix.  
4. Pel teu compte ALTERNATIU (60€): La meva opció. Després de llegir molt vaig decidir anar a l'aventura. Des de Cusco has d'anar a la terminal de bus de Santiago. No a la principal. Cusco té dos terminals de bus; Terminal Terrestre i Terminal de Santiago. Des de Santiago doncs has d'agafar un bus amb destí final Quillabamba però tu has de baixar a Santa Maria. Digues al xofer que t'avisi quan arribis per no passar-te de llarg. El viatge dura unes 4 hores i costa 3,9€ (15 sols peruans). A Santa Maria t'abordaran un munt d'homes oferin-te un taxi fins a Santa Teresa. No paguis més de 2€ (8 sols peruans). En unes 2 hores i mitja arribaràs a Santa Teresa des d'on has de prendre un altre taxi fins a Hidroelèctrica durant mitja hora. Costa aproximadament 1€ (4 sols peruans). Des de la Planta Hidroelèctrica et queda la part més dura. Uns 10 km fins a Aguas Calientes que has de fer a peu. El camí recorre la mateixa via del tren i anant normal hi arribes en unes 2 hores. Preu del transport de Cusco a Machu Picchu: anada i tornada uns 14€. Sumant l'entrada i la nit d'allotjament a Aguas Calientes fa un total de 60€. Molta diferència amb les altres opcions. Has d'estar preparat per l'aventura que suposa viatjar com un habitant local i de caminar dues hores per les vies del tren atravessant la selva. Ho recomano 100%. El més car, l'entrada.

I així, després d'uns dies tranquils a el Cusco havia arribat el gran dia. Per fi visitaria aquesta meravella, les ruïnes de Machu Picchu, la ciutat perduda dels Inques. Els dies anteriors durant la meva visita per la resta de ruïnes de l'antiga ciutat imperial i per algunes al llarg del "valle sagrado", les històries dels guies van despertar el meu interès cap aquesta civilització. Havent visitat Machu Picchu aquest interès va créixer encara més fent que ara mateix estigui inmers en la lectura de dos llibres importants sobre les ruïnes; el primer i el més conegut: "La Ciudad Perdida de los Incas, de Hiram Bingham".  Relata l'apassionant història de Machu Picchu i dels seus constructors des del punt de vista del seu descubridor, Hiram Bingham. L'altre llibre que estic llegint es titula "Dirección Machu Picchu, de Mark Adams", que tracta sobre la història d'un escriptor de viatges que cansat de la mateixa rutina de sempre ho abandona tot per recrear el viatge de Bingham que va significar el descobriment arqueològic més important del segle XX.

El llibre de Bingham és realment apassionant. Ell va ser el descobridor d'una ciutat perduda als núvols i trobada molts segles després. Va ser el 24 de juliol del 1911 quan l'explorador i professor de la universitat de Yale, Hiram Bingham, va caminar a través de les muntanyes dels Andes en busca de la ciutat de Vitcos, última capital coneguda dels inques. Li va pagar a un nen que feia de pastor l'equivalent a 50 cèntims de dòlar per portar-lo fins a les ruïnes prop de la ciutat del Cusco. El que Bingham va descobrir no era Vitcos sinó la ciutat perduda de Machu Picchu. Creia que havia descobert el bressol i l'origen de l'Imperi Inca i encara no sabia que acabava de descobrir una de les 7 meravelles del món.  Des que es va duur a terme el descobriment, Machu Picchu ha fascinat a les persones de tot el planeta. Cada any més de 300.000 turistes escalen els Andes per explorar les estructures de 500 anys d'antiguitat, construüides de blocs de granit extrets de la mateixa muntanya. 

Terrasses de cultiu

Restes de cases

I l'adjectiu de meravella no fa cap lleig al lloc. Simplement és espectacular. No m'extranya que la fita de Bingham servís de font d'inspiració a George Lucas per crear el personatge fictici del Doctor Henry Walton, conegut per tots com a Indiana Jones. Hiram Bingham va ser l'arquetip de l'arqueòleg. Les fotografies de principis del segle XX el mostren com un jove alt, prim, vestit amb jaqueta de cuir, botes altes. Tot això va servir per crear doncs a Indiana Jones sota la brillant actuació de Harrison Ford. 

Sabent la història no pots evitar posar-te en la pell del descobridor i en el que va poder arribar a sentir durant el seu trajecte fins a les ruïnes. A part, el meu viatge fins allí va ser tota una aventura. Com he comentat abans vaig escollir la opció alternativa per anar-hi. La més econòmica. La més costosa en temps. Tot i així no me'n penedeixo. A les 8 del matí prenia un bus des de Cusco direcció a Santa Maria. Al bus només hi anavem 4 "turistes".  La resta habitants del Perú que estic segur que agraeixen que uns estrangers vagin a visitar Machu Picchu viatjant en el seu mateix transport. El viatge va ser bastant pesat. La carretera ràpidament es va enfilar cap a cingles i barrancs envoltats per una selva espessa. Van ser 4 hores molt entretingudes. A Santa Maria no vaig tenir temps de res. Només baixar del bus ens van abordar uns taxistes oferint-nos transport per arribar a Santa Teresa o si voliem, fins a la mateixa central Hidroelèctrica. Vam negociar el preu fins a la Hidroelèctrica. Aquest camí no tenia res a envejar a la famosa "Carretera de la Muerte" de Bolivia. Era una mica més ample però del mateix estil. Petita, estreta i perillosa. Amb el mateix paisatge selvàtic. Vam estar gairebé una hora parats per culpa d'un camió que es va quedar encallat en un tram del camí.

Aturats de camí a Hidroelèctrica

I finalment vam arribar a la central Hidroelèctrica. El cotxe ens va haver de deixar molt abans d'on habitualment para per culpa d'una esllavissada de roca que va deixar el camí impracticable i a molts turistes que tornaven incomunicats a l'altra banda. Es veu que ara estaven en l'estació plujosa i que és normal que hi hagin alguns petits despreniments de roca, però em van comentar que com aquells, feia anys que no n'hi havia. Sóc una mica "gafe" i allà on vaig sempre passa alguna cosa. Com a anècdota recordaré sempre la meva visita a Machu Picchu per culpa d'un altra esllavissada a la carretera que va fins al santuari, just el dia que jo hi vaig arribar. Es veu que en més de 50 anys no havia passat res semblant. 

"Carretera a Machu Picchu sigue con paso restringido
Defensa Civil advierte que aún hay riesgo de derrumbes, por lo que ha dispuesto vigías en toda la vía

(Foto referencial: Archivo El Comercio)

La carretera Hiram Bingham, que une Aguas Calientes con Machu Picchu, sigue bloqueada en los kilómetros 2,5 y 6, pues aún son considerados de alto riesgo por posibles derrumbes, según dijo Walter Quispe, de Defensa Civil del Cusco.
 Quispe indicó que el kilómetro 2,5 sería el más afectado si cae otro huaico como el del último viernes.
 El kilómetro 6 sigue bloqueado por rocas y lodo, pero un equipo de obreros de Consettur –asociación de nueve empresas de buses, la Municipalidad de Machu Picchu, el Ministerio de Cultura y otras empresas de turismo– sigue trabajando para despejarlo. No se sabe cuántos días tomará lograrlo.
 Mientras tanto, los turistas deben caminar unos 20 metros en cada punto y luego retomar el ascenso a la ciudadela en bus.
 Los técnicos de Defensa Civil aún están determinando la factibilidad de abrir una trocha alternativa en el kilómetro 6, pues podrían causar otro desprendimiento de rocas.
 Defensa Civil dispuso vigías en toda la carretera Hiram Bingham para que puedan advertir a tiempo cualquier derrumbe.
 Blanca Aróstegui, jefa de la Secretaría de Gestión de Riesgos de Desastres de la PCM, dijo que el Ministerio de Transportes analiza la posibilidad de llevar tractores a la zona para remover las rocas más rápido, pero el camino –en tren y por un puente en riesgo de colapsar– impide trasladar esta maquinaria.

MIÉRCOLES 15 DE ENERO DEL 2014 | 07:48

El Comercio PERÚ"

Reconstruïnt la carretera que va deixar incomunicada la central Hidroelèctrica

Esllavissada a la carretera d'accés al Santuari

Des de la Hidroelèctrica no em va tocar altre remei que caminar més estona per arribar a Aguas Calientes. La ruta una altra meravella. Transcorre tota l'estona per la vora de la via del tren però no hi ha cap perill. Els conductors de trens coneixen la presència de continus caminants per les vies i a part d'anar lents, van tocant constantment la sirena per avisar de la proximitat de la màquina. Tens suficient espai per apartar-te a una vora quan passa. El paisatge et transporta a un altre món. Selva i més selva. L'imponent presència del riu Urubamba a un costat amb el seu estrident rugit i al cel núvols i més amunt els cims de les muntanyes.

Caminant per les vies cap a Aguas Calientes

Inici del camí des de central Hidroelèctrica

A l'anada no ho saps però estàs caminant tota l'estona per l'esquena del Machu Picchu. No m'extranya que les ruïnes estiguessin perdudes durant uns quants segles ja que aixecant el cap al cel ningú diria el que hi ha amagat en aquella muntanya. Quan Bingham devia arribar allí dalt acompanyat per un jove pastor devia quedar consternat de trobar tot allò. Imaginat la sensació de ser el primer en observar amb els teus ulls una cosa que feia molt de temps que ningú veia. 

Creuant el riu Urubamba

Vistes durant la caminata

Algun dels túnels que has de creuar durant el camí

I en unes dues hores vaig arribar a Aguas Calientes. Cansat. Fet pols. Havia sortit a les 08:00 del matí del Cusco i eren les 17:00 de la tarda. Temps per buscar l'allotjament i decidir com pujar l'endemà a les ruïnes. La intenció era fer el camí a peu. Unes dues hores de dura caminada. Em vaig llevar a les 4 del matí amb la intenció de començar a caminar el més aviat possible a fi de ser dels primers turistes en arribar a dalt. El problema va ser que a aquella hora plovia a bots i a barrals. Un autèntic diluvi. Va ploure durant tota la nit, des de les 8 del vespre anterior que no parava de caure aigua. La pujada seria duríssima i no anava equipat per fer un trekking en aquelles condicions. La millor opció va ser anar a fer cua aviat per tenir un lloc en els primers autobusos que pugen fins dalt. Vam haver d'esperar fins a quarts de 7 del matí per sortir. Degut a les inclemències del temps i al mal estat del camí els conductors volien que fos completament de dia per conduïr per aquella carretera de terra que s'enfila pel mig de la selva fins a les ruïnes inques. Vam haver de fer 3 transbords de busos i caminar una estona degut a les esllavissades que havien seccionat el camí per diversos trams. Finalment a les 08:00 ensenyava la meva entrada per entrar a Machu Picchu.

Una de les primeres vistes que tens quan accedeixes a les ruïnes

El tema de l'entrada és una altra cosa complicada que si no t'expliquen és una mica enredat. Com i on comprar l'entrada és un autèntic mal de cap que val més aclarir abans d'anar-hi ja que a l'hora d'adquirir el ticket veuràs que hi han 4 opcions diferents. 

1. Machu Picchu: només permet l'entrada a la ciutadella. 32€
2. Machu Picchu + Museu: a part de l'entrada anterior pots accedir al museu. 38€
3. Machu Picchu + Huayna Picchu: amb aquesta opció a banda d'acceder a la ciutadella, també permet l'accés al Huayna Picchu. Hi han 400 places al dia per pujar aquesta muntanya dividint l'accés en dos torns. De les 07:00 a les 08:00 puja el primer grup de 200 persones. El segon grup és de les 10:00 a les 11:00. Jo et recomano pujar en el segon grup ja que a les 7 del matí la muntanya està coberta d'una boira espessa que t'impedirà gaudir de les vistes. 39€.
4. Machu Picchu + Muntanya MP: similar l'anterior opció tot i que enlloc de pujar al Huayna Picchu pots pujar a la muntanya Machu Picchu. L'horari és entre 07:00 i 11:00 hores. 36€.

Quan hi vagis que no se t'oblidi el passaport a l'hora d'ensenyar l'entrada. Vaig veure gent a la qual se li va prohibir l'acc per no anar documentat. 

Com a aclaració havent-t'hi estat, dir que la ciutadella on hi han les ruïnes és erròniament anomenada Machu Picchu. En realitat no té nom. Se li diu Machu Picchu perquè es troba a la muntanya Machu Picchu. La ciutadella no es troba a la part més alta de la muntanya ja que es pot seguir ascendint més amunt. És l'opció d'entrada 4. A banda, hi ha la muntanya més alta, el Huayna Picchu. És el pic més alt que es veu en la típica foto en totes les postals. És la opció que vaig fer jo i tot i que la pujada va ser molt dura ho recomano 100% ja que les vistes i les panoràmiques de tota la ciutadella són úniques. També dir que per comprar l'entrada hi ha l'opció de fer-ho des d'internet a la pàgina http://www.machupicchu.gob.pe/. Jo recomano que estant a Cusco la vagis a comprar en persona el mateix dia que arribis directament al ministeri de cultura. Tot i que hi han unes 2500 places al dia per pujar-hi, si tens pensat ascendir el Huayna Picchu, tingues en compte que ho has de fer en 4 o 5 dies d'antelació ja que aquesta entrada és la que s'esgota més aviat, sobretot el torn de les 10. 

Vistes del camí per la via del tren des de la ciutadella.
Caminant no pots veure on s'amaga Machu Picchu si no ho saps.

I un cop veus amb els teus propis ulls allò et quedes petrificat. Si que és una meravella. No decep gens el fet d'haver-ho contemplat tantes vegades en fotografies. Machu Picchu guanya en persona. Les postals es queden curtes. Ubicat a uns 2500 metres d'altura en un paratge de gran bellesa, enmig d'un bosc tropical de muntanya i d'una espessa boira que li dóna un toc molt místic. Misteriós. El santuari de Machu Picchu, probablement la realització arquitectònica més esbalaïdora de l'Imperi Inca en el seu apogeu. Les seves muralles, terrasses i rampes gegants donen la impressió d'haver estat esculpides en els escarpaments de la roca, com si formessin part d'aquesta. El marc natural situat en la vessant oriental dels Andes, forma part de la conca superior de l'Amazones, el qual posseeix una flora i una fauna molt variades. Com van trobar aquest lloc els inques? Com van poder construïr tot això allà dalt? Perquè van abandonar-ho? I per què les ruïnes resten gairebé intactes? Son moltes preguntes les que et fas allà dalt. Et quedes meravellat per la bellesa de tot allò. 

Caminant enmig de la ciutadella

Panoràmica d'antigues construccions les quals ens hem d'imaginar
cobertes amb teulades de palla

 

El riu Urubamba al fons

Em vaig quedar passejant per allí perdent la noció del temps. Sense saber on mirar. Sense poder fer fotos ja que no pots deixar d'observar-ho. Impressionant. A banda del ric patrimoni arqueològic s'hi suma la riquesa del paisatge. De la flora i la fauna que hi ha allà dalt. Simplement meravellós. Vaig fer temps per pujar al Huayna Picchu i a les 10 del matí l'ascens encara em va fer admirar més aquell racó del planeta. Un camí vertiginós s'enfilava per la muntanya. Gairebé vertical en la major part dels trams, allò semblava més una via ferrata que a un senderó. No se com hi deixen pujar a qualsevol ja que ho vaig trobar bastant perillós. T'havies d'anar emparrant per les parets de pedra amb l'ajuda de cables d'acer clavats fortament a la roca. Superant gegants escales de pedra fins arribar a unes terrasses inques i a les ruïnes del cim de la muntanya. El millor, la vista sobre la ciutadella de Machu Picchu. Vaig quedar-me més d'una hora allà dalt contemplant aquella bellesa i posant-me des de la pell dels inques que hi habitaven fins a la de l'explorador Bingham, el descobridor d'aquell indret. Sense parules.

Començament del camí al Huayna Picchu

Ascendint

Arribant al cim

Panoràmica des de dalt de la ciutadella i el Machu Picchu.
Al camí en zig-zag de l'esquerra es pot observar l'enorme esllavissada que hi va haver.

  

De retorn a baix vaig menjar algo i vaig buscar un guia que em fes la visita al recinte explicant-me la seva història. Aconseguint un grup de 6 la visita guiada surt econòmica, uns 5€ per persona. Val realment la pena. Van ser unes dues hores de visita que es passen volant. A part va coincidir a última hora de la tarda quan ja no queda gairebé ningú allí dalt. Va ser tot molt místic, misteriós, especial. Estaven a punt de tancar i érem gairebé sols. Quina experiència.

Una llama a les canteres des d'on els inques extreien la pedra

Restes del temple del sol

Sota el temple del sol

Ruïnes d'una casa

No em posaré a relatar ara, però, ni la història dels inques ni la de les ruïnes. Ni el que va sentir Hiram Bingham quan va arribar allí dalt tal com explica en el seu llibre. Crec que tot està ple de relats sobre aquest indret considerat per tots com una meravella. Jo només et puc ensenyar les fotos del que vaig veure i tu sent i pensa el que vulguis. Simplement dir que em va impressionar de tal manera que puc dir que fins a dia d'avui és una de les coses que més m'ha impactat veure en directe. Una d'aquelles coses que has de veure abans de morir. I estic molt content d'haver-ho pogut veure. D'haver estat valent per deixar-ho tot i embarcar-me en aquest viatge que em premia amb aquestes coses. Machu Picchu ha estat un premi. Un premi a la meva idea boja d'anar a viatjar pel món perseguint meravelles. Un premi per haver decidit abandonar la rutina per poder conèixer. A la perseverança de perseguir un somni que semblava impossible; viatjar per tot el món. Si Bingham no hagués deixat de banda la seva rutina com a professor de Yale possiblement mai hagués descobert això i jo no ho hauria pogut veure. Què passarà demà? No ho se. Ara no vull deixar de gaudir. I quina millor manera que veient les fotos per recordar el dia en que vaig pujar al Machu Picchu, una de les 7 meravelles del món. 

Read More