About

English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

lunes, 10 de marzo de 2014

Playa Blanca i Tayrona; la bellesa del Carib colombià

Ja em començo a sentir malament després de tants dies sense escriure. Dies en que tot i que hi penso molt, no se d'on treure el temps per entrar en aquest racó i desfogar-me, reflexant les meves experiències, les meves anècdotes i mostrant els llocs meravellosos que no paro de conèixer. Ja fa gairebé un mes que vaig arribar als Estats Units i sembla que hi porti mig any. Aquí tot és diferent. El ritme de vida és molt estressant, inclús per un viatger. No tinc temps de res. Ara mateix hauria d'anar a descansar ja que el cos m'ho demana però em costa dormir pensant i recordant les meves vivències prèvies a trepitjar el país de les hamburgueses. A part, em sento malament tenint el blog tant abandonat. Tinc tants bons records del meu viatge que no podia deixar passar un dia més sense escriure i sense compartir el que vaig viure en el meu pas pel carib colombià; Playa Blanca i Tayrona.

Playa Blanca

PLAYA BLANCA

Van ser uns dies meravellos a Cartagena on vaig poder adonar-me de l'hospitalària que és la gent a Colòmbia. Donar-me compte que Colòmbia és un país meravellós, gran i amb centenars de llocs per veure i descobrir. Jo hi estaria pocs dies i havia d'escollir. A part de Cartagena i Bogotà, malgrat que les opcions eren varies, vaig decantar-me per anar al nord-est, a les paradisíaques platges del carib. Primer tocava una recomanació del Ricardo, el gran amic peruà de Lima que vaig conèixer a Arequipa. Em va aconsellar que visites Barú, en concret que passés nit a un lloc anomenat Playa Blanca. La península o illa de Barú és una zona costera situada al sud de Cartagena de Indias i la seva platja més famosa és la de Playa Blanca. Només sentir el nom i ja et ve a la ment la típica imatge d'una platja de postal; aigua turquesa, arena blanca i plena de palmeres. A mi només mi van faltar unes quantes palmeres més, pel demés no em va decebre. 

Playa Blanca

La Península de Barú està separada del poble de Pasacaballos pel "Canal del Dique". Quan visitis Cartagena t'has de reservar dos o tres dies per visitar-la. Jo et puc dir com anar fins a Playa Blanca. La primera opció que tens és la de sempre; tour organitzat. Des del mateix port de Cartagena surten a diari nombroses embarcacions que et portaran a recórrer diferents illes de la zona. Et porten també a un aquari i abans d'acabar el dia et porten a Playa Blanca per disfrutar una estona d'aquesta preciosa platja. Després tots de nou cap a Cartagena. Obviament no va ser la meva opció i pel que vaig veure no te la recomano, una autèntica "turistada". Quan arribaven aquestes barques carregades de turistes a la platja allò semblava el desembarcament de Normandia. Ramats de turistes que deixaven a la vora de la platja durant un parell d'hores. Molts ni podien saltar de l'embarcació ja que al ser barques grans no es podien acostar molt a la vora i havien de saltar gairebé en alta mar. Era còmic veure com molts saltaven vestits a l'aigua amb les càmeres al coll. Altres socorrien a les seves dones per baixar de la barca. Algun es devia passar una de les dues hores que tenia per disfrutar del paradís ajudant a la seva senyora a desembarcar. Molt graciós i poc atractiu de cara al viatger.

Alguns habitants arribant a la platja

Paisatge de Playa Blanca


Si hi vols anar, de manera econòmica, autèntica i sense turistes has de fer com jo. A Cartagena ves fins al "Mercado Basurto". Pots anar-hi des del centre amb taxi. Tots els taxis a Cartagena són bastant econòmics, intenta sempre regatejar una mica el preu i acaben cedint. Un cop al mercat pregunta pel lloc d'on surt el bus cap a Pasacaballos. Fins allí el trajecte dura més o menys una hora, fent parades. Si no recordo malament el bitllet em va sortir per uns 1800 COP (uns 0,65€). El viatge és molt entretingut, entre parada i parada van pujant venedors que t'intenten vendre de tot; desde xocolatines i caramels fins a polseres i collars. A Pasacaballos només saltar del bus t'abordaran uns nois amb moto. Et portaran fins a la península Barú, primer creuant el Canal del Dique, un braç del riu Magdalena en un ferri (4 minuts) i des d'alli directe fins a Playa Blanca (uns 30 minuts). Tot i que jo vaig tenir sort, els nois de les motos comencen demanant-ne un preu molt elevat per portar-te. Primer em demanaven 16000 COP (uns 6€) per persona. Preu per creuar el ferry i anar fins a la platja. Negocia, regateja i arribaràs a un acord. Al final vam pagar els 16000 però per dues persones, 8000 COP cadascú. Si, una bogeria anar 3 persones en moto per camins de pedres i carregats amb les motxilles durant mitja hora, però aquestes anècdotes són les que enriqueixen un viatge. 


Algunes de les cabanyes d'allotjaments

A Playa Blanca no hi ha supermercats pel que et recomano que quan siguis al Mercado Basurto vagis a qualsevol supermercat i compris les provisions suficients pels dies que vulguis passar a la platja. Sobretot aigua. Les cabanyes que t'ofereixen allotjament si que tenen cervesa, refrescos i et fan menús econòmics per menjar però tot i així surt més barat portar-te el teu propi menjar. Jo hi vaig passar dues nits. És més que suficient per experimentar la bellesa del lloc, una costa verge amb la gran platja d'aigua transparent i arena blanca. Em va encantar. Els motoristes et portaran fins a l'allotjament que els hi diguis tu. Hi ha varies opcions. La part nord de la platja, tocant al luxós hotel Decameron és la més tranquila. De l'altra meitat cap al sud és on hi ha música i festa tot el dia. Diferents cabanyes que t'ofereixen o bé una habitació privada amb llit o una hamaca, tot amb vistes al mar. Jo vaig dormir en hamaca. Vaig pagar uns 8000 COP per nit, uns 3€. 

Posta de sol
Quan arribes allí poques coses pots fer; descansar, passejar, llegir, practicar snorkel o prendre el sol. Preciós. El nom del lloc li escau més que pintat quan ho veus en directe; Playa Blanca. Per molts una de les platges més boniques de Colombia. Per mi queda apuntada a la meva llista com una de les més maques del món. El millor moment del dia; quan a les 5 de la tarda marxen tots els ramats de turistes de volta cap a Cartagena. La platja es queda gairebé deserta, habitada només pels aventurers que escolleixen passar-hi allí la nit. La posta de sol, memorable. De postal. Dormir en una hamaca amb el soroll del mar indescriptible. 


 


TAYRONA

L'altre joia del Carib Colombià. No t'ho pots perdre. "Parque Nacional Natural Tayrona". Es troba ubicat al nord est de Colombia. Banyat amb les aigües del mar Carib, format per platges de somni, boscos i selves imponents, és gairebé el paradís. Arribar-hi tampoc és complicat. Des de Cartagena vaig prendre un bus direcció a Santa Marta, població costera a 4 hores de la ciutat emmurallada. Pots allotjar-te a Santa Marta o a Taganga, petit poble pesquer a menys de 10 minuts de Santa Marta. Jo vaig escollir la segona opció. És un poble encantador, molt autèntic. La seva platja no té molt encant ja que està plena de les barquetes dels pescadors locals però els carrers són sense asfaltar plens d'hotelets, bars, restaurants, botiguetes i gent encantadora. Molt acollidor. Per anar a Tayrona has de prendre qualsevol de les furgonetes-taxi que passen pels carrers de Taganga i has de dir que et portin on surten els busos fins al parc natural. El ritual ha de ser similar al de Playa Blanca; compra les suficients provisions per sobreviure lluny de la civilització. A Tayrona hi ha més serveis que Playa Blanca però tot és caríssim. Sobretot compra aigua. 

Parc Tayrona


El viatge en bus són uns 35 km que es recorren en una horeta i et deixen a l'entrada del parc. Allí pagues l'entrada i has de passar un autèntic control policial on et registraran tot el que portes. Vaig trobar-ho molt exagerat. Un control gairebé més estricte que el d'un aeroport. Un cop passes el control pots arribar fins al mig del parc o bé caminant o bé en un servei de taxis que per un preu mòdic t'aproparan uns quants quilòmetres. Al final hauràs d'acabar igualment caminant una bona estona i la ruta és pesada si vas carregat pel que aconsello fer el primer tram en taxi. Tot i que on et deixen els taxis t'abordaran uns senyors que t'oferiran portar-te fins a la platja a llom d'un cavall no ho recomano; primer perquè les pobres bèsties es veien mal alimentades i em van fer molta pena, i segon ho vaig trobar car. Crec que a dia d'avui no fa falta explotar aquests animals com si encara visquéssim a l'edat mitjana. També respecto que tothom s'ha de guanyar la vida d'alguna manera. Jo vaig preferir caminar.

Senderó pel mig del Parc

El passeig és molt pintoresc. Vas recorrent la selva primer per unes passarel·les de fusta, després per senderons de roques i finalment per la vora del mar. Com he dit abans, és gairebé el paradís. No arriba a ser-ho ja que el paradís el vaig descobrir a Panamà i en pròximes entrades el mostraré al blog.

Selva típica de Tayrona

Tot i que és una reserva natural, el parc acondiciona serveis per la pràctica de l'ecoturisme. Nombrosos espectacles naturals i caminates es poden trobar en diferents àrees del parc. Tens varies opcions i diferents llocs d'interès per veure a Tayrona. Jo ho resumeixo bàsicament en 3:
  • Sector Arrecifes: zona amb serveis d'allotjament, banys i restaurant. La platja no és apta per banyar-se degut a la força de les onades. Molt bonic però molt perillós.
Arrecifes

  • La Piscina: Platja situada juntament al costat del sector arrecifes habilitada per nedar. Preciosa.
Piscina

  • Cabo San Juan de Guía: El sector més apartat. Té serveis d'allotjament, banys, restaurants i dues grans platjes aptes per banyar-se. Preciós. La meva opció.
Cabo San Juan


Per arribar a Cabo San Juan des d'on et deixarà el taxi tens entre una hora i hora i mitja de caminata. Depèn del ritme i el pes que portis. Es fa bastant bé i tot el paisatge és molt agraït. Podràs fer unes fotos precioses. Quan arribes a Cabo San Juan primer et pots arribar a decepcionar una mica per l'elevat nivell de masificació de gent. A part jo hi vaig anar en temporada alta i estava ple de jovent, sobretot argentins, que passaven les seves vacances allí. Tot i la multitud però el lloc t'acaba conquistant. Primer asseguret com dormir. Pots portar la teva tenda de campanya, llogar-ne una o llogar una hamaca. Jo el més barat, una hamaca. M'encanta dormir en hamaca. Molt més car que Playa Blanca però sense ser un preu exagerat.

Zona d'acampada lliure

Hamaques on pots dormir a Cabo San Juan

I havent-e instal·lat poques opcions tens. El mateix que a Barú; dormir, prendre el sol, passejar, llegir, obrir algun coco... Relax total tot gaudint d'un paratge de pel·lícula. El millor de tot, la sensació de ser un habitant més del lloc, sentir-te com un nàufrag vivint en una illa deserta. 

Panoràmica de Cabo San Juan

Cabo San Juan

Experiències enriquidores d'aquest gran viatge que sempre recordaré. Llocs que em queden gravats per tornar-hi algun dia i que ara vull compartir perquè qui encara no els conegui pugui disfrutar-los i encara millor, s'animi a viatjar perquè; Viatjar és una forma d'educació a l'aire lliure, és una manera d'ampliar la nostra visió i coneixement del món. (Hsing-Yun - lider budista contemporani)

0 comentarios:

Publicar un comentario