San Blas: Benviguts al paradís!

Havia arribat l'hora. Un dels moments més esperats del viatge. Viatjant m'agrada anar improvitzant sobre la marxa sense tenir una planificació massa apretada. Crec que tant l'excés de planificació com l'excés d'informació sobre els futurs llocs a visitar et poden arruïnar el viatge. En aquest cas, però, anava mirant de reüll molts mesos enrere aquest petit indret de Panamà a mida que m'hi anava acostant. Les illes de San Blas, per mi des de que hi vaig estar; el paradís a la terra. Segurament per molta gent hi haurà altres llocs més impressionants que això però pel que jo he pogut conèixer viatjant, repeteixo, no hi ha altre lloc tant paisatgístic i màgic que m'hagi impressionat tant com ho va fer San Blas.

San Blas, el paradís

Es tracta d'un arxipèlag format per 365 petites illes o illots que pertanyen a Panamà. Tens una illa per dia de l'any. Podries passar-te un any sencer apartat del món real viatjant d'illa en illa com si de veritat l'Edèn existís. Estan situades a l'est del Canal i és un dels llocs turístics i més visitats del país. 

Arxipèlag de San Blas

Quan em vaig informar abans d'arribar-hi vaig veure que hi han dues opcions a Panamà molt similars. L'arxipèlag de Bocas del Toro i el de San Blas. Bocas del toro es troba al nord del país a la frontera amb Costa Rica. Es tracta també d'un grup d'illes accessibles mitjançant taxis d'aigua i embarcacions privades. No vaig veure Bocas del Toro però diuen que paisatgísticament és igual que San Blas. Potser si. La diferència és que Bocas està molt massificat. L'explotació turística i hotelera han fet del lloc un parc d'atraccions. Massa gent, masses hotels i massa turisme de festa que només busca alcohol, platja i diversió a base del capitalisme. 

San Blas (Illa Robinson des de Senidup)

En canvi San Blas és més verge. De les 365 illes només unes 80 estan habitades. És la casa dels indis Guna o Kuna, que formen part de la comarca Guna Yala al llarg de tota la costa caribenya de Panamà. Quan van arribar els colonitzadors espanyols molts indis Kuna van ser expulsats fora de Panamà. D'altres van fugir a altres illes dels voltants on avui en dia encara hi viuen. Són caçadors i pescadors, un poble molt net i respectuós amb la naturalesa. Gairebé tots els homes parlen espanyol i les dones són les que mantenen les antigues tradicions com la vestimenta i el seu propi dialecte. 

Dona Kuna

El fet de que San Blas sigui propietat o l'indret on habiten els gunas, fa que el lloc segueixi verge i salvatge, sense hotels 5 estrelles ni paquets "todo incluido". Qui va a Guna Yala (els indis no volen que s'anomeni San Blas sinó Guna Yala) és un turista o un viatger tranquil que busca descansar i disfrutar de la naturalesa que aquest paradís ofereix. No es pot dir que San Blas no estigui massificat ja que en els últims anys s'ha convertit en un dels destins turístics més exhuberants de Panamà degut a les seves platges d'arena blanca, les aigües transparents, l'art i tot el que envolta la cultura Kuna.

Poblat Kuna

Illa habitada pels Kunas

I com arribar a San Blas? Hi ha el mite de que l'única manera per arribar a la vora del moll on desembarquen els bots cap a les illes és en un vehicle 4x4. Jo la desmenteixo totalment. Primer perquè ho vaig poder comprovar en persona i segon perquè vaig llegir el blog d'un viatger que hi va anar llogant un cotxe. L'opció del lloguer a mi no em sortia a compte ja que per amortitzar-ho has de ser almenys 4 persones. Com que no valia la pena vaig haver de contractar un transport fins allí. Preguntant pel Casco Viejo de Panamà trobaràs molta gent que t'explicarà on trobar el transport. Sobretot a la majoria d'hotels i albergs t'oferiran la informació. Jo el vaig trobar des del meu hostel mitjançant una agència que organitza els tours fins allí. Com que el preu em va semblar excessiu pel servei que et donen i gairebé mai parlo de preus, no anomenaré l'agència aquí o sigui que si hi vas pregunta que segur que trobes una bona manera per arribar-hi. T'aconsello que si sou 4 o 5 lloguis un cotxe. A les 5 del matí em vaig llevar per esperar que em recollissin a la porta de l'allotjament. Es va presentar un jeep 4x4 on anàvem 6 persones més el conductor. Vam carregar les motxilles a la baca del cotxe com si haguéssim d'anar a fer un safari o una ruta pel desert del Sàhara. Vaig pensar que el camí devia estar en molt mal estat i que devia ser cert que només s'hi podia anar en 4x4. Mentida. Van ser 4 hores de trajecte per carretera asfaltada el 95% de l'estona. Només hi ha un tros de camí de pedres i un pàrquing de sorra just al moll on et deixen i des d'on et recullen els Kunas en barca per anar fins a les illes.

Vehicle que ens va portar fins a Kuna Yala

Lloc des d'on t'embarquen els Kunas cap a l'arxipèlag

L'últim tram del viatge és una ruta per una espècie de port de muntanya, una carretera molt estreta amb centenars de corbes, en alguns trams molt tancades i amb molta pendent. Si et mareges pensa a prendre't alguna pastilla ja que els cotxes van parant a la vora de la carretera amb viatgers amb nàusees i treient l'esmorzar. I en 4 hores vam arribar a la vora d'un riu, on et deix el cotxe. Just abans d'arribar-hi és quan entres al territori Guna. Has de passar un control com si d'una frontera es tractés. Els vehicles paren i obren les finestres. La policia Guna fa un control dels passaports i et cobra un peatge d'uns 5 dòlars. No ho trobo del tot malament i no em va saber greu pagar la taxa ja que en part els indis Gunas viuen del turisme i som nosaltres qui invadim el seu territori paradisíac. Em sembla més greu el fet que per anar i tornar de Barcelona des de casa meva hagi de pagar uns 13€ per fer menys de 200 km. 

Quan et deix el cotxe ja et vindran indis preguntant que a quina illa vas. Això ho pots decidir en el moment de contractar el transport. Et donaran un petit catàleg amb totes les illes i els allotjaments que hi ha. Les opcions son vàries i pots arribar agafar maldecap decidint-ho. No se quina és millor ni pitjor. Suposo que totes tenen el seu encant. Unes més grans que altres, la diferència de preu no variava molt. Jo em vaig decidir per una illa molt petita. No volia aglomeracions. Un cop allí pots anar canviant d'illa. Només li has de dir als gunas de l'illa on et trobes i pagant et portaran a una altra. Jo crec que vaig prendre una bona decisió anant a l'illa que vaig anar; Senidup Island. Vaig localitzar la meva barca i vam pujar els que ens allotjariem allí. En uns 20 minuts hi varem arribar, parant primer a una illa gran on no hi va el turisme i és on viuen els gunas. Allí vam deixar un guna vell i algunes provisions i vam continuar fins a la nostra illa.

Arribant a deixar un kuna a casa

Panoràmica Illa Senidup

Illa Senidup

El viatge en barca és sensacional. Primer per un petit riu, una màniga del mar carib que s'endinsa a la selva. Després, quan deixes el riu enrere i arribes a alta mar, el lloc ja et conquereix. Notes com estàs arribant a un paradís de debò. El color de l'aigua es transforma i degut al fons marí, el perímetre d'aigua que envolta les illes és d'un color blau turquesa que sembla fals. Sembla un muntatge. Com hi poden haver llocs així?

Sortida de les barques cap a l'arxipelag

Una de les 365 illes de San Blas

I amb la boca oberta arribes a l'illa. Quan la veus de lluny penses que t'estan enganyant i et prenen el pel. Sembla un decorat de pel·lícula. Només hi ha arena, palmeres i 4 cabanyes. Al baixar de la barca et reben els gunas molt amables, t'acompanyen a la cabanya a deixar les coses i t'expliquen el pla diari; temps lliure tot el dia, a les 7 del matí, a les 12 del migdia i a les 17 de la tarda a menjar. Curiosa la manera com ens avisaven per menjar, fent sonar una closca d'un cargol de mar gegant. Cada dia a la tarda, just abans de la posta de sol, arribaven les barques dels kunas amb la pesca del dia. Podies anar a veure com netejaven les captures i fins i tot et venien llangostes o algun peix que ells mateixos et cuinaven per sopar. Illes de San Blas, benvinguts al paradís.

Kunas arribant amb la pesca

Ni wifi, ni televisió, ni cotxes, ni soroll. Res d'això. El dia començava ben d'hora aquí. Jo em llevava abans per veure la sortida del sol. Després ja sonava el cargol de mar. A esmorzar. Havent esmorzat agafava l'equip d'snorkel i a l'aigua. Una estona prenent el sol. Més snorkel i ja tornava a sentir el cargol. A dinar. Migdiada a l'arena blanca. Un passeig per l'illa que durava 4', el que tardava en donar la volta sencera a tota l'illa. Una altra capbussada a observar el fons marí i el cargol sonava de nou. Sopar i seure a la vora de la platja esperant la posta de sol. Una dutxa i a dormir. Un somni que vull compartir i reflexar amb aquest recull de fotografies impressionants.

Llàstima que només vaig estar-hi 3 dies. M'hagués pogut passar vivint aquesta vida una setmana sencera. I recorrent més illes. Coneixent més a fons aquest paradís terrenal. Aquest edèn privat que és l'arxipèlag de San Blas enriquit per la seva part amb un extraordinari valor afegit; la possibilitat de compartir unes vacances idíliques amb els independents kunas, una etnia comunal i matriarcal que ha sapigut conservar el ritme de vida anterior a la conquesta espanyola. 

Un lloc que hi has d'anar. Un lloc on hi tornaré. Si hi vas et recomano que ho facis amb Gitana Trip, Sailing San Blas (Gitana Trip Facebook). Una colla de joves emprenedors catalans que et portaran al paradís de la millor manera possible, a bord d'un vaixell, en un viatge que segur serà inolvidable. Llàstima que jo vaig conèixer al Guillem, un dels promotors, tard i quan ja havia estat a San Blas, perquè si els hagués conegut abans de ben segur que hauria viscut aquesta experiència amb ells. Però ho tinc apuntat per més endavant. Et recomano visitar la seva pàgina web, estic segur que et convenceran encara més que jo de que San Blas és el paradís a la terra. 

http://gitanatrip.com/

Read More

Panamá City: la ciutat que uneix el món

No hi ha masses alternatives per creuar de sudamèrica a àmerica central. Tot i que sembla fàcil ja que Colòmbia i Panamà estan units per terra és impossible arribar al país del canal per via terrestre. Tot és selva. Les opcions eren en llanxa o en avió. En llanxa es disparava una mica de preu pel viatge que era. A part, segons les recomanacions de l'Evaristo, un basc d'uns 60 anys que vaig conéixer a Salta i que portava més d'un any viatjant, traspassar de Colòmbia a Panamà en barca era un suïcidi. Diu que van ser 12 hores navegant gairebé a la deriva com si d'una "patera" es tractés. Molt malament. Així doncs, vaig optar per l'avió. Com que vaig comprar 3 vols junts el preu va sortir bé. Quan busquis vols et recomano que si n'has de comprar més d'un utilitzis les opcions multi trajecte que ofereixen la majoria de buscadors de vols. La veritat és que pots arribar a estalviar moltíssim comprant varis destins que no pas vols individuals. Així doncs vaig sortir de Bogotá direcció a Panamà City. 

Panamá City

El vol va ser molt còmode i ràpid. Des de l'aire mateix ja et fas una idea de la ciutat multicultural i plena de contrastos que és Panamà. Una barreja de ciutat moderna amb els seus rasca-cels i amb els vestigis de la colònia espanyola. Capital de la República de Panamà i la ciutat més gran i més poblada del país. Hi viuen 1 milió 300 mil habitants. Va ser fundada l'any 1519 i actualment ocupa la 7a posició com a ciutat més competitiva d'Amèrica Llatina. Pot presumir, i ho vaig comprovar, que és una de les ciutats amb millor qualitat de vida del món. Entre d'altres coses, no saben el que és l'atur. Tothom té feina i és feliç. Això no treu que no hi hagi delinqüència ni que sigui un país 100% segur. S'ha d'anar en compte com a tot arreu. 

Església al casc antic

Poc temps després de la seva fundació Panamà es va convertir en un lloc molt important per la colònia espanyola. Primer perquè va esdevenir el punt de partida per l'exploració i la conquesta del Perú, i segon ja que era des d'on partien molts cargaments d'or i plata cap a Espanya. Posteriorment, tot i sofrir notables incendis que van destruïr una gran part de la ciutat, no va ser cap impediment perquè el seu desenvolupament anés augmentant considerablement convertint-se en una de les ciutats més importants de l'Amèrica espanyola. Una de les visites més importants que pots fer a Panamà és la de veure les ruïnes de "Panamá la Vieja". Es veu que l'any 1671 el famós pirata britànic Henry Morgan va atacar i saquejar la ciutat. Panamá no va poder ser totalment saquejat ja que la resistència va ordenar fer explotar els dipòsits de pólvora provocant un gran incendi que la va destruïr gairebé per complet. Els pirates van seguir perseguint i saquejant els habitants i les ruïnes que quedaven. Aquestes ruïnes de l'antiga ciutat encara es mantenen i son una popular atracció turística. 

Casco Viejo de Panamà

Anys després es va iniciar la reconstrucció de Panamá al sud-oest de la ciutat original, el que és conegut actualment com a "Casco Viejo". Allí és on em vaig allotjar jo. Es tracta dels vestigis d'una ciutat amurallada de bellesa única. Una zona plena d'arquitectura espanyola declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997. Això va provocar que el lloc es posés de moda provocant que els empresaris locals i internacionals apostessin pel lloc invertint i donant una major importància al casc antic de la ciutat. És sens dubte una visita obligada. Passejar pel capvespre pel barri antic de Panamà observant la seva arquitectura i la seva història fa que et transportis en el temps imaginant el lloc en èpoques passades. A part em va semblar un paradís pels amants de la fotografia. Sens dubte podràs treure unes fotos precioses. Un lloc molt pintoresc. 

Plaça al Casco Viejo

Capvespre

Posta de sol des del Casco Viejo

 

 La restauració de molts edificis és fabulosa i li donen un encant i un caliu al lloc que fa que et sentis com a casa. Places, restes d'esglèsies, monuments, restaurants, bars, botigues... Tot fa una barreja molt acertada. Ni les cases antigues encara per restaurar i ocupades actualment per "okupes" desentonen en el lloc. 

Cases per restaurar ocupades 

El contrast d'anar caminant pel casc antic i observar el modern skyline a l'altra banda és també impressionant. Et trobes sota edificis colonials plens d'història i observant alhora moderns rasca-cels que s'enfilen als núvols producte de la importància de la ciutat dins el mercat internacional. 

Skyline modern de Panamá City

La ciutat va seguir en augment i desenvolupant-se a un nivell molt ràpid que es va culminar amb la construcció del Canal l'any 1914. Va ser un gran benefici per la infrastructura del lloc. Gràcies a la seva ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i el Pacífic, ha tingut un efecte molt positiu en les inversions i economia mundial pel fet d'escurçar una notable distància i temps en les comunicacions marítimes. Això va produïr molts avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX. D'aquí a la importància de Panamà City com un dels centres bancaris més considerables del planeta.

Canal de Panamà

No pots passar doncs per Panamà i no veure el Canal. És una visita obligada. Segurament a molts allotjaments t'oferiran el tour. Jo com que tinc al·lèrgia als tours organitzats no t'ho recomano. Sempre hi acabes perdent. La millor opció és anar-hi pel teu compte. Et puc recomanar que lloguis un taxi per tot el matí. Para a qualsevol taxista i comença a negociar. Els panamenys són una gent molt amable i estaran encantats de negociar amb tu. Quan arribis a un preu que et sembli raonable d'acord amb la gent que sigueu, el taxista et portarà fins a la resclosa de Miraflores, una de les més impressionants per observar el canal. Et deixarà allí i s'esperarà a que finalitzis la visita.

Resclosa de Miraflores

No em posaré ara a explicar la història del canal tot i que la poca que se em sembla molt interessant. Les obres per construir-lo van començar l'any 1882 a càrrec de França. Anys més tard i degut a moltes morts de centenars de treballadors, víctimes de les malalties tropicals i de les dificultats del projecte, els treballs es van aturar. Posteriorment els Estats Units es van disposar a acabar el que els francesos havien començat i l'any 1914 es va inaugurar el Canal de Panamà, el canal que uneix el món. El canal no és ben bé un canal en si. Consisteix en dos llacs artificials, canals artificials adaptats a la navegació i a tres conjunts de rescloses. Aquestes últimes son les parts més espectaculars i d'es d'on jo vaig poder observar-lo. Es tracta de rescloses gegants que van inundant fent que els vaixells puguin recórrer el canal i creuar des de L'atlàntic al pacífic. 

Sistema de rescloses del Canal

La més coneguda és la de Miraflores. El centre de visitants de miraflores és el lloc ideal per observar les operacions del canal. Poseeix grans balcons d'es d'on pots apreciar quan s'obren i es tanquen les comportes de les rescluses a mida que els inmensos vaixells inicien el trànsit pel canal. Jo vaig estar de mala sort i vaig arribar-hi quan l'últim vaixell del dia ja havia creuat, pel que no vaig poder-ho veure en directe. Ha de ser impressionant. A part dels balcons hi ha un museu amb la història de la construcció del canal i del funcionament de les rescluses. 

Resclosa abans d'inundar-se

Panama City, una ciutat que em va encantar. La vaig trobar molt acollidora, pintoresca i oberta al món, plena de gent amable. Sens dubte si hi vas t'has d'allotjar al casc antic, on vaig poder capturar algunes imatges que a mi personalment m'encanten i cada cop que les veig fa que estigui més captivat per aquesta ciutat tant important d'Amèrica central i del món: Panamà. 

Cases típiques del casc antic

Casc antic

Racons del Casco Viejo

Read More

Playa Blanca i Tayrona; la bellesa del Carib colombià

Ja em començo a sentir malament després de tants dies sense escriure. Dies en que tot i que hi penso molt, no se d'on treure el temps per entrar en aquest racó i desfogar-me, reflexant les meves experiències, les meves anècdotes i mostrant els llocs meravellosos que no paro de conèixer. Ja fa gairebé un mes que vaig arribar als Estats Units i sembla que hi porti mig any. Aquí tot és diferent. El ritme de vida és molt estressant, inclús per un viatger. No tinc temps de res. Ara mateix hauria d'anar a descansar ja que el cos m'ho demana però em costa dormir pensant i recordant les meves vivències prèvies a trepitjar el país de les hamburgueses. A part, em sento malament tenint el blog tant abandonat. Tinc tants bons records del meu viatge que no podia deixar passar un dia més sense escriure i sense compartir el que vaig viure en el meu pas pel carib colombià; Playa Blanca i Tayrona.

Playa Blanca

PLAYA BLANCA

Van ser uns dies meravellos a Cartagena on vaig poder adonar-me de l'hospitalària que és la gent a Colòmbia. Donar-me compte que Colòmbia és un país meravellós, gran i amb centenars de llocs per veure i descobrir. Jo hi estaria pocs dies i havia d'escollir. A part de Cartagena i Bogotà, malgrat que les opcions eren varies, vaig decantar-me per anar al nord-est, a les paradisíaques platges del carib. Primer tocava una recomanació del Ricardo, el gran amic peruà de Lima que vaig conèixer a Arequipa. Em va aconsellar que visites Barú, en concret que passés nit a un lloc anomenat Playa Blanca. La península o illa de Barú és una zona costera situada al sud de Cartagena de Indias i la seva platja més famosa és la de Playa Blanca. Només sentir el nom i ja et ve a la ment la típica imatge d'una platja de postal; aigua turquesa, arena blanca i plena de palmeres. A mi només mi van faltar unes quantes palmeres més, pel demés no em va decebre. 

Playa Blanca

La Península de Barú està separada del poble de Pasacaballos pel "Canal del Dique". Quan visitis Cartagena t'has de reservar dos o tres dies per visitar-la. Jo et puc dir com anar fins a Playa Blanca. La primera opció que tens és la de sempre; tour organitzat. Des del mateix port de Cartagena surten a diari nombroses embarcacions que et portaran a recórrer diferents illes de la zona. Et porten també a un aquari i abans d'acabar el dia et porten a Playa Blanca per disfrutar una estona d'aquesta preciosa platja. Després tots de nou cap a Cartagena. Obviament no va ser la meva opció i pel que vaig veure no te la recomano, una autèntica "turistada". Quan arribaven aquestes barques carregades de turistes a la platja allò semblava el desembarcament de Normandia. Ramats de turistes que deixaven a la vora de la platja durant un parell d'hores. Molts ni podien saltar de l'embarcació ja que al ser barques grans no es podien acostar molt a la vora i havien de saltar gairebé en alta mar. Era còmic veure com molts saltaven vestits a l'aigua amb les càmeres al coll. Altres socorrien a les seves dones per baixar de la barca. Algun es devia passar una de les dues hores que tenia per disfrutar del paradís ajudant a la seva senyora a desembarcar. Molt graciós i poc atractiu de cara al viatger.

Alguns habitants arribant a la platja

Paisatge de Playa Blanca

Si hi vols anar, de manera econòmica, autèntica i sense turistes has de fer com jo. A Cartagena ves fins al "Mercado Basurto". Pots anar-hi des del centre amb taxi. Tots els taxis a Cartagena són bastant econòmics, intenta sempre regatejar una mica el preu i acaben cedint. Un cop al mercat pregunta pel lloc d'on surt el bus cap a Pasacaballos. Fins allí el trajecte dura més o menys una hora, fent parades. Si no recordo malament el bitllet em va sortir per uns 1800 COP (uns 0,65€). El viatge és molt entretingut, entre parada i parada van pujant venedors que t'intenten vendre de tot; desde xocolatines i caramels fins a polseres i collars. A Pasacaballos només saltar del bus t'abordaran uns nois amb moto. Et portaran fins a la península Barú, primer creuant el Canal del Dique, un braç del riu Magdalena en un ferri (4 minuts) i des d'alli directe fins a Playa Blanca (uns 30 minuts). Tot i que jo vaig tenir sort, els nois de les motos comencen demanant-ne un preu molt elevat per portar-te. Primer em demanaven 16000 COP (uns 6€) per persona. Preu per creuar el ferry i anar fins a la platja. Negocia, regateja i arribaràs a un acord. Al final vam pagar els 16000 però per dues persones, 8000 COP cadascú. Si, una bogeria anar 3 persones en moto per camins de pedres i carregats amb les motxilles durant mitja hora, però aquestes anècdotes són les que enriqueixen un viatge. 

Algunes de les cabanyes d'allotjaments

A Playa Blanca no hi ha supermercats pel que et recomano que quan siguis al Mercado Basurto vagis a qualsevol supermercat i compris les provisions suficients pels dies que vulguis passar a la platja. Sobretot aigua. Les cabanyes que t'ofereixen allotjament si que tenen cervesa, refrescos i et fan menús econòmics per menjar però tot i així surt més barat portar-te el teu propi menjar. Jo hi vaig passar dues nits. És més que suficient per experimentar la bellesa del lloc, una costa verge amb la gran platja d'aigua transparent i arena blanca. Em va encantar. Els motoristes et portaran fins a l'allotjament que els hi diguis tu. Hi ha varies opcions. La part nord de la platja, tocant al luxós hotel Decameron és la més tranquila. De l'altra meitat cap al sud és on hi ha música i festa tot el dia. Diferents cabanyes que t'ofereixen o bé una habitació privada amb llit o una hamaca, tot amb vistes al mar. Jo vaig dormir en hamaca. Vaig pagar uns 8000 COP per nit, uns 3€. 

Posta de sol

Quan arribes allí poques coses pots fer; descansar, passejar, llegir, practicar snorkel o prendre el sol. Preciós. El nom del lloc li escau més que pintat quan ho veus en directe; Playa Blanca. Per molts una de les platges més boniques de Colombia. Per mi queda apuntada a la meva llista com una de les més maques del món. El millor moment del dia; quan a les 5 de la tarda marxen tots els ramats de turistes de volta cap a Cartagena. La platja es queda gairebé deserta, habitada només pels aventurers que escolleixen passar-hi allí la nit. La posta de sol, memorable. De postal. Dormir en una hamaca amb el soroll del mar indescriptible. 

 

TAYRONA

L'altre joia del Carib Colombià. No t'ho pots perdre. "Parque Nacional Natural Tayrona". Es troba ubicat al nord est de Colombia. Banyat amb les aigües del mar Carib, format per platges de somni, boscos i selves imponents, és gairebé el paradís. Arribar-hi tampoc és complicat. Des de Cartagena vaig prendre un bus direcció a Santa Marta, població costera a 4 hores de la ciutat emmurallada. Pots allotjar-te a Santa Marta o a Taganga, petit poble pesquer a menys de 10 minuts de Santa Marta. Jo vaig escollir la segona opció. És un poble encantador, molt autèntic. La seva platja no té molt encant ja que està plena de les barquetes dels pescadors locals però els carrers són sense asfaltar plens d'hotelets, bars, restaurants, botiguetes i gent encantadora. Molt acollidor. Per anar a Tayrona has de prendre qualsevol de les furgonetes-taxi que passen pels carrers de Taganga i has de dir que et portin on surten els busos fins al parc natural. El ritual ha de ser similar al de Playa Blanca; compra les suficients provisions per sobreviure lluny de la civilització. A Tayrona hi ha més serveis que Playa Blanca però tot és caríssim. Sobretot compra aigua. 

Parc Tayrona

El viatge en bus són uns 35 km que es recorren en una horeta i et deixen a l'entrada del parc. Allí pagues l'entrada i has de passar un autèntic control policial on et registraran tot el que portes. Vaig trobar-ho molt exagerat. Un control gairebé més estricte que el d'un aeroport. Un cop passes el control pots arribar fins al mig del parc o bé caminant o bé en un servei de taxis que per un preu mòdic t'aproparan uns quants quilòmetres. Al final hauràs d'acabar igualment caminant una bona estona i la ruta és pesada si vas carregat pel que aconsello fer el primer tram en taxi. Tot i que on et deixen els taxis t'abordaran uns senyors que t'oferiran portar-te fins a la platja a llom d'un cavall no ho recomano; primer perquè les pobres bèsties es veien mal alimentades i em van fer molta pena, i segon ho vaig trobar car. Crec que a dia d'avui no fa falta explotar aquests animals com si encara visquéssim a l'edat mitjana. També respecto que tothom s'ha de guanyar la vida d'alguna manera. Jo vaig preferir caminar.

Senderó pel mig del Parc

El passeig és molt pintoresc. Vas recorrent la selva primer per unes passarel·les de fusta, després per senderons de roques i finalment per la vora del mar. Com he dit abans, és gairebé el paradís. No arriba a ser-ho ja que el paradís el vaig descobrir a Panamà i en pròximes entrades el mostraré al blog.

Selva típica de Tayrona

Tot i que és una reserva natural, el parc acondiciona serveis per la pràctica de l'ecoturisme. Nombrosos espectacles naturals i caminates es poden trobar en diferents àrees del parc. Tens varies opcions i diferents llocs d'interès per veure a Tayrona. Jo ho resumeixo bàsicament en 3:

• Sector Arrecifes: zona amb serveis d'allotjament, banys i restaurant. La platja no és apta per banyar-se degut a la força de les onades. Molt bonic però molt perillós.

Arrecifes

• La Piscina: Platja situada juntament al costat del sector arrecifes habilitada per nedar. Preciosa.

Piscina

• Cabo San Juan de Guía: El sector més apartat. Té serveis d'allotjament, banys, restaurants i dues grans platjes aptes per banyar-se. Preciós. La meva opció.

Cabo San Juan

Per arribar a Cabo San Juan des d'on et deixarà el taxi tens entre una hora i hora i mitja de caminata. Depèn del ritme i el pes que portis. Es fa bastant bé i tot el paisatge és molt agraït. Podràs fer unes fotos precioses. Quan arribes a Cabo San Juan primer et pots arribar a decepcionar una mica per l'elevat nivell de masificació de gent. A part jo hi vaig anar en temporada alta i estava ple de jovent, sobretot argentins, que passaven les seves vacances allí. Tot i la multitud però el lloc t'acaba conquistant. Primer asseguret com dormir. Pots portar la teva tenda de campanya, llogar-ne una o llogar una hamaca. Jo el més barat, una hamaca. M'encanta dormir en hamaca. Molt més car que Playa Blanca però sense ser un preu exagerat.

Zona d'acampada lliure

Hamaques on pots dormir a Cabo San Juan

I havent-e instal·lat poques opcions tens. El mateix que a Barú; dormir, prendre el sol, passejar, llegir, obrir algun coco... Relax total tot gaudint d'un paratge de pel·lícula. El millor de tot, la sensació de ser un habitant més del lloc, sentir-te com un nàufrag vivint en una illa deserta. 

Panoràmica de Cabo San Juan

Cabo San Juan

Experiències enriquidores d'aquest gran viatge que sempre recordaré. Llocs que em queden gravats per tornar-hi algun dia i que ara vull compartir perquè qui encara no els conegui pugui disfrutar-los i encara millor, s'animi a viatjar perquè; Viatjar és una forma d'educació a l'aire lliure, és una manera d'ampliar la nostra visió i coneixement del món. (Hsing-Yun - lider budista contemporani). 

Read More